diumenge, 31 d’agost del 2014

Un any excepcional, una Diada excepcional


El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, i el vicepresident segon del Parlament, Lluís M. Corominas, van presentar  el passat dijous al Parlament els actes institucionals de la Diada Nacional de Catalunya. Una Diada que, tal i com van destacar, serà “excepcional” ja que “es produeix en un any excepcional” i seguint el mandat de la cambra catalana que “els actes relatius a aquest Onze de Setembre havien de tenir una programació a l’alçada de les circumstàncies”.

Per aquest motiu, els actes institucionals de l’Onze de Setembre són fruit, aquest any, de la col•laboració del Govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona i compten amb un programa d’activitats que s’allargarà del 5 al 21 de setembre i que inclourà diverses novetats respecte a anys anteriors.

Entre les novetats, destaca, el dia 10 de setembre al vespre, l’ofrena floral al Fossar de les Moreres que faran el president de la Generalitat i la presidenta del Parlament en record a les persones que al llarg de la seva història han defensat Catalunya. “Pensem que era una assignatura pendent una mica de tots que hi hagués una ofrena del màxim rang institucional del nostre país al Fossar”, va explicar Homs. Per al conseller, “és un acte en homenatge a totes aquelles persones i a la nostra pròpia història col•lectiva feta per gent ben diversa, d’adscripció ideològica també diferent, que durant tots aquests 300 anys han contribuït que siguem aquí”. 

Seguidament a l’ofrena, es farà el tradicional acte institucional, aquest any a la Llotja de Mar, amb un espectacle commemoratiu dels fets de 1714 que combinarà música i text i conjugarà passat, present i futur de Catalunya. El muntatge està dirigit per Josep Maria Mestres, que el gener passat ja va dirigir amb molt d'èxit l'acte inaugural de la Seu Vella de Lleida.

El mateix dia 10, a partir de les nou del vespre i fins a la mitjanit, tindrà lloc la Nit Blanca: un conjunt d’actuacions culturals gratuïtes que ompliran el barri de la Ribera, el barri Gòtic i el Parc de la Ciutadella, principals escenaris dels fets del 10 i l’11 de setembre de 1714. Aquesta iniciativa compta amb la col•laboració dels principals festivals d’arts escèniques de Catalunya i institucions culturals: la Fira de Tàrrega, Fira Mediterrània de Manresa, Fira Trapezi de Reus, Festival de Titelles de Lleida, mercat de Música Viva de Vic, l’ESMUC, l’Orfeó català i el Museu d’Història de Catalunya. Segons Francesc Homs, tots ells han rebut molt bé poder-se implicar en aquest “acte de país”. De fet, serà la primera vegada que l’espectacle inaugural de la Fira de Tàrrega, La ira dels peixos, s’estrenarà, en primícia, al Parc de la Ciutadella de la capital catalana, i no dins el marc del festival. 

La tercera novetat d’aquest any es farà el dia 11, a les vuit del matí, a l’entrada del Born Centre Cultural. Coincidint amb el moment en què va caure el conseller en cap, Rafael Casanova, al 1714, 300 violoncel•listes interpretaran la peça Érem. Som. Serem, composada expressament per a l’ocasió per Albert Guinovart, a partir d’uns versos de Miquel Martí i Pol. Per al Portaveu del Govern, es tracta d’un acte que “simbolitzi la capacitat de resistir, la nostra força armada de poesia, música i cançons”. 

Els actes institucionals de la Diada continuaran amb la tradicional ofrena floral del Govern i la Mesa del Parlament al Monument de Rafael Casanova i una jornada de portes obertes al Palau de la Generalitat i al Parlament de Catalunya.


Actes per a tothom i a tot el país

Per al conseller Homs, el conjunt de la programació inclou actes ben diversos perquè tothom s’hi pugui sentir identificat i es respectin les idees de tothom. “No hi ha ningú que se’n pugui sentir exclòs, a no ser que vulgui”, ha dit. 

D’altra banda, aquest any s’han afegit nous escenaris a la commemoració amb la voluntat “d’integrar l’entorn geogràfic, els barris on es van produir els fets dels dies 10 i 11 de setembre de 1714”. A banda dels barris de la Ribera i Gòtic i el Parc de la Ciutadella de Barcelona, els actes de la Diada arribaran aquest any arreu de Catalunya, amb propostes a poblacions com Sant Boi o Cardona, que van ser escenaris destacats de la Guerra de Successió.

