Mas reclama una mayoría sólida para trabajar por la independencia

El presidente catalán dice que visto lo ocurrido los últimos 30 años, la única solución para Catalunya es un nuevo marco fiscal

Pallejà. (EFE).- 

El president de Convergència i Unió (CiU) y de la Generalitat, Artur Mas, ha descartado hoy una declaración unilateral de independencia en el Parlament porque "no sería estrictamente democrático" y ha apostado por construir en Catalunya una mayoría sólida y clara para trabajar por la independencia, advirtiendo que el camino no "será fácil, pero si viable si no nos tiemblan las piernas".

"Este no es un tema que se gane con un 49% en una consulta, porque eso significa que tendríamos un país dividido en dos bloques y eso hace difícil que avance el país", ha precisado el president.

Más ha remarcado que es necesaria "una mayoría contundente que no nos caerá del cielo y tenemos unos meses para construirla a fondo", y ha asegurado que el proceso debe ser "radicalmente democrático. En último lugar las decisiones las debe tomar el pueblo de Catalunya".

El presidente catalán ha participado hoy en el inicio de la campaña informativa que CDC ha puesto en marcha para explicar en los pueblos y ciudades catalanas la necesidad de trabajar por la independencia como salida de la crisis y solución para el futuro del país.

La campaña ha comenzado en Pallejà (Baix Llobregat), una comarca que siempre se ha considerado un bastión socialista y que en las últimas elecciones municipales y autonómicas, la formación nacionalista ha ido conquistando. El acto de hoy se ha desarrollado en medio de un fuerte dispositivo policial. A las puertas del equipamiento en el que ha producido el acto medio centenar de jóvenes se ha concentrado y ha lanzado consignas en contra de Mas y las políticas que ha llevado a cabo el Govern en los últimos años.

Mas ha asegurado que la campaña por la independencia debe ser "consistente, coherente y seria" y solucionar las dudas que la población pueda tener para llegar a construir un país "como demostró la mayor parte de la población en las pasadas elecciones".

El presidente de CDC ha asegurado que la situación de Catalunya "tiene solución pero depende de lo que hagamos" y ha dicho que "hay países pequeños como el nuestro que son en los que mejor se vive de Europa".

Mas ha dicho que la solución pasa por tres estadios: continuar como hasta ahora con el modelo de autonomía; reformar el Estado de las autonomías o crear un marco fiscal diferente.

"Vista la experiencia de los últimos 30 años, CDC asumimos que el tercer camino es el único que nos puede sacar adelante", ha dicho Mas, que ha destacado que Catalunya siempre ha estado al lado de España en momentos importantes, como durante la lucha contra el terrorismo, la entrada a la Comunidad Económica Europea o el golpe de Estado, "pero España nunca ha estado al lado de Catalunya".

"La campaña la hacemos para tener la mayoría que necesitamos para poner en marcha el proyecto, si es que queremos que acabe en éxito", ha dicho Mas, que ha añadido que "queremos que el proceso acabe bien y por eso necesitamos una mayoría muy sólida".

El presidente de CDC ha destacado la "responsabilidad" de los ciudadanos que deben "asumir la responsabilidad de saber que ese voto es decisivo, que marcará el futuro de muchas generaciones".

Mas ha pedido que el proceso independentista se haga "con buenas maneras, que no se nos vea como un pueblo irritado, o enfadado sino con buenas maneras y con ilusión" y ha considerado que de esta manera "tendremos más aliados" en Europa.

El presidente de CDC ha reconocido que el proceso para la independencia de Catalunya es de una "complejidad enorme" y ha asegurado que la situación de Catalunya "es de emergencia" y muy "precaria" y ha lamentado la imagen que dan algunos partidos políticos al no querer entrar a formar parte del Govern.

"

Siempre se ha dicho que los políticos querían gobernar y ahora nos encontramos en la situación que cada uno corre más que el otro para alejarse del Govern", ha dicho Mas.

