divendres, 31 d’octubre del 2014

#9N2014 El 9N. Participació preparada arreu del país http://bit.ly/1yMozR2

#9n2014



Tot a punt, 
no canvia res. 

I evidentment el #9n2014tots amb la papereta davant dels instituts per anar a expressar la nostra opinió sobre el futur polític de Catalunya.

Campanya institucional del 9N: qui hi pot participar

President Mas: "Faig una crida a la població perquè el 9-N donem una lliçó de democràcia i de civisme participant"


Després de la impugnació del Govern espanyol al nou 9-N, Artur Mas ha explicat en roda de premsa que tot segueix endavant i que votarem. A més, el Govern català emprendrà accions legals davant de l'abús de poder i de dret del Govern de Rajoy.

Mas ha fet una crida a tots els catalans perquè el 9-N tothom participin, donant una lliçó de democràcia i de civisme. La part principal de l'operatiu és a punt: hi ha més de 40.000 voluntaris, més de 1.300 locals de participació a gairebé tots els pobles de Catalunya, i la gent sap on ha d'anar a participar a través del web participa2014.cat. Tot està organitzat i segueix endavant.
Mas ha explicat que "si una democràcia no permet escoltar l'opinió de la gent, és que no és una democràcia de qualitat".

Han creuat la línia del ridícul
El president ha explicat que amb les seves actuacions, el Govern espanyol "ha creuat la línia del ridícul". "En 15 dies, el Govern central ha passat de riure's del 9-N a presentar-hi recurs". A més, ara el Govern espanyol critica el procés de participació del 9-N dient que té poques garanties democràtiques. Una posició de Mas ha qualificat d'hipòcrita: "Quan el Govern espanyol diu que el 9-N no tindrà garanties, actua amb hipocresia perquè són ells qui presenten els recursos".

Pretenen aturar un procés que no es pot aturar
El 9 de novembre viurem un procés de participació ciutadana. El Govern espanyol diu que és un referèndum encobert, però no tenen raó. El procés no es pot aturar perquè és un procés de participació ciutadana, que s'empara en les competències de la Generalitat de Catalunya. No es pot negar a la gent que s'expressi perquè estem en democràcia.

Accions legals per defensar les competències de la Generalitat
"El que està fent el Govern espanyol és un gran abús de poder i de dret, prova que estan desconcertats". Així ho ha explicat el president Mas. També ha explicat que la Generalitat estudiarà les accions legals que calgui per defensar les competències de la Generalitat en participació ciutadana abans del 9-N.
 

La Generalitat estudia denunciar el govern espanyol per abús de poder

Artur Mas anuncia que es completarà el dispositiu del 9-N malgrat la impugnació  








El govern de la Generalitat no s'ha quedat pas de braços plegats per la impugnació de la votació del 9 de novembre per part del govern espanyol. 

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat que el govern ha encarregat als serveis jurídics que estudiïn la presentació d'una denúncia contra el govern espanyol per abús de poder i per impedir l'exercici d'una competència pròpia com és el foment de la participació ciutadana. 

A més, ha informat que el govern acabarà de completar l'operatiu i la logística del 9-N. Mas ha acabat fent una crida a la ciutadaia 'perquè donem una gran lliçó de democràcia i de civisme el 9 de novembre', participant en la votació de manera multitudinària.


dimecres, 29 d’octubre del 2014

9N2014




El nombre total de voluntaris per a la jornada de participació del 9N és de 40.930

Exerciran diverses funcions, que els seran assignades en els propers dies

El nombre total de persones voluntàries per a la jornada de participació del proper 9 de novembre és de 40.930. El Govern ja disposa de la llista definitiva del personal voluntari, després que ahir es tanqués el formulari d’inscripció al web, que s’hagi fet la depuració de les dades per evitar les duplicitats i que s’hi hagin incorporat els voluntaris vinculats a centres docents i els inscrits directament a les delegacions territorials de la Generalitat (d'aquests darrers dos grups no està disponible la distribució territorial).
  
La distribució territorial dels voluntaris és la següent:
 
Territori
Nombre de voluntaris
Alt Pirineu i Aran
     757
Barcelona
21.316
Camp de Tarragona
  2.826
Catalunya Central
  3.489
Girona
  4.589
Lleida
  2.234
Terres de l’Ebre
     865
 
 
Inscrits a les delegacions territorials
    684
Vinculats a centres docents
 4.170
TOTAL
40.930
 
Adjuntem en l’Annex1 la distribució per comarques del personal voluntari.
 
