Watson: "Feu front a un repte molt important i difícil: la unió entre Catalunya i Espanya no ha estat mai voluntària"

Rull, satisfet per les diverses mostres dels liberals a favor del dret a decidir, i per la seva tasca a favor de “construir una Europa que entengui que la democràcia forma part de la solució”

LA NOTÍCIA EN FOTOS

1/2

• 
• 

Graham Watson, president de l’ALDE Party, s’ha reunit avui amb la direcció de Convergència Democràtica per explicitar el seu suport al dret a decidir de Catalunya. Després de la trobada, a la seu nacional de CDC, Watson ha ofert una roda de premsa, amb Josep Rull, secretari d’Organització de Convergència, i Marc Guerrero, vicepresident de l’ALDE Party.

Watson s’ha mostrat fermament partidari del dret dels catalans a decidir sobre el seu futur: “Un dels reptes del mandat actual a les institucions europees és abordar el dret a l’autodeterminació d’Escòcia i Catalunya. Aquí feu front a un repte molt important i difícil. La Unió entre Catalunya i Espanya no ha estat mai voluntària”. També ha subratllat que“mentre a Escòcia hi va haver una votació sobre el seu estatus, a Catalunya això no ha passat mai”. Per això, ha afirmat: “Vosaltres feu front a un govern que insisteix molt en aquest estat castellà i centralitzat. Si volem una Europa que vulgui satisfer les necessitats del s seus ciutadans hem de basar-nos en la igualtat i en les eleccions democràtiques”.

Sobre la negativa de Mariano Rajoy a parlar de la consulta, Watson s’ha mostrat molt contundent:“Recomanaria a Rajoy que reconegui el problema i que actuï per solucionar el problema de manera raonable i pacífica”.

Josep Rull, de la seva banda, s’ha mostrat molt satisfet per les diverses mostres de la família liberal europea a favor del dret a decidir i de la seva tasca “a favor de construir una Europa que tingui en compte els drets dels seus pobles i que entengui que la democràcia forma part de la solució” i ha afegit:  “És en la democràcia que rauen les aspiracions del poble de Catalunya”.

El secretari d’Organització de CDC, que ha recordat la condició de britànic escocès de Watson,  ha apuntat que el 18 de setembre Escòcia donarà la possibilitat als ciutadans de decidir el seu futur perquè “allà entenen allò que sempre hem repetit: les urnes no són el problema, són la solució”.

Finalment, Marc Guerrero ha recordat que Convergència té vincles amb la Internacional Liberal des de fa 40 anys, amb els liberals del Parlament Europeu des que Convergència té presència a l’eurocambra i amb l’ALDE Party des del 2005. També ha apuntat que el partit que lidera Watson “va aprovar l’any 2013 un manifest on s’estableix que Europa s’ha de basar en una democràcia i en el dret a decidir dels ciutadans i que la Internacional Liberal, el passat mes de  març, clarament va apostar per donar suport al que lidera CDC i al dret a decidir dels catalans”.

Guerrero també ha enviat un missatge de suport a les famílies de les víctimes de l’accident d’avió MH17, entre els quals hi havia un company del partit liberal.

La consellera Neus Munté presenta l'enfocament estratègic del Pla d'atenció integral a la infància i l'adolescència 2014-2017

• El document concreta les mesures del Pacte per a la Infància a Catalunya signat fa just un any, defineix fins a 22 objectius estratègics i dóna continuïtat al Pla de transició 2013-2014

• Més de 150 persones de diferents àmbits i perfils professionals han participat en la seva redacció i consensuen el Pla d’acció 2014-2015

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha presentat aquest matí al Palau de Pedralbes l’enfocament estratègic del Pla d’atenció integral a la infància i l’adolescència 2014-2017. La presentació ha tingut lloc durant la segona reunió de la comissió de seguiment del Pacte per a la Infància a Catalunya, tal com va avançar la setmana passada la consellera al Parlament.

