Rècord d'assistents al Mobile World Congress

Més de 93.000 persones visiten el MWC, que ha generat un impacte econòmic de 436M d'euros per Barcelona

Un partit nou per a un nou país

Convergència Democràtica de Catalunya obrirà en el Consell Nacional d’aquest dissabte, 7 de març, un debat intern per marcar la posició de futur del partit.

El consell nacional d'aquest dissabte serà el tret de sortida a un debat intern de CDC. L'objectiu d'aquest procés és adaptar Convergència a les noves demandes de la societat i de la mateixa formació. 

D'on venim?

Fa quaranta anys, Convergència Democràtica va néixer amb la voluntat d’aplegar en un mateix projecte polític catalanista persones provinents de diverses famílies ideològiques, amb l’objectiu d’esdevenir el pal de paller de la política catalana. Quatre dècades d’acció política i, especialment, d’acció de govern i de definició ideològica han dibuixat un espai polític específic.

Aleshores, teníem tres objectius:

FER PAÍS. La reconstrucció nacional de Catalunya, a través de recuperar les seves institucions d’autogovern i el caràcter aglutinador de la llengua i la cultura pròpies.

FER DEMOCRÀCIA. La implantació d’una democràcia avançada tant des del punt de vista formal com dels valors socials.

FER BENESTAR. La modernització del país en tots els seus aspectes per tenir una economia pròspera, amb cohesió social i territorial i plenament homologable a les societats occidentals.

A on anem?

FER ESTAT. De recuperar la consciència nacional i dotar-nos d’institucions d’autogovern passem ja a crear un Estat propi, que participi amb veu pròpia en les institucions de governança mundial i tingui una específica vocació europea i mediterrània.

FER LLIBERTAT. De guanyar un sistema democràtic i plenament integrat en les societats modernes, hem de fer el pas de tenir un Estat regenerat absolutament, amb clara divisió de poders i una defensa nítida de les llibertats i dels drets humans. Amb una actitud bel·ligerant contra la corrupció.

FER MÉS PROGRÉS I JUSTÍCIA SOCIAL. De construir les columnes bàsiques de l’Estat del Benestar a la seva consolidació, modernització i enfortiment en el marc d’una economia pròspera al servei de les persones.

Com a força política transversal podem ser una nova eina política al servei d’un
nou país per a tothom. Per això Convergència treballarà en aquests 3 eixos: eix nacional, eix ètic, i eix social i econòmic.
 

Munté denuncia la voluntat recentralitzadora de l'Estat també en polítiques socials

Així ho ha reivindicat la consellera en la reunió del Consejo Territorial de Servicios Sociales y del Sistema para la Autonomía y la Atención a la Dependencia respecte als avantprojectes de llei de Voluntariat i del Tercer Sector d’Acció Social i la resolució de convocatòria de subvencions estatals destinades a la realització de programes d’interès general amb càrrec a l’assignació tributària de l’IRPF

En el decurs de la reunió del Consejo Territorial de Servicios Sociales y del Sistema para la Autonomía y la Atención a la Dependencia, la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha denunciat l’amenaça competencial i la voluntat homogeneïtzadora implícites en les polítiques impulsades pel Govern de l’Estat. Durant la reunió s’ha fet palès concretament en la resolució de convocatòria de subvencions estatals destinades a la realització de programes d’interès general amb càrrec a l’assignació tributària de l’IRPF, en l’avantprojecte de llei de Voluntariat i en l’avantprojecte de llei del Tercer Sector d’Acció Social.

 

En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya ha fet arribar al Ministeri nombroses propostes i al·legacions sobre els avantprojectes per tal que el textos respectin la pluralitat de models presents a l’Estat en els àmbits del Tercer Sector i del voluntariat.

 

Aquesta ha estat la primera reunió entre la consellera Munté i Alfonso Alonso des que va ser nomenat Ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Munté també ha aprofitat la trobada per denunciar de nou l’infrafinançament de la Llei de la dependència per part del Govern central, una situació que obliga a fer un gran sobreesforç a les comunitats autònomes, als ens locals i també als beneficiaris de la llei. En aquest, sentit la consellera ha reclamat un debat serè i urgent sobre la sostenibilitat del sistema.

