El Departament de Cultura publica un informe sobre els greuges contra la llengua catalana per part de l'Estat espanyol

• 
• Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013, que es pot consultar en línia, recull els incompliments que fa l’Estat espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

• El document constata la voluntat de recentralització de competències i de refermament del castellà a Catalunya per part de l’Estat; la nul·la receptivitat de l'Estat a les recomanacions del Comitè de Ministres del CE, i les dificultats d'ús del català a les institucions europees, entre altres greuges

El Departament de Cultura ha publicat en línia el resum de Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013,un document que recull els incompliments que fa l’Estat espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM).

 

La CELRoM és un conveni internacional aprovat pel Consell d'Europa (CE) el 25 de juny de 1992 i que va ser ratificat el 2001 per l’Estat espanyol. Aquesta ratificació compromet l’Estat espanyol a aplicar els graus més alts de protecció de les llengües oficials pròpies diferents del castellà.

 

El document Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013 mostra les darreres dades sobre la situació de coneixement i ús de la llengua catalana i la llengua occitana; exposa la política lingüística de la Generalitat; informa sobre les novetats normatives, i denuncia els obstacles per a l’aplicació de la CELRoM a Catalunya. El document destaca, entre altres, els greuges següents:

 

- Els efectes negatius de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
- La voluntat de recentralització de competències i de refermament de la posició del castellà a Catalunya per part de l’Estat.
- Les mesures contràries a la CELRoM, com ara el Projecte de llei estatal d’educació, promogut pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.
- Les mesures dels governs de les Illes Balears, el País Valencià i l’Aragó, regressives pel que fa a l’aplicació de la CELRoM.
- L’impacte del dèficit fiscal en el finançament d’activitats de suport a la llengua.
- La no aplicació, per part de l’Administració de Justícia espanyola, de la CELRoM, com si no fos un text normatiu vigent a Espanya. En aquest àmbit, són gairebé inexistents les sentències judicials estatals que esmenten la Carta. A més, el Comitè de Ministres del CE reclama a l’Estat assegurar que un percentatge del personal de Justícia a les comunitats autònomes conegui la llengua pertinent.
- La nul·la receptivitat de l'Estat a les recomanacions del Comitè de Ministres del CE.
- Les situacions de discriminació que comporta el desconeixement del català de col·lectius dependents de l’Estat
- La impugnació de l’Estat per les quotes de català en la Llei del cinema (2010); la impugnació de la regulació lingüística de la Llei del codi de consum (2010); de la Llei d’acollida, en la part en què fa referència a competències lingüístiques (2010), i de la Llei de l'occità per la declaració de l’ús preferent de l’aranès (2011).
- Les traves de l’Estat a l’emissió i la recepció de canals de ràdio i televisió en català entre els llocs on es parla, així com la presència escassa o nul·la del català en els mitjans de comunicació d’abast.
- Les dificultats d'ús del català a les institucions europees.
- L’escassa o nul·la contribució de l’Estat a la promoció exterior del català.

 

El contingut del document Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013, ha estat extret de l’informe previ 2013 que la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura va elaborar per avaluar el seguiment de la CELRoM per part de l’Estat Espanyol en relació amb la llengua catalana. Aquest text es va tancar l’octubre de 2013 i es va lliurar a l’Oficina de Llengües del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques de l’Estat per a l’elaboració del IV Informe espanyol de seguiment de l’aplicació de la CELROM.. L’informe final que l’Estat va trametre al Consell d’Europa, però, omet les informacions sobre les polítiques lingüístiques de l’Estat adverses a la llengua catalana, tant a Catalunya, com en els altres territoris de parla catalana i exclou les crítiques  a aquestes polítiques. Aquest fet ha motivat que la DGPL hagi lliurat per primera vegada l’informe previ complet al Comitè d’Experts del Consell d’Europa i hagi fet públics els Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013.

 

La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de cultura ha publicat també en línia un resum del document Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013  en versió catalana i anglesa.

 

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

 

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un conveni internacional aprovat pel Comitè de Ministres del Consell d'Europa el 25 de juny de 1992 que va entrar en vigor el 1998, i va ser ratificat el 2001 per l’Estat espanyol. Els estats on la Carta és vigent han d’enviar cada tres anys un informe sobre la seva aplicació.

