Bel exigeix a Montoro que millori el finançament local després de les municipals

El senador denuncia la "asimetria" davant les Autonomies i reclama un canvi perquè els ajuntaments sàpiguen quins ingressos generar i què poden gastar

El portaveu de CiU a la Comissió d'Hisenda del Senat i alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha reclamat al ministre del ram, Cristóbal Montoro, una reforma de la Llei d'Hisendes Locals després de les eleccions municipals de maig i abans que finalitzi l’actual legislatura.

Bel ha assenyalat que "és imprescindible afrontar aquest debat" perquè, des de l'Executiu, "han intentat tutelar excessivament l'administració local, han controlat els alcaldes i els milers de regidors". Per al senador es tracta d'establir una reforma de Llei d'Hisendes Locals que "ordeni els ingressos que pot generar una administració local i que es determini què pot gastar".

Bel ha demanat aquesta millora durant la seva intervenció en el transcurs d'una interpel·lació al ministre a l'hemicicle. El senador ha subratllat l'incompliment per part de l'Executiu espanyol de la presentació d'una reforma abans del finals del 2012 "perquè havia quedat obsoleta" i "desfasada".

Si bé Ferran Bel, ha reconegut que "els problemes de tresoreria s'han solucionat de manera correcta", ha indicat que s'ha fet "amb mesures d'impacte a curt termini; els proveïdors havien de cobrar i han cobrat; però, estem deixant una situació estructural que no assegura que aquesta situació no es reprodueixi o no quedi a l'atzar d'una determinada administració".

Així mateix, el senador ha criticat que recentment s'ha establert el concepte de "prudència financera" per a l'Administració Local. En aquest sentit, ha explicat que "no es pot tractar asimètricament a l'Administració local, pel que fa a l'Autonòmica". I ha afegit: "A l'autonòmica se li estableix aquest principi només per a qui incompleix i en l'àmbit local s'aplica en tots els municipis, incompleixin o no".

Senat, 17 de febrer de 2015

Per a més informació: Carles Montaña. 609.743.207.

carles.montana@senado.es

FILTRE DE CERCA

Maldonado a Wert: "Si volem més germans Gasol, més Kilian Jornet, més Mireia Belmonte i més esport d'elit, tregui de l'UCI l'esport base"

El senador critica la "persecució" fiscal contra els clubs petits perquè "només busquen recaptar desaforadament i controlar l'esport autonòmic"

Josep Maldonado ha denunciat davant el ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, durant la sessió de control a l'Executiu, la "persecució" contra l'esport base i la "falta de sensibilitat" del Govern espanyol cap a la funció de promoció del esport i els seus valors que efectuen els clubs i entitats esportives sense afany de lucre.

En aquest sentit, Maldonado s'ha expressat amb contundència: "Si volem més germans Gasol, més germans Márquez, més Kilian Jornet, més Mireia Belmonte, més Ona Carbonell i més esportistes d'elit, tregui de l'UCI l'esport base".

Recaptació desaforada

Sobre la taula ha deixat "les jornades de protesta generalitzada, amb paralització de partits de futbol, a Catalunya i altres comunitats", per denunciar la situació "d'assetjament" a què se sotmet l'esport base. I ha exposat "un petit botó de mostra" amb les mesures fiscals, impulsades per l'Executiu espanyol, que "enfonsen a les entitats esportives" i que "només busquen recaptar desaforadament i controlar l'esport autonòmic".

Maldonado ha citat l'Impost de Societats, que elimina les exempcions previstes per a entitats esportives sense ànim de lucre; la "imposició" de la llicència única, que "atempta contra la subsistència de les federacions autonòmiques"; les "intenses inspeccions" de la Seguretat social, especialment a Catalunya, així com la supressió de l'IVA reduït

El senador ha recomanat a Wert que "obri els ulls, faci autocrítica i no es mirin el melic", i li ha preguntat que si no li preocupava que "centenars de milers de pares facin secundar la vaga del futbol als seus fills i aquí ningú protesti , que tothom la secundi ".

Davant aquesta situació ha subratllat que "tenen tants fronts oberts amb l'esport". I li ha recordat els conflictes a la federació espanyola de futbol; a les federacions autonòmiques; a la federació espanyola de tennis, "amb un intent de carregar-se al seu president"; i a la federació espanyola de bàdminton, que "no va a l'europeu per un problema intern".

"Són massa fronts, ministre. No li parlo del Barça, ni del Madrid, li parlo del Turó de la Peira, del Roda de Barà, de la Blanca Segur, del “Sancu”; clubs humils, futbol base, que persegueixen educar els nens en els valors inherents a l'esport i que amb aquest assetjament poden desaparèixer", ha reblat.