Tota la programació de la Diada s’emmarca dins el actes del Tricentenari. El conseller de la Presidència ha volgut agrair especialment la feina del comissari de la Commemoració, Miquel Calçada, i de l’Oficina Tècnica, així com la de tots els voluntaris que col•laboren a fer possible la commemoració. 

Per la seva banda, el vicepresident segon del Parlament, Lluís Maria Corominas, ha fet una crida a la participació massiva a tots els actes: “Volem que sigui més que mai la vessant festiva i cívica però sobretot i també la vessant reivindicativa en defensa del que som com a país, de la nostra sobirania i de les nostres llibertats”. 


Altres actes destacats

Els actes de l’Onze de Setembre començaran el dia 5 de setembre amb la videoprojecció de la Senyera a la façana del Palau de la Generalitat. 

Destaquen també el concert commemoratiu Veus de Catalunya, que oferiran, el dia 6, l’Escolania de Montserrat, la coral Sant Jordi i l’Orfeó Català a la façana del Naixement de la Sagrada Família; i el Concert d’homenatge als defensors de Barcelona, que farà l’orquestra del Montsalvat a la basílica de Santa Maria del Mar, el dia 12.

Com és habitual en els darrers anys, també hi haurà l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya en categoria d’or, que aquest any s’atorgarà al tenor Josep Carreras, en reconeixement a la seva carrera artística i a la seva tasca social de lluita contra la leucèmia.

El programa de la Diada es tancarà el 21 de setembre, amb l’acte institucional de la commemoració de la capitulació del Castell de Cardona.


El cartell

La imatge de la Diada és obra del dissenyador gràfic Mario Eskenazi i reflecteix la Senyera i les dates claus del Tricentenari: 1714 i 2014, simbolitzant “la construcció col•lectiva, el pas del temps a través del qual, Catalunya s'ha anat fent”.
pdfpdf Infografia en PDF
pdfpdf Programa actes Diada 2014
Departament/s 

CiU critica l'intent d'alguns partits de "crear un estat d'alarma que no existeix en la sanitat pública"

Meritxell Borràs recorda que el conseller Ruiz ha demanat, a petició pròpia, la compareixença al Parlament i que aquesta es produirà el 3 de setembre 

Meritxell Borràs, diputada de Convergència i Unió, ha criticat l’ús partidista que determinats partits estan fent en l’àmbit de la Salut i l’intent de “posar un estat d’alarma que no existeix en la sanitat pública”. Borràs ha fet aquestes declaracions durant la diputació permanent del Parlament, en la qual s’ha rebutjat una sol·licitud de compareixença del conseller Boi Ruiz ja que aquest “ja va demanar comparèixer, a petició pròpia, el passat 8 de juliol i saben que aquesta compareixença es produirà el 3 de setembre”. “Per valorar el que s’ha produït al mes de juliol i agost és més apropiat comparèixer al setembre que no ara, quan encara no ha acabat el mes”, ha assenyalat la diputada de CiU.

Per aquesta raó, Borràs ha demanat als grups del PSC i ICV que retiressin la petició de compareixença. En aquest sentit, ha criticat l’intent d’estendre una imatge del model sanitari català que no es correspon amb la realitat. “Diuen que es produeixen situacions indignes però es pot demostrar que aquestes situacions, que vostès qualifiquen d’indignes, ja es produïen abans”, ha explicat Borràs, qui ha posat com a exemple que “hi ha més llits oberts ara, que abans” i ha recordat que “els usuaris valoren positivament la situació de la sanitat”.

