Les eleccions municipals han de reforçar les 3 majories: la social, la política i la institucional a favor del procés

El president Mas ha clos aquest migdia la Convenció Municipal de Convergència davant de 600 alcaldes, regidors i altres representants del món local. Durant dos dies el món local convergent ha participat en tallers, xerrades i intercanvis d'experiències per preparar les eleccions municipals.

A la cloenda, el president Mas els ha emplaçat a “encadenar les eleccions municipals del 24 de maig amb les del 27 de setembre perquè ens hi juguem el futur com a país”. El president ha subratllat la importància d’aquests comicis en un context en que Catalunya ha de seguir mantenint “la majoria social, la majoria política i la majoria institucional a favor del procés polític que viu Catalunya”. “Aquestes tres majories les hem tingudes, ara hem de ser capaços de tenir-les amb més forces”, ha afegit el president.
 
Josep Rull, també ha participat a la cloenda on ha afirmat que de cara el 27 de setembre “esperem que els ajuntaments estiguin governats per aquells que volen la llibertat”. Rull ha destacat la tasca que fan els ajuntaments, els consells comarcals i les diputacions per garantir les polítiques socials i l’estat del benestar. D’aquesta manera, ha assegurat que “no podem parlar de justícia social amb plenitud a Catalunya si no tenim els instruments que té qualsevol govern normal del món”, concretant així la transcendència de les eleccions municipals i les del 27 de setembre

La tasca feta cada dia pels regidors i alcaldes

Davant la situació de crisi social i econòmica tant el president Mas com Rull han agraït i reconegut la tasca feta cada dia pels regidors i alcaldes. El president ha contrastat “aquelles formacions que neguen la realitat, critiquen i que només fan discursos” davant de partits com Convergència i els seus càrrecs electes que “davant de realitats que no els hi agraden, treballen per transformar-les”. També s’hi ha referit Josep Rull –davant de tota la feina feta per representants de Convergència des de totes les administracions per neutralitzar els embats de la crisi econòmica i social- apuntant que “Convergència no acceptarà lliçons de ningú en polítiques socials”. I per això, el president Mas ha precisat: “Ells que facin els discursos, que nosaltres farem la feina”.

Resultats de 4 anys de govern

El president ha posat els resultats en diferents àmbits econòmics i socials damunt la taula, després de 4 anys a la Generalitat i amb 520 alcaldes i 4.000 regidors de Convergència als ajuntaments del país sumats a l’esforç dels treballadors públics i el teixit empresarial. “No hauríem pogut acabar aquest mandat amb menys atur, menys llistes d’espera i menys fracàs escolar; si la gent que treballa a les oficines de treball, a les empreses, a les escoles, a les universitats i als hospitals no s’haguessin arremangat”.

En aquest sentit, Rull ha assenyalat que moltes d’aquestes polítiques han estat possibles gràcies a la concertació amb la societat civil i l’estreta col·laboració amb les administracions de l’àmbit municipal. I ho ha exemplificat amb la tasca feta per la Diputació de Barcelona: “L’últim mandat municipal la Diputació va transferir fins a 450 milions d’euros als ajuntaments i en els darrers 4 anys amb Convergència al capdavant ha estat fins a 1.000 milions d’euros, el doble”, ha concretat el coordinador general evidenciant la sensibilitat amb el món local i l’estat del benestar. 
 

Gordó: "Per primera vegada Catalunya tindrà un Codi civil complet"

La presidenta del Parlament ha rebut aquest matí de mans del conseller de Justícia el Projecte de llei del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a obligacions i contractes, que completa la codificació del Codi civil català iniciada el 2002

Acte d'entrega a la Presidenta del Parlament de Catalunya

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha lliurat aquest matí a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el Projecte de llei del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a obligacions i contractes. Es tracta d’un llibre “molt significatiu” –ha dit el conseller- “en la mesura que, per primera vegada, Catalunya tindrà un codi civil complet”.

 

Germà Gordó ha recordat que “Catalunya va començar a codificar en el segle XII, i ho va fer durant segles, i ni el Decret de Nova Planta ni el Generalíssim van arribar a anul·lar el dret propi de Catalunya.

