dijous, 3 d’octubre del 2013

La fi de Duran i Lleida

Duran i Lleida està cavant la seva pròpia tomba política. L’entrevista d’avui a Catalunya Ràdio ha estat com un necrològica. La situació a Unió és insostenible. La majoria dels seus votants (que deuen ser un 20%, [tirant llarg] del total de la federació de CiU) estan en contra de la tercera via. Duran, però, ha controlat el partit amb mà de ferro convertint-se en la veu inequívoca i única del discurs d’Unió. Ha aconseguit crear una cúpula d’afins a ell, fidels a cegues, com gossets, i manté el control i poder total del partit, allunyat de les seves bases. 

El problema de Duran, però, són les plebiscitàries que tindrem.

Suposo que cada dia que passa la societat catalana és més conscient que a Catalunya no se celebrarà la consulta. El govern espanyol no l’autoritzarà i, per fer una consulta de fireta, amb padrons, sense un control estricte de qui vota i qui no, i sense una serietat i disciplina institucional que requereix el procés, serà millor no fer-la.

Tot apunta que, com ja ha passat durant segles, un altre cop les reclamacions catalanes no només no seran compreses per Espanya sinó que seran rebutjades  de manera contundent, com va passar, per exemple, amb el pacte fiscal.

Quan això passi, no hi haurà més remei que fer eleccions on cada partit es posicioni sobre la independència i que es comprometi a declarar-la de manera unilateral des del Parlament de Catalunya.

Davant d’aquest escenari tenim dues opcions: que hi hagi una sacsejada (del tot necessària) a Unió i que les bases aconsegueixin d’una vegada per totes desbancar a Duran i Lleida i segueixin l’estela sobiranista de Convergència o que realment la federació se separi.

Si així succeeix, la majoria de parlamentaris d’Unió s’afiliaran a Convergència (ja han votat a favor de les tesis de Mas i rebutjant la tercera via). Unió es farà petita i quedarà alineada ideològicament amb el bàndol del ‘no’, amb els unionistes, i quedarà reduïda a un mediocre resultat electoral i, fins i tot, a perdre la representació ja que competirà amb els vots de Ciutadans i del PP, i, sincerament, no entenc qui podria tenir un perfil de votant que es decantés per Unió sent espanyolista.

Doncs, ja pot anar obrint el seu bufet d’advocats en Duran, al despatx de la seva dona, i dedicar-se, després de més de 30 anys, a alguna cosa que no sigui la política (de professor segur que no, ja ho ha explicat a Catalunya Ràdio, perquè cobren molt poc. Quin penques!)

Per sort, aquest procés gegantí, pacífic i de base, arrencarà aquestes males herbes que ens ataquen des de dins i que tan mal fan a Catalunya.

@gerardsese
 

http://in.directe.cat/gerard-sese/blog/10821/la-fi-de-duran-i-lleida

Esperant el senyal





03/10/2013 Lluís Corominas
No és senzill saber llegir aquesta nova realitat política, econòmica i social que ens ha pertocat viure. Tot és molt nou, i havíem acumulat tantes seguretats en trenta anys de democràcia recuperada que, ara que tot es mou, no és fàcil trobar el nord. Per això, el més important en aquest moment no és tant encertar el curt termini, ple d’incerteses, sinó treballar amb convicció per allò en el que es creu. Estem davant d’uns anys que marcaran la història de Catalunya, estem davant de canvis estructurals i qui actuï amb tacticisme o volent tapar forats s’equivocarà.

Faig aquest preàmbul per contextualitzar l’anomenada tercera via.

Alguns estem convençuts que Catalunya ha de fer el seu propi camí, confiar en si mateixa i, d’una manera democràtica i cívica, guanyar-se el dret a un Estat propi que ens dugui a la plena sobirania del nostre poble. D’ençà el 2006, s’han anat superant les etapes necessàries perquè el procés acabi essent reeixit. I una d’aquestes etapes és convèncer tots aquells catalans que encara creuen que el govern de l’Estat espanyol, sigui quin sigui el seu color, en un moment o altre farà una proposta convincent d’encaix de Catalunya a Espanya.