 

El Pla d’atenció integral concreta les mesures del Pacte i incorpora indicadors per tal d’avaluar-ne el seu compliment. L’enfocament estratègic ha estat consensuat per més de 150 persones de diferents àmbits i perfils professionals distribuïdes en set grups de treball, seguint els eixos del Pacte i en el marc de la Taula Nacional de la Infància a Catalunya.

 

El nou Pla defineix fins a 22 objectius estratègics que configuren el full de ruta per al desplegament del Pacte per a la Infància. En concret són:

 

Eix 1. Participació social de la infància

- garantir l’exercici efectiu i autònom dels drets dels infants i adolescents

- capacitar els agents socialitzadors per fer efectiu l’exercici autònom dels drets dels infants i adolescents

- promoure la participació individual i col·lectiva dels infants i adolescents

 

Eix 2. De la inclusió social a la qualitat de vida: igualtat d’oportunitats

- garantir la disponibilitat, l’accés i la qualitat dels serveis bàsics i els recursos adequats a les famílies

- millorar la prevenció del risc i l’atenció als infants i adolescents en situacions de vulnerabilitat, i la promoció del seu benestar

- millorar la dotació, la qualitat i l’articulació dels recursos adreçats a la infància, l’adolescència i les seves famílies

 

Eix 3. Atenció a la infància: Salut

- millorar els sistemes de detecció precoç en la població general per tal d’actuar de manera més efectiva en la població de risc

- promoció de la salut des d’un enfocament salutogènic mitjançant un model comunitari i social

- millorar l’atenció als infants i adolescents amb problemes de salut físics i/o mentals, i a les seves famílies

 

Eix 4. Atenció a la infància: Educació i valors

- situar la infància i l’adolescència com a protagonistes de tota acció educativa. Potenciar el seu protagonisme en el seu desenvolupament personal i procés d’aprenentatge

- incrementar l’assoliment dels objectius educatius dels infants i adolescents en l’àmbit escolar posant especial èmfasi en els alumnes en situació de vulnerabilitat

- facilitar l’accés dels infants i adolescents a la cultura, l’educació en el lleure i l’esport d’acord amb el seu desenvolupament

 

Eix 5. Atenció a la infància: Família

- promoure l’acompanyament a les famílies en la criança i educació de la primera infància i facilitar l’accés a serveis educatius assequibles i de qualitat per als infants de 0 a 3 anys

- garantir el dret a tot infant i adolescent en situació de desemparament a formar part d’una família que l’acompanyi en el seu desenvolupament

- incrementar les polítiques de suport a les famílies

 

Eix 6. Mitjans de comunicació

- potenciar l’educació mediàtica per formar infants i adolescents crítics i participatius en vers als mitjans de comunicació

- garantir l’accés i fomentar la participació dels infants i adolescents als mitjans de comunicació

- promoure continguts i una representació dels infants i adolescents respectuosa amb els seus drets en els mitjans de comunicació

 

Eix 7. Sistema de polítiques d’infància i adolescència

- desplegar reglamentàriament i normativa la Llei de drets i les oportunitats a la infància i l’adolescència, així com altres normes clau

- fer un seguiment periòdic de la situació de la infància i l’adolescència i de les mesures impulsades, i la seva avaluació

- promoure un model fonamentat en la cooperació interinstitucional i interagències

- fomentar el coneixement sobre la situació dels infants i els adolescents, com a base de les polítiques d’infància

 

Des de principis de juliol els set grups de treball estan treballant en un procés participatiu que desembocarà en el Pla d’acció anual 2014-2015 que aprofundirà i dimensionarà el Pla de transició 2013-2014 vigent fins a l’actualitat. La premissa és respondre a l’article 3.1 de la Convenció dels Drets de l’Infant quan assenyala que la consideració principal en totes les accions que concerneixen al col·lectiu ha de ser l’interès primordial de l’infant.