Ha lamentado que la gestión del Govern del tripartito endeudase a Catalunya "porque se preocuparon más de quedar bien que de gobernar bien" y que como consecuencia de ello y de la política fiscal del Estado, la Generalitat ha debido "tomar medidas para ahorrar 5,7 millones al día".

"Si este esfuerzo lo tenemos que seguir haciendo dos años más podremos en riesgo la columna vertebral del Estado bienestar, que ha construido sobre todo CiU", ha dicho Mas, que ha asegurado que la situación actual de Catalunya se debe no solo a la recesión sino también al déficit fiscal "a un montón de recursos que se generan en Catalunya y que no vuelven".

Leer más: http://www.lavanguardia.com/politica/20130414/54372387850/mas-reclama-mayoria-solida-trabajar-independencia.html#ixzz2QWgLWxf7

Joan Ramon Casals pren possessió com a nou alcalde de Molins de Rei

Josep Rull i Lluís Corominas assisteixen a l’acte i ho qualifiquen de “fita històrica” ja que serà la primera vegada a la història que CiU assumeixi l’alcaldia després de guanyar els comicis de 2010, també per primer cop

 

Joan Ramon Casals és el nou alcalde de Molins de Rei (Baix Llobregat) després de prendre possessió del càrrec en un acte al qual van assistir el secretari d’Organització de Convergència, Josep Rull i el vicesecretari general de Coordinació Institucional, Lluís Corominas, entre d’altres. Casals, que ha promès el càrrec “per imperatiu legal i sense renunciar al dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya”, ha assegurat que “el que la gent demana són accions polítiques de responsabilitat per tirar endavant Molins de Rei cada dia” i que “el repte és de tots i us demano que m’ajudeu a tirar endavant aquesta tasca”.

CiU assumeix l’alcaldia de Molins de Rei després de ser la força més votada, per primera vegada a la seva història, en les eleccions municipals del 2010 i arribar a un pacte de govern amb el PSC, que es va fer càrrec de l’alcaldia els dos primers anys de mandat. “És una fita històrica, mai havíem guanyat les eleccions a Molins i mai l’alcaldia”, ha apuntat Lluís Corominas, “i és un dia històric perquè també hem aconseguit fer una xarxa perquè la gent confiï en CiU al Baix Llobregat”.

En el seu discurs, Casals ha remarcat que “en els moments difícils la gent ens demana als polítics que siguem capaços d’entendre’ns per sobre dels interessos personals i de partit i això és el que hem fet a Molins”. L’alcalde de Molins ha apuntat que el principi inspirador del seu mandat serà “la justícia social: Volem un Molins per a les persones i prioritzarem els nostres esforços en l’estalvi per a donar serveis a la gent”. “Estem fent una bona gestió econòmica que ens permetrà arribar a final de legislatura havent reduït el deute de l’Ajuntament” ha reblat.

En l’àmbit nacional, ha indicat que “Molins de Rei ha de ser referent en els reptes nacionals del nostre país i contribuirem perquè puguem decidir lliurement el nostre futur, escoltant tothom i fent que al final del procés Molins estigui més unida que mai”.

Joan Ramon Casals, de 38 anys d’edat, és advocat de formació i des del 1993 és militant de Convergència Democràtica de Catalunya. Dins del partit sempre ha estat vinculat a l’àrea de política municipal i des del 16è Congrés de CDC és secretari executiu de Territori i de Política Municipal de Convergència.

Un vídeo sobre el Barça i la independència de Catalunya, nominat als Oscar d'internet

Forma part d'una sèrie de reportatges del diari britànic 'The Guardian'. Els premis Webby es lliuraran el 22 de maig. Es pot votar fins al 25 d'abril. Entre els finalistes també hi ha Google, el 'New York Times' o Nike

Fa uns mesos el diari britànic 'The Guardian' va explicar el procés sobiranista català a través del Barça i del sentiment que fa que molts catalans el considerin "més que un club". Ara aquell vídeo ha sigut seleccionat entre els finalistes dels premis Webby, considerats els Oscar d'internet, en la categoria de vídeos esportius. La peça s'emmarcava dins la sèrie de reportatges de l'edició digital del diari britànic sobre el procés català.