D’entrada, dir que qui parla de fronteres, fractures i aïllament internacional sempre és l’Estat espanyol; tot i que fent aquestes afirmacions, ja donen versemblança als nostres anhels. Qualsevol ciutadà català que encara pensi de bona fe que des del govern de Madrid es farà una proposta de finançament, competències i estructura política assumibles, pot creure que l’anomenada “tercera via” pot ser una bona opció. I això és així perquè estem en un escenari nou, perquè el discurs de la por ha quallat en determinats col·lectius, perquè hi ha qui es creu el discurs de la ruptura i apel·la a la part dels sentiments en la relació Catalunya-Espanya.

Però aquesta és una etapa que també superarem. I els hem de demanar a tots els qui, de bona fe o no, creuen en la tercera via, que quan es tanqui la darrera porta, que es tancarà, ells incrementin el gruix dels qui fa temps que no esperem cap senyal i, sobretot, ens ajudin a fer possible que Catalunya disposi d’un Estat propi. Tots hi fem falta. I aquí incloc les anomenades elits a què es refereix el president Mas. Qualsevol societat desenvolupada té elits i grups d’interès o pressió. Catalunya també. I quan tinguem un Estat propi, també; potser no les que tenim ara, però n’hi haurà. Però aquestes no tenen vot doble, i numèricament són minoritàries. I les elits ho són amb relació a la societat, i si la societat es mou i les elits no ho fan, poc futur tenen. El nostre moviment és social, de base. No l’aturaran les elits, ni la política; només les urnes poden acabar desautoritzant-nos.

Per tant, no serveix per a res utilitzar polítics per frenar aquest moviment, o utilitzar elits econòmiques amb una visió curterminista. És cert que la transició entre l’estatus actual i l’Estat propi tindrà un període inicial complex. Però encara és més cert que seguir depenent de les decisions i institucions espanyoles ens ha abocat a la fallida econòmica i a l’angoixa social.

Diàleg amb l’Estat abans, durant i després del procés. Però cap via de diàleg pot aturar el camí perquè, mentrestant, l’Estat ens va omplint de contingut aquesta paraula màgica que es diu DIÀLEG: pressupostos que castiguen els catalans, la LOMCE, atacs a la llengua, deslleialtat institucional, impagaments de la llei de dependència, etc. Potser les elits econòmiques poden aguantar aquesta situació, però els ciutadans que no són de l’elit, no. I reitero: d’elits n’hi haurà sempre, i els hi hem de demanar que ajudin, que facin servir la seva capacitat d’influència en benefici de la majoria de la societat.

Per tant, per als qui esperen el senyal, cap retret: benvinguts! I per als qui s’han volgut fer visibles públicament i que ja són icones referents d’aquesta part de la nostra societat, només un prec: quan no hi hagi cap proposta federal o confederal o similar de l’Estat que avali aquesta tesi, just abans de fixar data i pregunta per la consulta, que ens ajudin. Crec que els hi podem demanar que, igual que ara han fet amb vehemència i presència pública el seu clam, ho facin també a favor de l’Estat propi una vegada constatat que l’Estat espanyol, els únics senyals que ens ha enviat, envia i enviarà, són només per fer més pobres els catalans, per educar els nostres fills amb unes lleis que no són les nostres, per menysprear la nostra llengua i per no respectar les institucions i el poble de Catalunya.

Estic convençut que així ho faran i que els tindrem al nostre costat per fer campanya pel sí.

Lluís Corominas 

Vicesecretari general de Coordinació Institucional de CDC

dimecres, 2 d’octubre del 2013

El català, llengua per a tothom



Fem del català una llengua de futur




President Mas: "Cal que les elits ajudin a canalitzar bé el moviment de base del país"

01-10-13 22.08
  • El cap de l'Executiu ha inaugurat a Barcelona la nova seu del Col·legi d'Economistes de Catalunya
El president Mas, durant l'acte d'inauguracióEl president Mas, durant l'acte d'inauguració
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet una crida a les elits del país a ajudar a canalitzar el procés sobiranista que es viu a Catalunya. “Estem en un moment en què les elits del país no han de pretendre canviar el curs de la història, sinó que el que han de fer és canalitzar bé aquest moviment de base i ajudar a què surti bé”, ha destacat.
 
El cap de l’Executiu ha fet aquesta crida durant la inauguració oficial de la nova seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Artur Mas ha assenyalat que Catalunya “necessita dels seus economistes en aquest moment més que mai”,perquè “de tot aquest procés polític una gran part quedarà lligada amb el funcionament de l’economia i l’aportació dels economistes del país és primordial”.
 
