La vicepresidenta del Govern presenta el dispositiu del procés de participació ciutadana del 9 de novembre

• Joana Ortega ha destacat que el 99,9% de la població no s’haurà de desplaçar del seu municipi per poder participar

• Hi haurà 6.430 meses de participació, distribuïts en 1.255 locals, en 938 municipis. El nombre de persones voluntàries és a hores d’ara de 30.231

• Es preveu un període de deliberació participativa entre el 30 d’octubre i el 8 de novembre per fomentar el debat i l’expressió de la pluralitat d’opcions

La vicepresidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, ha presentat els detalls del dispositiu del procés de participació en què els ciutadans de Catalunya manifestaran la seva opinió sobre el futur polític del país. La vicepresidenta ha donat dades del nombre de persones voluntàries, els locals i meses de participació que hi haurà disponibles i també ha explicat qui hi podrà participar i com ho podrà fer.

 

La vicepresidenta, que s’ha mostrat convençuda que hi haurà una gran participació, ha destacat l’alt nombre de voluntaris, que ja supera els 30.000, que s’han inscrit fins al moment per fer possible el procés participatiu, la qual cosa és, ha dit, un “exemple de civisme i de la voluntat del poble de Catalunya d’expressar-se”. El formulari per fer-se voluntari restarà obert fins al proper 27 d’octubre i les tasques d’aquests voluntaris s’assignaran a partir del 30 d’octubre.

 

Així mateix, Joana Ortega ha remarcat també que el 99,9% de la població no s’haurà de desplaçar del seu municipi per poder fer efectiva la seva participació.

 

La vicepresidenta ha anunciat l’inici d’una nova campanya informativa sobre com participar en el 9N. Així mateix, entre el 30 d’octubre i el 8 de novembre es preveu un període de deliberació participativa per fomentar el debat i l’expressió de la pluralitat d’opcions.

 

Dades dels dispositiu

 

Les dades principals del dispositiu del procés de participació ciutadana són les següents:

 

·         1.255 locals de participació

·         938 municipis amb locals de participació

·         6.430 meses de participació

·         30.231 persones voluntàries (dades de les 10.30 hores del matí), de les quals 6.210 són funcionàries

 

Distribució territorial dels locals i meses de participació:

 

 

Territori	Locals	Meses
Alt Pirineu i Aran	74	104
Barcelona	390	4.311
Camp de Tarragona	158	493
Catalunya Central	182	459
Girona	229	592
Lleida	167	324
Terres de l’Ebre	55	147
Total	1.255	6.430

  

 

 

Qui hi pot participar?

 

Poden participar en el procés de participació ciutadana totes les persones que el 9 de novembre de 2014 siguin majors de 16 anys i que disposin d’un document nacional d’identitat (DNI) on consti l’adreça de residència en un municipi de Catalunya. Per participar-hi han de presentar el DNI vigent.

 

També hi poden participar els catalans i les catalanes que es trobin a l’exterior, que tinguin un document nacional d’identitat (DNI) on consti l’adreça de residència en un municipi de Catalunya, o bé que presentin el DNI o passaport espanyol vigent juntament amb el comprovant d’inscripció en el Registre de catalans i catalanes a l’exterior o el Certificat del padró d’espanyols residents a l’exterior (PERE) en què consti l’adscripció territorial a Catalunya.

 

Les persones nacionals d’estats de la Unió Europea i d’altres estats que formin part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu i Suïssa (països signants de l’Acord) per participar-hi han de presentar el document d’identitat o passaport vigent acompanyat del Certificat de registre de ciutadans de la Unió Europea, on consta el número d’identitat d’estranger i l’adreça de residència en un municipi de Catalunya.

 

Les persones nacionals de tercers estats per participar-hi han de presentar el passaport vigent acompanyat de la targeta d’identitat d’estranger (TIE) vigent, on consti l’adreça de residència en un municipi de Catalunya.

                                                                                                                 

Com es pot participar?

 

La participació tindrà lloc el dia 9 de novembre, entre les 9 i les 20 hores, en el local i la mesa de participació assignats per raó de l'adreça de residència i del primer cognom. A partir del proper dimecres, 29 d’octubre, es podrà consultar el local i mesa de participació al web www.participa2014.cat, al 012 o als ajuntaments.