 

La Carta va ser signada pel Govern espanyol el mateix any de l’aprovació, el 1992, i l'instrument de ratificació va ser dipositat al Consell d'Europa el 2001. Forma part, doncs, del corpus jurídic espanyol i des de l'1 d'agost de 2001 és en vigor a l'Estat espanyol.

 

Les ratificacions dels estats han d’indicar les llengües emparades i les disposicions de la Carta que l’Estat respectiu decideix aplicar. La ratificació de la Carta per part de l’Estat espanyol el compromet a aplicar els graus més alts de protecció de les llengües oficials pròpies diferents del castellà. A la Declaració de ratificació espanyola es fa constar que "s'entenen per llengües regionals o minoritàries, les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d'autonomia de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, Comunitat Valenciana i Navarra".

 

 

 

Departament/s 

Cultura Comunicació del Govern

Full de ruta unitari del procés sobiranista català

Juntament amb altres partits i entitats de la societat civil, hem signat el preacord del full de ruta unitari del procés sobiranista català.

FULL DE RUTA  UNITARI  DEL PROCÉS SOBIRANISTA  CATALÀ

Aquest full de ruta pretén aplegar les organitzacions sobiranistes  que comparteixen l’objectiu que Catalunya iniciï un procés de transició democràtica perquè esdevingui un estat independent si així ho vol la majoria de la ciutadania.

A.   ELECCIONS PLEBISCITARIES

Les eleccions del 27 de setembre, que tindran caràcter plebiscitari, serviran com a mecanisme legal per a conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític substituint el referèndum que es va impedir realitzar. D'aquesta manera el resultat serà de lectura fàcil i inequívoca per a tothom, dins i fora de Catalunya, i en permetrà l'exercici del mandat corresponent.

Els programes de les candidatures sobiranistes han de deixar clar, com a punt primer i destacat, que votar-les suposa un pronunciament  favorable a la  independència de Catalunya.

L'eix nacional i social són indestriables; per tant, cal fer una aposta decidida per a la recuperació de l’estat social, especialment en educació, sanitat i pensions, com a drets socials i serveis públics essencials.

És imprescindible expressar una voluntat inequívoca de regeneració democràtica, transparència, retiment de comptes, participació ciutadana i lluita contra la corrupció.

B.   DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS

Elaboració d’un projecte de text constitucional en el termini aproximat de 10 mesos, mitjançant un mecanisme participatiu que permeti aplegar més voluntats al projecte a través d’un procés constituent obert en què hi tinguin participació directa els ciutadans (Convenció Constitucional Catalana) i supeditat a un referèndum posterior.

Creació i posada en funcionament de les estructures necessàries del nou estat: hisenda pròpia, seguretat social, transitorietat legal, acció exterior, transició d’infraestructures estratègiques, serveis socials i de salut, proveïment energètic, seguretat...

Exercici dels actes de sobirania necessaris per a construir el nou país.

Recollint el mandat de les eleccions, declaració sobiranista inicial, com a anunci i inici del procés cap a la proclamació del nou Estat, o República catalana, segons els terminis i condicions explicitats en aquest full de ruta. El procés de transició democràtica no quedaria en cap cas supeditat a la vigència jurídica o a eventuals impugnacions d’aquesta declaració.

El procés de transició nacional cap a la proclamació d'un nou estat o República catalana, que s'iniciarà amb les eleccions del 27 de setembre, culminarà en un període màxim de 18 mesos.

C.   RELACIONS INSTITUCIONALS

Inici de negociacions amb l’Estat espanyol de les noves condicions: repartiment d’actius i passius, relacions entre els nous estats.

Obertura de negociacions amb les instàncies internacionals per al reconeixement  i admissió del nou estat.

Mantenir una actitud expectant respecte l'alternativa d'un referèndum vinculant per part de l'Estat espanyol sobre la independència de Catalunya.

D.   CULMINACIÓ DEL PROCÉS

Al final d'aquest procés se celebrarà un referèndum vinculant sobre el text constitucional que culminarà l’exercici del mandat democràtic a favor de la constitució del nou Estat català. El resultat positiu d'aquest referèndum permetrà la proclamació de la independència.

Elecció del nou Parlament ja en el nou marc constitucional.

A partir d’aquest moment, negociar les noves formes de relació amb l’Estat espanyol i la Unió Europea.

