dijous, 11 de setembre del 2014

FIFA 15 - Official E3 Gameplay Trailer

"Independència" al FIFA 15

BONA DIADA A TOTS CATALANS i CATALANES. VISCA CATALUNYA LLIURE.

Rull: "El que ens van treure fa 300 anys per la força ho recuperarem ara amb les urnes"

El coordinador general de CDC ha defensat tres segles després “hi som com a nació i estem en condicions de recuperar la nostra llibertat”

El coordinador general de Convergència Democràtica de Catalunya, Josep Rull, s’ha mostrat convençut que la lluita “per les llibertats i els drets que ens van prendre fa 300 anys per la força de les armes, ho recuperarem ara per la força de les urnes i de la democràcia”. Rull n’ha parlat durant el seu discurs previ a l’ofrena floral al Fossar de les Moreres, on ha recordat que “tot i que els llibres de la raó deien que el català era un poble condemnat a desaparèixer, tres segles després hi som, hi som com a nació i estem en condicions de recuperar la nostra llibertat”. 
Sobre la data i la convocatòria de la consulta, Rull ha assegurat que “s’ha especulat molt sobre el 9-N, però l’única decisió la prendrem des de Catalunya, des de la legalitat de la llei emanada d’un parlament legítim i democràtic, el Parlament de Catalunya i no ho decidiran des de Madrid, ho decidirem nosaltres. I serà votar el 9N”. En aquesta línia, el coordinador general de Convergència ha recordat que “ens han volgut trencar, esberlar, però nosaltres som una nació diversa, plural, acollidora on la pregunta que fem no és d’on vénen sinó on volem anar plegats” i això, segons ha remarcat Rull, “és la força que ens fa imparables”. 
En aquest acte emmarcat en la celebració de la Diada, Josep Rull, ha insistit en dir que el procés “no es pot aturar perquè la majoria de catalans hem decidit decidir ser lliures i això no ho atura cap Tribunal Constitucional, cap govern espanyol que li fa por la democràcia, no ho atura ningú perquè la voluntat del poble de Catalunya és granítica, sòlida i insubornable”. 
En l’acte al Fossar de les Moreres també hi ha participat la presidenta de la Joventut Nacionalista de Catalunya, Marta Pascal, que ha considerat que el futur de llibertat que els catalans anhelaven l’any 1714 “és més present que mai i el proper 9-N podem decidir ser lliures i ho farem il·lusionats, serens, ferms, pacíficament i democràticament votant a les urnes”. 
En aquest sentit, Pascal ha defensat el dret dels catalans a votar en la consulta del novembre i ha apuntat que “ens volien aniquilar, nosaltres votarem, ens amenacen, nosaltres votarem, ens volen capcots i sotmesos, nosaltres votarem, volen arraconar la nostra llengua, nosaltres votarem; nosaltres votarem sí o sí i votarem, evidentment, sí-sí”. Per això la presidenta de la JNC ha qualificat aquest moment “d’hora decisiva de la nostra nació” i ha apel·lat a “fer camí tots junts, a aparcar el que ens separa i a caminar amb el cap ben alt”.

dimecres, 10 de setembre del 2014

Olesa de Montserrat: CDC i UDC han triat candidats a cap de llista per a les municipals

 Les agrupacions locals de Convergència Democràtica de Catalunya i d'Unió Democràtica de Catalunya van celebrar sengles assemblees extraordinàries, els dies 25 d'agost i 1 de setembre respectivament, per elegir els corresponents candidats a cap de llista per CiU a les properes eleccions municipals, que estan previstes per al maig de 2015.

Els candidats nomenats per les assemblees són Mercè Jou, d'Unió Democràtica de Catalunya, i Domènec Paloma, de Convergència Democràtica de Catalunya.

El proper dijous 18 de setembre hi ha convocada, a les 21:00 hores, l'assemblea conjunta dels militants de Convergència i dels d'Unió per a elegir la persona que encapçalarà la llista de CiU a les eleccions municipals de 2015.

http://ciuolesa.blogspot.com.es/2014/09/cdc-i-udc-han-triat-candidats-cap-de.html

Official Statement by the President of the Generalitat: National Day of Catalonia 2014

Official Statement by the President of the Generalitat: National Day of Catalonia 2014

Official Statement by the President Mas
Dear compatriots,
 
 
This year we celebrate a National Day of Catalonia that is both special and different. It is special because it marks the three-hundred year anniversary of the events of 1714, and different because it will be the last of our National Days to occur before the upcoming referendum on November 9th.
 
On this year during which we commemorate the Tricentennial, I have chosen to speak to you from the Hall of St. George inside the Palace of the Generalitat. This is a space of truly significant historical importance: in 1706, the last Catalan Courts assembled by Archduke Charles met in this very hall. The formation of the Catalan Courts [as heirs to the earlier Peace and Truth assemblies] in the 13th century is considered the birth of the first parliamentary political system in Europe. Indeed, our spirit of democracy has been hundreds of years in the making.
 