Durant l’acte, el president també ha remarcat que aquest procés polític, encara que “no s’entén a tot arreu, surt de la base del país i és molt transversal, molt dinàmic, molt pacífic i molt majoritari”. I ha afegit que“perquè surti bé, sense prejutjar el final, cal també que la gent que pot aportar més talent i capacitat de reflexió, es posi molt al servei d’aquest procés”, perquè “una gran part quedarà lligada al funcionament de l’economia”.
 
El president, que, com ha recordat durant l’acte, també és economista i col·legiat, ha subratllat que en aquest moment “la feina dels economistes, no sent gens fàcil, és molt necessària”, perquè ajuda a aixecar una economia que té “un excés de deutes, una manca de crèdit, uns impostos molt alts, un frau fiscal endèmic, i una poca confiança que fa que la gent tingui aversió a consumir i invertir”. Per aixecar l’economia, el cap de l’Executiu ha assenyalat que cal “talent” i “coratge”.
 
En l’acte també hi han intervingut el degà del Col·legi, Joan B. Casas, i la segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens. Han acompanyat el president el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell; el secretari general de la Presidència, Jordi Vilajoana, i el secretari del Govern, Jordi Baiget.
 
Situada a la plaça Gal·la Placídia de Barcelona, la nova seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya té una superfície de 3.100 metres quadrats, distribuïts en set plantes, on s’ubiquen un auditori, sales de reunions, espais multimèdia, aules de formació i despatxos. El nou edifici permet al Col·legi incrementar els serveis que ofereix, fomentar la participació dels col·legiats i dels despatxos professionals i intensificar les accions de formació.
 

Els empresaris catalans s'uneixen en contra dels pressupostos

El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà

Mar Sabé
Des de Foment del Treball fins a la Cambra de Comerç, passant per Pimec, la Cecot i Femcat. Tots els organismes empresarials catalans van mostrar ahir la seva estupefacció i indignació en contra dels pressupostos que l’Estat espanyol va presentar dilluns, que retallen en un 25% les inversions en infraestructures a Catalunya.

Tenint en compte la inversió per càpita, Catalunya també és una de les comunitats més desemparades, ja que s’hi inverteix 125,14 euros, molt per sota dels 207,97 de mitjana. Els pressupostos de l’actual Ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, tampoc preveuen el pagament dels 1.689 milions d’euros pendents de la disposició addicional tercera de l'Estatut, des de l’època de Zapatero.

Els principals dirigents de les organitzacions empresarials catalanes de seguida es van mostrar contundents en contra d’aquests pressupostos. Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball, va assegurar que aquests pressupostos “no ajuden a enfortir el diàleg ni fomenten l’entesa institucional”. Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç, va declarar a que “els pressupostos són un càstig per les empreses i els ciutadans”, iMiquel Martí, president de Femcat, va ironitzar assegurant: “Espero que només sigui una broma de mal gust”.

Des de Pimec, el seu president Josep González va declarar que “molta gent pensa que aquests pressupostos són una provocació” i el president de Cecot, Antoni Abad, va recordar que la selecció de “les inversions té relació amb el retorn que té cada activitat”. “No entenc el pressupost de defensa, per exemple”, va declarar Abad.

De tot aquest malestar, però la patronal espanyola CEOE sembla estar-ne completament aïllada, perquè ahir va emetre un comunicat en el que valorava "positivament el compromís del Govern amb el compliment dels objectius de dèficit públic".

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Banderes preconstitucionals i símbols nazis, en una escola pública de Madrid

El municipi de Quijorna va autoritzar una fira militar i de “cultura de la Defensa” amb pancartes de “Saludo Franco! Arriba España”

L'alcaldessa de la localitat es disculpa dient que no va veure que es venguessin aquests productes, tot i que la xarxa va plena de fotografies