Els premis Webby es lliuraran el 22 de maig en una gala a Nova York. Els internautes poden votar fins al 25 d'abril a la pàgina web dels premis per escollir els guanyadors. L'any passat, es van registrar 2 milions de vots.

Entre els nominats d'aquest any també hi ha el Google Maps per a iPhone o l'espectacular reportatge interactiu 'Snow Fall' del 'New York Times'. Els guardons reconeixen aquells que han explotat les possibilitats de la xarxa per difondre els seus continguts o per guanyar reconeixement mediàtic.

"Aquest any els nominats mostren un internet més personal i generalitzat, on els nostres amics i la gent en qui confiem formen part dels llocs més discrets de les nostres vides", ha dit el director executiu d'aquests guardons, David-Michel Davie.

Entre les nominacions de l'Acadèmia Internacional d'Arts i Ciències Digitals (IADAS) destaquen les de Nike, seleccionada en 17 categories. També les 12 nominacions del gegant Google, la cadena nord-americana HBO i el diari 'New York Times'.

En aquesta dissetena edició dels premis no hi falten les celebritats, ja que entre els nominats als guardons apareix l'actriu Charlize Theron, Tom Hanks, Lady Gaga, Jennifer Hudson o Chris Hardwick.

Segons ha destacat l'organització, en les candidatures als Webby s'ha intentat reflectir l'impacte de les xarxes socials i els dispositius mòbils en la cultura popular i les empreses.

L'any passat van ser guardonats de la cantant islandesa Björk, la xarxa social Facebook o l'alcalde de Nova York, Michael Bloomberg.

VEURE VÍDEO:
http://www.ara.cat/xarxes/guardian-barca-independencia_0_899310211.html

Ofensiva catalana al Parlament Europeu per garantir la immersió lingüística a les escoles

Els eurodiputats de CiU, ICV i ERC demanen que es respecti la normativa europea que vetlla per la diversitat lingüística, davant la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda (en representació d'ERC) han presentat avui dues preguntes a les institucions europees en referència a la interlocutòria publicada ahir pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on deixa clar que l’atenció individualitzada en castellà no és suficient i que, si un sol alumne ho demana, s’ha d’adaptar el sistema educatiu a tota la classe o unitat escolar.

Els eurodiputats demanen a la Comissió Europea i al Consell Europeu que es posicionin davant d'aquesta qüestió que està amenaçant, una vegada més, la immersió lingüística en el sistema educatiu a Catalunya. Destaquen que aquest és un model d’èxit reconegut, entre d’altres, per l’informe del Grup d'Experts d'Alt Nivell sobre Multilingüisme a les Comunitats Europees, publicat el 2007.

La diversitat lingüística està protegida per l’article 22 de la Carta dels drets Fonamentals a la Unió Europea. A més, l’article 21 d'aquesta prohibeix la discriminació per raó de llengua. Per aquest motiu, els eurodiputats catalans demanen a les institucions europees que es pronunciïn i es faci valer el dret dels pares i les mares a educar els seus fills en la immersió lingüística, encara que un alumne de la classe demani el contrari.

En les preguntes parlamentàries presentades, els eurodiputats catalans demanen el posicionament concret del Consell Europeu, que s’ha manifestat en vàries ocasions a favor de la diversitat lingüística reconeixent la importància de l’ensenyament de les llengües oficials d’una comunitat per tal de garantir la integració de parlants no natius. En aquest sentit, demanen que Espanya compleixi la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, ja que va signar aquest document jurídic el 2001.

http://tremosa.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=39333&type=MS&entities=19