 

El model català de voluntariat

Munté ha alertat de la invasió de competències que suposa la proposta d’avantprojecte de Voluntariat presentada pel Govern espanyol, que ja en la memòria d’anàlisi d’impacte normatiu expressa la intenció de consolidar un model de voluntariat comú per a tot l’Estat, tot i la normativa existent a les comunitats autònomes que posa de manifest la gran pluralitat, diversitat i models fortament consolidats i arrelats, com en el cas català.

 

Una voluntat unificadora que segons la consellera contrasta amb la llei vigent (Llei 6/96, de 15 de gener) que sí que reconeix i respecta les competències autonòmiques.

 

Segons la Generalitat, l’avantprojecte de llei no regula les necessitats, sinó les expectatives de l’Estat en aquesta matèria i mostra desconfiança vers l’acció de les entitats, així com una forta voluntat d’intervencionisme i control.

 

És per tot això que entre d’altres modificacions, el Govern català demana acotar l’àmbit d’aplicació de la llei a les persones voluntàries i entitats que participin a programes que desenvolupin activitats de competència exclusiva estatal, proposa reduir el nombre d’aspectes que requereixen un desenvolupament reglamentari posterior i demana fixar a la llei que el voluntariat només pugui tenir lloc en el si de les entitats de voluntariat.

 

Avantprojecte de llei del Tercer Sector d’Acció Social

Pel que fa a la llei del Tercer Sector d’Acció Social, el Departament de Benestar Social i Família ha volgut remarcar també que l’aplicació se circumscriu a entitats d’àmbit estatal o que actuïn en més d’una comunitat autònoma, fet que exclou les entitats que actuen únicament a Catalunya. En aquest sentit, el mateix avantprojecte reconeix que la llei s’aplicarà sense perjudici de les competències exclusives reconegudes a les comunitats autònomes en matèria d’assistència social en els seus respectius Estatuts d’Autonomia. La consellera ha insistit que, en tant que correspon al Govern català la competència exclusiva en aquesta matèria, tal com recull l’Estatut a l’article 166, és la Generalitat qui regula i ordena les entitats, serveis i establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya.

 

No obstant això i per una major harmonització entre la legislació de l’Estat i la legislació de les comunitats autònomes, des de la Generalitat s’han fet diverses consideracions sobre l’articulat de l’avantprojecte de llei. En aquest sentit, la Generalitat conclou que la nova llei s’ocupa de principis que ja estan prou regulats normativament i consolidats funcionalment i destaca que el text és un reflex del desconeixement de les actuacions de promoció del Tercer Sector per part de les comunitats autònomes.

 

En aquesta línia, es denuncia també que al text no s’observen concrecions significatives. Per exemple, no es fa cap referència la reforma de l’IVA en la contractació pública per poder resoldre les conseqüències de l’exempció en el cobrament de l’IVA. Un fet que s’agreuja encara més en els concursos de serveis, ja que les empreses mercantils, que competeixen en preu amb les entitats del tercer sector social, sí que poden recuperar l’IVA suportat.

 

Així mateix, el Departament de Benestar Social i Família considera que el text tampoc no contempla el traspàs efectiu a les comunitats autònomes del 0,7% de l’IRPF en compliment de les reiterades sentències que han dictat en aquest sentit tant el Tribunal Constitucional com el Suprem.

 

 

Fondo de Ayuda Europea a las personas más desfavorecidas

 

Sobre el Fondo de Ayuda Europea a las personas más desfavorecidas (FEAD), Munté ha recordat que en el darrer Consejo Territorial de Servicios Sociales y del Sistema para la Autonomía y la Atención a la Dependencia es va acordar la distribució d’un fons de 16M€ per a lluitar contra la pobresa.

