dilluns, 30 de juny del 2014
Josep Rull: "CDC mai no participarà en un grup euroescèptic al Parlament Europeu"
CDC retreu al PP que torni a tancar la porta al diàleg i que asseguri que la Constitució no es tocarà per resoldre la qüestió catalana
Convergència Democràtica de Catalunya assegura que no deixarà el Grup dels Liberals i Demòcrates Europeus (Grup ALDE) per entrar al dels Conservadors i Reformistes Europeus, de qui han rebut una oferta després de l’entrada de C’s i UPyD. El secretari d’Organització de CDC,Josep Rull, ha admès que compartir grup amb aquests dos partits “ens genera moltíssima incomoditat i que s’estan estudiant totes les opcions” però que “mai no participarem en un grup euroescèptic”, com és el cas dels conservadors. “Tenim claríssim que qualsevol adscripció de CDC sempre serà a favor d’enfortir Europa i no de debilitar-la” ha reblat Rull en una roda de premsa posterior al Secretariat Permanent del partit, acompanyat del vicesecretari general de Coordinació Institucional, Lluís Corominas.
La setmana vinent CDC decidirà quina serà l’adscripció del seu eurodiputat, Ramon Tremosa. De totes maneres des de la direcció del partit ja s’ha avançat que, perquè l’eurodiputat convergent continuï al grup ALDE “s’haurà de resoldre la contradicció interna sobre el dret a decidir, perquè per una banda el grup ho defensa i per l’altra permet l’entrada de dos partits que hi estan radicalment en contra”. Sigui com sigui, Josep Rull ha denunciat que al darrera de l’entrada dels dos partits espanyols al grup “hi ha una estratègia de l’Estat espanyol d’intentar aïllar el món sobiranista català dels corrents principals de la política europea” i ha assegurat que no “donarem facilitats per quedar arraconats. Allò que hem estat capaços de guanyar, que són unes posicions molt clares de la família liberal, no ens ho deixarem prendre així com així”.
Garantir la governabilitat a Torredembarra
Sobre la investigació de la Guàrdia Civil a l’ajuntament de Torredembarra, Josep Rull ha deixat clar que la voluntat del partit ara és aclarir què va passar i quines acusacions hi ha “i quan ho tinguem tot, parlar-ne amb l’alcalde i els regidors i prendre les decisions que facin falta”. Abans però, CDC vol garantir la governabilitat de l’Ajuntament i per això “s’han donat instruccions als responsables territorials de CDC perquè iniciïn converses amb altres grups per veure com se surt de la situació i es garanteix que Torredembarra tingui govern”.
A banda de demanar celeritat a la justícia, Rull també ha qüestionat que l’actuació de la Guàrdia Civil: “És estrany que el jutge digui al Tribunal Superior de Justícia com han anat les coses i que les actuacions policials no tinguin origen en la justícia”. Per això el secretari d’Organització de CDC ha assegurat que faran servir “tots els mitjans que tenim a l’abast per saber què com ha anat i què hi ha al darrere”.
Compromís amb el 9N
En la mateixa roda de premsa, Josep Rull també ha lamentat que el PP torni a tancar la porta al diàleg en relació a la consulta del mes de novembre, després que la secretària general dels populars, María Dolores de Cospedal, hagi descartat avui una reforma de la Constitució per donar solució al procés català. Rull considera que és un plantejament “fossilitzat de la constitució, antiga i tancada que no dóna cap marge de maniobra” i ha considerat que les declaracions de Cospedal “ens ratifiquen la voluntat insubornable de posar urnes el 9N”. De la seva banda, Lluís Corominas ha refermat el compromís de CDC amb la consulta que l’ha situat com una de les dues prioritats del partit, juntament amb la lluita per sortir de la crisi “La centralitat del país passa aquests dos objectius, amb els quals CDC ens sentim molt còmodes”.