 

En aquest mateix sentit, en la seva intervenció durant l’acte de lliurament del llibre sisè, el conseller de Justícia ha recordat que “no es va permetre tornar a legislar sobre dret civil català fins a l’Estatut d’autonomia de l’any 1979”. Per això, Gordó ha remarcat la feina feta pels diferents governs de la Generalitat de Catalunya al llarg de tots aquests anys i ha especificat que “la codificació del dret civil català es va iniciar l’any 2002 a mans de la presidenta del Parlament”, Núria de Gispert, consellera de Justícia aleshores, “qui va començar aquest cicle de sis llibres que conformen el Codi civil català”.

 

Aprovació pel Govern de la Generalitat

 

El Consell Executiu va aprovar el passat dimarts el Projecte de llei del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, que avui ha rebut la presidenta del Parlament  de mans del conseller de Justícia.

 

El text –que recull la regulació del contracte de compravenda, els contractes regulats en lleis especials, i deroga totalment la Compilació del dret civil de Catalunya- és el darrer d’un procés que conforma la tasca legislativa més important que s’ha dut a terme a Catalunya en l’àmbit del dret privat .

 

D’aquesta manera, el Govern de la Generalitat de Catalunya finalitzava i donava compliment al mandat del Parlament de Catalunya, que, a l’article 3 de la Llei 29/2002, de 30 de desembre, la primera llei del Codi civil de Catalunya, establia que els llibres que havien de compondre el Codi civil havien de ser sis.

 

La finalitat d’aquest mandat tenia un doble objectiu, que avui s’acompleix amb l’aprovació de l’Avantprojecte del llibre VI. D’una banda, s’assoleix la completesa del Codi civil de Catalunya, sens perjudici que en el futur, i en atenció a les noves necessitats normatives, es pugui legislar sobre altres institucions jurídiques en matèria civil.

 

D’altra banda, es proporciona un text legal sistematitzat per tal de facilitar el tràfic jurídic i l’aplicació efectiva del Codi civil de Catalunya, tant per part dels ciutadans particulars com per part dels operadors jurídics. En aquest sentit, els operadors jurídics tindran a l’abast un cos legal, el més complet possible, que incorpora les matèries que conformen el dret civil de Catalunya, de manera que no hauran d’acudir a altres ordenaments per trobar solucions a l’hora de tractar sobre temes dels diferents àmbits civils que els ciutadans realitzen quotidianament, ja siguin litigiosos o no.

 

El llibre VI

 

El títol primer del text –relatiu a les disposicions generals- regula les parts generals de l’obligació i del contracte tenint en compte els principis de la contractació que afecten els consumidors. Així, s’estableixen les obligacions del venedor i el comprador, el deure de pagar el preu per part del comprador i el principi de conformitat que ha de regir el contracte de compravenda. A més, inclou la figura jurídica de l’avantatge injust, és a dir, l’increment d’un patrimoni sense causa jurídica que ho justifiqui en detriment d’un altre patrimoni, recollida i actualitzada a la Compilació de dret civil de Catalunya. També incorpora les especialitats de la compravenda immobiliària, que la pràctica notarial i registral havia prefigurat, com la compravenda d’immoble en construcció, la compravenda d’immoble amb pacte de finançament per un tercer o una nova regulació de la condició resolutòria explícita, modalitats  destinades a dotar d’una major protecció i de més opcions el comprador.

 

El títol segon conté els diferents tipus contractuals, com ara l’actualització de la permuta; la cessió de solar o d’aprofitament urbanístic a canvi de construcció futura; els contractes de conreu, parceria i masoveria; l’arrendament rústic i l’arrendament de pastures; el violari –figura jurídica del dret civil que consisteix en el dret a percebre una pensió periòdica en diners durant la vida d’una persona-, el contracte d’aliments i el contracte d’acolliment de persones grans, els contractes d’integració o el censal, entre d’altres.

 

Les innovacions es fan compatibles amb el manteniment, degudament actualitzat i renovat, de figures tradicionals del dret civil català, com la rescissió per lesió i la venda a carta de gràcia, que provenen directament del dret romà i tenen plena vigència a la nostra societat actual. Tanmateix, es regula la nova figura de contracte de custòdia del territori, que actualment ja té un fort impuls a casa nostra. Aquest té per finalitat la conservació de la biodiversitat, del patrimoni natural i cultural, del paisatge o de la gestió sostenible dels recursos naturals. El llibre VI es compon també d’un tercer títol que es refereix a les altres fonts de l’obligació.