Senat, 17 de febrer de 2015

Per a més informació: Carles Montaña. 609.743.207.

carles.montana@senado.es

Rull descarta el trencament de CiU però avisa Duran que la llista de Mas portarà la independència

El coordinador general de Convergència assegura que comencen a resoldre la crisi en una federació que vol “compacta”

13/02/15 11:07 - BARCELONA - EFE

El coordinador general de CDC, Josep Rull, Foto: ORIOL DURAN.

1

Notícies relacionades

• CDC i UDC volen girar full per preservar la marca CiU
• Duran afirma sobre el vot diferenciat de CDC: “No sé què es pretén”

Canals relacionats

• Canal: Catalunya vol viure en llibertat

El coordinador general de CDC, Josep Rull, ha assegurat aquest divendres que ja comencen a resoldre la crisi en una CiU que desitja que estigui “compacta” i ha reiterat que va haver un malentès en la votació del pacte contra el gihadisme, però que des de Convergència s'ha actuat amb “bona fe”. Rull ha desitjat que la federació es mantingui unida amb vista al 27-S, ja que hi ha marge perquè els democratacristians entrin en l'aposta independentista, però, a l'espera que es decideixin, s'ha compromès a que CDC aposti de forma “explícita” per la independència en el seu programa electoral, que ha assegurat que no serà ambigu com el 2012, quan CiU va advocar per l'”Estat propi”.

En una entrevista a RAC1, Rull ha manifestat respecte pel que decideixi Unió sobre si abraça o no la independència, desitjant que succeeixi el segon, perquè “si no som capaços de sumar, es beneficien els que estan radicalment en contra del procés” sobiranista.

Preguntat per si el líder de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha de ser el candidat de la federació a les generals, Rull ha dit que compten amb “tots els actius”, entre ells el líder d'Unió, encara que en aquests moments “el debat important és per a què han de servir” aquests comicis, en funció de si guanya l'independentisme prèviament el 27-S, i “després ja parlarem sobre qui” encapçala la candidatura.

Quant a la votació per separat de CiU al Congrés dels Diputats, Rull ha admès que va ser “error d'interpretació” per part dels diputats de CDC que ha derivat en una “crisi” a CiU, però ha subratllat que mai es va voler desautoritzar a Josep Antoni Duran i Lleida i que es va actuar de “bona fe”.

En tot cas, ha indicat que ja s'han realitzat trucades entre dirigents de CDC i UDC, sense esmentar qui són, per solucionar el conflicte, que “ja s'està resolent”, amb vista a la reunió del Comitè Executiu Nacional de la Federació de CiU prevista per dilluns.

Darrera actualització ( Divendres, 13 de febrer del 2015 19:12 )

DESA LA NOTÍCIA A:

Desar-la al meu compteSeguir la notícia

Des del registre pots veure i gestionar totes les notícies desades i de les que en fas seguiment.

             

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/822622-rull-descarta-el-trencament-de-ciu-pero-avisa-duran-que-la-llista-de-mas-portara-la-independencia.html

El secretari d'Habitatge i Millora Urbana visita quatre ascensors nous instal·lats en edificis amb protecció oficial de Barcelona

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha subvencionat la instal·lació dels

quatre ascensors situats als barris del la Pau i Navas.

El secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat, Carles Sala, va visitar ahir a la tarda els quatre nous ascensors instal·lats al carrer de Can Oliva i a la plaça Clementina Arderiu, del barri de la Pau,  i el del carrer de Felip II de Navas.

 

Amb aquesta actuació la Generalitat té com a objectiu eliminar barreres arquitectòniques i facilitar l’accessibilitat de veïns i veïnes de barris de pisos amb protecció oficial. En aquest cas, els quatre edificis beneficiats per la instal·lació dels ascensors sumen 48 habitatges:  8 al carrer de Felip II, 10 a la plaça de Clementina Arderiu, número 6, 10 més a Clementina Arderiu, número 7 i 20 més al carrer de Can Oliva. Durant la visita l’han acompanyat el regidor del districte de Sant Andreu, Ramon Blasi, el president de l’associació de veïns de Navas, Antoni Jerez, i el president de l’associació de veïns de la Pau, Diego Hornos

 

 La Generalitat subvenciona, per als edificis de 12 habitatges o menys, el 60%  del pressupost de la instal·lació. En el cas d’obres promogudes per comunitats de propietaris, quan els titulars dels habitatges que formen part de l’edifici acreditin tenir uns ingressos de la unitat de convivència inferiors  a 1,86 vegades l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) i no tinguin cap altre habitatge en propietat a Catalunya, poden sol·licitar una subvenció complementaria.