La decadència d'Espanya a la UE: el "ensimismamiento" espanyol

La frase preferida d'un company eurodiputat alemany és "el fracàs no s'improvitza, sinó que molt sovint es guanya a pols". Aquesta frase es pot aplicar i referir perfectament al gran desprestigi i a la creixent pèrdua de credibilitat de l'Estat espanyol a la Unió Europea i a nivell internacional. Des de l'any 2000, any de la majoria absoluta d'Aznar, Espanya va començar a ser un país arrogant, que donava lliçons de creixement econòmic als països nòrdics, a l'any 2000 va comneçar allò que el profesor Ignacio Molina descriu en un interessant article a la madrilenya Fundación Elcano com a "ensimismamiento español": la pèrdua de prestigi i influència d'Espanya és més fruit d'una fatal arrogància interna que no pas d'una conspiració externa: en aquest sentit, anècdotes com l'emprenyada de Schöder amb Aznar perquè li donava lliçons de creixement econòmic (Schöder li va retreure que Espanya creixia gràcies als fons alemanys i europeus) són molt indicatives d'una clamorosa manca d'estratègia europea dels darrers governs espanyols: de "decision maker" en el passat Espanya avui és un simpe "decision taker", que no té ni idees ni bones pràctiques a oferir als altres socis i que ha d'acceptar reformes creixents a canvis dels diners europeus en forma de rescats que rep. Amb Aznar comença la dècada perduda d'autocomplacència espanyola a la UE, fins al punt que avui Espanya es descobreix sense poder ni influència dins de la UE ampliada.


Vegem alguns exemples recents de la decadència espanyola: Espanya ha perdut fa pocs mesos la seva plaça en el Consell de Govern del Banc Central Europeu que tenia des de fa molts anys i, tot i demanar-ne compensacions a canvi (presidència de l'Eurogrup, del Mecanisme Europeu de Rescat o d'algun dels diferents supervisors financers europeus...) no ha obtingut cap compensació. Espanya va ser l'únic país de votar en contra d'Holanda a l'Eurogrup, ja que Luis de Guindos volia ocupar-ne la presidència en lloc de Jeroen Dijselbloem: ell mateix va reconèixer amargament després que Espanya "tocava fons" en la seva presència en les institucions comuns.

L'European Council on Foreign Relations, en la seva classificació anual de països, ha tornat a situar Espanya en el darrer grup de països europeus amb Grècia i Romania, molt lluny dels tres grans (Alemanya, França i Itàlia) o dels països mitjans influents (Polònia, Suècia i Holanda). I encara més feridor i lacerant per a Esopanya: països com Portugal i Irlanda, que són països avui rescatats per la UE, ostenten avui càrrecs molt més importants que no pas Espanya: presidència de la Comissió Europea i una vicepresidència del BCE en el cas portuguès i gran influència en la política exterior de la UE en l'irlandès (controlen el Servei Europeu d'Acció Exterior).

Països com Holanda i Suècia, que tenen un nombre de vots molt inferior a Espanya en el Consell Europeu i que disposen de molts menys eurodiputats al Parlament Europeu, superen clarament Espanya en nombre de dossiers (reports o informes) assignats als eurodiputats per a la tramitació parlamentària de les regulacions que la Comissió envia al Parlament. Segons el profesor Ignacio Molina avui les veus d'aquests països i la de Polònia, per exemple, són escoltades amb molta més atenció a Frankfurt, Brussel.les i Berlín i, en aquests sentit, recomana de 'millorar la qualitat dels representats espanyols" que és "manifestament millorable": un ministre espanyol d'economia, per exemple, hauria d'estar més preocupat per la unió fiscal europea que de la liberalització del sòl a Espanya. I fins i tot un país petit com Finlàndia va gosar, ara farà un any, a demanar a Espanya "garanties reals (immobles de l'Estat)" per avalar la seva part del rescat bancari espanyol, tot insinuant un possible default del deute públic espanyol, que seria el número 18 de la seva història (el darrer va ser al 1868, després d'una dècada de follia inversora... en ferrocarrils!!).

Aznar va equivocar-se al 2000 menyspreant l'eix franco-alemany, un eix molt més resilient del que ell pensava, i Zapatero va abandonar Polònia al 2004 (la "Suècia del segle XXI" segons Merkel, que la visita molt sovint) a favor de la seva pomposa aliança de civilitzacions amb Turquia. Aznar va bloqujar de manera antipàtica la Constitució Europea i Zapatero sempre va viatjar amb molta desgana a les reunions del Consell Europeu.