Finalment, en aquesta roda de premsa, el partit també ha condemnat l’agressió xenòfoba d’aquest cap de setmana al metro de Barcelona. “Condemnem aquest atac i volem donar un missatge de tolerància zero amb expressions de violència” ha apuntat Rull que ha sentenciat que “qualsevol expressió de violència física és greu, però la gravetat s’incrementa si està motivat per un rerefons xenòfob”.
Més de 450 ajuntaments governats per CiU presenten, amb el Consell de Governs Locals de Catalunya, un conflicte de competència contra la Llei d'Administració Local
Miquel Buch, president del Consell de Governs Locals de Catalunya i de l'Associació de Municipis de Catalunya, ha baticinat que els ens locals "tombaran aquesta llei".
LA NOTÍCIA EN FOTOS
1/1
Més de 450 ajuntaments governats per CiU signen el conflicte de competència contra la Llei d'Administració Local que el Consell de Governs Locals de Catalunya ha presentat aquest matí al Tribunal Constitucional. El Consell ha formalitzat el recurs en representació de més de 850 municipis catalans, aproximadament el 90% del total de Catalunya.Els ajuntaments catalans han actuat juntament amb altres consistoris de l'Estat.
Miquel Buch, president del Consell de Governs Locals de Catalunya i de l'Associació Catalana de Municipis, ha subratllat que aquesta llei va "contra els serveis bàsics que presten els ajuntaments".
Pel que fa al resultat del recurs, Buch s'ha mostrat optmista: "Esperem que se'ns doni una resposta ràpida que beneficii els ciutadans. De moment els ajuntaments guanyen el partit 4 a 0. Estem al minut de descompte del partit, i els ciutadans poden estar tranquils perquè tombarem aquesta llei", ha sentenciat.
L'alcalde de Roses, de CDC, Carles Pàramo, ha qualificat la reforma "d'acte de deslleieltat profunda cap a la ciutadania espanyola, perquè es carrega l'autonomia dels ajuntaments retallant la seva capacitat per organitzar i administrar les poblacions de manera eficaç".
Pel que fa al resultat del recurs, Buch s'ha mostrat optmista: "Esperem que se'ns doni una resposta ràpida que beneficii els ciutadans. De moment els ajuntaments guanyen el partit 4 a 0. Estem al minut de descompte del partit, i els ciutadans poden estar tranquils perquè tombarem aquesta llei", ha sentenciat.
L'alcalde de Roses, de CDC, Carles Pàramo, ha qualificat la reforma "d'acte de deslleieltat profunda cap a la ciutadania espanyola, perquè es carrega l'autonomia dels ajuntaments retallant la seva capacitat per organitzar i administrar les poblacions de manera eficaç".
dissabte, 28 de juny del 2014
Memòria i Anàlisi de Doctrina 2013 de la Comissió Jurísidica AssessoraSánchez Llibre rebutja l'objectiu d'estabilitat perquè imposa un dèficit que "asfíxia" a les CCAA
El portaveu econòmic de CiU denuncia l'actitud deslleial del govern de l'Estat cap a les comunitats per no permetre una flexibilització del dèficit
El portaveu d'Economia de CiU al Congrés, Josep Sánchez Llibre, veu una contradicció que el govern espanyol hagi aconseguit de la Unió Europea una flexibilització del dèficit de tres dècimes per al 2014 i es nega a reassignar-lo a les comunitats autònomes, a les quals se'ls imposa un objectiu de l'1% de dèficit per a aquest any i del 0,7% per al 2015, enfront del 3,5% i 2,9% de l'Estat, respectivament. "El tancament de l'Executiu popular asfixiarà les CCAA que es trobaran amb moltes dificultats per prestar els serveis bàsics de l'Estat de Benestar", ha afirmat.
Per a CiU la prioritat és la sostenibilitat dels serveis de l'estat de benestar, l'educació, sanitat, serveis socials... Amb aquest objectiu de dèficit tan restrictiu es "dificultarà" a les CCAA facilitar aquests serveis. "El govern de l'Estat ofega un cop més a les comunitats autònomes", ha afirmat.