 

En paral·lel, la consellera Munté ha explicat que “estem encetant i volem consolidar una nova manera de fer polítiques públiques en infància i adolescència, amb la participació de tots els agents, institucions i entitats implicades en el benestar dels infants i adolescents. També amb els mateixos infants i adolescents”.

 

La responsable del Departament de Benestar Social i Família considera que “es tracta de posar en valor el coneixement compartit de la infància i l’adolescència a Catalunya, especialment de les seves necessitats, inquietuds i reptes. Quelcom que es troba distribuït entre tots els agents, institucions i entitats que treballen amb i per a la infància i l’adolescència, a diferents nivells”. “Necessitem de totes les mirades i, sobretot, necessitem de la mirada de la pròpia infància i adolescència”, ha resumit.

 

Cap a una nova governança

Neus Munté ha assegurat que “amb el Pla d’atenció integral 2014-2017 el Govern està posant les bases d’una nova governança per a una gestió compartida, oberta i participativa, que s’ha d’estendre arreu del territori mitjançant les taules d’infància, esdevenint d’aquesta manera el mitjà per desplegar el Pacte per a la Infància segons la realitat i les necessitats de cada zona geogràfica”. En definitiva, ha conclòs, “una nova governança basada en tres pilars: coneixement compartit, cooperació institucional i lideratge distribuït”.

 

La consellera Munté ha recordat també que “aquest dissabte farà un any de la signatura del Pacte per a la Infància, motiu pel qual crec que és just i està justificat que ens felicitem tots els agents signants, per la fita aconseguida i pels resultats obtinguts, reconeixent que encara queda molt camí per recórrer”.

 

Munté ha explicat que “el Pacte és més que un acord estratègic, és un compromís de país pel benestar dels infants i adolescents a Catalunya. Un acord social, consensuat i signat per tots els grups parlamentaris, així com pels principals agents institucionals, socials i econòmics després d’un procés participatiu obert i crític”.

Arxius adjunts

 Enfocament estratègic del Pla d'atenció integral a la infància i l'adolescència 2014-2017

PDF - 1,918 MB

 Reunió de la comissió de seguiment del Pacte per la Infància

JPG - 0,022 MB

Departament/s 

Benestar Social i Família Comunicació del Govern

Benestar Social i Família dotarà el món local amb més de 180 milions d'euros per finançar serveis socials, lluita contra la pobresa i foment de la cohesió social i la igualtat

• La consellera Munté, el president de l'ACM i el president de la FMC han signat l'actualització de l'Acord marc de col·laboració entre Generalitat i ens locals

El Departament de Benestar Social i Família dotarà enguany el món local amb més de 180 milions d’euros per tal de finançar serveis socials bàsics i especialitzats, lluitar contra la pobresa i impulsar programes de reforç de la cohesió social i de promoció de la igualtat. Així ho ha anunciat la consellera Neus Munté durant la signatura de l’actualització de l’Acord marc de col·laboració entre Generalitat i ens locals. Per part de les entitats municipalistes han signat el document el president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, i el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor.

 

El text adapta al context actual alguns dels criteris i objectius establerts en l’Acord marc 2012-2015 que permet planificar coordinadament la prestació delsserveis socials bàsics i els serveis especialitzats així com altres programes de benestar social i polítiques d’igualtat, famílies amb infants, gent gran, persones amb discapacitat, infants i adolescents, persones amb problemes de drogodependències, persones afectades pel VIH/Sida o persones immigrades, entre d’altres.

Amb l’aportació de més de 180 milions d’euros a l’administració local, el Departament de Benestar Social i Família consolida els serveis que ja es finançaven l’any anterior i incrementa les dotacions dels centres oberts per a infants i adolescents i el servei d’ajuda a domicili. A aquests 180 milions cal sumar-hi 7 milions més que el Departament farà efectius pels serveis d’atenció precoç i centres ocupacionals per a persones amb discapacitat que els anys anteriors s’havien finançat dins el contracte programa i aquest exercici s’ha traspassat al sistema habitual de concertació de serveis per criteris d’equitat de la xarxa pública.  