President Mas: "L'hora gran de Catalunya no es pot liderar des de la tàctica petita dels partits"

Ramon Espadaler, nou secretari general de CiU, diu que els anuncis d’un recurs del Govern espanyol al TC “en cap cas ens farà desistir de la nostra voluntat d’avançar en els tràmits que ens han de conduir a una consulta legal”

El president de la Generalitat i president de CiU, Artur Mas, ha situat com a grans reptes de la federació pel futur “aixecar econòmicament el país; salvar i fer progressar l’estat del benestar; ser transparents i, per tant, una regeneració democràtica a fons; i exercir el nostre dret a decidir com a poble i com a nació”.  Sobre aquest darrer gran repte, Mas ha destacat que “el nostre compromís és fer-ho, fer-ho bé i fer-ho junts” i ha afirmat que “si surten entrebancs, Govern i partits partidaris de la consulta seurem per decidir els següents passos”. En aquest sentit, ha fet una crida a la resta de partits: “En l’hora gran de Catalunya, tot això no es pot liderar des de la tàctica petita dels partits. Si l’hora gran de Catalunya va acompanyada de miopia o de joc partidista, passarà a ser l’hora petita de Catalunya”. 

Mas ha fet aquestes declaracions al Consell Nacional de CiU, que avui s’ha celebrat a Bellaterra i en el qual s’han ratificat els nomenaments de Ramon Espadaler com a secretari general de la federació i Lluís Corominas com a secretari general adjunt. En la seva intervenció, el president ha remarcat que la consulta és un tema d’estricta voluntat política i de respecte entre tots” i que “si hi ha voluntat política es pot trobar la manera d’ajustar-la als marcs legals”. Per això, ha instat el Govern espanyol a “respectar la majoria social catalana, el consens polític, la majoria parlamentària de la llei de consultes i el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE)” i no recórrer al Tribunal Constitucional . “I amb això la consulta es pot fer”, ha reblat.

El president ha recordat que el CGE ha dictaminat que la llei de consultes és estatutària i constitucional i que serà aprovada, previsiblement, amb més de 100 diputats a favor.  “Una llei tan àmpliament aprovada hauria de fer reflexionar a les autoritats de l’Estat”, ha afegit el president Mas, qui ha reiterat que “en base a aquesta llei el president de la Generalitat convocarà la consulta”.

Reptes entrellaçats i amb èxits
Mas ha destacat que tots aquests reptes van entrellaçats i que en tots ells s’estan obtenint èxits. Respecte a aixecar econòmicament el país, Mas ha subratllat que “per primer cop en set anys la tendència és millor” i que en l’últim any sencer, “més de la meitat de tots els llocs de treball que es van crear a Espanya es van crear a Catalunya”.  I ha criticat que el Govern espanyol “posi pals a les rodes” al principal motor de l’economia.

Sobre el segon repte, salvar i fer progressar l’estat del benestar, ha explicat que “se’ns obliga a anar per una línia que ens porta a prendre decisions que no són agradables però que no tenen marge de maniobra i que si no les prens et carregues l’estat del benestar”.

Finalment, el tercer gran repte és la transparència, un millor concepte del servei públic i dels límits d’actuació dels governants i servidors públics. Mas ha assenyalat que “tan important és exigir honestedat als servidors públics com reconèixer que la seva feina és important i que ha de tenir una retribució justa” i que “és important separar bé entre el passat i el present”. “Estic convençut que en el present les coses les estem fent molt millor i que en el futur es veurà”, ha afegit i ha posat com a exemple que “en un any la Generalitat ha passat de ser una administració que estava a la banda mitja de la transparència a estar en els primers llocs de tots”.

Per la seva banda, Ramon Espadaler, secretari general de la federació, ha destacat la feina feta per CiU: “ha contribuït de manera decisiva i compromesa al disseny i configuració de Catalunya”, i “és un projecte polític que se sent amb força i coratge per continuar essent útil al país i a la seva gent”. I ha reiterat el compromís de CiU amb els tres pilars bàsics del programa: la qüestió nacional, la creació de treball amb la recuperació econòmica i el sosteniment de l’estat del benestar, “indissociables i íntimament relacionats” perquè “són la base de la nostra cohesió social”.