Les persones voluntàries portaran a terme diferents tasques de suport durant la jornada del 9 de novembre que els seran assignades en els propers dies. El personal voluntari mobilitzat per al 9N pot exercir les funcions de president de la mesa, de vocal de la mesa, de gestor de mesa, de coordinador del procés de participació i també pot ser suplent.
 
Més informació sobre les funcions dels voluntaris a www.participa2014.cat.

President Mas: "A Washington DC també es fa el cens en el moment de votar i no són el tercer món democràtic"

  • El cap de l’Executiu ha fet notar que “aquesta Catalunya a la que no es deixa participar és la que ha creat el 26% de llocs de treball de l’Estat”
  • El president ha afirmat que “és de covards utilitzar el Tribunal Constitucional per fer una feina que hauria de ser estrictament política”
  • Artur Mas ha instat el PSC a sumar-se al procés de participació ciutadana del 9N
  • Davant del ple del Parlament, el president Mas ha anunciat, que el Govern presentarà els pressupostos del 2015 “el més aviat possible”

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha retret a l’Estat que vulgui portar al Tribunal Constitucional la intenció del Govern de Catalunya de fer un procés participatiu. “El problema que tenen és que no saben què fer i han de recórrer intencions, visca la democràcia espanyola!”, ha assenyalat el cap de l’Executiu, que també ha ironitzat amb la “qualitat democràtica d’alt nivell i d’alta intensitat” del Govern del PP.
 
Durant la sessió de control al Parlament, i en resposta a una pregunta del grup parlamentari popular, el president de la Generalitat ha sortit al pas de les crítiques de l’Estat al cens del 9N i ha recordat que “Wahington DC, és un dels llocs dels Estats Units on per anar a votar es fa el cens en el mateix moment que vas a votar”. “Allò és el tercer món democràtic?”, els ha preguntat.
 
En aquesta línia, el president ha recordat també les declaracions del president del Govern espanyol i de diferents membres del seu Executiu quan es va donar a conèixer el procés participatiu del 9N i els ha qüestionat: “no diuen que no servirà per a res, que és una ficció, o una costellada? Doncs, deixin-nos fer tranquils, no s’hi fiquin i si després molta gent hi va a aquesta costellada, ficció o simulacre, doncs felicitats per la gent o és que els hem de prohibir que hi participin?”.
 
Per aquest motiu, en un altre moment del ple, i en resposta a una pregunta de Ciutadans, el president Mas ha afirmat que “és de covards utilitzar el Tribunal Constitucional per fer una feina que hauria de ser estrictament política”.
 
D’altra banda, el cap del Govern ha aprofitat el ple per instar al PSC a sumar-se al procés de participació ciutadana del 9N. S’ha preguntat “com pot ser que el PSC no hi sigui” i ha fet notar que si se sumen ”segur que de tota la resta és molt més fàcil parlar-ne, no només amb nosaltres, sinó amb gairebé tothom”.
 
 
Pressupostos del 2015
Un altre dels temes que han ocupat bona part de la sessió de control d’aquest matí ha estat els pressupostos de la Generalitat per al 2015. El president Mas ha anunciat que el Govern els portarà al Parlament abans de final d’any, “el més aviat possible” i ha assenyalat que “si no ho hem fet abans és perquè l’esquema que teníem d’acord de governabilitat amb ERC es va esquerdar i el Govern ha hagut de recomposar l’estratègia per presentar-los”.
 
Artur Mas ha assenyalat que presentar els pressupostos “és una operació de risc polític, però ens hem arriscat tantes vegades que ja no vindrà d’una”. En aquest sentit, el president ha fet notar la importància d’aquests pressupostos per a la recuperació de la paga extra dels treballadors de la Generalitat i del 15% de la jornada i el sou dels interins.
 
En un altre moment del ple, el president també s’ha referit al recurs presentat pel Govern central davant del TC contra l’anomenat decret de pobresa energètica del Govern català i ha fet notar que “en aquest cas, no és un problema de diners de l’Estat, sinó que hem de ser tots iguals, que vol dir que el Govern de Catalunya no pot fer cap política pròpia, les ha de fer totes el Govern espanyol, és a dir, descentralització en orris, purament administrativa”.
 
El president Mas també ha recordat que la nova llei de finançament de les comunitats autònomes porta gairebé dos anys de retard i que les inversions de l’Estat a Catalunya són del 9,5%, quan l’economia catalana representa el 19% del conjunt. Davant d’aquests fets, el cap del Govern ha assenyalat que “Catalunya, en lloc de queixar-se, que ho podria fer i amb motius, crea llocs de treball, el 26% de tot l’Estat l’any passat”. “Aquesta gent, a la qual no se la deixa ni participar, ni se la vol escoltar, és la que enlloc de queixar-se està produint per al conjunt i intentant que els corrents de solidaritat es mantinguin”, ha reblat.
 