It was also here, in the Hall of St. George, that the decision was made in 1713 to defend the Catalan Constitutions and bravely resist the Bourbon forces during the siege of Barcelona until their troops finally entered the city on September 11th, 1714.
 
One must be familiar with our history in order to remember the profound depth of the Catalan people’s democratic convictions. During times when some seek to undermine, distort or even deny our past as a country, it is more necessary than ever to commemorate what we have been and to remember that the heroic defense of Barcelona, and all of Catalonia, three centuries ago sought to defend some of the most advanced laws of that age against absolute power exercised absolutely. And it was precisely that homogenizing absolutism, the victor of the war, which aimed to annihilate our identity, our language, and our parliamentary constitutional regime.
 
To commemorate these things is also to remember that we are a country that wants to do things well, that wants to debate things, sharing contrasting ideas and opinions, and making decisions in true democratic fashion: by voting. This is what we can learn from the Catalan society of three hundred years ago, and this is what some would now prefer that we forget.
 
Three centuries have come and gone. A lot has happened. But today we are still navigating through a turbulent sea filled with great difficulties which affect many people, our compatriots. These difficulties have been, and remain, so great, and the obstacles so powerful, that we very well could have been erased from the landscape of European nations. But that has not been the case: the Catalan nation is very much alive; we have a country and we are democratically, civically, and peacefully preparing ourselves to determine our own collective future, which belongs to seven and a half million Catalans. Native Catalans, adopted Catalans, and new Catalans coming from other places – whatever the case – are all protagonists in the present and future of Catalonia. When the hour to decide our future arrives, all Catalans will have the same power: the power of their vote.
 
I have said from the very beginning that the political process alive in Catalonia today has been supported by two great pillars: the social majority that has made it possible and the political consensus that has buttressed it. Tomorrow, a significant number of our people will again show the world how Catalans understand the meaning of freedom and democracy. And like last year, the demonstrations this year will make it clear that the social majority that has made this process possible is not weakening but, to the contrary, is becoming stronger and more alive than ever. All should take note of this.
 
My commitment to calling the referendum, once the Parliament of Catalonia has approved the legal means by which to hold it, remains firm. We have come this far with a political majority which, from the great ideological diversity that we have in Catalonia, has made all the necessary decisions to get us to where we are today. I hope that this consensus will not only remain strong and unbroken, but will become even larger in order to continue responding to the aspirations and the will of the majority of our society.
 
I would also like to a take a moment to be explicitly clear with the central government and the institutions of the Spanish State: there is still time to listen to the Catalan people’s peaceful and democratic outcry. Silencing the voice of a people who want to talk is an error; to deny the right to vote to those who see the ballot box as the solution rather than the problem is a double error. The Catalan people do not wish to impose any decision; we want to be heard, we want to talk, we want to vote, and we want to find an arrangement that is good for everyone.
 
Catalans want to vote. We want to vote in order to become the masters of our own future and to be able to decide how to best respond to the needs of our fellow citizens. We are not moved by the desire to be better than others, but by the desire that we may become better ourselves. We aspire, as all rightly do, to a better future – a future in which we can live side-by-side in harmony with the other peoples of Spain and Europe. We aspire to be treated like the other nations of the world so that we have the power to make our own decisions about our economy, our welfare, our public services, our identity and the form of our relationships with other nations of the world. We aspire to strengthen our ancient ties with Europe, which as a political entity also continues to grow and evolve as it moves into the future.
 
We now have the opportunity, one of those rare occurrences that arises from time to time in history, to lay the foundation for a better Catalonia; to overcome our faults, our weaknesses, and our flaws; to put aside our occasionally excessive internal divisions; to build the country of our future on more solid ground, with greater transparency and a higher quality of democracy. Our ambition for that quality of democracy should be equal to the centuries-long trajectory of democratic convictions in our country. Having one of the oldest Parliaments in Europe should be a powerful stimulus for aspiring to have one of the best democracies in Europe. And yet we are still far from that noble and necessary objective.
 
During this important time for Catalonia, as we find ourselves once again under the attentive watch of a world that is curious about us, I call upon all Catalans to show the very best of what our country truly is: a Catalonia that is convivial, civic, well-mannered, respectful, tolerant and inclusive; a Catalonia committed to social justice, faithful to its traditions of dynamism, entrepreneurship, and creativity; and a Catalonia that loves freedom and liberty.
 