Arxius adjunts

 Acte d'entrega a la presidenta del Parlament de Catalunya

Departament/s 

Justícia Comunicació del Govern

President Mas: "Som el que som perquè hi ha hagut continuïtat històrica, malgrat les agressions rebudes"

• El cap de l’Executiu ha presidit, acompanyat del conseller de Cultura, la presentació de l’Any de les biblioteques, que coincideix amb el centenari de la Xarxa de biblioteques populars de la Mancomunitat

El president Mas, en un moment de la seva intervenció (foto: Jordi Bedmar)

 

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat que “som on som i som el que som” com a país, perquè “hi ha hagut continuïtat històrica”, malgrat que“alguns agressors de moltes èpoques han procurat trencar les cames del que significava la identitat catalana ”.

 

El cap de l’Executiu s’ha referit així a la continuïtat història “en moltes coses bàsiques de país, sovint lligades al fet cultural i lingüístic” en el decurs de l’acte de presentació de l’Any de les Biblioteques, que coincideix amb el centenari de les primeres biblioteques públiques a Catalunya i el naixement de l’Escola Superior de Bibliotecàries .

 

Davant una nodrida representació del sector bibliotecari, el president s’ha mostrat convençut que “la identitat catalana és fonamentalment cultural”, com ho demostra el fet que la celebració enguany del naixement de la xarxa de biblioteques coincideix també amb dues efemèrides destacades com ara el 700 aniversari de la mort de Ramon Llull o el 750 aniversari de la mort del cronista Ramon Muntaner.

 

Artur Mas també ha defensat que “la identitat pròpia sorgida fa segles” s’ha enriquit amb les “aportacions de fora”, gràcies a  “la capacitat del país d’obrir-se a l’exterior i rebre molts corrents i influències”.

 

Després de posar en relleu el fet que la xarxa de biblioteques catalanes va ser la primera de l’Estat, el president ha recordat que precisament una de les festes més estimades a Catalunya gira entorn dels llibres. En aquest context, ha aprofitat per fer un reconeixement als professionals, als quals els ha agraït es seu esforç perquè “aquesta cultura arribi al moll de l’ós de tantes persones del nostre país”. Per això, ha mostrat tot el seu suport a aquest col·lectiu que durant l’acte ha donat lectura al Manifest de les Biblioteques, que d’entre d’altres posa en valor el paper de les biblioteques en la difusió de la cultura i recull els .

 

L’Any de les biblioteques inclou diferents activitats, entre les que destaquen: l’exposició ‘BiblioTec. Cent anys d’estudis i professió bibliotecària 1915 – 2015’, les rutes literàries a les quatre primeres biblioteques, el projecte ‘La Biblioteca a la vida’, la beca 3000, els Testimoni Bibliotecaris i el congrés de Bibliobusos, entre d’altres, i es podran consultar  al web www.anybiblioteques.cat. La seva celebració respon a tres característiques principals: la centralitat en les biblioteques públiques, la reflexió sobre les necessitats d’un servei que s’ha d’adaptar a importants canvis i la tasca destacada de les biblioteques com un servei cultural de proximitat.

 

Els orígens de l’actual xarxa de biblioteques es remunten a l’any 2015 quan la Mancomunitat va posar en marxa la xarxa de biblioteques públiques catalanes, la primera a l’Estat, després d’encarregar a Eugeni d’Ors el projecte de planificació per crear biblioteques a tot el territori. El juliol del mateix any la Mancomunitat va convocar el primer concurs per a l’adjudicació de quatre biblioteques populars, que es van ubicar a Valls, Olot, Sallent i les Borges Blanques, i a la tardor del 2015 ja va començar a funcionar l’Escola Superior de Bibliotecàries.

 

Durant l'acte, el cap de l’Executiu ha assegurat que “amb l’esperit de la gent de la Mancomunitat”, el Govern té clar que “cal fer un esforç especial i prioritari en la difusió de la cultura en general i en l’accés de la població a les biblioteques” i ha recordat que, malgrat la reducció d’un 20% del pressupost de la Generalitat d’ençà el 2010, s’han construït o remodelat un total de 78 biblioteques arreu del territori, i el 93,5% de la població pot accedir ja una biblioteca propera .