 

Pel que fa al criteri de repartiment d’aquest fons (en funció de la taxa de pobresa infantil de cada regió i no del nombre d’afectats), la consellera ha celebrat que s’hagin modificat els criteris que l’any passat van donar tants problemes, però ha defensat que encara hi ha punts a millorar. En aquest sentit, la consellera ha destacat que la taxa AROPE s’hauria de calcular en relació a la població en risc de pobresa i no en termes absoluts de percentatge de cada comunitat autònoma. Segons Munté, s’hauria de garantir que a tot el territori es rebi el mateix import per persona en situació de vulnerabilitat, perquè tal com queda ara es perjudica a les comunitats autònomes amb més població.

 

Arxius adjunts

 La consellera Munté assisteix a la reunió del Consejo Territorial de Servicios Sociales y del Sistema para la Autonomía y la Atención a la Dependencia.

Departament/s 

Benestar Social i Família Comunicació del Govern

Signem un conveni de col·laboració amb l'ONG Transparència Internacional

Amb la signatura del conveni per part de Josep Rull i el president de l'ONG Transparència Internacional (TI), Jesús Lizcano, Convergència és el primer partit d'abast català que signa un acord d'aquest tipus.

A la signatura també hi han estat presents el portaveu de CDC al Congrés, Pere Macias; el portaveu de Convergència al Senat, Josep Lluís Cleries; i el coordinador de règim intern i comunicació del partit, Francesc Sánchez; a part d'altres membres de Transparència Internacional.

Després de la signatura, Josep Rull ha afirmat que "és un privilegi poder entrar en la dinàmica dels convenis de Transparència Internacional perquè avui, la transparència és una exigència innegociable". I ha lligat aquest conveni amb la voluntat de la direcció de Convergència de "fer un partit amb parets de vidre i amb les portes obertes de bat a bat", igual com han fet altres institucions com la Generalitat de Catalunya, ajuntaments com el de Barcelona al capdavant, o el Parlament, amb l'impuls de la Llei de la Transparència.

Rull ha remarcat el fet que en la darrera avaluació de TI, "estàvem a la part inferior del rànquing i en només vuit o deu mesos hem revertit aquesta situació, perquè per a la nova direcció de Convergència, aquesta és una prioritat". Per a Rull els partits han de retre comptes amb la ciutadania fins i tot en aquells casos en què no sigui necessari.

L'acord estableix algunes mesures que Convergència ha aplicat com "un canvi radical en el web del partit". I és que el conveni estableix, entre d’altres mesures, que es publicaran a internet els comptes anuals del partit; l'últim informe de fiscalització dels comptes de CDC emès pel Tribunal de Comptes; els pressupostos anuals dels dos darrers exercicis amb la liquidació pressupostària; dades bàsiques de les entitats vinculades al partit; o els ingressos i les despeses del partit desglossades, així com els béns patrimonials. El conveni estableix també, en un altre ordre de coses, que no s'inclouran a les llistes electorals processats per corrupció, això és, persones que tinguin obert un judici oral o un escrit d'acusació del fiscal. (Es poden consultar les mesures del conveni en aquest enllaç).

Igualment, el coordinador general de CDC ha volgut ressaltar el quart punt de l'acord "que estableix la creació d'una comissió de seguiment que vetllarà pel compliment del conveni i que es reunirà dos cops l'any". D'aquesta manera, Convergència "obre les portes a Transparència Internacional perquè en tot moment tingui accés a la informació que consideri necessària". Finalment Rull ha remarcat l'esforç que ha fet el partit per adequar-se a les premisses de TI i poder arribar a signar l'acord, i ha conclòs: "som el primer partit d'abast català que signem un acord d'aquest tipus".

Per la seva part, Jesús Lizcano, ha mostrat la seva satisfacció amb Convergència Democràtica perquè "quan signem un conveni com aquest, demanem una mínima transparència, i amb Convergència vam tenir unes reunions prèvies en les quals els vam demanar superar els nivells de transparència que tenien i en només dues setmanes ho van complir".  El màxim representant de Transparència Internacional ha remarcat que "els partits polítics que firmen aquests convenis tenen la ferma voluntat de lluitar per la transparència i contra la corrupció".

