dissabte, 4 de gener del 2014
dijous, 2 de gener del 2014
El president Artur Mas explica als primers ministres europeus el procés obert sobre el futur de Catalunya
- El cap de l’Executiu s’ha adreçat per carta als mandataris de la Unió Europea per fer-los partícips de l’ampli suport polític i popular que hi ha a Catalunya per celebrar una consulta sobre el seu futur
- El Govern ha enviat també un memoràndum als responsables d’Exteriors de 45 països del món informant-los sobre la data de la consulta i els arguments polítics que l’avalen
El president Mas a la cimera de governants liberals-demòcrates del passat mes de febrer a Amsterdam
El president de la Generalitat, Artur Mas, s’ha adreçat per carta als primers ministres dels països de la Unió Europea, per tal d’informar-los personalment dels“importants esdeveniments” que es viuen a Catalunya. El cap de l’Executiu els fa coneixedors que el passat 12 de desembre “el 65% del Parlament” va acordar “celebrar una consulta sobre el futur de Catalunya”, recollint així “la demanda del poble català, expressada en el mandat rebut a les passades eleccions, i demostrada repetidament mitjançant accions populars”.
El cap de l’Executiu deixa clar en l’escrit que la celebració de la consulta és una qüestió de voluntat política i que no existeixen impediments legals, malgrat algunes veus en sentit contrari. Així, assegura que “hi ha una sèrie d’opcions legals i constitucionals que permeten que aquesta consulta tingui lloc a Catalunya”, i aclareix que el Govern de la Generalitat “ha identificat cinc d’aquestes vies”, que ha fet arribar a Madrid perquè “busquem el diàleg i l’acord amb el Govern d’Espanya sobre el futur del nostre país”.
El president Mas expressa també la seva confiança en els receptors de la carta “per fomentar aquest procés pacífic, democràtic, transparent i europeu, amb el qual la majoria del poble català està plenament compromès”.
La carta, enviada el passat dia 20 de desembre, s’ha adreçat als primers ministres de la Unió Europea, i també al president de França i al president de la Comissió Europea.
Memoràndum enviat a 45 països del món
Paral·lelament a l’enviament d’aquestes cartes, el Govern de la Generalitat ha fet arribar als responsables d’Exteriors de 45 països del món un memoràndum explicatiu sobre la consulta a celebrar el 9 de novembre d’aquest any.
El text, elaborat per la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, recull en la seva primera part una explicació sobre el suport que la celebració de la consulta té a nivell polític i popular a Catalunya, fent menció expressa al suport parlamentari i a les accions populars dutes a terme en aquet sentit, com és el cas de la Via catalana.
El memoràndum deixa clar que la celebració de la consulta “és una qüestió política i no de legalitat”, perquè no hi ha cap llei espanyola ni catalana que ho prohibeixi. “Tot el que es necessita és voluntat política”, s’assegura en l’escrit.
El text fa paleses també les discrepàncies entre els Governs català i espanyol per aquest tema. Així, se subratlla la voluntat de diàleg de la Generalitat que contrasta amb la postura dels líders polítics de Madrid, que fins ara “no s’han compromès amb la realitat de Catalunya”, i, també, els “intents de funcionaris espanyols per soscavar l’autoritat política del president”.
En referència a les declaracions sobre una possible sortida Catalunya de la Unió Europea en cas que assoleixi la independència, el Govern assegura que estan fetes “amb l’objectiu d’espantar els votants que donen suport a la independència”. En el document s’afirma que no hi ha precedents a Europa del fet que una part s’independitzi i, per tant, que “és fals assegurar que Catalunya deixarà de ser-ne membre”. “Fins i tot Espanya té un gran interès que Catalunya formi part de la UE”, s’assegura en l’escrit.
En aquest sentit, el document afegeix que “els catalans volen seguir formant part de la UE i de la zona euro” , i que , en tot cas, “la continuïtat de Catalunya dins la UE seria una decisió política en mans dels governs dels estats membres”.
Aquest memoràndum ha estat enviat a 45 països del món, concretament als seus ministres d’Exteriors; personal responsable del seguiment dels afers amb Espanya i el sud d’Europa; ambaixadors a Madrid i cònsols generals.