 

Per poder participar caldrà inscriure’s en el Registre de participants. La inscripció es fa efectiva moments abans de participar, signant en la llista numerada de participants, on cal indicar el nom i cognoms i el número del DNI o NIE.

 

Els catalans i les catalanes que resideixin o es trobin temporalment a l’estranger, poden participar el dia 9 de novembre, entre les 9 i les 20 hores (hora local), en elslocals de participació habilitats a l’exterior.

 

Els catalans i les catalanes residents a l’exterior que vulguin votar a Catalunya i que no tinguin un DNI en què consti l’adreça de residència en un municipi de Catalunya participen en la seu habilitada a Barcelona al Passeig de Gràcia, 107 (Palau Robert).

 

Les persones cridades a participar que no ho hagin pogut fer durant la jornada del 9 de novembre poden presentar les seves aportacions en el registre de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat de Catalunya en els dies hàbils entre el 10 i el 25 de novembre de 2014.

 

El procediment per participar requereix presentar la sol·licitud d’inscripció en el Registre de participants i aportar una fotocòpia del DNI o NIE i el sobre amb l’opció de participació tancat. La persona ha d’introduir aquesta documentació en un segon sobre, que ha de lliurar al personal de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat de Catalunya. El material necessari està a disposició de les persones participants en el registre de les seus esmentades.

 

Període de deliberació participativa

 

El Govern ha previst un període de deliberació participativa entre els dies 30 d’octubre i 8 de novembre, durant els quals les administracions públiques de Catalunya reforçaran la disponibilitat de fomentar el debat i l’expressió de la pluralitat d’opcions existents en el si de la societat catalana.

 

Per fer-ho possible, es posaran a la disposició de les associacions i entitats interessades i els partits polítics la xarxa de 241 equipaments cívics repartits arreu del territori: casals cívics, hotels d’entitats, casals de gent gran i oficines de benestar social.

 

També es comptarà amb 64 equipaments culturals, bàsicament biblioteques, arxius comarcals i museus, que disposen de sales d’actes o reunions.

 

Així mateix, s’ha demanat a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i als seus mitjans que, d’acord amb l’article 23.2 de la Llei 22/2005 de la comunicació audiovisual de Catalunya, elaborin i distribueixin programes, continguts i serveis audiovisuals orientats a la creació de condicions necessàries per a la plena eficàcia dels drets fonamentals de llibertat d’informació i de lliure expressió, i facilitin la participació dels ciutadans de Catalunya.

 

També es demanarà a les corporacions locals que promoguin la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte al principi del pluralisme.

 

Tota la informació sobre el dispositiu del procés de participació ciutadana del 9 de novembre és disponible a la pàgina web www.participa2014.cat.

Arxius adjunts

 La vicepresidenta del Govern presenta el dispositiu del procés de participació ciutadana del 9 de novembre

 La vicepresidenta ha explicat qui i on podrà participar al 9N

 Dades del dispositiu del 9N

PPTX - 0,817 MB

 Mapa dels municipis amb locals de participació

PDF - 2,08 MB

Departament/s 

Comunicació del Govern Governació i Relacions InstitucionalsDelegació a Girona Delegació a Tarragona

Campanya institucional del 9N

Malgrat tot, encara estem convocats a votar el 9N

Mercè Jou

Un cop he escoltat les paraules del President Mas i les dels responsables dels partits que donen suport a la Consulta del 9N, faig les següents reflexions:

1. Com estava previst, votarem el 9N
2. Com estava previst, podrà votar tothom qui estava cridat a votar
3. Com estava previst , la participació i el resultat dependrà exclusivament dels ciutadans
4. Com estava previst, la votació té el suport de la societat civil (ANC, Òmnium i AMI)
5. Amb l’actual proposta del President, es garanteix la votació alhora que es protegeix els treballadors públics
6. En el món anglosaxó, registrar-se per votar és la norma. Per tant, el procediment tindrà aval internacional
7. La crida que fa la societat civil és d’unitat, no de procediment. Els partits polítics han d’evitar el partidisme
8. Si tenia cap dubte, les reaccions de Madrid i els partits unionistes m’acaben de convèncer

Encara una reflexió final: Sap greu que una cosa que es podia explicar en positiu i com una idea audaç dels partits pro consulta front les dificultats del repte i el setge a que ens té sotmès l’estat espanyol, s’acaba visualitzant com una cosa menor i descafeïnada, que trenca la preuada (i històricament inèdita) unitat catalana. Espero que ho podrem redreçar. L’objectiu s’ho val.

http://ciuolesa.blogspot.com.es/2014/10/malgrat-tot-encara-estem-convocats.html

El Parlament aprova la Llei d'accessibilitat

El ple del Parlament d’aquesta setmana celebra el debat final de la llei d’accessibilitat, una iniciativa parlamentària del Govern que rebrà l’aprovació de la cambra catalana.
 
Igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat
El Projecte de llei d’accessibilitat per garantir la igualtat d'oportunitats de les persones amb discapacitat va ser aprovat pel Consell Executiu el gener de 2013. Aquest text vol aconseguir una societat més inclusiva, que garanteixi l’autonomia i la igualtat d’oportunitats, especialment per al mig milió de catalans amb discapacitat reconeguda. En paraules de la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, el text té el triple objectiu de “donar resposta a les necessitats actuals de les persones amb discapacitat a Catalunya, incorporar els avenços tecnològics a l’atenció de la discapacitat i simplificar la normativa”.

 
Sessió de control
Com és habitual, el ple del Parlament s’iniciarà amb la sessió de control al Govern, en què el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, repassarà l’estat de la internacionalització de les empreses catalanes. A més, el conseller Puig també anunciarà les accions previstes per defensar el tancament del projecte Castor i els interessos dels consumidors, donarà detalls sobre el procés de mediació i resolució del conflicte de Panrico, analitzarà l’estat del projecte BCN World i es referirà a la pobresa energètica.
 
Durant la sessió de control al Govern també hi intervindrà la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, que respondrà una pregunta sobre protecció de dades i una pregunta sobre el deute dels ens locals. Per la seva banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, informarà sobre les darreres negociacions per incrementar les rutes i freqüències del vol a l’aeroport de Barcelona- El Prat i analitzarà l’estat del servei ferroviari a les Terres de l’Ebre.
 
Finalment, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, respondrà una pregunta sobre les polítiques culturals del govern espanyol; i el conseller de Justícia, Germà Gordó, respondrà una pregunta sobre la situació dels Centres d’Internament per a Estrangers (CIE).
 
Un cop acabada la sessió de control al Govern, se celebrarà la sessió de control al president de la Generalitat, Artur Mas, prevista pels volts de les 11 hores.

Departament/s 

Comunicació del Govern Benestar Social i Família

Mascarell al Parlament: "Les polítiques culturals de l'Estat són ideològicament arcaiques i tècnicament negligents"

• El conseller ha explicat que “en algun cas molt decisiu per a nosaltres, com és el cas del Liceu, el Ministeri encara té pendent d’abonar quantitats que són essencials. Totes les altres administracions han fet els deures i l’Estat, encara no”

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha remarcat avui en resposta a una pregunta parlamentària que “les polítiques culturals de l’Estat són ideològicament arcaiques, i des del punt de vista tècnic, profundament negligents i ineficients”, a més de “mantenir una actitud liquidadora respecte a la cultura del país”.

 

Mascarell ha explicat que, amb relació al suport directe del Ministeri de Cultura als equipaments culturals catalans, “pràcticament la meitat de la inversió que feien s’ha deixat de fer, i tenim algun cas molt decisiu per a nosaltres, com és el cas del Liceu, on encara estan per abonar quantitats que són essencials. Totes les altres administracions han fet els deures. L’Estat, encara no.”

 

A l’hora d’explicitar l’actitud negligent per part de l’Estat, el conseller de Cultura ha remarcat que “L’IVA cultural situa l’Estat amb l’IVA més alt d’Europa. Ningú entén per què ens mantenim en aquesta tessitura tan perjudicial per al consum cultural, però és un fet de tossuderia que no es desitja canviar per raons que, fins i tot, són difícils de comprendre.”

 

En el mateix sentit, Mascarell ha recordat que “la Llei de mecenatge, la gran aposta d’aquest Govern de l’Estat, és una llei que s’ha quedat al calaix; no s’ha fet, i això perjudica d’una manera notable el sector cultural català. I la manca d’una llei de la propietat intel·lectual eficaç situa l’Estat justament entre els països amb una pirateria cultural més alta. És extraordinàriament negatiu que això no s’hagi produït”. En aquest ordre de coses, ha assenyalat que“el cànon per préstec bibliotecari s’acaba de fer, proposar, i s’ha adjudicat, sense consens, el seu cost als ajuntaments. Bé, totes aquestes coses formen part d’una realitat que ens perjudica profundament”, ha conclòs.

 

Finalment, ha considerat “absolutament incomprensible” qüestions com que “els papers de Salamanca estiguin per tornar encara” o el fet que “l’actitud respecte del català sigui la que ja sabem: que s’incompleix sistemàticament l’article 3 de la Constitució espanyola. Negligència, molta ineficiència, i molt sovint”.

 

 

Departament/s 

Cultura Comunicació del Govern

President Mas: "Ara diuen que la consulta és un simulacre perquè no saben com aturar-ho"

 El cap de l’Executiu, en la sessió de control del Parlament, es referma que “la consulta va endavant” i que “l’única via per fer-la possible” és la proposta del Govern

 

·        Artur Mas assegura que “el consens era sobre la data i la pregunta i això es manté” i “l’únic que no és el decret del Govern que no està pactat”

 

El president Mas intervenint en la sessió de control

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha declarat aquest matí, en la sessió de control del Parlament de Catalunya, “tenir la sospita” que aquells que fan “el discurs que la consulta és un simulacre és perquè no saben com aturar-ho i s’han posat nerviosos de veritat”. I ha afegit“ara veuen una imatge possible el proper 9 de novembre i és centenars de locals oberts, amb moltes urnes i paperetes, i això els desconcerta, els atabala i els empipa molt, i han de fer veure que això no servirà per res”.

 

El cap de l’Executiu ha insistit en què “a l’altre costat no hi ha diàleg i sí ganes d’impedir-ho tot i contentar una minoria de la població catalana”, i ha continuat “no saben on agafar-se per enfonsar el procés i ara han optat per l’única via que els hi queda, a la desesperada, i és la ridiculització”. En aquest sentit, Mas ha demanat a la resta de partits pro consulta que “estiguin atents a aquesta estratègia del PP” i “tenir consciència de la realitat d’aquest moment, del que ens estem jugant”.

 

En resposta a les preguntes d’ICV-EUiA i ERC, el president Mas s’ha refermat que  “la consulta va endavant” i que la nova proposta del Govern presentada ahir “és l’única manera possible de dur-la a terme, perquè l’altra via era simplement no fer-la i renunciar-hi”.  

 

El president ha recordat la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya a finals de setembre que instava el Govern a convocar la consulta d’acord amb els marcs legals possibles. Per tant, ha dit que “si un marc legal ens falla i no ens fa possible fer la consulta, d’altres ens habiliten per fer-ho d’una altra manera, sempre i quan no renunciem a l’objectiu”. “Ara estem sacralitzant el decret i ens oblidem d’una resolució del Parlament àmpliament votada, que parlava de marcs legals en plural”, ha reblat.

 

En aquest sentit, Artur Mas ha fet notar que “a alguns els encantaria que jo hagués triat una altra opció, que era dir com que no hi ha consens polític, aquesta és l’excusa perfecta per renunciar”. I ha afegit que aquesta era l’opció que volia el PP i Ciutadans, però ha afirmat que “hem triat la via contrària”,d’acord amb els marcs legals en plural.

 

En aquesta línia, el president ha negat que el Govern hagi trencat el consens entre les forces favorables a la consulta i s’ha qüestionat “el consens sobre què era? sobre data i pregunta, no?, per tant, allò que estava consensuat es manté, l’única cosa que no es manté és el decret del Govern que no estava pactat”.Després de tornar a insistir que “la substància del nostre pacte es manté íntegre” i que la proposta del Govern és l’única via possible per fer la consulta, el president ha deixat clar, en resposta al líder republicà, que “la seva proposta porta a desobeir i no votar i la nostra a votar el 9-N i obeir el poble de Catalunya, que per a mi és més important que qualsevol altre cosa”.

 

El cap de l’Executiu ha subratllat la importància de la consulta del dia 9 de novembre  com a  pas gran “per orientar l’etapa definitiva que aquest país s’ha proposat decidir”, però ha reivindicat també “l’honestedat de dir, com hauríem hagut de tenir si el decret estigués vigent, que la consulta definitiva sobre el que volem s’haurà de fer mitjançant unes eleccions” i, ha continuat “els partits polítics seran els responsables de si aquestes eleccions seran o no el referèndum que tenim pendent”.