 

Els aspectes més destacats del contracte programa 2014 són aquests:

 

• Manteniment de les mesures de lluita contra la pobresa

 

• Es manté el pressupost destinats a ajudes d’urgència social (5 milions d’euros).

 

• S’inclou el finançament dels centres oberts dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants. Fins aquest any el Departament contribuïa al seu finançament mitjançant convocatòries anuals de subvenció sotmeses a concurrència pública i a les disponibilitats pressupostàries anuals.

 

• S’incorporen al contracte programa els serveis i programes dels consells comarcals en matèria de joventut (l'única àrea que quedava per incorporar al contracte programa en compliment de l'objectiu acordat amb les entitats municipalistes de consolidar-lo com a eina única de relació interadministrativa). Els serveis/programes incorporats són:

 

• Competències delegades en matèria de polítiques de joventut
• Servei de suport a les Oficines Joves
• Servei de Tècnics Compartits per al desenvolupament del projecte Territori que dóna suport directe als plans locals de joventut
• Activitats de desenvolupament dels projectes per a joves dels plans comarcals de joventut.

 

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha destacat que el contracte programa “garanteix i reforça la resposta conjunta de la Generalitat i del món local davant les situacions provocades per l’actual crisi econòmica, que afecta a moltes persones sense recursos suficients per cobrir les necessitats bàsiques, especialment famílies amb menors”. Munté també ha valorat l’esforç d’ajuntaments i consells comarcals per donar continuïtat a la prestació dels serveis adreçats a les persones en situació de vulnerabilitat social.

 

Finalment, la consellera també ha destacat la importància d’incorporar els serveis dels consells comarcals en matèria de joventut al contracte programa ja que permet“agrupar tots els canals de finançament del Departament als ens locals en el contracte programa i consolidar-lo en l’instrument bàsic de relació entre el Departament i els ens locals”.

 

Neus Munté també ha recordat que “malgrat el govern espanyol ha aprovat la Llei de Racionalització i Sosteniment de l’Administració Local en detriment de les competències de l’administració local, el Departament manté i intensifica el seu compromís de col·laboració, cooperació i coordinació amb ajuntaments i consells comarcals en benefici de la proximitat i immediatesa en l’atenció a les persones amb necessitats socials”.

Arxius adjunts

 La consellera Neus Munté firma l'acord marc amb els presidents de l'ACM i la FMC

JPG - 2,967 MB

 La consellera Munté i els presidents de l'ACM i la FMC

JPG - 2,295 MB

Departament/s 

Benestar Social i Família Comunicació del Govern

President Mas: "Les grans decisions que hem de prendre requereixen un consens important entre la majoria social i les forces polítiques"

• El cap de l’Executiu ha presidit l’acte commemoratiu del 300 aniversari de la paperera J. Vilaseca

• Artur Mas subratlla la necessitat de tenir “una base industrial renovada i posada al dia”

El president Mas durant la visita a J.Vilaseca

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest vespre, a Capellades, que  Catalunya viu “uns moments en que el consens és molt important”.

 

Durant l’acte de celebració del 300 aniversari de la paperera J. Vilaseca, i després de posar com a exemple la rellevància que el consens ha tingut per l’empresa, el cap de l’Executiu ha advertit que “les grans decisions que hem de prendre en els propers temps s’han de prendre amb un consens important entre la majoria social i les forces polítiques del país” . Pel president, “no hi ha altra manera de fer-ho, si ho volem fer bé”.