 

Rigau i Mascarell defensen l’estat propi per superar les polítiques del Govern espanyol “que ens frenen”

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, han participat en la primera conferència del cicle El país que volem construir, emmarcat en la campanya de CDC pel 9-N, on han defensat els argument i beneficis d’un estat independent.
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, han defensat aquest dos àmbits com “la clau de volta de gairebé tot” i “un gran actiu pel país”, respectivament, en la primera conferència del cicle El país que volem construir, emmarcat en la campanya de CDC pel 9-N, on han defensat els argument i beneficis d’un estat independent. L’acte, que s’ha celebrat aquest dimarts al vespre, l’ha moderat el president del Grup Parlamentari de CiU, Jordi Turull, que també ha definit la cultura i l’ensenyament com “els dos fonaments bàsics per aixecar bé l’edifici” de la nova Catalunya.  Tots tres han coincidit en assenyalar que “l’Estat espanyol frena les polítiques i les aspiracions catalanes” en aquests dos camps.
Durant l’acte, la consellera d’ensenyament ha remarcat que l’actual programa educatiu del Govern espanyol és el més “homogeneïtzador i centralista de la història” i li ha retret que “cada vegada que volem fer passos endavant, quan exercim la nostra competència, Madrid ens frena”, com ha passat “amb els intents d’adequar titulacions universitàries, o a l’hora de crear titulacions específiques de la Formació Professional”. En opinió de Rigau, el sistema educatiu català “és bo, però cal arribar a l’excel·lència” i per a aconseguir-ho, ha remarcat, “ens cal més llibertat per a destinar-hi més recursos i poder-ne dissenyar l’estructura”.
La consellera també s’ha mostrat convençuda que una Catalunya independent “té futur” en el camp de l’ensenyament i ha recordat que el nivell dels alumnes s’assimila, en alguns punts, al de països com Dinamarca. Per Rigau, un sistema òptim ha de ser “cohesionador, que funcioni com a transmissor cultural del país i amb una dimensió econòmica important, perquè l’èxit de la seva economia dependrà de la formació educativa dels seus ciutadans”.

Un país culte amb l’impuls de la societat
De la seva banda, el conseller Mascarell, també ha retret l’actitud del Govern espanyol envers la cultura “que enlloc de fer-nos costat ens ha posat pegues i dificultats”. Mascarell ha assenyalat que perquè un país sigui culte “cal una societat convençuda i un estat que ajudi i consideri la cultura com un gran actiu i un element constitutiu de la seva pròpia fortalesa com a país”. Per això, el conseller ha defensat la necessitat d’una Catalunya independent amb un “sistema públic d’oportunitats on tothom sigui quin sigui l’origen i estatus social perquè pugui desplegar el seu relat cultural amb plenes condicions".
En aquesta línia, Ferran Mascarell ha considerat que un nou país ha de tenir un Parlament sobirà que decideixi els recursos públics que dedica a cultura; un marc legislatiu eficaç “amb un IVA que en una Catalunya independent no seria tant alt com el d’ara”, amb una llei de la propietat intel·lectual “que no faci com a Espanya, que ha convertit el país en el lloc amb més pirateria d’Europa” i amb una llei de mecenatge. Un país, ha continuat Mascarell, amb un sistema públic“eficient orientat a subministrar oportunitats a tots els ciutadans”; amb un model de cooperació entre societat civil i món públic; i amb una “voluntat unívoca d’universalitat, perquè la cultura catalana és molt potent”. Finalment, el conseller de cultura també ha considerat que caldria recuperar la idea dels Països Catalans, com “al nostre mercat cultural” i la defensa del català “com a llengua d’Europa i llengua d’Estat, i que no li posin pals a les rodes com ara”.
El debat l’ha moderat el president del Grup Parlamentari de CiU, Jordi Turull, que ha assegurat que “si volem construir un país calen uns fonaments forts, i dos fonaments imprescindibles són la cultura i la formació. Són necessaris perquè aporten creativitat , innovació, identitat, competitivitat i això vol dir progrés i progrés vol dir benestar”. En aquest sentit, Turull ha apuntat que “si volem deixar als nostres fills més progrés, justícia social i volem continuar essent com a nació , hem de poder ser com qualsevol altre estat. Aquest és el camí que hem iniciat i és un camí sense retorn”.
http://www.convergents.cat/noticies/rigau-i-mascarell-defensen-lestat-propi-superar-les-politiques-del-govern-espanyol-que-ens

Ortega, sobre el nou 9-N: "Es poden impugnar els sentiments?"


