dijous, 20 de desembre del 2012
Els contes dels germans Grimm fan 200 anys
Narracions com 'La bella dorment', 'La Ventafocs' i 'Hansel i Gretel', han estat traduïdes a 170 llengües
ARA / EFE Berlín
El 20 desembre de 1812 va sortir la primera edició dels contes recopilats pels germans Jacob i Wilhelm Grimm, un llibre destinat a convertir-se en un dels més coneguts del món. Des de llavors, els contes dels germans Grimm, tal com se'ls coneix, han estat traduïts a 170 llengües, i des del 2005 la primera edició, que es troba a Kassel, forma part del Patrimoni Cultural de la Humanitat.
El bicentenari d'aquesta primera edició servirà a Alemanya per començar l'anomenat Any Grimm, que es prolongarà durant tot el 2013 i que tindrà com a epicentre Kassel, la ciutat on van viure els dos germans entre el 1798 i el 1841.
L'èxit dels contes no va ser immediat. Al començament, a molts lectors no els agradava per l'excés de detalls cruels que incloïen i les notes de peu de pàgina dels dos germans, que estaven més acostumats al rigor filològic que a la creació de 'best sellers'. Un altre dels impediments per a l'èxit van ser les al·lusions sexuals massa directes, que es van eliminar en edicions posteriors.
Els contes que els van donar fama mundial van ser només un dels molts projectes de dos professors que tenien com a propòsit clau recollir la tradició cultural popular alemanya, i per fer-ho també van realitzar col·leccions de sagues i de poemes.
Coincidències amb Perrault
La recol·lecció de contes va començar cap al 1806 i, tot i la idea romàntica dels dos germans, d'anar de poble en poble per recuperar històries perdudes, tot sembla indicar que el treball de camp va ser mínim, i que qui els explicaven les històries van ser persones que pertanyien al seu cercle d'amics i coneguts.
"Els Grimm mai van fer treball de camp, sinó que van recórrer a la gent que coneixien a Kassel", afirma el germanista Heinz Röllecke, en una entrevista per al setmanari 'Die Zeit'.
Algunes de les altres històries les obtenien de llibres antics i recorrien a autors tan diversos com el reformador Martin Luter i el sabater poeta Hans Sachs.
El motiu de la presència de molts contes que ja havien estaven inclosos en la col·lecció de l'autor barroc francès Charles Perrault és que algunes de les persones que els relataven els contes eren d'origen hugonot i, segons Röllecke, explicaven aquestes històries que havien après dels seus antecessors amb un fort accent del land de Hesse, on hi ha Kassel.
El 20 desembre de 1812 va sortir la primera edició dels contes recopilats pels germans Jacob i Wilhelm Grimm, un llibre destinat a convertir-se en un dels més coneguts del món. Des de llavors, els contes dels germans Grimm, tal com se'ls coneix, han estat traduïts a 170 llengües, i des del 2005 la primera edició, que es troba a Kassel, forma part del Patrimoni Cultural de la Humanitat.
El bicentenari d'aquesta primera edició servirà a Alemanya per començar l'anomenat Any Grimm, que es prolongarà durant tot el 2013 i que tindrà com a epicentre Kassel, la ciutat on van viure els dos germans entre el 1798 i el 1841.
L'èxit dels contes no va ser immediat. Al començament, a molts lectors no els agradava per l'excés de detalls cruels que incloïen i les notes de peu de pàgina dels dos germans, que estaven més acostumats al rigor filològic que a la creació de 'best sellers'. Un altre dels impediments per a l'èxit van ser les al·lusions sexuals massa directes, que es van eliminar en edicions posteriors.
Els contes que els van donar fama mundial van ser només un dels molts projectes de dos professors que tenien com a propòsit clau recollir la tradició cultural popular alemanya, i per fer-ho també van realitzar col·leccions de sagues i de poemes.