La generació Estat

Aquest cap de setmana la Joventut Nacionalista de Catalunya ha celebrat el seu XVIIIè Congrés al Tecnocampus de Mataró sota el lema "Generació Estat".

Durant 3 dies l'organització ha posat les bases per aquest nou Estat amb la voluntat de seguir enfortint el seu paper com a principal organització política juvenil del país. 400 delegats i delegades de tot el país han debatut les més de 1000 esmenes de les 5 ponències: “Generació Catalunya Estat”, “La Joventut Nacionalista de Catalunya, compromís amb el país”, “Un nou Estat, una nova oportunitat”, “Nova democràcia per un nou país” i “El món local, el motor de la Catalunya Estat. Estratègia 2015-2019”. En aquest Congrés, Sergi Miquel pren el relleu de Marta Pascal. 

En el marc del Congrés s'ha comptat amb la presència del President Mas i de Josep Rull a la cloenda.

El president Mas ha assegurat als joves de la JNC que "aquest camí no serà fàcil" per l'actitud de l'estat espanyol que "està enrocat, tancat i
presoner de la seva intransigència. És un estat que ens parla a través de sentències, recursos i querelles". Per aquest motiu, Catalunya ha de tenir un llenguatge diferent, i ha de ser "el llenguatge dels vots, de les urnes i de la democràcia. Un llenguatge molt més potent i modern". D'aquesta manera, Mas ha afirmat que serà més fàcil que Europa accepti a Catalunya com a nou estat.

El coordinador general de Convergència Democràtica de Catalunya, Josep Rull, ha animat els joves a continuar treballant junts per eixamplar la majoria sobiranista i que el 27 de setembre sigui un èxit. Per aconseguir-ho ha assegurat que s'ha de seguir els passos del 9-N ja que "va ser un èxit perquè nosaltres vam establir el terreny de joc. Vam decidir treballar des de la llibertat d'expressió, d'opinió". I ha recordat que "la batalla del 27-S es guanyarà des de l'actitud constructiva, optimista i definitiva".

En el seu discurs com a nou secretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya, Sergi Miquel, ha assegurat que "aquesta nova JNC té les piles carregades i amb molta força per fer feina". "Des d'ara mateix aquest CEN posa els seus motors en marxa per fer una JNC més transparent i democràtica". I ha explicat els 3 objectius base en què treballarà el nou CEN: regenerar, pensar i comunicar. D'aquesta manera, vol fer una organització "més dinàmica, transparent i on el debat sigui una gran eina.  Volem passar de ser una organització independent, a una organització d'estat quan acabi aquest camí. Hem de definir el nou horitzó de Catalunya".

Agraïment a Marta Pascal i Ramon Morell

Per la seva banda, la ja expresidenta de la JNC, Marta Pascal, ha agraït davant el plenari "aquests 2 anys llargs de mandat". I ha recordat que " la
vida és una barreja entre jo i nosaltres, i liderar la JNC ha estat això".

Des de Convergència volem agraïr tota la feina feta a la Marta Pascal i Ramon Morell durant aquests dos anys; i volem desitjar molta sort i encerts al Sergi Miquel i Pere Canal en aquesta nova etapa.

CiU, treballant pels Bruquetans i Bruquetanes

CiU, treballant pels Bruquetans i Bruquetanes

Avui el nostre Alcalde, Carles Castro, ha pogut reivindicar a TV3 la necessitat de dotar arreu del nostre municipi, el Bruc, de cobertura mòbil suficient, igual que a la resta de Catalunya. Tenim el mateix dret! 
Mireu la notícia emesa al TN Vespre del minut 8:14 al 10:48, adjunto enllaç directe. També hi participa a l'entrevista en Domingo Aparicio. 




Telenotícies cap de setmana vespre - 01/03/2015

Declaracions d'Artur Mas sobre les estructures d'estat

Declaracions d'Artur Mas sobre les estructures d'estat