Barcelona, 30 de març de 2015

Convergència Democràtica de Catalunya - Reagrupament Independentista

Josep Rull i Andreu // Rut Carandell i Rieradevall        

Esquerra Republicana de Catalunya

Marta Rovira i Vergés        

Assemblea Nacional Catalana

Carme Forcadell i Lluís            

Associació de Municipis per la Independència

Josep Maria Roigé i Rafel // Josep Andreu i Domingo                 

Òmnium Cultural

Muriel Casals i Couturier

27 cosas que nos pasan a los catalanes cuando viajamos por España

1 Que nos pongan tapa gratis (¡gratis!) cuando pedimos una caña nos hace sentirnos como si fuese la noche de Reyes

En Cataluña estamos acostumbrados a que, cuando pedimos una cerveza en un bar, nos traigan exactamente eso: UNA CERVEZA. Sí, lo habéis oído bien. Ni unos tristes cacahuetes para acompañar, ni una mísera croqueta, ni cuatro lamentables patatas fritas de bolsa. Nada. Cerveza a palo seco. De hecho, cuando un catalán viaja por primera vez a, por ejemplo, Granada, podréis reconocerle fácilmente por sufrir convulsiones ante la primera tapa de ensaladilla rusa. Somos así, fáciles de contentar.

2 Creemos que no puede haber playas mejores que las de la Costa Brava...

Los catalanes amamos muy fuerte la Costa Brava (la Costa Daurada también, pero en ella no se han hecho anuncios de Estrella Damm) y raro es el catalán que en verano no proclama que se irá unos días a tal pueblito del Empordà a desconectar y a disfrutar de la brisa marina. Luego, al llegar, vemos que está todo lleno de franceses y de la misma gente que merodea por Barcelona (sólo que con mucha menos ropa, menos sentido del ridículo y las puntas más abiertas) pero, oye, ya nos hemos acostumbrado.

3 ...hasta que descubrimos playas como las de As Catedrais, en Ribadeo

O las playas cercanas al Cabo de Gata, o las de las Canarias y las Baleares, o las de la costa de Azahar, o las del Cantábrico, o las de las Cíes... ¡Será por playas, oiga! Ah, ¿que vives en una comunidad de interior? Pues tranquilo, que en seis horitas de nada te plantas en la arena. ¡Peor lo tienen los que viven en Suiza, que tienen que atravesar cordilleras para ver el mar!

4 Estamos acostumbrados a que la gente piense que somos tacaños

Vale, en serio: basta ya. ¿Tacaños? ¡Venga ya! ¿Es que querernos ahorrar unos centimillos comprando la leche en el súper de dos calles más para allá es de ser agarrados? ¿Nos convierte dividir equitativamente las cuentas de los restaurantes (o incluso hacer complicadas operaciones algebraicas para que cada uno pague exactamente por lo que ha comido) en miembros de la cofradía de la Virgen del Puño? ¿Es, acaso, pecado mortal no dejar propina a no ser que hayamos recibido un trato digno de Kim Jong Un en cualquier cantina de Pyongyang? ¿Eh?

5 Y también a que se sorprendan cuando decimos "Deja, deja, que ya invito yo"

Sí, a veces los catalanes pagamos las rondas. Pero os voy a contar un secreto: sólo lo hacemos cuando estamos fuera de nuestra tierra para que veáis que no somos tan tacaños como os creéis. Luego, en la soledad de nuestros aposentos, lloramos desconsolados después de haber hecho tal dispendio. ¡Con lo que cuesta ganar esos euros, oye!

6 No entendemos cómo puede la gente comer bocadillos que no sean de pa amb tomàquet...

Ahora en serio: ¿Bocadillos de pan y un cacho de queso? ¿Nada más? ¿Ni un chorrillo de aceite virgen extra? He de confesaros que esto es lo que peor llevo de salir de Cataluña; odio pedir un bocadillo de queso y que me lo pongan a palo seco (o peor, con el pan untado de Tulipán). Sí, los catalanes somos así de peculiares.

7 ...y que cuando pedimos un bikini en un bar nos miren como si hubiésemos pedido filete de unicornio

Los catalanes (todos, sin excepción) llamamos bikinis a los mixtos de jamón y queso porque quien primero los introdujo en Cataluña fue la sala Bikini, en Barcelona. Sala que, por cierto, todavía existe.