29/10/2014

CONSULTA 9-N

La vicepresidenta dóna les dades definitives de la consulta: 6.695 meses repartides en 1.317 locals de participació en 942 municipis


Bernat Vilaró






La vicepresidenta de la Generalitat, i consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, ha dit avui que "se'm fa difícil què poden impugnar", sobre el possible veto del Tribunal Constitucional (TC) de la consulta del nou 9-N. "Es poden impugnar els sentiments? Sembla que estiguem en aquest terreny. No situo en cap futurible que el TC impugni el 9-N", ha reiterat.

En una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio', Ortega ha remarcat que "la capacitat d'innovació del govern [espanyol] de suspendre i recórrer tots els actes del nostre país té un límit. Estic convençuda que el TC serà coherent. Ho desitjo i ho vull".


A més, la dirigent d'Unió ha donat les dades definitives per al procés participatiu: podran votar 5.400.000 persones, hi ha 40.930 voluntaris, i un total de 6.695 meses repartides en 1.317 locals de participació en 942 municipis dels 947 que té el país. Així, com ja va informar El Singular, només en cinc poblacions no es podrà votar.

Crida a la participació

Ortega ha fet una crida a la participació del 9-N, per "defensar la nostra identitat, el nostre autogovern i la nostra singularitat". "La lectura serà diferent si hi van milers de persones o més d’un milió de persones", ha destacat, abans de vaticinar que "hi haurà una gran participació. Tindrem la mirada de tot el món i donarem exemple de civisme i de participació".

Sobre els voluntaris, la responsable de la logística i l'organització del 9-N ha assegurat que és igual quants funcionaris n'hi ha, perquè hi van en qualitat de voluntariat: "El govern català no ha imposat res a ningú. Són actes d'absoluta voluntarietat", ha insistit.








On i com votarem?
A partir d'avui al vespre es podrà consultar al web del nou 9-N el lloc de participació, introduïnt el número de DNI, la direcció que hi consta, la població i el primer cognom. Tot seguit apareixerà una targeta de participació -que es podrà imprimir- per saber a quin local haurà de votar cadascú, a més de poder-se descarregar també la butlleta. Ortega ha demanat que tothom miri aquest lloc de participació entre avui al vespre i demà al matí.

Ja el dia 9 de novembre, els locals obriran a les 9:00 del matí, i estaran oberts fins les 20:00 del vespre. Tot i això, Ortega ha deixat clar que "no tancarem cap punt de participació si hi ha gent fent cua per participar". Les dades de participació es donaran pels volts de les 22:00 de la nit, tot i que les dades definitives no es coneixeran fins l'endemà, dia 10. A més, cal recordar que fins a 14 dies posteriors del dia 9 (fins el 23-N) encara es podrà votar.

Un cop al lloc de participació, "cal ensenyar el DNI, on un voluntari introduirà les teves dades a un ordinador per comprovar que aquell sigui el teu lloc de participació". "Després ja podràs anar a la teva mesa, on prendran nota de les teves dades, i automàticament ja introduiràs la butlleta a l'urna", ha explicat Ortega.

Aquesta butlleta es pot imprimir a través de participa2014.cat, estarà als locals de participació, i es repartirà amb els diaris aquest cap de setmana.També podeu fer clic aquí per descarregar-vos la bulleta del 9-N.






http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/10/ortega_sobre_el_nou_9-n_es_poden_impugnar_els_sentiments_104135.php

dissabte, 25 d’octubre del 2014

President Mas: "El 9N és el dia D de la democràcia de Catalunya i un gran pas cap a la victòria"

  • En una entrevista a Ara TV, el cap de l’Executiu ha defensat que la seva determinació per celebrar la consulta “és total” i ha lamentat l’actitud “poc demòcrata” del govern espanyol al voler impedir-la
  • Artur Mas assegura que el govern central no fa cap moviment de moment “perquè no ha trobat res per impugnar” i crida els ciutadans a fer possible “una participació molt alta”
  • El president destaca que només té sentit convocar unes eleccions anticipades si són “per fer el referèndum que no hem pogut fer d’una altra manera”
El president Mas, amb Antoni Bassas, en un moment de l'entrevista
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquesta tarda que “el 9N és el dia D de la democràcia de Catalunya” i que si aquest dia es passa i es fa bé, serà “un gran pas cap a la victòria”.
 