 

La xarxa de biblioteques compta en l’actualitat amb 380 equipaments bibliotecaris a Catalunya, 370 dels quals són biblioteques i 11 bibliobusos i disposen de 13.918.716 volums i prop de 4.900 ordinadors d’ús públic.

 

A l’acte, que ha tingut lloc al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, hi ha intervingut el conseller Mascarell; la cap del Servei de Biblioteques, Carme Fenoll; l’expresidenta del Col·legi de Bibliotecaris, Carme Mayol, i el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve. En el decurs d’aquesta presentació i hi hagut lectures de diversos dietaris a càrrec de les actrius Olga Cercòs i Mercè Managuerra i s’ha  llegit el Manifest de les Biblioteques.

 

Arxius adjunts

 Intervenció del president

 Dossier de Premsa L'Any de les biblioteques

PDF - 1,966 MB

Departament/s 

Oficina del President Comunicació del Govern

Els 10 projectes estratègics d'acció de govern i per la transició nacional per al 2015.

Construïm un país des dels ajuntaments, al servei de les persones

Aquesta tarda ha començat la Convenció Municipal 2015 que aplega més de 600 representants municipals per preparar les eleccions amb tallers, xerrades i intercanvis d'experiències.

Aquesta tarda ha començat la Convenció Municipal 2015. Xavier Trias, president de la Comissió Nacional de Política Municipal de CDC i alcalde de Barcelona, ha emplaçat els alcaldes i regidors del partit a "construir un país des dels ajuntaments, al servei de les persones" durant la inauguració de la Convenció que ha aplegat més de 600 representants municipals per preparar les eleccions del pròxim 24 de maig. Trias ha subratllat que "la gent de Convergència no només som aquí per guanyar eleccions, som aquí perquè creiem en Catalunya i en les persones i això exigeix posar-les al centre del projecte polític".

"Ningú ha de quedar enrere, tothom ha de poder tirar endavant", ha expressat l’alcalde de Barcelona, esperonant els representants municipals de Convergència a fixar com a prioritats"generar activitat econòmica" i a "estar al servei i al costat dels més vulnerables". En aquest sentit, Xavier Trias ha posat com a exemple les entitats del Tercer sector perquè "té efectes multiplicadors" i ha reclamat col·laborar-hi estretament.

Els ajuntaments, una estructura d’estat davant el 27-S

Trias, ha esperonat els alcaldes, regidors i altres membres dels equips municipals de Convergència a“guanyar les eleccions municipals per poder encarar el 27 de setembre, dia en què els ciutadans hauran de decidir si Catalunya ha de ser un estat independent”.

També s’hi ha referit el president de la federació de Convergència a les comarques centrals, Juli Gendrau, que ha qualificat els ajuntaments de “primera estructura d’estat”. Gendrau ha assegurat que estem en “un moment extraordinari” i que la solució passa per “mesures i gent extraordinària treballant per la llibertat del país”.

Preparant les eleccions municipals

Des d’avui divendres i fins demà dissabte, Convergència aplega el seu món municipal a Seva, per treballar principalment en el programa i en les estratègies de campanya de cara a les eleccions del 24 de maig. Convergència és la primera força municipal del país amb 525 alcaldes i 4.000 regidors.

La Convenció compta amb diversos tallers, xerrades i intercanvi d’experiències en la gestió municipal. També hi intervindran diversos consellers del Govern i demà al migdia clouran la Convenció el coordinador general de Convergència Democràtica, Josep Rull, i el president de la Generalitat i de CDC, Artur Mas.

Preparant el 24-M

Alcaldes, caps de llista i representants del món local participaran aquest divendres i dissabte a la Convenció Municipal de Convergència per preparar la campanya de les eleccions municipals.

A dos mesos de les eleccions municipals, Convergència Democràtica celebra la seva Convenció Nacional de Política Municipal per establir les bases de cara a la cita del 24 de maig. El programa electoral, l’estratègia política i la comunicació seran els objectius principals que treballaran amb els 600 alcaldes i caps de llista de Convergència durant dos dies a El Montanyà (Seva).