8 No, amigos, no todos los catalanes son del Barça

Ojo, yo sí lo soy. Y mucho. Y socio, además. Pero tengo amigos catalanes que son del Espanyol o incluso del Real Madrid (!) que les repatea que les asocien con el Barça. Así que no, amigos, no por ser de Barcelona eres del Barça. ¿O acaso le hace gracia a un señor sevillano y del Betis que le digan que es sevillista? Pues eso.

9 Incluso hay algunos a los que no les gusta el fútbol

Aunque sé que es tentador sacar el Barça como tema recurrente cuando tienes a un catalán delante, quieres hablar de algo y no quieres sacar el tema de la relación Cataluña-España (luego iremos a eso), preguntad primero si le gustan los deportes antes de soltarles la perorata sobre cómo veis vosotros la situación en el vestuario culé. Más que nada, porque puede que vuestro interlocutor crea que Neymar es una marca de suavizante.

10 Aún así, sufrir por el Barça es algo que nos gusta casi tanto como los culebrones de sobremesa de TV3

Aunque no te guste el fútbol, te sabrá mal que el Barça pierda. O que le eliminen de la Champions. O que pierda el Clásico. Puedes no saber cómo se llama ninguno de los porteros del Barça, pero si pierde, tú sufres y te angustias. Somos así de sufridos, nosotros.

11 Tendemos a comparar todas las ciudades con Barcelona (y a todas las teles autonómicas con TV3)

Yo soy de (y vivo en) Barcelona, y se me llena la boca de decirlo cuando cruzo las fronteras catalanas. Aunque esté infestada de turistas, el alcalde la esté convirtiendo en un parque temático y para coger el metro tenga que empeñar varios de mis órganos, Barcelona es la mejor ciudad del planeta y ay de ti si osas llevarme la contraria. Pasa lo mismo con TV3. Pon a un catalán a ver cualquier tele autonómica y verás que no tarda nada en aseverar "Sí, pero en TV3...".

12 Sí, nos gusta mucho ver TV3 por programas como 'Polònia' o el 'APM?'

En Cataluña, TV3 es líder de audiencia. Programas como el 'APM?' o el 'Polònia' son toda institución, y muchos de nosotros no acabamos de creernos nada hasta que no lo vemos por TV3. Y es que en Cataluña, a diferencia de en muchas otras partes de España, quien ocupa el número 3 del mando no es Antena 3, sino TV3. (Antena 3 la tenemos en el 6).

13 Sentimos una absurda satisfacción cuando alguien alaba Barcelona

La sienten incluso los que no son de Barcelona. Sabemos que es una ciudad muy cosmopolita, escucharemos lo bien que te lo pasaste en el Primavera, lo que disfrutaste ese fin de semana emborrachándote de Modernismo, lo que te sorprendiste al ver a gente simpática y que no habla en catalán todo el tiempo, lo que te gustó tener la playa tan cerca. En la intimidad pondremos a parir al alcalde, pero cuando te oigamos alabar Barcelona nos sentiremos como si hablaseis maravillas de nuestro hijo.

14 Nos encanta sacar pecho de lo gay-friendly que es Cataluña...

Tenemos el Gayxample en Barcelona, Sitges a media hora en tren de la capital, en agosto la ciudad se llena de hombretones musculados por el Circuit, hordas de chicos y chicas homosexuales vienen de turismo a Barcelona por ser tan gay-friendly... ¡y si encima vienen a dejarse los dineros, mejor que mejor!

15 ...aunque envidiamos en secreto el Pride de Madrid

Esto es así. A pesar de que en Madrid tengan al PP gobernando, siempre se las ingenian para que el Pride sea un evento de primer orden. Sí, nos encantaría que nuestras manifestaciones fueran tan multitudinarias, nuestros desfiles tan coloridos y nuestras fiestas tan rutilantes pero, oye, qué le vamos a hacer. Luego nos vamos al Arena y se nos pasa.

16 Nos sentimos perdidos cuando pedimos una cerveza y lo que nos traen no es ni Estrella Damm ni Moritz

¿Mahou? ¿Cruzcampo? ¿Pero qué me estás contando? Muchos catalanes tienen tan interiorizado su amor por una determinada marca de cerveza que ya van a los sitios pidiendo directamente "una Estrella", y estos son los que peor lo pasan cuando les dicen que allí, de eso, no tienen. Un change.org para ellos, por favor.