Una imatge d'un dels estands al poliesportiu de l'escola pública de Quijorna Foto: EL PAÍS.
1
Una escola pública del municipi de Quijorna, a Madrid, va acollir dissabte una fira en què s'incloïa estands amb banderes preconstitucionals, pòsters de Franco, esvàstiques, entre d'altres símbols franquistes i del nazisme, presidides per pancartes amb la salutació: “Saludo Franco! Arriba España!”.
Segons informa el diari El País, l'alcaldessa de la població, governada pel PP, Mercedes García, ha demanat disculpes, assegurant que “no hi havia cap intenció de ferir els sentiments de ningú”. “Quan vaig visitar l'exposició, no em vaig adonar que hi hagués banderes predemocràtiques o creus gamades”, ha justificat.
La xarxa, però, va plena de fotografies on es pot veure perfectament l'interior del poliesportiu de l'escola amb tot tipus de productes amb símbols nazis i preconstitucionals.
La fira portava el nom de Primeres Jornades d'Exposició, Militària i Cultura de la Defensa, i va estar organitzada per la Germandat de Regulars de Ceuta i l'Ajuntament de la localitat. La directora de l'escola ha assegurat que no havia estat informada de l'esdeveniment.
L'entrada al recinte durant la celebració de l'acte dissabte passat va ser lliure i gratuïta. Segons diversos assistents, alguns menors van tornar a casa amb adhesius feixistes i fins i tot algun calendari de José Antonio de regal, segons informa el rotatiu madrileny.

CIU D´OLESA DIU VEURE AMB PREOCUPACIÓ EL NOU CURS POLÍTIC PERQUÈ CREU QUE L´EQUIP DE GOVERN DEL BLOC OLESÀ HA PERDUT "PISTONADA"

La cap de files de CiU d'Olesa, Mercè Jou, ha manifestat que el nou curs polític 2013-2014 que tot just ha arrencat a Olesa es veu, des del seu partit, amb il·lusió però també amb preocupació, en aquest darrer cas pel que qualifica de “desgast” de l'Equip de Govern del Bloc Olesà. Jou espera que el Bloc posi fil a l'agulla per solucionar certs problemes que hi ha actualment al municipi, un d'ells el conflicte intern al mercat municipal, i també per lligar les ordenances fiscals i el pressupost municipal del 2014. Mercè Jou considera que l'Equip de Govern del Bloc Olesà “ha perdut pistonada” i això preocupa CiU, que en aquest darrer tram de l'any ara està pendent de veure quina proposta d'ordenances fiscals i de pressupost presenta el govern municipal.

Per a la cap de files de CiU d'Olesa, i diputada al parlament, aquest nou curs polític la prioritat que s'hauria de marcar l'Equip de Govern és el de resoldre els problemes dels ciutadans d'Olesa. Per exemple, creu Jou, ha d'incidir més en el conflicte que viu el mercat municipal, que fa temps que dura. Segons la regidora, l'anterior govern tripartit, del qual va formar part CiU, ja va lligar un acord parcial entre les dues associacions de paradistes, i va deixar també pràcticament enllestit el nou reglament intern, que encara està pendent que s'aprovi.           
Sobre el conflicte del mercat, la regidora convergent ha assegurat que el seu partit en cap moment ha volgut ni vol utilitzar políticament aquest tema. Ha confirmat que els grups de l'oposició s'han reunit amb les dues associacions de paradistes, sobretot, ha remarcat, per conèixer totes les postures i intentar aclarir si l'Equip de Govern ha actuat correctament en tot aquest assumpte. I en aquest darrer cas, per a Jou, el Bloc Olesà no ho ha fet bé en l'afer del mercat municipal.

D'altra banda, pel que fa a les ordenances municipals i el pressupost per al 2014, Mercè Jou ha assegurat que a hores d'ara no tenen cap constància de la feina que hagi pogut fer l'Equip de Govern. Si bé és cert que des del gener es van produir diferents reunions entre govern i oposició per consensuar qüestions referents a les ordenances fiscals, des del mes de maig, ha remarcat, no s'ha produït cap reunió més.
          
Sobre la relació que mantenen CiU i Bloc Olesà, Mercè Jou ha dit que és “escassa”, i que el seu grup té molt clar que l'Equip de Govern no està còmode amb ells. De tota manera, hi ha afegit la regidora, CiU no té cap voluntat “d'estar a la grenya” amb l'Equip de Govern, tot i que sí demanen estar prou informats dels assumptes municipals.


Escolteu l'entrevista realitzada a Olesa Ràdio a Mercè Jou al següent enllaç al Podcast de l'emissora. http://olesaradio.ivoox.com


Font: Departament de Comunicació de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat