dimarts, 17 de desembre del 2013

Entrevista al president de la Generalitat - Televisió de Catalunya

President Mas: "Aquesta consulta és per construir un país que valgui la pena"

· En una entrevista a TV3, el cap de l’Executiu diu a l’Estat espanyol que “la consulta no es podrà evitar”, però remarca “el màxim interès en què el procés sigui acordat”

· Artur Mas assegura que el que “no entén Europa ni el món és que no hi hagi una reacció de l’Estat espanyol” i demana “una actitud positiva i constructiva” davant el procés català

· El president reitera que “el Govern està actuant en tots els grans temes de país” i que la prioritat són els programes de lluita contra la pobresa i les polítiques actives d’ocupació

El president Mas en un moment de l'entrevista a TV3

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat aquesta nit que“l’esforç per anar a votar el 9 de novembre ha de ser el màxim”perquè cal que els ciutadans tinguin presents que“aquesta consulta és per construir un país que valgui la pena”, mirant al present, però sobretot al futur. “No és una consulta teòrica ni purament existencial, és una consulta que ha d’estar al servei del benestar de la gent, de les polítiques públiques i d’una economia el més competitiva possible, que creï els llocs de treball de qualitat que entre tots volem”, ha reblat el cap del govern.

Artur Mas ha fet aquestes declaracions durant l’entrevista que ha ofert a TV3, conduïda pels periodistes Carles Prats i Lídia Heredia. Al llarg del primer bloc, centrat en la consulta sobre el futur polític de Catalunya, el president de la Generalitat ha remarcat que “el país s’ha guanyat el dret a votar” i ha demanat al Govern espanyol que “ens deixi votar de manera civilitzada, com ho faran els escocesos”.

“El meu missatge a Madrid és que la consulta no la podreu evitar”, ha afirmat de manera taxativa, remarcant que, tot i que es pogués arribar a impedir una consulta en un dia concret, “arribarà un moment en què a Catalunya vindran eleccions i aquestes s’utilitzaran perquè el poble català es pugui pronunciar democràticament, pacíficament i legalment”.

Davant aquesta possibilitat, el president de la Generalitat ha subratllat que té “el màxim interès en què el procés sigui acordat” amb l’Estat espanyol, perquè “no volem la confrontació ni la perseguim”, i ha anunciat que, “en un futur proper”, té la intenció de parlar amb el president Mariano Rajoy per “dialogar” i“fer-li entendre que ha de permetre votar”.

El cap de l’Executiu ha retret que fins ara la posició del Govern central ha estat donar un no per resposta a tot, i ha remarcat que es podria arribar a un acord “si l’Estat tingués la mateixa actitud que han tingut els partits catalans que han fet possible l’acord: positiva i constructiva”. També ha lamentat que s’utilitzi la Constitució com un mur infranquejable quan aquesta, ha dit, “no t’impedeix votar”, sinó que “permet defensar qualsevol idea, mentre es faci de manera democràtica i pacífica”.

En aquest sentit, el cap de l’Executiu s’ha mostrat disposat a canviar la pregunta acordada per una de binària, com la del Regne Unit, si el president espanyol li proposés, i sempre que també ho acceptessin la resta de formacions polítiques que han pactat la consulta. De la mateixa manera, ha remarcat que li agradaria que “hi hagués una oferta atractiva per part de les institucions de l’Estat cap al poble de Catalunya” perquè demostraria “una voluntat positiva per intentar corregir la desafecció” existent entre la majoria del poble català i les institucions espanyoles.

“El que no entén Europa ni el món és que no hi hagi una reacció de l’Estat espanyol” davant la posició de Catalunya, ha assegurat el president, quan el que s’està plantejant és “llibertat i democràcia”. “Quan se’ns diu que quedarem fora de tot, em pregunto: “l’Europa de les llibertats castigarà els que volen tenir una opció de ser lliures? L’Europa de la democràcia castigarà els que volen exercir la democràcia? “, ha afirmat Artur Mas.

El president ha remarcat que ara s’ha de posar tota l’atenció en “poder votar”, que és “el gran repte democràtic”, i, en aquest sentit, ha subratllat que “tots els vots són igualment respectables i tenen el mateix valor”.