Nota: S’adjunta fotografia de la cimera de governants liberals-demòcrates que es va celebrar el passat mes de febrer i en la qual va participar el president Mas. A la foto, entre altres, el viceprimer ministre del Regne Unit, Nick Clegg; el viceministre d’Economia d’Alemanya, Philipp Rösler; la viceprimera ministra i ministra d’Afers Exteriors de Croàcia, Vesna Pusic; el viceprimer ministre i ministre de Pensions de Bèlgica, Alexander de Croo; la ministra d’Afers Econòmics de Dinamarca, Margrethe Vestager; les ministres de Medi Ambient i d’Afers Europeus del Govern de Suècia, Lena Ek i Birgitta Ohlsson, respectivament, i el ministre d’Afers Socials d’Estònia, Taavi Roivas; els viceministres de Finances, Frans Weekers, i d’Educació, Cultura i Ciència, Sander Dekker; i els ministres de Seguretat i Justícia, Defensa, i Política Territorial i Administració pública, Ivo Opstelten; Jeanine Hennis-Plasschaert i Stef Blok, respectivament. Així mateix, els vicepresidents de la Comissió europea Olli Rehn i Neelie Kroes i el comissari de Comerç, Karel de Gucht; el president del Banc Europeu d’Inversions, Werner Hoyer, i el president del Senat de Romania, Crin Antonescu.
Fitxers adjunts
CDC llançarà en un gran acte a mitjans de gener la seva campanya per la independència
Farà campanya per un "triple 'sí'": sí a la consulta, sí a l'Estat i sí a la independència
Convergència Democràtica de Catalunya llançarà en un gran acte a mitjans d'aquest gener una campanya per "demostrar" que s'han esgotat les vies d'encaix de Catalunya a Espanya i per advocar pel "triple 'sí'"en una eventual consulta sobiranista a favor del referèndum, d'un estat propi i de la independència política.
L'objectiu de CDC, partit que lidera el president Artur Mas, serà plasmar com Catalunya "ho ha provat tot des de la més absoluta bona fe i s'ha compromès com ningú a construir un estat plurinacional i perquè Espanya fos un estat més democràtic, més modern i més europeu", però amb la constatació final que "s'han tancat totes les portes".
Així ho ha detallat en una entrevista a Efe el secretari d'Organització de CDC, Josep Rull, que ha avançat que aquesta campanya s'allargarà fins a l'estiu, pocs mesos abans de l'eventual consulta pactada entre les forces del catalanisme sobiranista per al 9 de novembre.
Eixamplar majories
La part més rellevant del pla de CDC es desenvoluparà sota el "triple 'sí'" a la consulta: "Intensificarem molt el primer 'sí'", el sí a poder votar. Una ofensiva que buscarà "eixamplar" el 80% de catalans favorables al referèndum i augmentar "complicitats" a Espanya i en l'àmbit internacional perquè la consulta es pugui dur a terme. Però la formació nacionalista desplegarà, a més, un ventall d'arguments dirigit a evidenciar els intents "fallits" des de Catalunya per trobar un encaix dins d'Espanya.
Així, es posarà èmfasi en diversos "moments clau" en la història recent espanyola, en els quals CDC i CiU "s'han compromès amb l'estabilitat i el progrés del conjunt de l'Estat, amb l'esperança que això tingués al final un retorn al reconeixement de Catalunya com a nació", ha ressaltat Rull.
Segons la seva opinió, "el full de serveis de CiU al costat del progrés i l'estabilitat del conjunt de l'Estat és impecable des de la nostra perspectiva, i aquest és el valor afegit que aportem, acreditar que els hem provat tot des de la més absoluta bona fe i s'han tancat totes les portes". És en aquest sentit que la formació nacionalista explicarà als catalans com s'ha arribat a la "conclusió que Catalunya no és viable com a autonomia, però ho és perfectament com a estat independent", i acreditar que les altres vies "estan tancades, perquè s'han provat totes". "Totes les vies d'encaix les hem provat per activa i per passiva, amb una actitud impecable", ha subratllat Rull.
Contra la política de la por, arguments
Davant aquesta evidència, el "dret a decidir no només és un dret, sinó que acaba sent també una obligació. I la necessitat de construir un nou estat acaba sent per a nosaltres, com a responsables del Govern, una autèntica responsabilitat". Un altre aspecte anirà destinat a exposar, d'una banda, els elements positius d'aquest hipotètic estat català, i d'altra banda, a "combatre la política de la por" i els arguments que busquen "espantar" els catalans davant la possibilitat de la independència.
"No serà fàcil. Però davant la por, cal posar molts arguments a favor de fer aquest pas endavant, i molts arguments a favor de l'esperança", ha conclòs el dirigent nacionalista.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)