En el pla nacional, ha refermat el compromís “amb el dret a decidir, que ens proposem exercir democràticament, cívicament i a l’empara de la legalitat” i ha lamentat que “tenim al davant nostre un govern central miop, insensible, incapaç d’entendre o, pitjor encara, sense cap voluntat d’entendre que no està davant la dèria d’uns partits polítics -majoritaris a les urnes i al Parlament-, sinó davant d’una demanda transversal i legitima d’una part molt important de Catalunya”.
Sobre la llei de consultes i els anuncis de possible recurs d’inconstitucionalitat per part del govern de l’Estat, Espadaler ha destacat que “en cap cas ens fa ni ens farà desistir de la nostra voluntat d’avançar en els tràmits parlamentaris i governamentals que ens han de conduir a una consulta legal”. “Aquest rigor engloba legalitat i diàleg amb la resta de forces polítiques compromeses amb la consulta” –ha afegit. Iaquesta demanda “tan sols té solució a l’empara de la legalitat i de la democràcia, que vol dir votant”.
El secretari general ha refermat també el compromís de CiU amb l’economia productiva  i amb la defensa de l’estat del benestar : “no us deixeu enganyar i encara menys arraconar pels que blasmen contra les retallades i que són els autèntics corresponsables de l’esfondrament de les finances de la Generalitat”. I ha afegit que “ratlla la immoralitat haver d’escoltar veus del socialisme català blasmant dels ajustos pressupostaris quan han estat incapaços de fer a Catalunya i a Madrid el que ha fet la socialdemocràcia europea (en el seu dia, a l’Alemanya d’Schröder i aquesta setmana a la França d’Hollande i Valls): gestionar les finances públiques amb la mirada posada més enllà de les properes eleccions
Finalment, ha conclòs que “res ha estat fàcil fins ara i res ho serà en el futur, que té una cruïlla el proper 9-N” però que “el futur de Catalunya, si fem les coses ben fetes, està a les nostres mans”.

Josep Rull: "Instem el Govern espanyol a tenir altura de mires i a no impugnar la consulta"

El secretari d’Organització de CDC ha fet una crida a participar a la Diada que ha qualificat “d’inclusiva del conjunt de Catalunya”

El secretari d’Organització de Convergència Democràtica de Catalunya, Josep Rull, ha instat el govern espanyol “a tenir altura de mires i a no fer res” davant l’aprovació de la llei de consultes i del decret de convocatòria de la consulta del 9-N. “Que no impugni una llei que té l’aval del Consell de Garanties Estatutàries i que és perfetament constitucional i estatutària” ha demanat Rull, aquest dijous a la tarda, durant la visita que ha fet a les festes del barri de Sants de Barcelona, acompanyat de Jordi Martí, president de la federació de CDC de Barcelona ciutat i regidor del districte de Sants.

En opinió de Josep Rull, el Govern espanyol hauria de veure la consulta “com a una oportunitat i no un problema”.  En aquest sentit, el número 2 de CDC ha lamentat que des de Catalunya “donem solucions, mentre que des de Madrid el Govern espanyol genera problemes”. Per això ha insistit que “la solució són les urnes, és la llei de consultes, és el decret de convocatòria i els problemes són la impugnació constant i permanent d’absolutament tot”.

Sobre la possibilitat que el Tribunal Constitucional tombi la llei de Consultes i la convocatòria de la consulta, Rull ha volgut ser taxatiu i ha assegurat que malgrat que “hi haurà moltes institucions que hi diran la seva, la decisió final l’acabarem prenent des de Catalunya mateix. I en això hi coincidim tots,  Govern i el conjunt de formacions polítiques”. En aquesta línia, Josep Rull ha remarcat “la importància de la unitat com a l’element clau de l’èxit del repte democràtic” que representa el 9-N. Aquesta unitat, pel secretari d’Organització de CDC té un objectiu molt clar:“Hem de donar la veu al poble de Catalunya perquè pugui decidir pacíficament i democràticament el seu futur” ha apuntat Rull, que ha remarcat que “aprovarem la llei, tenim clar que volem votar el 9-N i utilitzarem tots els mecanismes que tenim a l’abast per fer-ho”.

Una Diada per a tothom
Durant la visita al barri de Sants, Rull també ha fet una crida a la participació als actes de la Diada i s’ha mostrat confiat que “després de tres anys serem capaços de fer una gran mobilització”. El secretari d’Organització de CDC també ha aplaudit els actes institucionals que organitza el Govern i el Parlament que ha qualificat “d’oberts i inclusius del conjunt del país”. “Estan pensats per a tothom”, ha reblat Rull.

Mas convocará la consulta del 9N aunque Rajoy la recurra ante el Constitucional

Reclama un cambio de actitud: "lo que el Gobierno español no puede hacer es engañar a la gente diciendo que la consulta es ilegal". Y al Estado pide "caricias, no golpes".