Coincidències amb Perrault
La recol·lecció de contes va començar cap al 1806 i, tot i la idea romàntica dels dos germans, d'anar de poble en poble per recuperar històries perdudes, tot sembla indicar que el treball de camp va ser mínim, i que qui els explicaven les històries van ser persones que pertanyien al seu cercle d'amics i coneguts.
"Els Grimm mai van fer treball de camp, sinó que van recórrer a la gent que coneixien a Kassel", afirma el germanista Heinz Röllecke, en una entrevista per al setmanari 'Die Zeit'.
Algunes de les altres històries les obtenien de llibres antics i recorrien a autors tan diversos com el reformador Martin Luter i el sabater poeta Hans Sachs.
El motiu de la presència de molts contes que ja havien estaven inclosos en la col·lecció de l'autor barroc francès Charles Perrault és que algunes de les persones que els relataven els contes eren d'origen hugonot i, segons Röllecke, explicaven aquestes històries que havien après dels seus antecessors amb un fort accent del land de Hesse, on hi ha Kassel.
dimecres, 19 de desembre del 2012
Catalonia joins Scotland in push for 2014 independence vote
dimarts, 18 de desembre del 2012
La Fia-Faia, tradició nadalenca catalana
A Catalunya les festes populars es troben, sovint, estretament lligades amb el foc, i el Nadal no n'és una excepció. Sovint vinculem les pràctiques festives amb foc als mesos més calorosos de l'any però aquestes no només se celebren durant el solstici d'estiu sinó que el foc permet, també, donar una càlida benvinguda a l'hivern.Aquesta tradició convertida en una celebració popular es coneix, actualment, com la Fia-Faia i és la festivitat de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola que aquest mes femTurisme us convida a conèixer i a ser-ne partícips en primera persona, per viure aquestes dates d'una altra manera.
La Fia – Faia
El foc, juntament amb les torxes vegetals, és el protagonista d'aquesta festa vinculada al Nadal i coneguda com la Fia – Faia.
La presència del foc en aquesta festa es creu que està relacionada amb el solstici d'hivern. Es podria interpretar com una pregària pagana al sol amb la finalitat d'evitar l'escurçament dels dies. Alhora, tot i que es creu que la festa és d'origen precristià, recorda el naixement de Jesucrist ja que en moltes religions el foc simbolitza la fecunditat i el naixement.
El mot amb el qual es coneix la festa – Fia-Faia – no vol dir res més que encendre o cremar falles, ja que Fia prové d'un verb llatí que significa celebrar o tenir lloc, mentre que Faia sembla derivar del terme falla que és sinònim de branques seques o d'alguna matèria combustible.
El motiu pel qual Faia es troba escrit amb una “i” enlloc d'una “ll” pot ser com a conseqüència que els antics baganesos no pronunciaven mai la “ll” ja que li atribuïen el so d'una “i”.
Aquesta festa identificativa d'una part del territori català i singular, ja que de ser un culte generalitzat s'ha convertit en una festa minoritària, va ser declarada l'any 2011 Festa d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
El ritual de la festa
Aquesta festa té lloc a la vigília de Nadal, concretament, durant el vespre del 24 de desembre i se celebra, simultàniament, a dues poblacions catalanes, Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. Aquesta inicia el període de les festes nadalenques als dos municipis.
La festivitat consisteix en cremar unes torxes que s'anomenen, altrament, falles per celebrar el solstici d'hivern una vegada ha tingut lloc el “toc d'oració”.
Aquests adults, quan han davallat de la muntanya i arriben al poble, reparteixen el foc a la resta de fallaires que esperen impacients cremar les torxes. Es recomana presenciar la vistosa baixada dels portadors del foc que transcorre per la carretera plana.
Un cop ha arribat el foc comença a sonar el “toc d'oració” i que, tot cremant les falles, s'acompanya cantant amb “Fia-Faia, Fia-Faia, que nostre Senyor ha nascut a la paia”.
Celebrat aquest ritual els dies es faran més llargs i retornarà l'esplendor del bon temps perquè els baganesos i els cerdanyolencs han cremat durant la vetlla de Nadal les seves falles.