La incapacitat de pensar i articular un eix amb Itàlia i Portugal, amb qui Espanya defensa interessos comuns en la majoria dels dossiers, és clamorosa i Espanya es queda molt sovint sola, aïllada i amargada, com ha estat les recents rebequeries de rebutjar en solitari la patent europea per motius lingüiístics i d'enrocar-se en el no-reconeixement de Kosovo: una posició, per cert, que a la UE s'interpreta com una mostra de la feblesa d'Espanya.

De la mateixa manera, que PP i PSOE culpin la UE de les retallades de manera sistemàtica, quan els Estats són els únics responsables en matèria fiscal, laboral, judicial i en tants altres àmbits, causa estupor a l'Europa comunitària: aquesta actitud encara alimenta més la sensació que l'europeïsme d'Espanya és de caixer automàtic, un europeïsme que només durarà mentre Espanya sigui receptora neta de fons europeus i que no té interès en imitar i implementar les millors práctiques europees en els àmbits esmentats. Així, a la UE no es percep quina Europa convé a Espanya i encara menys que es defineixi una estratègia europea que sobrevisqui als canvis de govern: en aquest sentit, la poc convicent aposta espanyola pel corredor mediterrani (ara el PP torna a demanar la inclusió del corredor central del Pirineu aragonés) n'és un símptoma clamorós.

L'autoritat d'un país a Europa no es mesura pels habitants o pel PIB, sinó per la capacitat de cada país de pensar i de generar propostes atractives per a tots, és a dir, de proposar bones pràctiques internes que puguin ser assumides i imitades en benefici de la unió. Aquest no és el cas, certament, de l'Espanya actual, ensorrada econòmicament i delmada moralment. En aquest context, estranya poc a la UE que els catalans vulguem fer la nostra via directament, sense passar per uns intermediaris madrilenys que gloriosament han tornat a fracassar.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/243539

CiU fa una crida a sumar esforços per a fer front a una situació d'emerg...

DRET A DECIDIR: Josep Rull: “La independència no només és un desig, és una necessitat inajornable”

“L'actitud de Junqueras amb els pressupostos no és irresponsable. Verbalitza uns neguits que nosaltres compartim”

Albert Ribas

Josep Rull és el secretari d'organització de CDC, des del darrer congrés d'aquest partit. Ara encara té més funcions, després que Oriol Pujol va delegar les funcions de secretari general en ell i en Lluís Coromines arran de la imputació en el cas de la ITV.

Paraules seves: “Sense pressupost no hi ha Govern i, sense Govern, no hi ha procés”. Això vol dir que si no hi ha acord amb ERC, el procés cap a la independència descarrila?
Pot descarrilar. No volem que descarrili però pot quedar afeblit. Hem d’utilitzar tota la nostra energia perquè això no passi. Evidentment, sense un govern fort aquest és un procés que es fa precari i, per tant, des de CiU, farem tots els gestos i esforços perquè el procés vagi endavant. El nostre objectiu és que l’any 2014 Catalunya pugui fer una consulta, es pugui guanyar i puguem esdevenir un nou Estat independent a Europa.

És irresponsable l’actitud de Junqueras d’oposició frontal a l’aprovació dels pressupostos?
No. Mai ens atreviríem a qualificar aquesta actitud d’irresponsable. El que veiem és que Junqueras verbalitza uns neguits que nosaltres compartim. Des d’aquesta perspectiva hi ha una part del diagnòstic que el tenim molt clar: si Europa dóna a l’Estat més oxigen, nosaltres en necessitem una tercera part. Junqueras també adverteix d’unes determinades retallades que vénen imposades des de Madrid. Aquests són dos elements prou sòlids per entendre’ns i poder avançar al llarg d’aquesta legislatura.