 

  

En el cas dels ascensors que s’han visitat avui els imports subvencionats han estat els següents:

 

 

Navas

 

Adreça	Número d’habitatges	Pressupost  de l’obra	Import de la  subvenció	Ajuts complementaris
Felip II, 121	8	123.123,00	73.873,80	6.156,15

 

 

La Pau

 

Adreça	Números d’ habitatges	Pressupost de l’obra	Import de la subvenció	Ajuts complementaris
Plaça Clementina Arderiu, 6	10	125.578,23	75.346,94	10.557,83
Plaça Clementina Arderiu, 7	10	125.578,23	75.346,94	5.023,13
Can Oliva, 13-17	20	89.057,51	30.000
TOTAL	40	340.213,97	180.693,88	15.580,96

Arxius adjunts

 Nota de premsa

PDF - 0,06 MB

 Foto de la visita als ascensors

Departament/s 

Agència de l'Habitatge de Catalunya

El Govern denunciarà davant d'Europa els incompliments de dret de la UE que faci el Govern espanyol i que perjudiquin els interessos de Catalunya

• 
• El Govern considera convenient posar aquests casos en coneixement de les institucions europees, perquè els puguin analitzar i prendre les mesures oportunes, tenint en compte que poden lesionar els interessos de consumidors, empreses i ciutadans

 

• El Representant Permanent davant la UE serà l’encarregat de comunicar els possibles incompliments i fer un seguiment de les reclamacions

 

El Govern ha acordat denunciar davant les institucions europees els possibles incompliments de dret de la Unió que faci l’Administració espanyola i altres administracions públiques de l’Estat i que puguin perjudicar els interessos de Catalunya i els seus ciutadans. El Representant Permanent davant la UE, amb seu a Brussel·les, serà l’encarregat de comunicar aquests casos a les institucions europees, fer un seguiment de les comunicacions presentades i informar-ne periòdicament el Govern.

 

La pertinença a la Unió Europea comporta als estats membres l’obligació d’aplicar correctament els tractats i el dret de la Unió. L’aplicació incorrecta de la legislació europea per part d’altres administracions públiques de l’Estat i particularment del Govern espanyol pot perjudicar els interessos de Catalunya i dels seus ciutadans i empreses. Davant d’això, el Govern considera convenient posar en coneixement de les institucions europees competents els possibles incompliments perquè els puguin analitzar i prendre les mesures oportunes. D’acord amb els tractats constitutius de la UE, la Comissió Europea (CE) és la institució que té assignada la funció de vetllar per la correcta aplicació del dret de la UE i de supervisar que els estats membres no incompleixin les seves obligacions.

 

El Govern entén que els departaments de la Generalitat són els qui, en primera instància, poden detectar possibles incompliments i considerar la conveniència de posar-los en coneixement de la CE, però per dotar de coherència l’actuació del Govern considera necessària l’adopció d’aquest procediment de comunicació i coordinació transversal. De fet, la decisió de comunicar els presumptes incompliments s’adoptarà per acord de Govern a proposta conjunta del departament impulsor i del departament competent en matèria de relacions exteriors.

 

Departament/s 

Comunicació del Govern Delegació a Girona

Respostes a totes les preguntes i compromís amb la transparència

En una compareixença de 4 hores i 45 minuts davant la comissió sobre el frau i l'evasió fiscals, el president Mas no ha deixat cap pregunta sense resposta, ha defensat la seva actuació, la del Govern i la del partit, i ha explicat les mesures que s'estan prenent per fer de la Generalitat una de les administracions més transparents.

Fins a 21 vegades en la present legislatura, el president Mas ha contestat en les sessions de control totes les preguntes que se li han fet sobre corrupció i transparència. No és doncs una novetat que el president respongui sobre aquests temes i ahir, una vegada més, ho va demostrar. En paraules del president, "durant 20 anys he tingut grans responsabilitats i no em poden atribuir ni una irregularitat".

Compromís amb la transparència i regeneració democràtica

En la seva intervenció, a més de respondre tot el que se li va preguntar, va exposar també les mesures sobre transparència i lluita contra la corrupció que el Govern de la Generalitat ha posat en marxa. El febrer de 2013 ell mateix va presentar un document amb 51 mesures en matèria de transparència i renovació democràtica. D'aquestes, 26 eren competència directa de la Generalitat i, 6 d’aquestes, és a dir, un 61,5%, ja s’han dut a terme, mentre que les 10 restants estan totes fetes parcialment o en curs.

Pel que fa a les mesures que implicaven a les institucions catalanes, una d’elles ja és una realitat: la llei de Transparència que va aprovar fa uns mesos el Parlament.

El cap de l’Executiu ha destacat que gràcies a aquest esforç per millorar, “fa pocs mesos la Generalitat va obtenir la màxima puntuació a l’índex de transparència” del conjunt de l’Estat espanyol i que ara el repte és mantenir-se en aquesta posició de lideratge.