Long live Catalonia!
Departament/s 

President Mas: "El poble català tornarà a demostrar al món quina és la via catalana d'entendre la democràcia i la llibertat"

  • El cap de l’Executiu assegura en el missatge institucional amb motiu de la Diada que “silenciar la veu d’un poble que vol parlar és un error” i “negar el vot a qui veu en les urnes la solució, i no pas el problema, és un error doble”
  • Des del Saló Sant Jordi, el president assenyala que “la majoria social i el consens polític” vertebren el procés català i que la seva “voluntat” és que “aquesta unitat no s’esquerdi i, fins i tot, es pugui ampliar”
  • “No ens mou l’afany de ser millor que els altres, sinó de ser millors nosaltres mateixos”, destaca el cap de l’Executiu
 
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat avui, en el missatge institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, que, demà, “una part significativa del poble català tornarà a demostrar al món quina és la via catalana d’entendre la democràcia i la llibertat”.
 
Els catalans i les catalanes, ha destacat Mas, evidenciaran de nou que “la majoria social que fa possible el procés polític que viu Catalunya no defalleix, sinó que continua més viva i forta que mai”. Una actitud de la qual ha afirmat que“se n’hauria de prendre bona nota”.
 
L’any de la commemoració del Tricentenari, el president ha volgut adreçar als ciutadans el missatge institucional de la Diada des del Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, per la seva “significació històrica especial”, ja que el 1706 s’hi reuniren les darreres Corts Catalanes convocades per l’arxiduc Carles. Unes Corts creades al segle XIII i hereves de les assemblees de Pau i Treva que “són considerades el naixement del primer parlamentarisme a Europa. El nostre sentit de la democràcia ve de molt lluny”, ha destacat Mas.
 
També aquest emblemàtic saló del Palau de la Generalitat va ser el lloc on l’any 1713 es prengué la decisió de defensar les Constitucions Catalanes i resistir heroicament a Barcelona, fins que es produí l’entrada de les tropes borbòniques l’11 de setembre de 1714.
 
El president ha assegurat que, “en moments en què es vol menystenir, desvirtuar i fins i tot negar el nostre passat com a país, es fa més necessari que mai commemorar el que hem estat”, i recordar que la defensa heroica de Barcelona, i de tot Catalunya, va ser “per defensar unes lleis de les més avançades del moment i que es contraposaven al poder absolut exercit de manera absoluta”.
 
Avui, tres segles després dels fets de 1714, el president ha subratllat que “la nació catalana és viva; tenim país; i ens preparem democràticament, cívicament i pacíficament per decidir el nostre futur col·lectiu”. I ha afegit que “la majoria social i el consens polític que el vertebra” són els dos pilars sobre els quals es recolza el procés polític català.
 
En referència a aquest consens polític, el president ha assegurat que la seva voluntat és que “aquesta unitat no s’esquerdi i, fins i tot, es pugui ampliar”, per seguir donant resposta a la voluntat majoritària del poble.
 
 
“Silenciar la veu d’un poble que vol parlar és un error”
 
“El meu compromís per convocar la consulta és ferm”, ha defensat el cap de l’Executiu, i ha aprofitat la solemnitat del moment per recordar al Govern i a les institucions de l’Estat que “encara són a temps per escoltar el clam pacífic i democràtic d’aquest poble”. “Silenciar la veu d’un poble que vol parlar és un error; negar el vot a qui veu en les urnes la solució i no pas el problema és un error doble”, ha defensat.
 
Amb aquestes paraules, el president Mas ha recordat que el poble català “no vol imposar una decisió”, sinó que “vol ser escoltat, vol parlar, vol votar i vol arribar a bons acords per a tothom”. I que vol fer-ho “per guanyar el nostre futur i poder decidir com donar millor resposta a les necessitats dels nostres conciutadans”.
 
En aquest sentit, el cap del Govern ha subratllat que “no ens mou l’afany de ser millors que els altres, sinó de ser millors nosaltres mateixos”, i que l’aspiració del poble és tenir “un futur millor” que passa per la “concòrdia i de solidaritat” amb la resta de pobles d’Espanya i d’Europa.
 
“Anhelem ser tractats com les altres nacions del món i, per tant, poder decidir per nosaltres mateixos sobre la nostra economia, el nostre benestar, els nostres serveis públics, la nostra identitat i la forma de relacionar-nos amb les altres nacions d’Europa i del món”, ha defensat. I ha afegit que Catalunya vol construir aquest futur “reforçant els nostres molt antics lligams amb Europa”.
 
En aquesta construcció d’un país millor, el president ha assegurat que “la nostra ambició de qualitat democràtica ha d’estar a l’altura de la llarguíssima trajectòria de conviccions democràtiques del nostre país”, i que el fet d’haver tingut un dels Parlaments més antics d’Europa “hauria de ser un potent estímul per aspirar a tenir una de les millors democràcies d’Europa”.
 
“En aquesta hora gran que viu Catalunya, un cop més sota la mirada atenta i potser curiosa del món, us convido a totes i a tots a projectar la millor realitat del nostre país: la Catalunya convivencial, cívica, culta, respectuosa, tolerant i integradora; i la Catalunya compromesa amb la justícia social, fidel a la seva tradició dinàmica, emprenedora i creativa, i amant de la llibertat i de les llibertats”, ha reblat el president de la Generalitat al final del seu missatge.