 

Així, el president Mas ha advertit que “Catalunya vol fer les coses bé en aquests grans temes de país i l’exemple que s’ha de donar a ella mateixa és de grans majories”. Tot i que ha reconegut que “a vegades no és possible la unanimitat total”, ha insistit que “totes les decisions importants -siguin les que siguin- fins i tot les més delicades, s’han de prendre amb el màxim consens possible”.

 

El president, que prèviament ha fet un recorregut per les instal·lacions de l'empresa , ha dit durant la seva intervenció que l’exemple dels 300 anys d’existència, de supervivència i de futur de l’empresa J.Vilaseca serveixen també de model per a altres realitats del país. Ha destacat la “capacitat d’adaptació” de la paperera i ha assegurat que es tracta d’una “empresa molt antiga en les arrels, però molt moderna en l’esperit, en la voluntat i en els objectius”, perquè “és una empresa posada al dia”.

 

Durant el seu parlament, el cap de l’Executiu s’ha referit també a la vocació industrial d’aquesta empresa i s’ha mostrat convençut que els països que han apostat per tenir“una base industrial renovada i posada al dia” són els que funcionen millor. I, en aquest sentit, ha insistit que Catalunya vol seguir contribuint amb “aquesta vocació industrial” al conjunt de l’Estat, al sud d’Europa, però sobretot al projecte europeu.

 

 

L’empresa paperera especialitzada en la fabricació de paper de seguretat, que es fa servir per fer bitllets de banc, loteria, documents notarials i passaports, també es dedica a produir tot tipus de papers d'alta gamma. J.Vilaseca dóna feina directa a 218 persones i exporta el 70 % de la seva producció a més de 84 països.

 

Durant l’acte també han intervingut el director comercial de J. Vilaseca, Carles Torredemer; el director general de l'empresa, Jaume Batllori, i l'alcalde de la localitat, Marcel·lí Martorell. Prèviament, el president ha visitat el Museu Molí Paperer de Capellades per signar el llibre d'honor de l'Ajuntament.  Des d’allà, ha fet un recorregut a peu per la localitat fins arribar a la paperera. 

Arxius adjunts

 El president Mas durant la visita a J.Vilaseca

Departament/s 

Oficina del President Comunicació del Govern

Homs subratlla el "compromís" del país amb "la llibertat, la democràcia i la pau"

• El conseller de la Presidència ha presidit l’acte d’homenatge als voluntaris catalans que van participar a la Primera Guerra Mundial

• Homs ha agraït a les forces parlamentàries l’aprovació de la llei de consultes per part de la Comissió d'Afers Institucionals

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha subratllat el“compromís” del país i les seves institucions amb la “llibertat, la democràcia i la pau” en l’homenatge que s’ha fet aquest matí als voluntaris catalans que van participar a la Primera Guerra Mundial. Després d’una ofrena floral davant del Monument als Voluntaris Catalans, al Parc de la Ciutadella, i un breu parlament a càrrec del cònsol de França, Edouard Beslay, que ha lloat l’esperit d’aquests voluntaris, el conseller Homs ha destacat que l’acte d’avui, “senzill, però carregat de simbolisme”, representa “un compromís inequívoc del nostre país i de Barcelona amb la llibertat”.

 

El conseller ha recordat les “vicissituds” i “actes de greuge” que ha patit aquesta escultura de Josep Clarà, que va ser inaugurada oficialment el juliol de 1936 i que “ha anat acompanyant totes les èpoques que hi ha hagut llibertat en aquest segle XX a casa nostra”. Fins al punt que “va anar just“ que l’escultura no fos retirada durant l’època de la dictadura franquista.

 

Homs ha destacat que si es fa “una mirada retrospectiva als darrers 100 anys”es constata un clar “compromís amb Europa” de Catalunya i que per això era“obligat” un “reconeixement institucional” del que representen els valors de democràcia, pau i llibertat que “nosaltres tenim sempre fixats com a nord” i als quals sempre “hi serem fidels”.