Lluita contra el frau fiscal

El president Mas també va explicar que  “el compromís de l’actual Govern contra el frau fiscal és l’aposta rotunda que estem fent per la hisenda pròpia catalana”. El president ha explicat que “en la mesura de les nostres capacitats i competències, estem desplegant un munt d’activitats per deixar clar que el nostre model és un model que no té per què replicar exactament el de l’Estat espanyol, però que aposta clarament per tenir un sistema fiscal tributari que sigui transparent, correcte, pulcre i eficaç”.

FILTRE DE CERCA

PERSONES

Artur Mas i Gavarró

El Govern compleix el 69% dels acords adoptats en el Ple sobre l'increment de la pobresa i les desigualtats

La consellera Munté així ho ha expressat davant la Comissió de seguiment del compliment dels acords presos en el debat monogràfic celebrat al Parlament el març de 2014

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha presidit aquest matí la Comissió de seguiment del compliment dels acords adoptats en el debat general sobre l’increment de la pobresa i les desigualtats, celebrat el mes de març passat. La consellera ha destacat que el Govern ha complert el 69% de les actuacions previstes a la Resolució 577/X. Concretament ha finalitzat un 63% de les actuacions i ha endegat un 6% de mesures de continuïtat.

 

Algunes d’aquestes actuacions han estat:

• Mesures destinades a infants i joves de famílies vulnerables (cobertura de necessitats bàsiques i lleure educatiu durant l’estiu i nou model de centres oberts).
• Cobertura del 100% de la beca menjador per l’alumnat amb risc social greu.
• Manteniment del caràcter universal de l’atenció sanitària pública.
• Nou servei de distribució d’aliments.
• Lluita contra la pobresa energètica.
• Accions per la millora de l’ocupabilitat de les persones amb més dificultat per accedir al mercat de treball.
• Fer efectiva la prestació de la renda mínima d’inserció a totes les persones que tenen dret a rebre-la.
• Ampliació dels ajuts econòmics per a manteniment i accés a l’habitatge.
• Suport a les entitats per desenvolupar accions de lluita contra la pobresa.

 

Resultat del debat monogràfic sobre l’increment de la pobresa i les desigualtats, la Resolució 577/X recull un ampli paquet de mesures de lluita contra la pobresa, que comprèn àmbits molt diversos i que afecten els àmbits competencials del conjunt de departaments de la Generalitat. En aquest sentit, identifica 158 mesures que ha d'emprendre el Govern per afrontar aquesta prioritat social. Les mesures estan organitzades en els eixos següents: objectius del Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya, indicadors de risc i coordinació entre institucions i entitats; redistribució de la riquesa: les polítiques fiscals de rendes; accés al treball com a instrument bàsic d’inclusió social; la garantia del dret a l’habitatge; l’accés als serveis de primera necessitat; la prevenció dels riscos en matèria de salut; la pobresa en la infància i l’adolescència; la pobresa i la desigualtat en el jovent; la pobresa en el col·lectiu de la gent gran; garantia del dret a la mobilitat, i intervenció comunitària en barris.

 

A banda de la consellera Munté, també han intervingut a la reunió la secretària d’Inclusió Social i de Promoció de l’Autonomia Personal, Carmela Fortuny; el secretari d’Ocupació i Relacions Laborals del Departament d’Empresa i Ocupació, Joan Aregio; la directora general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa del Departament d’Ensenyament, Meritxell Ruíz; el director general de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya del Departament de Territori i Sostenibilitat, Jaume Fornt, i la subdirectora general de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Carmen Cabezas.

 

 

La lluita contra la pobresa, una prioritat

 

En l’anterior legislatura, el 2011 el Departament de Benestar Social i Família va crear un Grup de treball, juntament amb diverses entitats del tercer sector, col·legis professionals, entitats municipalistes i altres departaments de la Generalitat, per avaluar diverses mesures per lluitar contra la pobresa a través d’indicadors de seguiment. Fruit d’aquestes deliberacions sorgeix el document de propostes per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya, punt de partida a partir del qual posteriorment es redacta el document de bases, que va ser presentat públicament durant la tardor de 2012.

 

El febrer de 2014 es va presentar el document de proposta de Pacte per a la lluita contra la pobresa i el mes següent es va celebrar el debat general sobre l’increment de la pobresa i les desigualtats al Parlament de Catalunya.

 

El setembre passat el Departament de Benestar Social i Família va presentar als agents del sector una nova versió del document de lluita contra la pobresa amb la incorporació de les mesures aprovades en el ple monogràfic (Resolució 577/X).

 

Arxius adjunts

 Comissió de seguiment del compliment dels acords adoptats en el debat general sobre l'increment de la pobresa i les desigualtats

 Graella amb els compliments dels acords adoptats en el debat general sobre l'increment de la pobresa i les desigualtats

PDF - 0,687 MB

Departament/s 

Comunicació del Govern Benestar Social i Família