En una entrevista en directe aAra TV conduïda per Antoni Bassas i Carles Capdevila, Artur Mas ha insistit que la seva determinació per tirar endavant la consulta “és total” i que s’està actuant “amb determinació i fermesa” perquè l’objectiu últim és que “la gent decideixi a les urnes el futur polític del país; això és el que necessitem i és el que hem de protegir”, ha destacat.
 
En compliment amb el que la majoria social del país va demanar a les últimes eleccions, el cap del Govern ha remarcat que hi haurà locals oberts i paperetes a 942 municipis del país per permetre una votació on es comptarà “papereta per papereta” i, per tant, “no hi haurà discussió ni de la participació ni del sentit d’aquesta”.
 
Perquè la consulta sigui un èxit, Artur Mas ha reclamat “una participació molt alta”de tots els catalans i catalanes perquè, si s’aconsegueix, “l’Estat pot rebre un missatge molt potent que ja no és només una manifestació al carrer”, i ha defensat que tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva opinió, han d’anar a votar perquè “totes les opcions tenen el mateix valor democràtic”.  
 
 
“Algú que va contra la consulta està sent poc demòcrata”
En referència a l’actitud del Govern espanyol respecte el procés català, el president de la Generalitat ha subratllat que “algú que va contra la consulta està sent poc demòcrata” i ha qüestionat que el Tribunal Constitucional pugui recórrer la votació:“El TC ens ha de suspendre alguna cosa concreta. Què pot suspendre, voluntaris, ajuntaments?”“Quan sapiguem què impugnen, actuarem, però de moment no ho fan perquè no han trobat res per impugnar”, ha assegurat Artur Mas, que ha dit que fins ara l’Executiu central es reia de la proposta i parlava de succedani, però “quan veuen que va seriosament i està agafant cos es plantegen tornar-ho a enfonsar si poden”.
 
“Tenim un camp minat i estem fent totes les giragonses possibles per arribar a passar el camp i a l’objectiu que ens havíem fixat”, ha destacat el president, però ha alertat que, malgrat fer el camí amb “dificultats, vents creuats i aigua dins el vaixell, no ens hem enfonsat”.  
 
En aquest sentit, el president ha subratllat que “estem en regressió total de l’autonomia i l’autogovern” perquè és evident, ha dit, que “els partits espanyols, i sobretot el Partit Popular, han decidit recentralitzar i ho estan fent sense contemplacions”, com s’ha demostrat per exemple amb la suspensió del decret de pobresa energètica. “Ells no tenen un projecte d’igualtat de drets, és l’igualitarisme pur i dur, enrasar per on ells volen”, ha lamentat.
 
Preguntat sobre la possibilitat d’un avançament electoral, el president ha assegurat que ara tots els esforços estan centrats en el 9N i ha destacat que unes eleccions només tindrien sentit “si les circumstàncies ens porten col·lectivament a la necessitat de fer-ho, però no simplement per fer unes eleccions més”.
 
“L’única raó poderosa que em pot portar a un plantejament així és voler fer un referèndum amb tots els ets i uts per decidir el futur polític d’aquest país i que no ens hagin deixat cap altra via ni instrument que fer-ho a través d’unes eleccions”, ha reblat.
 
 
“Si hi ha sospita d’irregularitats s’ha d’actuar”
Preguntat per les actuacions policials entorn de la família Pujol, el president ha defensat que “si hi ha sospita d’irregularitats s’ha d’actuar a tot arreu”, independentment de la persona o el nom, però ha lamentat que a vegades “tinc la sensació que l’Estat no sempre actua amb equanimitat”. En aquest sentit, Artur Mas ha assegurat que en diverses ocasions ha vist actuar les institucions estatals“amb grans muntatges que al final no han acabat en res” i ha demanat separar la sospita de “l’espectacle, la mentida i el muntatge”.
 
En relació al funcionament de la Generalitat de Catalunya quan Jordi Pujol n’era el president, el cap de l’Executiu ha subratllat que les adjudicacions de les quals té constància “es van fer de manera correcta i, prova d’això, és que ningú les posa en dubte”“De l’actuació que he vist de Jordi Pujol i totes les vegades que vaig treballar amb ell considero que no va actuar de manera corrupta”, ha assegurat.