EP Cerdanyola del Vallès (Barcelona) 30/08/2014 14:54 Actualizado: 30/08/2014 18:29

ANUNCIOS GOOGLE

Artur Mas: "Convocaré la consulta para el 9 de noviembre"
Autor: ATLAS - Duración: 0m 17s
El presidente de la Generalitat de Cataluña, Artur Mas, ha proclamado este sábado que convocará la consulta para el 9 de noviembre pese a que el Gobierno la recurra de inmediato ante el Tribunal Constitucional (TC), como este viernes anunció su vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría.
En su intervención en el Consell Nacional conjunto que CDC y UDC han celebrado en Cerdanyola del Vallès, ha dicho que lo que debería hacer el Estado es permitir una consulta, que es legal, porque supondría "respetar la mayoría social y el consenso político" que hay en Cataluña.
También ha lanzado un mensaje al resto de partidos catalanes que apoyan la consulta: su apuesta es tomar las grandes decisiones de forma unitaria, por lo que les ha pedido abandonar el partidismo y estar a la altura: "Cuando las cosas las hacemos juntos, los resultados son mejores".
Tanto Mas como el nuevo secretario general de CiU, Ramon Espadaler, han coincidido en su diagnóstico: que el Govern está plenamente legitimado para convocar la consulta ya que es legal, como ha dictaminado el Consell de Garanties Estatutàries (CGE), órgano que supervisa que las leyes catalanas cumplan con el Estatut y la Constitución.
Si el coordinador general de CDC, Josep Rull, instó este jueves al Gobierno a "no hacer nada" y respetar la convocatoria, Mas ha abogado por esta misma receta, y le ha pedido que permita su celebración, algo que, según él, en ningún caso contradice el orden constitucional vigente.
En esta línea, Mas ha asegurado que "lo que el Gobierno español no puede hacer es engañar a la gente diciendo que la consulta es ilegal", por lo que le ha pedido un cambio de actitud.

El ‘punto clave'

Ante un recurso por parte del Estado a la ley de consultas que pretende aprobar el Parlament en septiembre y al posterior decreto de convocatoria a la votación, el TC "no tiene más remedio que suspenderla", por lo que Mas ha dicho que el punto clave no es lo que dictamine el Alto Tribunal, sino que el Gobierno no la impugne.
"Si ellos quieren, la consulta es perfectamente posible, y Catalunya ha demostrado que es legal. Es un tema de estricta voluntad política" y no un debate jurídico, ha destacado.
En el caso de que haya "dificultades muy grandes", Mas ha dicho que los partidos que apoyan la consulta deben actuar con unidad.
Por esta razón, les ha instado a evitar "tácticas de corto alcance, miopes y de juego partidista" y tener altura de miras, conforme al contexto que vive Cataluña.

Caricias, no golpes

Según Mas, desde el Gobierno central no se trata bien a Cataluña, un territorio al que deberían "hacerle caricias en vez de darle golpes" por su dinamismo social y económico, y ha dicho que esta actitud implica que la hostilidad hacia el Estado no pare de crecer.
Como máximo dirigente de CDC, Mas también ha lanzado un mensaje en clave interna, a nivel de CiU, y ha recordado a sus socios de UDC que el derecho a la autodeterminaciónes uno de sus "propósitos fundacionales".

http://www.publico.es/espana/541478/mas-convocara-la-consulta-del-9n-aunque-rajoy-la-recurra-ante-el-constitucional

dissabte, 23 d’agost del 2014

El Govern veu "sòlids arguments jurídics" en el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries per convocar la consulta del 9 de novembre

  • El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha valorat aquest migdia l’informe del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que avala la constitucionalitat i l’adequació a l’Estatut de la futura llei de consultes actualment en tràmit al Parlament
  • Per al conseller, l’informe del CGE “posa de manifest de forma contundent que tots els articles de la llei són constitucionals i s’adeqüen a l’Estatut”
  • Homs demana al Govern espanyol que “no posi traves a l’exercici de la democràcia que permet el propi ordenament jurídic espanyol” i no prohibeixi la consulta per conèixer l’opinió dels ciutadans catalans sobre el futur polític de Catalunya
El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha demanat avui al Govern espanyol que “no posi traves a l’exercici de la democràcia que permet el propi ordenament jurídic espanyol” i no prohibeixi la consulta per conèixer l’opinió dels ciutadans catalans sobre el futur polític de Catalunya prevista per al proper 9 de novembre, ja que “en un context democràtic, els governs no haurien de tenir por i haurien de promoure conèixer la voluntat dels ciutadans”.
 