Divendres, inaugurarà la jornada el president de la Convenció Municipal i alcalde de Barcelona,Xavier Trias, i el president de la federació de les comarques centrals i delegat del govern, Juli Gendrau. Tot seguit, hi haurà una sessió de treball d’intercanvi d’experiències entre alcaldes i regidors que han estat al govern i els que han estat a l’oposició. D’aquesta manera, es vol aconseguir que es continuïn treballant i consolidant el model de proximitat al món local, molt important per afrontar la crisi econòmica; i animar els candidats a revalidar els resultats que es van obtenir en les passades eleccions municipals del 2011. El sopar també està plantejat com una sessió per continuar amb l’intercanvi d’experiències. S’agruparan els participants per parelles municipalistes, un dels integrants de la parella serà una persona amb experiència en la gestió municipal i l’altre serà novell. Per acabar el primer dia, hi haurà un diàleg amb sis consellers del Govern de la Generalitat: la consellera de Benestar i Família, Neus Munté; el titular de Cultura, Ferran Mascarell; el de Salut,Boi Ruiz; el responsable d'Empresa i Ocupació, Felip Puig; el d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, i el conseller de Territori i Sostenibilitat i exalcalde de Figueres, Santi Vila.

Dissabte, començarà la jornada amb una sessió amb experts externs, on s'analitzaran temes de comunicació, estratègia, transparència i lideratge. Tot seguit, s’oferirà una sessió on la direcció del partit explicarà quina ha de ser l’estratègia de campanya per als propers 3 mesos i les principals línies del programa electoral. Després, els assistents tindran l’oportunitat de fer una sessió amb el president de la Generalitat, Artur Mas, on s’explicarà com participarà el president Mas a la precampanya i, posterior, campanya electoral, perquè serà un dels grans actius de cara al 24 de maig. La cloenda de la Convenció Municipal la farà el president de la Generalitat, Artur Mas i el coordinador general de Convergència, Josep Rull.                      

President Mas: "Hem d'aprofitar a fons els propers mesos per preparar Catalunya per si esdevé un Estat"

El cap de l’Executiu desgrana els deu projectes estratègics de l’acció del Govern pel que resta de legislatura

 

· Artur Mas anuncia el nomenament de dos comissionats per impulsar el compliment de la Llei de la Transparència i preparar les estructures d’Estat

 

· El president fixa com a “primer objectiu” acabar aquesta legislatura amb menys aturats que a l’inici del seu Govern

El president Mas just abans d'iniciar la roda de premsa

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha presentat aquest migdia els que seran els deu projectes estratègics de l’acció de govern per tal d’”aprofitar a fons, fins al darrer dia i amb la màxima energia i potència” els set mesos que queden de legislatura fins les eleccions del 27 de setembre. Aquesta “ofensiva del Govern” de la qual ha parlat Artur Mas vol “preparar-nos perquè, si rebem el mandat de la població de constituir Catalunya en un estat, qui l’hagi d’implementar ja tingui una gran part feta”.

 

En roda de premsa celebrada al Palau de la Generalitat, el president ha desgranat aquest decàleg que “vol reforçar estructures de govern per impulsar projectes estratègics, alguns d’ells nous”, i que s’engloben en els quatre eixos que han centrat l’acció del Govern aquesta legislatura: creació d’ocupació i reactivació econòmica, manteniment de les polítiques socials i de l’estat del benestar, regeneració democràtica i transparència i transició nacional i creació d’estructures d’estat.

 

Els projectes estratègics són, segons ha detallat el cap del Govern,:1) Projectes urgents per a la creació d’ocupació; 2) Polítiques innovadores al servei del teixit industrial i empresarial català; 3) Pla per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social; 4) Pla de suport a les famílies i mesures per reforçar l’estat del benestar; 5) Aposta per l’ensenyament i la cultura; 6) Desplegament de la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern; 7) Impuls de la llei per a la no-discriminació; 8) Pla executiu per a la preparació de les estructures d’estat; 9) Reforç i consolidació de l’acció exterior i 10) Pla d’infraestructures estratègiques.

 

 

Reduir l’atur i millorar la qualitat de la feina

D’entre tots aquests punts presentats avui, el president ha posat èmfasi en el primer, perquè ha recordat que “el gran objectiu del Govern, el primer de tots, abans que qualsevol altre” és la creació d’ocupació i la reactivació econòmica. Per això, ha subratllat que “ens fixem acabar aquesta legislatura amb menys aturats dels que ens vam trobar quan vam arribar al Govern” i “apuntalar que el ritme de creixement dels contractes fixes sigui superior al de contractes temporals”. “No es tracta només que hi hagi més feina, sinó millor i més estable”, ha reblat.