El líder d'ERC aposta per una unitat d’acció política i cívica perquè el govern espanyol relaxi l’objectiu de dèficit. La veu possible?
L’hem de fer per responsabilitat. Possible? És complicat, perquè hi ha determinades formacions polítiques que, quedant-se en la comoditat de l’oposició, creuen que poden obtenir un rendiment polític i s’equivoquen molt. Es necessita una actitud generosa i valenta, que és tancar files al costat del govern per garantir un sostre de dèficit que minimitzi les retallades. Que en darrera instància vol dir ser al costat del poble de Catalunya.

Es refereix al PSC?
Em refereixo a la posició erràtica que té el PSC. La bona notícia és que sembla que en la reunió que van tenir el diumenge a la tarda [Rubalcaba i Navarro] amb el president Mas van tancar files amb aquesta idea del dèficit. Però hi ha altres formacions polítiques que prefereixen ser a fora, quan són responsables directes de la precarietat que viu la Generalitat. Recordem que tenim un problema estructural, que és el dèficit fiscal, però tenim un problema concret de l’endeutament desorbitat en el qual el president Montilla i el conseller Castells van immergir la Generalitat.

A CDC tothom comparteix l’objectiu de l’Estat propi?
Sí. Així ho vam expressar en l’últim congrés, on es va aprovar per unanimitat l’estratègia de l’Estat propi. La direcció del partit ens hem sentit molt còmodes i molt avalats a l’hora de posar aquest element com a prioritari en la nostra acció política.

Els resultats de les darreres eleccions no van crear dubtes a ningú?
Els resultats no van ser els que desitjàvem des de CiU però, com va dir el president Mas la mateixa nit de les eleccions, són un aval al procés que hem iniciat. Amb un 70% de participació, els partits amb referència explícita a favor de l’Estat propi van treure el 49% dels vots i els partits amb referència explícita contrària a l’Estat propi van treure el 35% dels vots. Els ciutadans van avalar el procés però van demanar que el gestionéssim de manera compartida. A CiU tenim molt clar que en aquests moments la independència, l’Estat propi, no només és un desig, sinó que és una necessitat inajornable.

Quina és la millor data per convocar la consulta?
Tenim un full de ruta amb ERC que apunta que ha de ser al llarg del 2014.

Però des d’ERC s’han sentit veus que la demanen per aquest mateix any...
Nosaltres volem que passin diverses coses: que la consulta es guanyi i que la majoria pel dret a decidir i l’Estat propi s’eixampli. Tenim bona part del 2014 i el que queda de 2013 per ampliar aquesta majoria. Com més sòlida sigui, més possibilitats hi ha de reconeixement internacional. I un segon element: en el moment que es faci la consulta, i es guanyi, el que cal és tenir preparats alguns instruments d’Estat operatius. I un de fonamental és una Agència Tributària.

Caldrà paciència doncs...
Per avançar cap a l’Estat propi calen tres coses: una majoria que s’expressi prioritàriament en una consulta, instruments d’Estat operatius i reconeixement internacional. Hem d’utilitzar tot el 2013 i, eventualment, una part del 2014 per garantir-los. Sense reconeixement internacional serà molt difícil poder avançar en el procés. CiU s’autoimposa que això no es pot allargar en el temps, però hem de ser capaços de fer-ho quan hi hagi aquests tres vectors arrenglerats.

Si la via de la consulta no fructifica, el pas següent són eleccions constituents i una posterior Declaració Unilateral d’Independència dels partits que li donin suport?
Ara volem prioritzar les vies del referèndum o la consulta. Començarem negociant amb l’Estat, que és el mandat que tenim del Parlament. Negociar un referèndum de base consultiva que no necessita una modificació de la Constitució. Aquest és el pla A. Mentrestant estem elaborant la llei de consultes no referendàries al Parlament. Hem de prioritzar que aquests elements vagin bé. El que tenim molt clar és que res impedirà que el poble de Catalunya, independent de l’instrument que s’utilitzi, s’acabarà expressant democràtica, pacífica i lliurement.

Però com la veuria la Declaració Unilateral si s’arriba a un carreró sense sortida on no hi ha marge per convocar la consulta?
Si ara ja ens posem la bena abans de la ferida, malament. Insisteixo, res no impedirà que utilitzem qualsevol d’aquests instruments. Mostraríem molta feblesa si estiguéssim convençuts que la llei de consultes que estem elaborant al Parlament no serà el mitjà adequat per expressar aquesta voluntat. Sempre hi haurà una legalitat que empararà el dret a decidir del poble català, ja sigui espanyola o emanada d’un parlament legítim i democràtic que és el català.

En un escenari hipotètic on s’hagués de votar una Declaració Unilateral, CiU donaria llibertat de vot als seus diputats?
Ens hem presentat amb un programa que diu dues coses: dret a decidir i Estat propi. Des d’aquesta perspectiva el compromís que tenim amb els ciutadans passa per aquí. En aquest cas concret no hi ha massa marge per a la llibertat de vot.

CiU aposta perquè ERC i PSC entrin al Govern. No és una demanda inviable?
Si vam aconseguir que s’aprovés una resolució amb 104 vots, això és una força imparable. El que hem d’aconseguir és que aquests vots tinguin traducció en el dia a dia. Com més fort sigui el Govern més possibilitats hi ha que aquest procés acabi amb èxit i, com més feble, més possibilitats que el procés sigui precari.

Les tensions amb Unió i el seu líder, Josep Antoni Duran i Lleida, han anat a més després de les darreres eleccions. Està garantida la continuïtat de la federació?
Està garantida, perquè nosaltres som una federació seriosa i tenim una cosa fonamental: complim els compromisos amb l’electorat. El contracte que tenim contret és molt explícit: dret a decidir amb l’objectiu de guanyar un Estat propi dins Europa. Fins ara hem complert fil per randa tots els elements d’aquest contracte. Ho vam fer amb el pacte amb ERC i amb la declaració de sobirania. Els 50 diputats de CiU no van fallar. Anem en bloc.

Vostè és el dirigent de CiU que sempre respon amb més rapidesa a Josep Antoni Duran i Lleida. El secretari general d’Unió, Josep Maria Pelegrí, va dir que té una “obsessió” amb Duran. Es tracta d’una estratègia planificada?
No. Com a secretari d’organització de CDC la meva pretensió no és respondre a ningú. Miro de no fer-ho. La meva prioritat és posar en valor els acords que pren la federació i el partit.

Els processos judicials en els quals es veu implicat el seu partit (Oriol Pujol en el cas de les ITV’s o la recent confirmació del jutge que investiga el cas Palau que ha desestimat el recurs de CDC sobre el manteniment de la seu com a aval) poden fer trontollar el procés cap a l’Estat propi?
Deixem que parli la justícia. Som molt respectuosos amb el seu treball. Estem convençuts que podrem defensar l’honorabilitat del partit en relació al seu finançament i que Oriol Pujol acabarà essent exonerat d’aquest procés.

Si Oriol Pujol no és processat, tornarà al seu càrrec?
Sí. Hem plantejat un mecanisme que garanteix la reversibilitat. Si Oriol Pujol, com estem convençuts que passarà, és exonerat, recuperarà les funcions de secretari general. De fet, Oriol Pujol ha fet una delegació temporal en Lluís Coromines i en mi mateix. També recuperaria la posició de president del grup parlamentari.

Un polític històric de CiU, Miquel Roca, defensarà la infanta Cristina. En un context de desprestigi de la Monarquia, aquesta situació pot afectar la imatge del partit?
No. Miquel Roca és un gran advocat. És militant del partit com ho són els altres 53.000 militants. Si haguéssim de mirar què fan cadascú amb la seva iniciativa empresarial aniríem molt malament. Hi ha un client que vol garanties de qui el defensarà el millor. Som molt curosos amb la llibertat d’empresa.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/04/_el_proces_pot_descarrilar_si_no_hi_ha_acord_amb_erc_pels_pressupostos_93615.php