El conseller ha fet aquesta petició després que el Consell de Garanties Estatutàries hagi fet públic avui el seu dictamen sobre la Proposició de llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, en què valida de forma íntegra la norma actualment en tràmit al Parlament.
 
En una roda de premsa celebrada al Palau de la Generalitat, Homs ha afirmat que la lectura conjunta d’aquest dictamen i de la sentència del Tribunal Constitucional del 25 de març passat, relativa a la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya, permet concloure que “hi ha sòlids arguments jurídics perquè un cop la llei de consultes sigui aprovada es pugui procedir a convocar la consulta amb tota la fonamentació jurídica necessària i escaient”.
 
“Tant el dictamen com la sentència del Constitucional”, ha valorat el conseller,“reconeixen de manera explícita el principi democràtic que fonamenta la possibilitat de consultar per conèixer la voluntat dels ciutadans”. Citant l'informe del Consell, Homs ha recordat que la Constitució “fa prevaler el principi democràtic, i en conseqüència hi tenen cabuda concepcions que pretenguin modificar el fonament mateix de l’ordre constitucional”“Si hi tenen cabuda, s’han de poder exercir”, ha assegurat.
 
El conseller ha reiterat que l’informe del CGE “posa de manifest de forma contundent que tots els articles de la llei són constitucionals i s’adeqüen a l’Estatut”. En aquest sentit, Homs ha subratllat que la “la sòlida doctrina” recollida en el dictamen del Consell serà de “gran utilitat” a l’hora “d’exercir la competència reconeguda per l’article 122 de l’Estatut d’organitzar consultes ciutadanes”.
Departament/s 

CiU considera que la Llei de consultes està avalada com a eina per a convocar la consulta el 9-N

La federació insta el Govern espanyol a ser “rigorós i valent” i a aportar solucions enlloc d’impugnar el text i buscar “la confrontació”

Convergència i Unió fa una valoració “extraordinàriament positiva” del dictamen que avui ha emès el Consell de Garanties Estatutàries sobre la Llei catalana de consultes populars no refrendàries. El diputat de CiU i membre de la ponència de la Llei, Josep Rull, ha remarcat que el dictamen del Consell “l’avala íntegrament, amb un text seriós, ampli que fixa doctrina i que s’haurà de tenir en compte” perquè estableix que la “llei és l’instrument òptim perquè els catalans puguin opinar sobre el seu futur polític el 9N”. Josep Rull ha fet aquestes valoracions en una roda de premsa a Girona acompanyat pel també diputat de CiU, Antoni Font;  el president de la federació de CDC a Girona, Pere Vila; i el president de la intercomarcal d’Unió Democràtica a Girona, Joan Cañada.

En opinió de Josep Rull, el dictamen del Consell de Garanties Estatuàries demostra que “el problema no és de naturalesa jurídica sinó política, perquè ara la legislació ens diu que dins de la Constitució i de l’Estatut hi ha marge suficient per a posar les urnes”. Per això, el diputat de la federació ha demanat al Govern espanyol i al PSOE que “siguin rigorosos i valents, que mirin què diuen les lleis i busquin solucions i no problemes, que no entrin en el terreny de la confrontació. En base al dictamen hi ha sortides perquè les urnes no són el problema, sinó la solució”.  En aquest sentit, Rull també ha considerat que el Tribunal Constitucional “ho té difícil per tombar la Llei, perquè és impecable en termes jurídics”.

Pel que fa als vots particulars que han emès alguns dels membres del Consell, Josep Rull ha considerat que “malgrat que hi ha alguns d’aquests vots que toquen elements nuclears, no creiem que contravinguin la solidesa del plantejament bàsic del Consell”. “El positiu és que no haurem de plantejar cap esmena, que el dictamen que es va aprovar en comissió serà el que es portarà al Ple del Parlament”, ha apuntat Rull.