 

A l’acte hi ha assistit, a més del cònsol francès Edouard Beslay, la vicecònsol de la Gran Bretanya, Maria Leng; el cònsol del Marroc, Fores Yassir; el secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, Roger Albinyana; el director general de Relacions Exteriors, Iban Rabasa; el secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí; el secretari quart de la Mesa del Parlament, David Companyon; el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya als Estats Units d'Amèrica, Andrew Scott Davis; el secretari general del Patronat Catalunya Món-Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (PCM-Diplocat), Albert Royo; regidora de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, Francina Vila, membres del cos consular i altres autoritats.

 

“Un pas important per la llei de consultes”

 

Després de l’acte, el conseller s’ha referit a l’aprovació de la comissió d'Afers Institucionals del Parlament a la llei de consultes no referendàries que ha de donar cobertura legal a la del 9 de novembre. Homs ha agraït a les forces polítiques que“s'hagi fet aquest pas important per la llei de consultes” i el “compromís que compartim com a Govern” de demanar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, “l'òrgan institucional de referència en el nostre país que analitza l'adequació a la Constitució i l'Estatut de les lleis que ens afecten”. “Crec que és oportú i encertat” aquesta “autoexigència de voler-se ajustar a la legalitat vigent” ha dit Homs, qui ha recordat que “no és habitual” que aquest tràmit el facin dels “promotors de la iniciativa”.

 

Els voluntaris catalans

 

La Gran Guerra o Primera Guerra Mundial va tenir lloc a Europa i el Pròxim Orient entre 1914 i 1918 i va determinar la geopolítica del segle XX. Els prop de 1000 voluntaris catalans, que van lluitar a l’exèrcit francès per donar suport als aliats durant la Primera Guerra Mundial, procedien del principat de Catalunya i de la Catalunya Nord. Els catalans de Catalunya van ser allistats al Regiment de Marxa de la Legió Estrangera, mentre que els nord-catalans, de nacionalitat francesa, van ser allistats als regiments de l’Exèrcit de França.

 

El 14 de juliol de 1936, coincidint amb la festa nacional francesa, es va inaugurar al Parc de la Ciutadella de Barcelona el monument Als voluntaris catalans morts durant la Gran Guerra, un nu en bronze d’un home jove amb els braços alçats, de l’escultor Josep Clarà. L’escultura va ser objecte de diferents greuges durant el franquisme, com ara la mutilació dels braços i la retirada de la placa.

Arxius adjunts

 Monument als Voluntaris Catalans de la Primera Guerra Mundial

JPG - 2,738 MB

 Foto 1

JPG - 2,77 MB

 Foto 2

JPG - 2,903 MB

 Foto 3

JPG - 1,473 MB

 Foto 4

JPG - 2,527 MB

Departament/s 

Comunicació del Govern

CiU celebra l'ampli suport a la llei de consultes i destaca que "permetrà votar el 9N i que els catalans participin activament de la vida pública"

Josep Rull afirma que “ens en sortirem en tot allò que volem fer per canviar aquest país si tenim aquest ampli suport”

Foto: Parlament de Catalunya

LA NOTÍCIA EN FOTOS

1/1

• 

  Foto: Parlament de Catalunya

La Comissió d’Afers Institucionals del Parlament ha aprovat el dictamen de la llei de consultes populars no referendàries amb el suport dels grups de CiU, ERC, PSC, ICV i CUP. Josep Rull, diputat de CiU i relator de la ponència de la llei,  ha celebrat “l’ampli consens parlamentari assolit” i ha destacat que “ens en sortirem en tot allò que volem fer per canviar aquest país si tenim aquest ampli suport”. Rull ha remarcat que la llei  “ens permetrà votar el 9N, empararà la consulta, i permetrà que els catalans puguin participar en tants elements de construcció politica com vulguin”. “No és una llei només pel 9N, sinó una llei també pel 9N”, ha afegit, en referència a tots els instruments de participació ciutadana als quals dóna cobertura.