Segons la seva opinió, és del tot "incoherent" que el govern espanyol es tanqui en banda per reassignar aquestes tres dècimes de dèficit a les CCAA, que suposa fins a 3.000 milions d'euros. "Com si a Espanya fóssim sobrats de recursos econòmics", ha afirmat. A més, s'ha queixat que Montoro opti per eliminar el dèficit a la carta, ja que imposa el mateix objectiu per a totes les CCAA.
CiU reclama deixar sense efecte el fons d'accessibilitat dels ports i un model de gestió individualitzada pels aeroports catalans
Josep Rull avança que la Moció de CiU buscarà el suport del Parlament per fer front a unes mesures recentralitzadores del Govern de l’estat, que “eviten la competència” i “impedeixen que l’aeroport i el port siguin competitius”
El grup parlamentari de Convergència i Unió ha entrat al registre del Parlament de Catalunya una Moció, que es debatrà en el proper Ple, per tal de defensar l’aeroport i el port de Barcelona davant les mesures recentralitzadores del Govern de l’estat, que “eviten la competència” i “impedeixen que aquestes infraestructures siguin competitives, afavorint d’altres”. Josep Rull, diputat de CiU, ha avançat que la Moció que es posarà a votació reclama “deixar sense efecte el fons d’accessibilitat dels ports i un model de gestió individualitzada pels aeroports”. Rull s’ha mostrat confiat en poder assolir “un ampli consens” per a fer front a aquestes iniciatives de l’Estat.
Sobre els aeroports catalans, la Moció de CiU demana realitzar els passos necessaris per “engegar el procés de liberalització del mercat aeroportuari de l’Estat, ara sota monopoli d’AENA, garantint un model de gestió individualitzada de cada aeroport perquè puguin operar en règim de lliure competència”. A més, tal i com ja ha fet la cambra catalana en diverses ocasions i com va demanar la societat civil catalana en l’acte que va reunir més de 150 entitats a l’IESE l’any 2007, es reclama “garantir la presència d’una majoria determinant del Govern de la Generalitat i les institucions catalanes en la gestió de l’aeroport de Barcelona- El Prat”.
En darrer terme, la Moció proposa “desclassificar d’Interès General i traspassar a la Generalitat els aeroports de Girona – Costa Brava, de Reus i de Sabadell, fent possible la gestió individualitzada d’aquests aeroports des dels respectius territoris”.
Aturar el Fons d’accessibilitat
Pel que fa als ports catalans, es demana “deixar sense efecte la proposta del denominat Fons d’accessibilitat/connectivitat, la qual afecta l’autonomia portuària i la lliure competència entre ports, posant en perill el principi d’autofinançament dels ports i la mateixa competitivitat dels operadors privats que hi estan establerts”. Josep Rull ha recordat que la pretensió del Govern espanyol de recaptar el 50% dels beneficis del port de Barcelona per destinar-ho a finançar l’accés a altres ports deficitaris, suposaria que “37 milions d’euros del port de Barcelona anirien a finançar altres ports que li farien la competència”.
És per això que la Moció reivindica “aprofundir en els esmentats principis d’autonomia portuària i de lliure competència entre ports, garantits pel vigent Reial Decret Legislatiu 2/2011, de 5 de setembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de ports de l’Estat i de la Marina Mercant”, així com “garantir el finançament dels accessos als ports a través dels pressupostos generals de l’Estat, sense perjudici de poder arribar a acords de manera individualitzada amb cada port”.
dijous, 26 de juny del 2014
Jordi Turull: "Si segueix aquest dèficit fiscal, el Govern de l'estat està posant data de caducitat al nostre estat del benestar"
Assegura que les balances fiscals demostren que “no hauríem d’estar passant pel que estem passant” ja que “40 milions d’euros al dia que generem els catalans i se’n van i no tornen”
Jordi Turull, president del grup de CiU al Parlament de Catalunya, ha advertit que les balances fiscals del 2011, publicades recentment pel Govern de la Generalitat, posen de manifest “un ofec que es fa insostenible” i que suposa “un clar fre a la nostra economia”. “Si això segueix així, el Govern de l’estat està posant data de caducitat al nostre estat del benestar”, ha afegit Turull, que ha recordat que, en xifres absolutes, el dèficit fiscal se situa en 15.000 milions d’euros l’any o el que és el mateix, “40 milions d’euros al dia que generem els catalans i se’n van i no tornen”.