Elements més rellevants del dictamen

En aquesta roda de premsa, Josep Rull ha aprofitat per remarcar els punts que, per CiU, són més importants d’aquest dictamen. En primer lloc, un dels aspectes claus és el fet que el Consell de Garanties estatutàries diu que hi ha altres mecanismes, més enllà del referèndum, per demanar l’opinió de la gent i que, un d’aquests és la consulta. L’altre punt és la referència que el Consell fa a la “capacitat del sistema polític per donar resposta a les aspiracions dels ciutadans”. En aquest sentit, Rull ha remarcat que “a Catalunya hi ha una aspiració dels catalans de votar, i el sistema ha de donar eines perquè la gent pugui opinar políticament sobre el seu futur”.  Per tot plegat, Rull ha sentenciat que el president Mas “convocarà la consulta el 9-N d’acord amb aquesta llei que aprovarà el Parlament  de Catalunya i que és jurídicament impecable”.

dijous, 21 d’agost del 2014

Josep Rull: "El procés ha de ser impecable, basat en la legalitat, la legitimitat i la democràcia"

El secretari d’Organització de CDC ha assegurat que qualsevol decisió sobre el 9N la continuarà prenent el poble de Catalunya,al marge del que digui el TC

El secretari d’Organització de Convergència Democràtica de Catalunya, Josep Rull, ha assegurat que el procés per fer la consulta serà “impecable, basat en la legalitat, la legitimitat i la democràcia”. Aquests punts són necessaris i “ens han de donar la força i la potència per posar les urnes el 9N”, ha considerat Rull, que ha insistit que celebrar la consulta en aquesta data és “un element fonamental, crucial” per CDC. Josep Rull n’ha parlat en una roda de premsa a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent, on també ha participat en una taula rodona titulada “2014. Anys zero. On som”, juntament amb altres representants dels partits favorables al dret a decidir.

En aquesta compareixença davant dels mitjans, Rull ha recordat que el procés ha tirat endavant perquè “el poble ha decidit que vol votar i s’ha dotat d’una llei que emana d’un Parlament legítim i democràtic i hi ha una majoria àmplia en favor del dret a decidir”. En aquest sentit, Josep Rull ha assegurat que “qualsevol decisió sobre el 9N la continuarà prenent el poble de Catalunya, al marge del que digui el Tribunal Constitucional”. “En cas que el govern espanyol impugni la llei i el TC la suspengui, no ens quedarem de braços plegats”, ha reblat Rull, que ha assegurat que per CDC, que el procés culmini amb èxit, vol dir que es pugui votar el 9N

Josep Rull ha aprofitat la trobada per desmuntar alguns dels arguments que fa el Partit Popular per carregar contra la consulta, com el que va fer servir ahir Javier Arenas, vicesecretari general del PP, que va assegurar que el procés costa a Catalunya milions d’euros i milers de llocs de treball. Rull ha negat que sigui així i ha considerat que el que afecta Catalunya “és no tenir prou instruments per abocar-los al país” i ha considerat que amb una Catalunya amb capacitat per a prendre decisions “podria generar oportunitats per a tots i reduir, per exemple, taxes d’atur del 20% impensables per a la setena o vuitena regió amb un major PIB de l’Europa continental”.

“Hi som i estem en condicions de guanyar la nostra llibertat”

En la taula rodona, Josep Rull ha enviat un missatge als que s’oposen a la consulta a qui ha avisat que “hi som i estem en condicions de guanyar la nostra llibertat” i ha apuntat que s’ha arribat a aquest punt “amb una convicció molt àmplia, amb una gran majoria i que és inevitable fer aquest pas”.
Rull ha aprofitat per a dibuixat un escenari de quatre etapes en tot el procés cap a una Catalunya independent. La primera és abans de la consulta “quan cal guanyar la majoria democràtica per a poder votar, amb garanties i perquè a les urnes tinguin viabilitat i hi càpiguen els sí  i els no”. La segona etapa és la consulta “on ha de guanyar el sí-sí”. Una tercera se situa en l’endemà “i fer viable la nova Catalunya”, en base als informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional; i, finalment, una darrera etapa és el que Rull ha anomenat el dia “D+1+1”, en referència al moment en què es començarà a construir “una nova realitat des de zero, per exemple, en temes de justícia”.