 

Artur Mas ha marcat també el manteniment de les polítiques públiques i de l’estat del benestar com un altre dels projectes destacats d’aquest decàleg i ha fixat la lluita contra la pobresa com l’eix central. Així, ha ressaltat que l’objectiu és arribar als índexs de pobresa a Europa, que estan per sota del 20%. “Les circumstàncies del nostre país no ens permeten anar més enllà, però sí millorar dos o tres punts que és el que ens separa dels estàndars europeus”, ha afegit.

 

 

Hisenda pròpia

El Pla executiu per a la preparació de les estructures d’Estat és un altre dels punts que ha destacat el president i sobre el que “hi ha un munt de coses que podem fer per tenir estudiades o implementades” per si canvia la normativa legal entre Catalunya i Espanya. Entre aquestes tasques, el cap del Govern ha ressaltat l’aprofitament de l’experiència en la recaptació executiva de les Diputacions per poder gestionar millor els impostos, la formació de personal nou i el reforç del cossos d’inspeccions. “Estem fent aquesta feina prèvia que s’hauria de fer en qualsevol cas”, ha declarat.

 

 

Nomenament de dos comissionats

En el decurs de la roda de premsa, el cap de l’Executiu també ha anunciat la creació de dos comissionats, un per a “complir la nova normativa en matèria de transparència i accés a la informació” i un altre per a la “preparació de les estructures d’Estat”, que són dos dels projectes inclosos en el decàleg.

 

Tal i com ha donat a conèixer, en el primer cas, la comissionada serà Núria Bassols, que ja és responsable del programa de la transparència i és magistrada en excedència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El comissionat per a la transició nacional serà Carles Viver Pi-Sunyer, actual director de l’Institut d’Estudis Autonòmics i president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN).

 

El president ha destacat que aquestes dues persones, que es nomenaran la setmana vinent, ja estan adscrites a l’Administració de la Generalitat i, per tant, “no ens obligarà a gastar més diners”, i ha assenyalat que aquesta mesura permet“donar un impuls polític i governamental a aquests dos programes per la transcendència que tenen”.

 

El comissionat per a la transparència, que dependrà del Departament de Governació i Relacions Institucionals, servirà perquè la Generalitat compleixi la llei de la transparència, accés a la informació pública i bon govern que recentment va aprovar el Parlament de Catalunya. El cap de l’Executiu ha insistit que aquesta és una llei“d’enorme complexitat i tremendament exigent per a l’Administració” i que es tracta que la Generalitat la pugui complir “amb la màxima celeritat possible”. El nou comissariat tindrà com a objectius implementar les estratègies per garantir el compliment de la normativa per part de tots els Departaments i impulsar les mesures d’organització interna i coordinació de l’aplicació de les directrius i criteris corporatius.

 

Tot i això, Mas ha subratllat que la feina que l’Executiu ha fet en un sol any en el camp de la transparència ha comportat que l’organisme Transparència Internacional hagi donat un 100 sobre 100 a l’actual Govern de Catalunya. “Es tracta, doncs, de mantenir el nivell d’exigència i de millorar fins i tot en el que puguem”, ha afegit el president.

 

El comissionat per la transició nacional dependrà del Departament de Presidència i tindrà com a funcions: elaborar un pla executiu que permeti fer balanç de les estructures d'estat disponibles i les necessàries; identificar les accions preparatòries i mesures a implementar per la constitució de les estructures d'estat; planificar i coordinar les actuacions a dur a terme per part dels departaments, i òrgans i entitats de la Generalitat i coordinar amb el CATN l'elaboració del pla executiu.

 

Finalment, el president ha refermat el compromís de l’Executiu amb l’impuls d’aquests projectes estratègics pel país i ha anunciat que abans de les eleccions catalanes “el Govern i jo mateix tornarem a comparèixer per donar compte  del grau de compliment  d’aquests deu grans projectes” .

 

 

(S’adjunta document “10 projectes estratègics d’acció de govern i per a la transició nacional)

Arxius adjunts

 Roda de premsa (1)

 Roda de premsa (2)

 Roda de premsa (3)

 10 projectes estratègics d'acció de govern i per a la transició nacional

PDF - 0,545 MB

Departament/s 

Oficina del President