#9N2014 Més campanya que mai amb 2 nous espots

Entre els documents que es poden presentar hi ha el DNI original, el passaport o el volant d'empadronament i és podrà votar de nou del matí a vuit del vespre







Barcelona (ACN).- El Govern ha posat en marxa aquest dissabte dos nous vídeos institucionals per explicar a la ciutadania qui pot votar i com ho pot fer el proper 9-N. El primer espot, de 35 segons de durada, detalla els documents identificatius que es poden presentar en aquest procés participatiu sobre el futur de Catalunya: l'original del DNI, el passaport i el volant d'empadronament en cas que se sigui ciutadà comunitari o la Targeta d'Identitat d'Estranger (TIE) si s'és extracomunitari. 

L'horari de votació serà de nou del matí a vuit del vespre i, segons també s'indica en el vídeo, la papereta amb la doble pregunta es podrà portar impresa des de casa perquè ja es pot descarregar a la web participa2014.cat. 





En el segon espot, també de 35 segons, s'explica qui pot exercir el seu dret a vot el 9-N: majors de 16 anys amb domicili a Catalunya segons el seu DNI i també els ciutadans comunitaris i extracomunitaris majors de 16 anys i residents a Catalunya. Si es viu fora de Catalunya, el Govern recorda que s'habilitaran 17 punts de participació a l'estranger: Berlin, Brussel·les, Paris, Milà, Londres, Montreal, Nova York, San José, Buenos aires, Sao Paulo, Bogotà, Mèxic, Santiago de Xile, Tòquio, Hong Kong, Sidney i Copenhagen. 





El Constitucional suspèn el decret de pobresa energètica


895 famílies podrien quedar-se sense llum o gas aquest hivern per la decisió del govern espanyol de presentar recurs al decret llei de la Generalitat.
El Govern català va aprovar aquest decret llei per fer front a la situació de pobresa energètica que viuen algunes persones, i garantir el subministrament de serveis energètics bàsics. Són 895 les famílies que ja s’havien acollit a les garanties ofertes pel decret i que ara s’exposen a quedar-se sense llum o gas, en cas d’impagament, durant els mesos de fred.
Els Convergents volem mostrar la nostra incomprensió davant d’aquesta decisió del govern espanyol. La Generalitat demanarà l’aixecament de la suspensió del decret instada per l’Estat.
Sembla que al Govern de l’Estat està més preocupat per la unitat de mercat que per ajudar a la gent que pateix situacions de dificultat. Cada cop ens donen més arguments per votar sí-sí el 9-N.

http://www.convergents.cat/noticies/el-constitucional-suspen-el-decret-de-pobresa-energetica

dimecres, 22 d’octubre del 2014

Per un nou país que volem independent i lliure

El 9N serà un èxit!




30.231 voluntaris, 938 municipis amb 1.255 locals de participació i 6.430 punts de votació. Els ciutadans, els ajuntaments i el Govern es bolquen amb el 9-N perquè sigui un èxit.

Els ciutadans, els ajuntaments i el Govern s’han bolcat amb el 9-N perquè sigui un èxit. A les 10.30h d’aquest matí 30.231 catalans ja s’havien apuntat com a voluntaris, una resposta contundent que ha permès que el dispositiu dissenyat originalment pel Govern pugui ser més ambiciós. Si encara no t’has fet voluntari, encara hi ets a temps. Fins dilluns vinent, 27 d’octubre, a les 12h romandrà oberta la inscripció. La resposta dels municipis també ha estat clara: 938 de 947 tindran locals de participació, cosa que permetrà obrir 1.255 locals a tot Catalunya i 6.430 punts de votació. Els locals seran a centres educatius públics i concertats i d’altres espais posats a disposició per part dels ajuntaments.
A partir del 29 d’octubre a través del web www.participa2014.cat, al 012 o al teu ajuntament podràs saber quin local de participació et correspon, en funció del teu DNI. Hi podran participar tots els catalans majors de 16 anys, residents a Catalunya o a l’exterior, però que al seu DNI aparegui una adreça catalana. També ho podran fer aquells que estiguin inscrits al registre de catalans a l’exterior i tots aquells estrangers que resideixen a Catalunya.


http://www.convergents.cat/noticies/el-9n-sera-un-exit

Andreu Mas-Colell: "El conflicte català és polític i necessita un diàleg polític"

  • Assegura que el 9N hi haurà “una massiva i pacífica celebració de la democràcia en la seva absència”
  • Denuncia que Catalunya es defensa d’un atac en tota regla a la seva identitat i al seu autogovern
  • Afirma que la situació només es resoldrà votant: “cal una negociació amb l’Estat que porti la celebració d’un referèndum que inclogui l’opció de la independència”
En una conferència pronunciada avui en el Parlament britànic, el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha dit que el conflicte entre Catalunya i Espanya“és més polític que econòmic”. El conseller ha lamentat que, a diferència del Govern  britànic, l’espanyol no ha autoritzat la consulta emparada en la Llei catalana.
 