La festa a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola
Tant a Bagà com a Sant Julià de Cerdanyola la festa de la Fia-Faia segueix el ritual, tot i que ambdós municipis han incorporat els seus elements de personalització i han adoptat nous hàbits per a celebrar-la que no alteren la litúrgia original.
A Bagà, antigament, se celebrava la Fia-Faia pels seus carrerons ja que és un petit municipi d'uns 2.000 habitants. Avui aquesta se celebra en un espai concret, a la plaça de Catalunya. Aquesta plaça porxada acull fins a gairebé dues-centes torxes.
A més, recordant l'època medieval del poble, s'escull un baró i una baronessa que són residents del municipi. Aquests presideixen els actes d'aquesta festa i són els que donen el tret de sortida a la crema de les falles el vespre del 24 de desembre, quan el baró encén la seva torxa un cop han donat la benvinguda als Senyors de Faia.
Quan les falles ja estan gairebé consumides les llencen a terra, agrupant-les i formant fogueretes i els nens i nenes i joves les salten amb el càntic de “Fia-Faia, Fia-Faia, Nostre Senyor...” i envoltats d'una rotllana que es forma al seu entorn.
En acabar i ja sent hora de sopar s'aprofiten les brases del terra i es couen torrades que s'acompanyen amb all i oli de codony.
A Sant Julià de Cerdanyola les fogueres de la plaça es mantenen tota la nit enceses fins que surt el sol.
Al voltant d'aquestes, després de la crema de falles i de la missa de Gall, se celebra un àpat comunitari coent tastets, carn, etc. i també el pa torrat amb all i oli de codony acompanyat de cançons nadalenques. A l'acabar duen a terme “l'endreça” de les cases, una altra tradició del municipi.
“L'endreça” de les cases consisteix en donar una volta pel poble buscant quelcom per endreçar. Tot allò que es troba per endreçar es porta a la plaça i allí resta fins el dia següent, el dia de Nadal. S'hi poden trobar taules i cadires de platja, cassoles plenes de llet, testos, carretons, senyals de trànsit, arbres de Nadal...
Com s'elaboren les “faies” o torxes?
Les “faies” o torxes no són res més que unes trenes fetes amb una herba de tija alta, ja que pot arribar a fer fins a quatre metres d'alçada, coneguda com Cephalaria leucantha i popularment com “escabiosa blanca”, “mossegada del diable” o “falla”. Aquesta creix en una part de la comarca del Berguedà i presenta la particularitat de ser una planta depurativa.
La planta té un diàmetre d'entre 15 i 30 centímetres i es pot collir al bosc entre feixes i costes. Per elaborar les torxes per la Fia-Faia es recomana recollir-les una setmana abans o almenys a partir de l'1 de desembre.
Aquesta no ha d'estar verda, més aviat seca, i sempre s'ha de tallar, mai arrancar-la, per així assegurar-ne la seva existència i que a la propera primavera torni a florir.
Quan ja s'ha recollit l'herba cal fer la faia però aquesta no és una tasca tan fàcil com podria semblar ja que implica traça. A Sant Julià de Cerdanyola, per exemple, la lliguen tot envoltant un pal, bastó o tronc que simbolitza l'ànima. A diferència de les de Bagà que no compten amb aquest element.
dilluns, 17 de desembre del 2012
divendres, 14 de desembre del 2012
dijous, 13 de desembre del 2012
dimecres, 12 de desembre del 2012
dimarts, 11 de desembre del 2012
EL VESC, I LA SEVA TRADICIÓ
( Viscum album),(Muérdago, en castellà) Des de l’antiguitat sempre ha estat considerada com una planta amb uns certs poders, per donar bona sort, salut i prosperitat.
El senzill fet de que tingui tot l’any el color verd és símbol de sempre vida i segons els antics celtes, que tenien el ritual de collir-lo pels vols de Nadal havien de fer-ho amb una falç d’or, perquè creien que d’aquesta manera el donava riquesa i ho convertia tot en diners, degut a que al secar-se la planta adquireix un color daurat i tenia boletes com a perles.