17 Se nos hace extraño ver agentes de la Guardia Civil y nos entran ganas de hacerles fotos porque nos parecen de lo más exótico

Ver un Guardia Civil en Cataluña es como ver un koala en la Sierra de Gredos. Simplemente no pega. Hace ya varios años que los Mossos d'Esquadra tienen muchas de las competencias tradicionalmente asociadas a la Benemérita (por ejemplo, el control del tráfico), por lo que cuando vemos un control de carretera regentado por una pareja de Guardias Civiles nos sentimos como en una peli de los ochenta. Es así, qué le vamos a hacer.

18 Nos sentimos tristes si es Sant Jordi y no estamos en Cataluña

Pocos catalanes encontraréis que no amen Sant Jordi con todas sus fuerzas. Es nuestro día de los Enamorados, se celebra cuando la primavera vive su apogeo (el 23 de abril) y absolutamente todo el mundo sale a las calles a pasear y a ver los puestecitos de libros y rosas que se plantan en las calles principales de pueblos y ciudades. Pasar un 23 de abril fuera de Cataluña da penita, y podemos llegar hasta a derramar alguna lágrima cuando vemos imágenes de nuestro día favorito por la tele.

19 "¡Pues para ser catalán no eres tan soso!". Gracias, supongo

Y vuelta a los tópicos. Igual que hay andaluces sin sentido del humor, bilbaínos no exagerados o madrileños que no son chulos, también hay catalanes con gracia. No es que todos seamos absolutamente cercanos (os seré sincero, por regla general no os vamos a estar llamando 'cielo' o 'mi vida' a la primera de cambio) pero, oye, que tampoco somos tan secos. ¡A veces hasta hacemos bromas y todo!

20 Nos agota que nos saquen el temita de la relación Cataluña-España

Si sacáis el tema (y sólo si nos atenemos a una cuestión estadística) es posible que salgáis todos escaldados. Sí, hay catalanes independentistas y, oh sorpresa, también los hay que no lo son. Así que antes de embarcaros en una soflama en contra de los nacionalismos o de soltar una perorata a favor del derecho de los pueblos a su autodeterminación, preguntad. Y si no hay confianza, mejor hablad de otra cosa. Es mi Lunny-consejo, vamos, luego haced lo que os salga de la peineta.

21 Sentir un desconcierto absoluto cuando vemos por la tele 'Bola de Dragón' o 'Doraemon' y no están hablando en catalán

Para nosotros, 'Bola de dragón' es 'Bola de drac' el que vosotros llamáis Duende tortugaes para nosotros el Follet tortuga, Picolo es Cor petit... y así hasta un largo etcétera. Nosotros no veíamos 'Doraemon', veíamos 'Doraimon', temíamos a Gegant (no aGigante) y soñábamos con tener un casquet volador (no un gorrocóptero). Somos hijos de TV3, qué queréis.

22 Que no nos entendáis cuando decimos "picar a la puerta"...

Con eso queremos decir 'llamar a la puerta' -en catalán 'picamos' a las puertas-.

23 ...cuando os preguntamos "¿A qué hora plegas?"...

Con eso queremos preguntar a qué hora sales de trabajar -en catalán 'plegar' es acabar de trabajar; viene de cuando los marineros plegaban las velas después de haber salido a pescar-.

24 ...cuando aseguramos que el pan mejora si está "sucado" con tomate...

Con eso os queremos decir 'untado' -en catalán el verbo es sucar-

25 ...o cuando decimos que nos encantan las "racholas" de vuestro baño

Con ese horroroso palabro, fruto de una traducción a lo bruto de rajola, nos referimos a una baldosa.

26 A pesar de todo, nos encanta hacer amigos de otras partes de España y salir de fiesta con ellos...

Que no os engañen: somos fiesteros como los que más. ¡Cómo no vamos a serlo, si grandes templos del despiporre discotequero como Razzmatazz o eventos como el Sónar están o se celebran en Barcelona!

27 ...aunque no aguantemos tanto la bebida como en otras zonas de la península

Bebemos, sí. Pero no tenemos ni de lejos la capacidad de aguante que hay en otros zonas de España, especialmente en el norte. Así que si os lleváis a un catalán de juerga por (por ejemplo) el Aste Nagusia de Bilbao, puede que le veáis abrazado a una farola con los ojos en blanco cuando vosotros todavía estáis tan ricamente a pesar de ir ya por el tercer katxi.

La matinada d'aquest diumenge, 29 de març, s'avança una hora el rellotge per adoptar l'horari d'estiu i estalviar energia

El proper diumenge, 29 de març, el rellotge s’avançarà una hora a les dues de la matinada, que passaran a ser les tres. Aquest canvi, que posa inici al període de set mesos d’horari d’estiu per al 2015, és una mesura d’estalvi i eficiència energètica que permetrà estalviar una mitjana d’entre 10 i 11 euros per llar a Catalunya –impostos inclosos-, segons dades de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). En total, el canvi horari generarà un estalvi de 30 milions d’euros –impostos inclosos- a Catalunya.

 

L’adaptació de l’horari a la llum del dia permet estalviar energia al reduir la necessitat d’il·luminació artificial. Per això, un 90% de l’estalvi relacionat amb el canvi horari es produeix en el sector domèstic. La il·luminació suposa un 7% del conjunt del consum energètic de les llars, i l’estalvi en aquest capítol es pot incrementar fent un ús responsable de l’energia mitjançant mesures com l’adequació del tipus d’il·luminació a cada necessitat o bé la instal·lació de sistemes electrònics de regulació del consum elèctric. En menor mesura, el canvi horari també genera estalvis en el sector serveis, el comerç i la indústria.

 

L’estalvi relacionat amb el canvi horari es genera durant l’horari d’estiu, ja que és quan hi ha més llum diürna natural. Per no desaprofitar les hores de sol del matí, s’avança el rellotge de manera harmonitzada a tots els països de la UE una hora i així es redueix la despesa energètica associada a l’ús de llum artificial. A l’hivern, s’endarrereix l’hora perquè mantenir l’horari d’estiu no comporta cap estalvi –les hores de llum natural a les tardes no compensarien el consum addicional d’energia necessari per il·luminar una hora més de foscor als matins- i perquè la major part dels ciutadans prefereix que al matí hi hagi llum natural, ja que és quan es produeixen la majoria de desplaçaments als llocs de treball o d’activitat diària.

Departament/s 

Comunicació del Govern Empresa i Ocupació Delegació a Girona

President Mas: "Els que ens ofeguen i ens neguen el pa i la sal després ens volen donar lliçons"

• El cap de l’Executiu ha inaugurat aquest matí l’Espai d’Aigua i Salut de Taradell i el Mercat del Ram de Vic
• En el primer acte públic després dels tres dies de dol per la tragèdia aèria de dimarts, el president ha demanat no associar el què va passar a trastorns com la depressió
• Artur Mas ha denunciat que “les polítiques centralitzadores de l’Estat” també afecten el camp de l’esport, en què Catalunya “està excel·lint gràcies a la feina de molts clubs i federacions”

El president Mas i l'alcalde de Taradell, durant la inauguració de l'EAS (Foto: Jordi Bedmar)

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha denunciat avui que “els que ens ofeguen i ens neguen el pa i la sal es dediquin a donar-nos lliçons”, davant del que ha qualificat de “paraules interessades” del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro que ahir va dir que Catalunya podria créixer més econòmicament si no hi hagués debat sobiranista.

 

Artur Mas ha comparat la situació de Catalunya amb la de la Comunitat de Madrid, que“no deuen estar instal·lats en el debat sobiranista, entre d’altres coses, perquè no els fa falta”, ja que “tenen els instruments, les eines i la capacitat de decisió”. Per aquest motiu, el president ha ironitzat: “mira per on, la Comunitat de Madrid va créixer menys que Catalunya”

 

El cap de l’Executiu ha instat els catalans a ignorar les crítiques i “anar a la nostra”,que vol dir “fer créixer l’economia, ajudar a crear tota la feina possible i seguir amb el nostre camí, perquè aquest sigui un país que realment  pugui arribar créixer amb tota la intensitat”, perquè tindrà “les eines, la capacitat de decisió i els recursos que necessita”.

 

 

Primer acte després del dol

El president de Catalunya ha respost el ministre Montoro durant la inauguració de l’Espai d’Aigua i Salut (EAS) de Taradell. Artur Mas ha recordat que aquest és el primer acte públic que presideix després dels tres dies de dol decretats amb motiu de la tragèdia aèria de dimarts i s’ha sumat a la crida que han fet algunes organitzacions dedicades a la salut mental en el sentit que “no es pot associar el que ha passat en aquesta tragèdia a un trastorn com la depressió”. “Tots coneixem persones que han patit en algun moment alguna depressió a la seva vida, que no són capaces ni de matar una mosca”, ha reblat.