A la conferència “Economic and Political Events in Catalonia”, Mas-Colell ha destacat el pes de l’economia catalana dins l’espanyola i ha fet un breu repàs de la història de Catalunya, des que l’any 1714 va ser annexionada a Castella pel “dret de conquesta”.“Per sobre del dret de conquesta, considerem que hi ha el dret de les nacions a decidir la seva pròpia història i el dret d’autodeterminació”, ha dit.
 
El responsable de les finances catalanes també ha posat com a exemple altres períodes de la història en els quals Catalunya ha assolit un alt grau d’autogovern, com amb la Mancomunitat de municipis al 1914 o amb la Generalitat republicana l’any 1931. En ambdós casos, una dictadura va acabar amb l’autogovern de Catalunya.“Ara la UE ens dóna garanties democràtiques, desafortunadament tornem a estar sota un greu atac i aquesta situació només es resoldrà votant”, ha explicat.
 
El titular d’Economia ha situat l’any 2000 com l’inici de la politització del Tribunal Constitucional, perquè va començar a interpretar la Constitució –que s’havia redactat per aconseguir el màxim consens- de la manera més “homogeneïtzadora” possible.“A partir de l’any 2000, totes les ambigüitats de la Constitució es van resoldre en una única direcció, la de restaurar el concepte d’“Espanya, una nació única i homogènia”, ha assegurat.
 
En aquest sentit, pel conseller, que el Tribunal Constitucional tombés l’Estatut d’Autonomia votat pels parlaments espanyol i català i referendat pel poble de Catalunya va fer que molts catalans se sentissin exclosos.
 
Identitat, autogovern i fiscalitat, el nucli del conflicte
 
Mas-Colell ha volgut deixar clar que Catalunya “no ha escollit el moment del conflicte”, i que “només ens defensem d’un atac en tota regla” en els fronts de la identitat i de l’autogovern. Així, ha afirmat que des que l’any 2011, quan el PP va arribar a la presidència del Govern, s’ha dut a terme una política recentralitzadora en tots els àmbits amb l’excusa de la lluita contra la crisi econòmica i la recerca de l’eficiència. “És una mera excusa, perquè algunes de les economies més eficients i productives del món són estats federals”, ha defensat.
 
El conseller també ha destacat els greuges econòmics als quals està sotmesa Catalunya: “malgrat que som contribuents nets a les finances espanyoles, els nostres serveis públics estan extremadament tensionats. Ens agradaria retenir una proporció més elevada dels nostres impostos.” Mas-Colell s’ha mostrat convençut que en "una anàlisi cost-benefici projecte ‘autogovern de Catalunya’ donaria alts beneficis per a Espanya”.
 
Reflexions de futur
 
Mas-Colell ha assegurat que el Govern de Catalunya està compromès amb la llei, la Unió Europea i els processos democràtics i, en aquest sentit, “no farem res imprudent”. També s’ha referit a la consulta del 9N: “no tinc cap dubte que hi haurà una massiva i pacífica celebració de la democràcia en la seva absència”.
 
També ha recordat que el president Mas està obert al diàleg amb el president Rajoy i que la possibilitat d’un “exercici de sobirania” per part del Parlament català no es pot excloure del tot, “però no abans d’unes eleccions amb un clar mandat democràtic i no sense haver donat una última oportunitat a les negociacions”.
 
El conseller també ha recordat que els catalans no se senten amenaçats per Europa, ja que ha estat construïda en el respecte a la diversitat i que “un exercici de sobirania” del Parlament català no qüestionaria el continuar formant part de la UE i l’eurozona.“Històricament, els catalans han estat pro europeus, les nostres arrels són europees, una Europa amb forts poders federals”, ha dit.
 