 

Arxius adjunts

 Sessió de control del Parlament

Departament/s 

Oficina del President Comunicació del Govern

Conseller Homs: "Tota aquesta estratègia per poder votar el dia 9 de novembre és perfectament plausible des del punt de vista legal"

• Pel portaveu del Govern, Francesc Homs, “el que fem és exercir competències que tenim des de punt de vista del foment de la participació ciutadana”

• En una entrevista a Rac1, Homs ha insistit que “estem fent un acte de dignitat, hi ha uns que no volen que votem i nosaltres votarem”

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha assegurat que“tota aquesta estratègia per poder votar el dia 9 de novembre és perfectament plausible des del punt de vista legal”  ja que “el que fem és exercir competències que tenim des de punt de vista del foment de la participació ciutadana”. Homs ha considerat que “deu formar part de la participació ciutadana poder-se expressar mitjançant un vot. Si algú considera que no és això, realment serà sorprenent”  i per això ha reblat que“ho tenen molt difícil” per prohibir-ho.

 

En una entrevista a Rac1, el conseller Homs ha recordat que el mandat del Parlament és que “havíem de fer  una consulta d’acord amb marcs legals vigents. I això és el que farem”. A més, Homs ha afegit que “hi ha una cosa que alguns poden menysprear potser perquè tenen un concepte de la democràcia diferent del nostre, hi ha un mandat als poders públics de promoure la participació ciutadana. I l’exercici de la promoció de la participació ciutadana no requereix necessàriament un acte administratiu o un decret explícit a l’efecte”.  Per això, ha dit, “no hi ha un acte que ens el puguin desmuntar”.

                                                                                                         

El portaveu del Govern ha insistit que “estem davant d’un govern – en aquest cas del PP – que diu que a Catalunya no es vota” I davant d’això, ha dit Homs, poden haver-hi tres actituds: “La primera, que si no podem votar no es vota. Una altra actitud que si el govern del PP diu que no es pot votar, no hi estem d'acord però hi posem tantes pegues a tot que acabem no votant i, de fet, el resultat és el mateix que la primera. I la tercera actitud, el govern del PP diu que no es pot votar i fer mans i mànigues per votar i votem”.

 

El conseller ha precisat alguns dels aspectes logístics de la consulta. Hi haurà prop de 600 punts de votació, a partir fonamentalment d’aquells equipaments que són instituts de titularitat de la Generalitat, i unes  6.000 meses.  Pel que fa a personal, Homs ha explicat que els voluntaris per nodrir les meses són “la primera necessitat que tenim” i per això  a partir d’aquest dimecres s’engegarà una campanya informativa per poder realitzar el dispositiu. Segons ha detallat el portaveu, “són 18.000 a raó de tres per mesa més aproximadament uns 3.000- 3.500 de personal funcionari que ho seran voluntàriament, aquell personal de reforç”. En aquest punt, el conseller ha recordat que “la consulta, tal com estava prevista amb la llei de consultes també descansava en el voluntarisme de la gent que estava sortejada”, a diferència del que passa en unes eleccions en què és d’obligat compliment.    

 

El conseller també ha reiterat que no hi haurà cens previ sinó que es realitzarà un registre el mateix dia 9, a partir d’anotació manual i simultàniament mecanitzat per evitar la duplicitat de vot.

 

Homs també ha manifestat que aquest “és un procés de participació que comença el 9 de novembre, no hi haurà vot anticipat, però les persones que el dia 9 no puguin votar, en els 15 dies successius  podran fer-ho en les delegacions del govern de la Generalitat a les set demarcacions”.

 

Les persones cridades a participar seran les mateixes que hi havia al decret de convocatòria. Els documents acreditatius per poder votar seran el DNI i NIE que definirà el lloc on es vota.  Pels residents a l’estranger, es preveu el mateix mecanisme de punts establerts en el decret.

 

Després de detallar el dispositiu, Homs ha conclòs que “observant una societat com la catalana que és una societat mobilitzada i que, a més a més, es regira davant d’aquells que li diuen que vostès no poden votar.  Crec que la gent actuarà amb conseqüència, perquè la majoria de la gent del poble de Catalunya, almenys a data d’avui, davant d’aquesta posició de vostès no poden votar, diu jo vull votar i si tinc la possibilitat de fer-ho, ho faig. I això tindrà conseqüències polítiques molt grans.  Les definitives vindran amb unes eleccions”

 

Departament/s 

Comunicació del Govern