Segons la tradició el vesc s’ha de regalar, i un cop a casa s’ha de col·locar prop de la porta d’entrada per no donar pas a als mals esperits. A l’any següent aquest s´ha de cremar i substituir-lo per un de nou que també ha d’ésser regalat i així cada any.
També diu la tradició que si sota una branca de vesc al bosc una parella es dona un petó, tindran la felicitat assegurada tota la vida.
Totes aquestes tradicions i teòriques virtuts esotèriques d’aquesta planta, son degudes a la creença d’una doble vida de la planta, ja que serveix d’aliment als ocells (principals reproductors de la planta) que mitjançant els seus excrements ajuden a la proliferació de la planta i que després, aquesta servirà de trampa per poder-los atrapar amb la substància enganxosa " vesc" sucant una mena de creu anomenada "brisella".
Fa milers d´anys que els druides de molts pobles d´Europa cercaven el vesc als arbres i li conferien màgiques propietats. La tradició ha anat evolucionant, i va arrelar a Catalunya en la forma que avui la coneixem. Quan arriba Nadal ens regalem un pomet de vesc i ens desitgem que tinguem sort.
Fixeu-vos en el detall, ens desitgem sort. No atribuïm propietats màgiques a aquest fruit, ni l´idolatrem com a component màgic i esotèric, ni li demanem que faci cap miracle irracional. Ens el regalem per desitjar-nos sort, un gest molt racional, però poètic alhora, que lliga molt bé amb el nostre tarannà col·lectiu.
La feina l´hem de fer nosaltres, i hem de posar coneixement i esforç, hem de perseguir el resultat previst, però també podem tenir sort.
Aquest Nadal, i tant pel país, com per l´èxit dels nostres projectes personals, un pomet de vesc per tots, i que tinguem sort!.
dilluns, 10 de desembre del 2012
dissabte, 8 de desembre del 2012
dimecres, 5 de desembre del 2012
Clamor por la insumisión ante la reforma educativa de Wert
Mas convoca a los partidos para hacer un frente común en defensa de la lengua propia
"La lengua no es negociable y lucharé hasta las últimas consecuencias"
Millo admite que el PP catalán no fue consultado y que podría enmendar la ley
Jordi Barbeta
La Vanguardia
En plena crisis económica, con cinco millones de parados y sin perspectivas de mejora, el Gobierno español ha decidido abrir otro conflicto con Catalunya, situar el choque de trenes en la escuela y por un asunto tan delicado como la lengua, y ha conseguido una convulsión política de consecuencias hoy por hoy imprevisibles pero inexorablemente graves. El proyecto de reforma educativa presentado por el ministro José Ignacio Wert, que, según el Gobierno de la Generalitat, relega la lengua propia de Catalunya por debajo del castellano y de las lenguas extranjeras, va camino de convertirse en un irreversible choque de legitimidades democráticas. El Gobierno de la Generalitat ya ha advertido que no piensa aplicar una ley que, a su juicio, vulnera el Estatut y la legislación catalana, amenaza la convivencia y pretende imponer el apartheid de los alumnos en función de la lengua. La insumisión tendrá en esta ocasión el respaldo de 107 de los 135 diputados electos en los comicios del 25-N.
El Gobierno catalán denunció ayer lo que considera una auténtica "ofensiva política" del Gobierno español contra la lengua catalana que "no tiene precedentes democráticos". El portavoz, Francesc Homs, advirtió: "No ahorraremos energías, ni esfuerzos, ni potencia institucional para hacer frente a la ofensiva del Gobierno del PP y defenderemos los derechos lingüísticos de los ciudadanos de nuestro país amparados en la Carta Europea de los Derechos Fundamentales y en el artículo 3 de la misma Constitución española". Simultáneamente, todas las fuerzas políticas que apoyaron la ley de Educación de Catalunya -CiU, PSC y Esquerra Republicana- y también Iniciativa per Catalunya se pronunciaron a favor de un "frente común" catalán contra la iniciativa del Gobierno español. Como en los casos de emergencia nacional, el presidente de la Generalitat, Artur Mas, se comunicó con los líderes de estos partidos, Pere Navarro, Oriol Junqueras y Joan Herrera, y con el Consell Escolar de Catalunya y los convocó a una reunión de máximo nivel para "dar la respuesta institucional que corresponde a la ofensiva del Gobierno español".