Pel conseller, ara l’escenari ideal seria aquell en el qual el “Govern espanyol es mogui de la seva intransigència, aturi la recentralització i s’atreveixi a negociar”. Amb la negació del dret a decidir per part del Govern espanyol i la transformació en una demanda popular massiva, cal una negociació amb l’Estat que acabi amb la celebració d’un referèndum que inclogui l’opció de la independència.“Vostès saben molt bé, per la seva experiència recent, que el debat democràtic pot acabar, o no, en la independència”, ha conclòs. 
pdfpdf Nota de Premsa
pdfpdf Discurs del conseller

La Generalitat crea el portal MonCat per facilitar als ciutadans catalans les seves decisions migratòries

 Aquesta iniciativa és pionera a nivell europeu i pretén ajudar els ciutadans a materialitzar i facilitar la decisió que prenguin en cada moment (tornar, romandre, marxar)
 
·        Actualment hi ha disponible informació de 14 països i s’està treballant en 13 més
 
 
Dimecres, 22 d’octubre de 2014.— La Generalitat, a través del Departament d’Empresa i Ocupació, ha creat el portal MonCat (moncat.gencat.cat), una iniciativa pionera a nivell europeu. Aquest és un portal de suport integral a la emigració que pretén ajudar els ciutadans a materialitzar i facilitar la decisió que prenguin en cada moment (tornar, romandre, marxar), posant-la en valor i mantenint el lligam amb l’administració i la societat que els és pròpia.
 
El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha destacat que el nou portal ha estat dissenyat per “acompanyar i facilitar les decisions de les persones que per necessitat, vocació, oportunitat o per lliure decisió vulguin estudiar o treballar arreu el món” i ha posat l’èmfasi en la utilitat de la nova eina perquè posa a disposició de les persones “informació integrada perquè la puguin comprovar i analitzar abans de decidir anar-se’n o tornar”.
 
A més, en l’acte de presentació del portal davant representants de diferents entitats i institucions representatives de la societat civil i econòmica, i consulars a Catalunya, el secretari d’Ocupació i Relacions Laborals, Joan Aregio, ha afirmat que en l’actualitat “és difícil trobar un instrument com el portal MonCat que amb un sol click les persones interessades poden trobar la informació del nostre entorn de manera sistemàtica”.
 
Amb aquesta iniciativa es dóna compliment al mandat parlamentari del Ple de Joventut celebrat el juliol del 2013 i les resolucions del ple de política general del setembre del 2013 on s’instava al Govern a dissenyar plans de suport al retorn dels joves.
 
El MonCat és una eina tant de suport on es poden trobar els serveis que la Generalitat posa a la disposició dels ciutadans per a cada etapa del procés com per residir i treballar en altres països del món. informativa amb continguts actualitzats sobre tràmits bàsics i característiques
 
En concret, els continguts d’aquest portal es poden resumir en els següents punts:
 
  1. De Catalunya al món
En aquest punt s’ofereix al ciutadà que es desplaça a l’exterior serveis que facilitin la seva integració en el país de destí, sense perdre el contacte amb el país ni l’administració que li és pròpia, que l’acompanyaran fins al seu retorn.
Es crea i s’ofereix un nou servei d’acollida en els països de destinació, en col·laboració amb les Comunitats Catalanes a l’Exterior, que esperem que vagi creixent i consolidant-se amb el pas del temps, però també canals d’informació sobre tràmits administratius elementals i característiques socials bàsiques relatives a la residir i treballar a d’altres països.
En concret es pot trobar informació general sobre el país triat com per exemple indicadors econòmics, entitats de representació i acolliment com consolats, ambaixades i comunitats catalanes i recomanacions dels serveis diplomàtics espanyols.
I pel que fa als tràmits es recullen els passos que cal seguir per validar documents i títols, per escolaritzar, en la cobertura sanitària, en el registre d’una empresa o obertura d’un compte bancari, recursos de suport a l’ocupació, informació laboral bàsica, sistema d’autoritzacions i dels serveis diplomàtics del país.  
Actualment hi ha disponible informació completa de catorze països: Alemanya, Argentina, Austràlia, Brasil, Canadà, Estats Units, França, Japó, Marroc, Mèxic, Panamà, Regne Unit, Suïssa i Xile. I s’està treballant en 13 països més com per exemple Àustria, Bèlgica, Nova Zelanda, Xina, Rússia i Luxemburg.
  1. Del món a Catalunya
Pels ciutadans residents a l’exterior, el MonCat ofereix serveis que facin possible i fàcil el seu retorn. En aquest sentit, poden trobar ofertes de treball a Catalunya, com validar els estudis tant universitaris com no universitaris, entre d’altres.
Intentant que l’experiència i els coneixements adquirits durant la seva estada a l’exterior, siguin reconeguts i valorats en el seu retorn al mercat de treball català. És amb aquest objectiu que es facilita informació i acompanyament per a la validació d’estudis i titulacions adquirides a l’estranger, així com l’accés a ofertes laborals vigents a Catalunya, juntament amb la incorporació per l’empresari, de la possibilitat de buscar activament perfils professionals amb experiències concretes a l’exterior.