“Les portes del Govern estan obertes”

Sobre la possible entrada d’ERC en el Govern de la Generalitat, el president Mas ha assenyalat que “les portes estan obertes a aquelles formacions polítiques que vulguin ajudar a sobresortir d’una situació tremendament complicada”. Artur Mas ha explicat que “la urgència era el pacte per a la consulta i, una vegada superat aquest repte, el camí està més planer per reflexionar sobre la resta de coses”, com ara una candidatura europea unitària o un Govern ampliat.

En aquesta línia, el cap de l’Executiu s’ha referit als líders polítics que han fet possible l’acord per fer la consulta com a “companys de viatge”, perquè “tots anem en el mateix tren, potser en vagons diferents, però en la mateixa direcció”. El president ha reiterat el seu agraïment a CiU, ERC, ICV i la CUP per la seva “altura de mires, sentit de país i generositat”.

Confiança en el futur

Pel que fa a les polítiques socials i econòmiques, el president Mas ha insistit que “farem tot el que estigui a la nostra mà per evitar retallades” i ha destacat que la prioritat del seu Govern són “tots els programes per lluitar contra la pobresa, polítiques actives d’ocupació i anar revertint algunes pujades d’impostos”.

Pel que fa a la creació d’ocupació, el cap del Govern ha afirmat que, malgrat la situació econòmica, s’està invertint la tendència de les dades d’atur per primera vegada en sis anys. I ha afegit que, “no només s’ha tocat fons, sinó que es comença a remuntar cap a la creació d’ocupació”. “Per primera vegada, sembla que pot començar a amainar una mica l’horitzó”, ha conclòs.

El president ha acabat l’entrevista demanant als ciutadans “confiança en el que estem fent, perquè estem demostrant que, en tots els grans temes de país”, com la transparència, l’economia, les polítiques públiques i el procés de consulta, “ens hi estem posant per intentar-los resoldre”. “Els acords hi són i això ha de generar confiança”, ha afirmat el president, que ha afegit que “no ho podem fer sols”.

En aquesta línia, el cap del Govern ha dit que “la il·lusió per part de molta gent és tan gran que, mentre hi sigui, es faci pinya, i la capacitat de resistència sigui ferma, Catalunya se’n pot sortir i estic convençut que se’n sortirà”.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=237369&idioma=0

dilluns, 16 de desembre del 2013

Deixeu-nos votar Let us vote Mali Vanili

Mas deixa Rajoy fora de la democràcia

Retreu a Rajoy que es negui a dialogar: "Això és la resposta d'un demòcrata?"

"Votarem? Sí. Ara ens hem d'ocupar que hi hagi una gran participació", sosté

Confessa que votarà "Sí i Sí"

Explica que va idear el redactat de la pregunta el dia de la Constitució

Especial: Referèndum d'independència de Catalunya 9 de novembre de 2014

B.F. | Actualitzat el 16/12/2013 a les 22:01h

Arxivat a: Política, Artur Mas, consulta, 9 de novembre de 2014, procés català

El president de la Generalitat, Artur Mas, entrevistat per TV3. Foto: @govern

La consulta sobre la independència de Catalunya és inevitable. Aquest és el missatge que el president de la Generalitat, Artur Mas, ha transmès avui des de TV3 en una entrevista en prime-time, perquè tothom la pogués veure. "No la podreu evitar, la consulta", ha dit dirigint-se explícitament als partits polítics espanyols i implícitament als líders polítics mundials, i rebaixant en tot moment les tensions que es puguin generar a l'entorn del procés, i rebutjant cap cas hipotètic de violència o de necessitat que els Mossos d'Esquadra intervinguin qui-sap-on.

"El millor serà que acordem la consulta", ha recomanat Mas a Mariano Rajoy. Perquè, en el cas que prohibeixi la consulta anunciada per al 9 de novembre de 2014, "vindrà un dia que hi haurà noves eleccions", ha reflexionat. "I si no hi ha hagut la possibilitat de fer la consulta, el més natural és que el poble de Catalunya utilitzi aquelles eleccions com una consulta. I que serà legal", ha puntualitzat. Per tant, "d'una manera o altra, el poble de Catalunya es podrà expressar", ha conclòs.