A més del gran suport obtingut, Rull ha subratllat el “rigor polític, jurídic i tècnic” amb el qual s’ha redactat una llei que desenvolupa l’article 122 de l’Estatut i es fonamenta en els principis de participació democràtica i llibertat d’expressió. “Creem un marc de participació modern i avançat, que faciliti que els ciutadans puguin participar activament de la vida pública i puguin expressar la seva opinió mitjançant els mecanismes establerts”, ha explicat.

El diputat de CiU ha indicat que es dóna cabuda a tot un seguit d’eines de participació, com enquestes, fòrums de participació o audiències públiques, que en molts casos ja estan sent utilitzats en el món local. “És una llei que aprofita tot allò d’innovador que s’està fent en aquets país, donant cobertura a aquelles expressions de participació ciutadana que ja es fan”, ha indicat. Així, s’estableix la possibilitat de dur a terme consultes d’àmbit local i d’àmbit sectorial i es creen uns sistemes de garanties a través de meses de participació, comissió de control i comissió de seguiment per tal que tingui el màxim de força.

En la seva intervenció a la comissió, Rull ha anunciat que “sotmetrem la llei al criteri del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), per si hi ha algun dubte sobre el rigor constitucional i estatutari, que ens ajudi a acabar-ho de determinar”.

Comunicat d'Oriol Pujol

La necessitat d'encarar el segon semestre d'un any clau i històric com aquest 2014

La provisionalitat en què viu Convergència Democràtica de Catalunya fruit de la delegació de funcions de la secretaria general, tant bon punt vaig saber que m'havien imputat el mes de març del 2013, s'ha resolt satisfactòriament durant aquests darrers 16 mesos, tant en l'àmbit parlamentari com en el del partit. Tant per mantenir la necessària estabilitat parlamentària, i el suport al Govern, com per la gestió del partit, la seva coordinació institucional i per fer front a les diferents conteses electorals que s'han esdevingut.

Una altra cosa és com afrontem aquest segon semestre de l'any: el 9 de novembre, l’organització i la participació a l’11 de setembre i, més endavant, les eleccions municipals del proper mes de maig.... Sóc conscient que ens vénen mesos on ens cal molta fortalesa interior, molta cohesió, molt convenciment per a continuar tota la tasca empresa, especialment en el procés nacional i en la capacitat i voluntat de fer efectiu el dret a decidir dels catalans. I és en el marc d'aquest repte, en què anuncio les mesures que prenc:

- Resoldre sòlidament i de manera permanent, amb la voluntat d'acabar amb l’interinatge, la delegació de funcions de la secretaria general de CDC, de manera que els màxims òrgans de direcció del partit  i el seu Consell Nacional, puguin acordar la nova estructura i responsabilitat sense alterar, en cap cas, el plantejament estratègic i ideològic que ja vam decidir col·lectivament en el congrés de Reus.

- Renunciar a la meva acta de diputat al Parlament de Catalunya, perquè també des d'aquesta institució hi hagi el màxim esforç i energia concentrats en què el procés surti bé.

Sempre havia mencionat la importància de la reversibilitat en les meves decisions. Deia que qualsevol decisió pogués ser reversible i aquestes no ho són. No ho són perquè la provisionalitat en què ara estem instal·lats, tot i haver estat una bona solució temporal, no serà prou forta per a donar solucions i respostes per als propers i decisius mesos.

Una provisionalitat, que, en contra del meu desig, ha estat i podria continuar essent massa llarga.

Prenc aquestes decisions ara, perquè el proper període de sessions al Parlament, i també el proper curs polític del partit, engeguin amb l'ordre, lideratge i persones que Convergència necessita per a poder donar la màxima garantia que el procés sortirà bé.

Vaig plegant de tot per no perjudicar en res.

Oriol Pujol.

Barcelona, 14 de juliol del 2014.

http://www.convergencia.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=31974