En una pregunta al president Mas en la sessió de control del Ple del Parlament, Turull ha remarcat que el resultat de les balances fiscals “és tan evident com reiterat en els anys”: “Aportem per sobre del PIB i rebem per sota de la població”. Així, Catalunya és el 16% de la població i el 18’6% del PIB del conjunt de l’Estat, però aporta el 19’2% i rep el 14%. “Pel que generem no hauríem d’estar passant pel que estem passant”, ha continuat Turull, en referència als “sacrificis pressupostaris, no poder desenvolupar els potencials del nostre país per generar riquesa i donar sortida a temes de justícia social”. “No ho diem perquè sí, els números ho posen en evidencia”, ha reblat.
A aquestes xifres cal sumar els deutes de l’Estat per la seva deslleialtat: “els impagaments; les decisions que es prenen i que suposen gastar més diners aquí, com la darrera ocurrència pel que fa a la immersió; la centrifugació del dèficit, entre d’altres”. Amb tot això, “l’ofec es fa insostenible”, ha reiterat.
Desproporcionat, per sempre i sense cap control
En la seva resposta, el president Mas ha assegurat que “hi ha d’haver transferències entre territoris per ajudar els que ho necessiten” però “el que discuteix Catalunya és la proporció d’aquest dèficit fiscal i que no hi hagi cap tipus de transparència en la seva aplicació perquè els diners es gasten com vol l’Estat espanyol i sense cap límit temporal”. “És desproporcionat, per sempre i sense cap tipus de control”, ha afegit. “No fa mal la solidaritat, a Catalunya l’hem defensat sempre dintre d’Europa i dintre de l’Estat espanyol, però en una proporció lògica per un calendari concret i per uns objectius controlables”, ha conclòs el president.
Campuzano: "Les últimes xifres sobre pobresa infantil demostren les conseqüències de la política del govern de l'Estat"
El portaveu d'Ocupació de CiU ha demanat també un règim fiscal de suport al Tercer Sector que ara mateix no es veu contemplat en la Reforma Fiscal
El portaveu d'Ocupació de CiU, Carles Campuzano, ha reclamat aquest matí a la secretària d'Estat de Serveis Socials, durant la seva compareixença al Congrés, veritables polítiques de suport a les famílies. Campuzano ha destacat les últimes xifres que s'han conegut sobre pobresa infantil que demostren la cruesa de la crisi i les conseqüències de les polítiques de retallades que el govern de l’Estat ha aplicat en aquests anys. "La crisi ha situat a Espanya en el furgó de cua" ha afirmat.
El diputat de CiU considera que aquesta realitat exigeix alguna cosa més que un pla extraordinari de 17 milions d'euros, "es requereixen polítiques que vagin més a fons en aquest greu problema" i ha recordat que aquests són previs a la pròpia crisi, però que ara s'han engrandit. És precisament en aquest sentit que Campuzano ha recordat que Espanya és un dels països d'Europa que menys inverteix en suport a les famílies, un 1,4% del PIB enfront de la mitjana europea del 2,2%. "El govern del PP continua sense abordar potents polítiques de transferència econòmica i serveis a les famílies, el model europeu de suport a la família passa per transferències econòmiques amb fills a càrrec" ha dit Campuzano qui ha afegit que aquestes polítiques serveixen també per generar ocupació.
Carles Campuzano ha reiterat la seva denúncia sobre que el govern de l’Estat ha aprovat una reforma del règim local que expulsa als ajuntaments de les polítiques socials, "si això no es corregeix tindrà un greu impacte en la prestació de serveis a les famílies i generarà a partir del 2016 una situació insostenible per a les comunitats que hauran de finançar aquests serveis que finançaven els ajuntaments".