Tenint clar aquest punt, ha recomanat a l'Estat espanyol que toleri el procés català. "Que no s'hi fiquin. Hands off , que diuen a Londres. I copsaran l'opinió dels catalans", ha arribat a dir.

Reiterant que farà "tot el possible perquè la consulta tingui lloc el 9 de novembre", ha mirat de rebaixar les tensions que puguin haver-hi, insistint en tot moment que la consulta, en si, no és negativa per a l'Estat espanyol. Un cop els ciutadans hagin votat, raona, llavors sí que podria haver-hi conflicte Estat-Generalitat. Però tensions perquè els ciutadans votin, ha rebutjat que puguin haver-n'hi. "No volem la confrontació amb el govern espanyol, no la perseguim", encara ha afegit.

"No s'entén que l'Estat no negociï la consulta"

Preguntat sobre els suports internacionals que pot tenir la consulta sobre la independència, ha fet èmfasi en què la majoria d'Estats "no entenen que l'Estat espanyol no estigui negociant els termes de la consulta".

Mas, doncs, opta per alçar la bandera "de la democràcia", intentant presentar Rajoy com a l'immobilista del procés. "Va dir que no hi haurà negociació i que no hi haurà consulta. Això és la resposta d'un demòcrata?", s'ha preguntat.

Preguntat explícitament sobre si s'avindria a canviar les preguntes per una de sola que reproduís el model escocès si l'Estat li ho demanés, ha respost: "Si Rajoy ens convoca un dia i diu que el model ha de ser el d'Escòcia, li diria que sí."

Procés des de la base

"La il·lusió per part de molta gent és molt gran. Mentre la pinya hi sigui, Catalunya se'n pot sortir. Estic convençut que se'n sortirà. De fet, semblaven impossibles els acords que hem fet, i els hem fet. Demano una mica de confiança en el que estem fent", ha descrit. I conscient que "sé que sóc l'últim que pot fallar", també ha dit: "Espero que no haguem de gestionar la frustració."

"Votaré Sí i Sí"

Mas també ha confessat que, "com a ciutadà", votarà afirmativament a les dues preguntes que el Govern formularà als catalans el 9 de novembre del 2014 per decidir el seu futur polític com a país. Preguntat explícitament sobre si era independentista, ha respost: "És que arribes a la conclusió que Catalunya necessita els mateixos instruments que té qualsevol altre Estat: Àustria, Dinamarca, Holanda..." I, encara insistint en aquest punt, ha recordat que ja va votar a favor de la independència de Catalunya a la consulta popular organitzada per Barcelona Decideix el 2011, "on ja vaig dir que la meva posició era aquella".

"Ara, allò important és preguntar-nos: Votarem? Sí. Ara el que ens hem d'ocupar és que hi hagi una gran participació", ha reflexionat, per assegurar tot seguit: "Aquest país s'ha guanyat el dret a votar." Tot seguit, ha continuat reivindicant que el gran mèrit del procés català és l'impuls democràtic que el mou: "Voti el que voti la gent que vagi a votar, tots tindran la mateixa importància. No és més català qui voti que sí que qui voti que no."

Mas, que ha confessat que va concebre l'enunciat de la pregunta el dia de la Constitució treballant al Palau de la Generalitat, ha rebutjat en tot moment que el resultat de la consulta tenir una interpretació difícil o complicada: "L'important ara no és com comptarem. L'important és que votarem."

El president català també s'ha lamentat que el PSC estigui "al costat del PP i Ciutadans", i li ha reiterat la mà estesa perquè se sumi a l'acord per la consulta.

http://www.naciodigital.cat/noticia/62839/artur/mas/politics/espanyols/no/podreu/evitar/consulta

diumenge, 15 de desembre del 2013

L'Abadia de Montserrat contesta els atacs a la consulta de la Conferència Episcopal Espanyola

El fragment sencer de l'homilia

Estimats germans:

Nadal, el gran misteri de la salvació, no solament és recordat i celebrat, sinó també viscut. Però, és de veritat que és viscut? La seva gràcia encara ens renova de veritat? Només ens pot renovar si tenim voluntat d'estar disponibles interiorment i humilment. Si volem celebrar bé el Nadal ens cal concelebrar amb la pobresa de Betlem. Aquesta pobresa amaga el goig d'aquest misteri. L'actual crisi que patim no és solament una crisi econòmica, sinó també una crisi d'humanitat i humilitat. No sortim de casa per anar a adorar l'Infant. Els qui dirigeixen els destins dels pobles, tal com ens ha dit el profeta Isaïes, ens porten a veure com una minoria de poderosos tenen un benestar insensat i deshumanitzador, sotmeten els més pobres a suportar una vida miserable.