Una encuesta en LaVanguardia.com registraba un 80% de respuestas contra la aplicación de la ley Wert. En las redes sociales Twitter y Facebook se pusieron a hervir con los pronunciamientos contra el ministro que se declaró partidario de "españolizar a los alumnos catalanes".
La propuesta gubernamental tiene una dimensión política evidente. El borrador presentado el lunes era distinto que el anteriormente presentado a las comunidades autónomas y al Consejo de Estado. El endurecimiento del tratamiento lingüístico provocó incluso el desacuerdo de los consejeros de Educación de Valencia y de Baleares, donde gobierna el PP, y, por supuesto, del País Vasco. El momento elegido no es casual. En Catalunya el Gobierno de la Generalitat está en funciones y Convergència i Unió todavía está lamiéndose las heridas del retroceso electoral sufrido el 25 de noviembre. En Euskadi, los socialistas están a punto de abandonar el Gobierno de Vitoria y el nuevo Ejecutivo que liderará Iñigo Urkullu todavía está pendiente de la investidura del próximo lehendakari. Además, ayer era el día que se conocían las nuevas cifras de desempleo: 74.296 parados más y 250.000 bajas en la seguridad social.
La idea de que Mariano Rajoy había ordenado a sus barones rebajar la crispación con CiU y propiciar la recuperación de las relaciones institucionales con la Generalitat se desmoronó ayer de golpe y la tesis atribuida a Josep Antoni Duran Lleida de que habría que rehacer los puentes de diálogo con el PP y con el Gobierno español fue inmediatamente desmentida verbalmente y con los hechos. La consellera de Ensenyament, Irene Rigau, plantó al ministro en plena reunión con el resto de los consejeros autonómicos para presentarles el proyecto. Las consejeras de gobiernos del PSOE, es decir, la andaluza, la vasca y la asturiana, que también rechazaron de plano la propuesta del ministro, recibieron la orden de la dirección del partido de no levantarse en ningún caso de la reunión ni hacer frente común con Catalunya.
En la reunión del comité ejecutivo de Convergència se decidió revisar los pactos con el PP que todavía funcionan en la Diputación de Barcelona y en varios municipios. La ofensiva del Gobierno español y la previsible articulación de una mayoría soberanista en el Parlament de Catalunya cuya prioridad será la convocatoria de un referéndum de autodeterminación hace prever que el denominado choque de trenes no ha hecho más que empezar.
La consellera de Ensenyament declaró que "la lengua no es negociable" y añadió: "No me veo como miembro de un Govern aplicando esta ley, estoy en funciones, pero si me lo piden lucharé hasta las últimas consecuencias. Es tan ofensivo que estoy convencida de que su no aplicación tendrá un apoyo unánime".
El ministro declaró que "es rotundamente falso que exista un ataque contra la escuela catalana". En la misma línea, el portavoz del PP catalán, Enric Millo, llamó a la consellera "incendiaria" y la acusó de "mentir". En su opinión, Rigau tiene "la voluntad de crear un conflicto que no existe, porque el texto es un borrador que no dice las cosas que dice la consellera". Millo admitió que el Gobierno español no ha consultado con el PPC los contenidos del borrador y expresó su disposición a "presentar enmiendas -en las Cortes Generales- si es que es necesario hacerlas".
Leer más: http://www.lavanguardia.com/politica/20121205/54356992724/insumision-reforma-educativa-wert.html#ixzz2EAZDkn8w
dimarts, 4 de desembre del 2012
dilluns, 3 de desembre del 2012
diumenge, 2 de desembre del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)