Campuzano ha lamentat que la nova Reforma Fiscal presentada pel ministeri d'Hisenda no hagi tingut en compte al Tercer Sector, "necessitem un règim fiscal específic", al mateix temps que ha reclamat que el govern espanyol compleixi amb les sentències en matèria de gestió del 0,7% de l'IRPF per part de les comunitats autònomes.
Campuzano ha criticat l'absència d'un full de ruta per part del govern de l’Estat sobre com abordar el problema de la dependència en els propers anys. Respecte al projecte de llei anunciat pel govern del PP sobre adopcions internacionals, el portaveu de CiU ja ha expressat el seu ferm rebuig a aquest avantprojecte perquè representa un buidatge de competències d'un model, el català, que ha reconegut que funciona adequadament.
dimecres, 25 de juny del 2014
Rull: "El nostre objectiu és eixamplar la majoria a favor de la llibertat, no exaltar els ja convençuts"
Lluís Corominas destaca que “dedicar-se a ajudar a fer país val molt la pena i, més en els moments de crisi que vivim”
LA NOTÍCIA EN FOTOS
1/1
El secretari d’Organització de CDC, Josep Rull, i el vicesecretari general de Coordinació Institucional del partit, Lluís Corominas, han participat aquest dijous en la presentació de l’associació “Amics de la Joventut Nacionalista de Catalunya”, que neix amb l’objectiu d’aplegar actuals i antics integrants de la Joventut Nacionalista de Catalunya i totes aquelles persones que han estat còmplices de l'organització al llarg de la seva història, hi hagin militat o no.
Rull ha refermat la vocació fundacional de la JNC, “com a instrument d’expressió de la majoria dels joves del país per tal de fer-lo progressar cap a l’estat propi i canviar-lo per fer-lo més pròsper i just”.
Per aconseguir-ho, ha afirmat, els nacionalistes sempre s’han posat com a objectiu “eixamplar la base dels partidaris del projecte de llibertat per a Catalunya, en lloc d’exaltar als ja convençuts”. 34 anys després d’aquesta missió, segons Rull, “estem a punt de donar ple sentit a tot el que va suposar la nostra militància a la JNC”.
Així doncs, el secretari d’Organització de CDC ha subratllat: “Tenim la legítima aspiració de construir el país nacionalment lliure i socialment just que tant anhelem i i per al qual tant hem lluitat”.
En el seu discurs, Lluís Corominas ha volgut destacar el simbolisme que el mateix dia que es feia la proclamació del nou rei Felip VIè, nasqués aquesta associació, refermant la vocació dels nacionalistes sobiranistes per fer camí cap a l’estat propi. Segons Corominas, “dedicar-se a ajudar a fer país val molt la pena i, més en els moments de crisi que vivim”.
Finalment, la presidenta de la JNC, Marta Pascal, ha volgut reivindicar la política com a mecanisme i motor de canvi social, especialment entre els joves i com a compromís íntim per dedicar uns anys de la joventut a servir al país: “Creiem en Catalunya i en la seva plenitud com a país, i com a joves, som militants d’un país, molt més que d’un partit”. Una militància que Pascal ha definit al “servei a la gent, la igualtat, la justícia social i la llibertat individual i col·lectiva”.
La presidenta de la JNC ha volgut posar en valor la feina feta per tots aquells que han format part de l’organització al llarg dels seus 34 anys d’història, perquè “avui tenim a tocar el futur de llibertat, esperança i justícia que fa 34 anys vau somiar”.
L’acte, a la terrassa del Museu d’Història de Catalunya, ha aplegat més de 200 amics de la JNC, entre els quals, els consellers Santi Vila i Neus Munté, la pràctica totalitat dels líders que han liderat l’organització al llarg dels seus 34 anys d’història, alcaldes, regidors, membres del Govern i representants de la societat civil catalana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)