Però el profeta de l'Advent, Isaïes, encara avui, anuncia l'alliberament d'aquesta situació amb l'anunci que Déu està amb nosaltres. Ens diu que el poble mai més no serà esclau i que retornarà a la pàtria inundat de joia. L'Apòstol Jaume ens invita a l'esperança i a la paciència, perquè en aquesta espera vindrà Aquell que no ens ha deixat mai. I en el salm hem cantat que el Senyor és fidel per sempre. D'aquesta manera, germans, la litúrgia d'aquest diumenge ens invita a esperar-lo amb joia i ens ajuda a sortir de totes les esclavituds.

Aquesta reflexió de fe és normal que la visquem en el nostre ara i aquí. Dos fets recents ens mouen a reflexionar com a cristians que vivim a Catalunya. Com a cristians, el papa Francesc ens acaba d'escriure en la seva exhortació sobre 'L'alegria de l'Evangeli': 'En cada nació, els habitants desenvolupen la dimensió social de les seves vides configurant-se com a ciutadans responsables al si d'un poble, no com a massa arrossegada per les forces dominants [...]. Però esdevenir poble és encara més, i requereix un procés constant en el qual cada nova generació es veu involucrada' ['Evangelii Gaudium', 220]. Fins aquí les paraules del Sant Pare.

L'altre fet que ens afecta com a cristians catalans és que l'any vinent serem consultats sobre la nostra identitat com a poble. Aquests darrers anys els nostres bisbes han reiterat que reconeixien 'la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, en el sentit genuí de l'expressió', i defensaven 'el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta, d'acord amb la doctrina social de l'Església' ['Al servei del nostre poble', 4]. Per això ens dol que el camí que segueix el nostre poble sigui considerat per alguns cristians 'imprudent i moralment inacceptable' [J. M. Gil Tamayo].

Diu un teòleg basc que el temps de crisi pot ser una gran oportunitat per als seguidors de Crist. Perquè, quan apareix Jesús en el nostre horitzó, comencen a manifestar-se els miracles de la solidaritat cristiana. Efectivament, només en la fe i en la misericòrdia, el poder de la solidaritat pot fer miracles: els cecs hi veuen, els sords hi senten, els coixos caminen i els morts ressusciten. Sí, germans, el Nadal ens permet mirar el món amb els ulls de la compassió de Déu, i mirar-nos nosaltres mateixos amb els ulls de la fe, amb esperança i amb amor. Jesús sempre és salvació. Amb els ulls del profeta, encara podem tenir esperança per anar caminant per aquest món.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4162178/20131215/labadia-montserrat-contesta-atacs-consulta-conferencia-episcopal-espanyola.html

dissabte, 14 de desembre del 2013

Objetivo Mas: "coalición del sí" en las europeas y Govern de unidad

El pacto de la consulta asegura estabilidad al Ejecutivo catalán por dos años | CiU pretende que el debate soberanista centre la campaña de las europeas | El acuerdo garantiza el apoyo de ERC a los presupuestos, que se podrían prorrogar

Política | 14/12/2013 - 03:00h | Última actualización: 14/12/2013 - 07:35h

El presidente de la Generalitat, Artur Mas, acompañado de los líderes de ERC, Oriol Junqueras; ICV, Joan Herrera y el portavoz de CIU en el Parlament, Jordi Turull Efe/Alejandro García

Jordi Barbeta

Barcelona

186 comentarios

MÁS INFORMACIÓN

TEMAS RELACIONADOS

NOTICIAS RELACIONADAS

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha conseguido un acuerdo político trascendental sobre la pregunta del referéndum soberanista que tiene como primera consecuencia la estabilidad garantizada de su gobierno hasta prácticamente el final de la legislatura, en el 2016. Los objetivos estratégicos de Mas son: primero, articular una "coalición del sí" en las elecciones europeas, y, segundo, si la iniciativa tiene éxito, formar después un Govern de unidad soberanista, que Mas se plantea para encarar la segunda mitad de la legislatura que ha de desembocar en unas elecciones previsiblemente plebiscitarias.