 

Per això, ha advertit del perill d’“associar determinades persones a determinades conductes” i ha afirmat que el què ha passat “no ha estat un suïcidi sinó un crim en tota regla, si es confirma la hipòtesi”. El president ha insistit que la obligació tant de les institucions com del poble de Catalunya “és, sobretot, estar al costat de les persones que ho estan passant més malament, que són els familiars i els amics” de les víctimes.

En relació al nou equipament inaugurat avui a Taradell, el cap del Govern ha fet notar que es va projectar fa deu anys, en “moments d’eufòria econòmica” i s’ha acabat quan “s’albira una sortida”, després d’un “període molt dur” de set anys de dificultats.

 

 

“Per molt dur que sigui l’hivern, al final arriba la primavera”

En aquest sentit, el president ha assenyalat que “hi ha coses que es fan en els moments més durs, que es veuen poc” i ha afegit que en aquests anys a Catalunya “de feina que no es veu se n’ha fet molta, no només a Taradell”.Artur Mas ha destacat l’esforç que s’ha fet no només en l’àmbit econòmic, sinó en l’associatiu o l’esportiu, i ha volgut llençar un missatge de confiança en el futur, assegurant que “per molt dur que sigui l’hivern, al final arriba la primavera i hi ha més llum i millors perspectives i capacitat de superar les situacions complicades”.

 

En un altre moment de la seva intervenció, el president s’ha fet ressò de l’acte organitzat el passat 19 de març, en què nombroses entitats del món de l’esport “van mostrar la targeta vermella contra les polítiques centralitzadores de l’Estat en el camp de l’esport”. “En molts casos estem sotmesos a aquesta pressió i també en el món de l’esport”, ha afirmat el president, que ha fet notar que Catalunya “esta excel·lint en aquest àmbit gràcies a la feina de molts clubs i federacions que fan la feina de cada dia de manera anònima”.

 

L’Espai d’Aigua i Salut de Taradell disposa de 2.637 metres quadrats i inclou una piscina amb dos vasos, un de natació de 20 metres amb sis carrers i un de més petit per a activitats dirigides. Així mateix compta amb una sauna, un bany de vapor, una sala de fitness i una altra d’spinning, a més de vestidors i una ampla sala polivalent. L’equipament compta amb una caldera de biomassa per escalfar l’aigua i el conjunt de les instal·lacions.

 

En l’acte també hi ha intervingut l’alcalde de Taradell, Lluís Verdaguer; el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, i Carme Pigem, de l’equip d’arquitectes RCR, encarregat del projecte. Han acompanyat el president el conseller de la Presidència, Francesc Homs, i el delegat de la Generalitat a la Catalunya Central, Juli Gendrau.

 

 

Inauguració del Mercat del Ram de Vic

Després d’inaugurar l’EAS de Taradell, el president Mas ha anat a Vic, on ha encapçalat la passejada inaugural del Mercat del Ram, acompanyat de l’alcalde , Josep M. Vila d’Abadal. El president ha visitat l’espai de subhasta de la vaca bruna i ha fet un recorregut per la mostra d’animals, que inclou ovelles i vaques llemosines, entre d’altres, així com per la zona d’expositors relacionats amb les energies renovables.

 

Durant els discursos inaugurals, el president Mas ha subratllat la importància de la indústria agroalimentària a Catalunya, com “un dels puntals de la nostra economia en aquests moments de dificultats” i ha agraït l’aposta de la ciutat per aquest mercat, que “dóna a Vic centralitat de país i capitalitat, com també ho fa la seva universitat o el Museu Episcopal”.

 

En el marc de l’acte, Artur Mas ha presidit el lliurament dels premis del 33è Concurs de Canals Porcines, que distingeix la qualitat de la carn i de la canal. Els guardonats han estat: Sergi Armengol, de Montclar, amb el Premi a la Màxima Puntuació; Mas Sustentó, de Vic, amb el Premi a la Qualitat de la Canal, i la Granja Vilatortella, de Gurb, amb el Premi a la Qualitat de la Carn.

Arxius adjunts

 Inauguració EAS Taradell

JPEG - 0,797 MB

 Mercat del Ram

JPEG - 0,969 MB

Departament/s 

Oficina del President