La semana que viene se aprobarán los presupuestos del 2014, lo que resuelve algunas incertidumbres de la legislatura. En el peor de los casos, el Govern de Artur Mas ya tiene asegurado llegar aunque sea con presupuestos prorrogados hasta finales del 2015. Su propósito es llegar a las elecciones del 2016 al frente de un Govern en el que, a ser posible, participen todas las fuerzas políticas soberanistas. Que ese objetivo se cumpla, dependerá de que fructifique primero el acuerdo político para presentar una candidatura conjunta de carácter soberanista en las elecciones europeas. Los estrategas de CiU descartan ahora mismo un simple Govern de coalición con Esquerra Republicana sin antes formalizar un pacto para apoyar juntos la misma candidatura a las elecciones europeas. "Sería absurdo -señala un alto cargo de CDC- formar un gobierno de coalición y al cabo de un mes enfrentarnos en unas elecciones a ver quién gana".

El Govern de unidad que anhelan los convergentes no se reduciría, pues, a una coalición con Esquerra Republicana. Ha habido conversaciones no oficiales con personas referentes del socialismo maragallista y también de Iniciativa per Catalunya, partidarios del derecho a decidir y que se han mostrado bien dispuestos a participar en esta estrategia. De hecho, Nova Esquerra Catalana, el partido de Ernest Maragall, ya expresó su apoyo al acuerdo de la pregunta.

Mas ha lanzado el mayor desafio democrático al Estado español que se recuerda y su único argumento es demostrar cuantas más veces mejor que la voluntad de los catalanes está mayoritariamente decantada a favor del derecho a decidir. Con esa idea, el presidente de la Generalitat y líder de Convergència i Unió pretende aprovechar la convocatoria de las elecciones europeas, previstas para el 25 de mayo, para presentar ante la UE un pronunciamiento democrático de la mayoría del pueblo catalán. Con todo, el objetivo no se antoja fácil. De entrada, no será posible incorporar en la candidatura soberanista unitaria a Iniciativa per Catalunya, ni tampoco a la CUP, fuerzas políticas que pretenden aprovechar la campaña para acentuar su perfil izquierdista y la denuncia de las políticas de austeridad impuestas por la UE. En ese ámbito, ICV y CUP se consideran adversarios políticos de CiU.

Pese a ello, Convergència i Unió está decidida a intentar convencer a Esquerra Republicana no tanto de formalizar una coalición electoral de partidos como una plataforma política no partidista encabezada por independientes. No habría siglas y se trataría de convertir lo que fue la Via Catalana en una coalición de candidatos soberanistas ajenos a los partidos.

Los estrategas convergentes consideran que una candidatura de estas características modificaría el debate de la campaña electoral y aumentaría considerablemente la participación catalana en los comicios que registran mayor abstención. Fuentes de CDC han señalado que una victoria importante en Catalunya del soberanismo con un grado de participación más elevado que en ningún otro país de Europa sería una inmejorable carta de presentación del soberanismo catalán ante la Unión Europea. También es cierto que CiU teme que una derrota electoral ante ERC tenga efectos perniciosos en el partido y en el proceso soberanista.

Esquerra Republicana se mostró contraria a la idea, pensando que se le presentaba la primera ocasión de conseguir el sorpasso y erigirse en primera fuerza política de Catalunya, pero a medida que se acercan los comicios los republicanos ya no rechazan de plano participar en la "coalición del sí". Uno de los motivos es que su tradicional coalición con Eusko Alkartasuna ha de extenderse al conjunto de la izquierda abertzale, que mantiene magníficas relaciones con la CUP, y que pretende liderar la candidatura de la Europa de los Pueblos para vencer al PNV. Y algunos dirigentes de ERC admiten que "no resulta muy oportuno" incorporar al debate soberanista catalán a líderes y partidos que en el pasado apoyaron a ETA, cuando el carácter pacifico y democrático es la mejor imagen de marca del proceso soberanista catalán.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/politica/20131214/54396181271/objetivo-mas-coalicion-si-europeas-govern-unidad.html#ixzz2nStcGVGU
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

divendres, 13 de desembre del 2013