YES, SCOTLAND...

El secretari general de l'Esport anima la selecció catalana amateur de futbol de cara a la fase intermèdia de la Copa de les Regions UEFA

El secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, ha rebut avui, al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr. Melcior Colet, la selecció catalana amateur de futbol, actual campiona de la fase estatal de la Copa de les Regions UEFA, abans de viatjar a Moldàvia aquest diumenge per disputar-hi la setmana que ve la fase intermèdia de la competició.

Foto: Jordi Estruch

En aquesta fase, la selecció catalana s'enfrontarà a AF Piatykhatska (Ucraïna), Eastern Region (Irlanda del Nord) i ARF Telenesti (Moldàvia), tres rivals fins avui inèdits. En joc hi haurà una plaça per a la fase final de la Copa de les Regions UEFA, que Catalunya va perdre l’any passat als penals contra el Vèneto (Itàlia).

 

El president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Andreu Subies, ha encapçalat la delegació de la CatUEFA, amb els 18 futbolistes convocats, tot el cos tècnic i el seleccionador Toni Almendros al capdavant. A l’acte, també hi han assistit el vicepresident de la FCF, Josep Llaó; el directiu Raül Sus, el director esportiu, Marc Vives, i el secretari general de l’entitat, Albert Baza.

 

“Aquesta recepció és perquè sentiu l’alè i el suport del Govern del vostre país. Ja comença a ser tradició rebre-us al Museu Colet per tots els èxits que heu aconseguit en els darrers anys. Això sí, encara tinc l’espineta clavada de la fase final de Vèneto i, per això, espero que aquesta vegada pugueu guanyar aquesta competició. Molta sort”, ha dit el secretari general de l’Esport.

 

Per la seva banda, Andreu Subies ha dit que “és un orgull anar de la mà amb la Secretaria General de l’Esport i desitjar a la selecció molta sort en aquesta aventura. Des de la FCF sempre estem al costat del futbol amateur i per a nosaltres és un orgull que representeu Catalunya a Europa. Vull agrair l’esforç de tots els clubs catalans de futbol perquè sense la seva tasca formativa no hauríem arribat fins aquí”.

 

La selecció CatUEFA està concentrada al CAR de Sant Cugat des d’ahir dimarts i fins diumenge, quan l’expedició viatjarà fins a Moldàvia. L’equip s’entrena amb dobles sessions diàries i demà dijous a les 17.30 h disputarà un amistós contra el Cornellà a les mateixes instal·lacions del CAR. El debut a Moldàvia està previst per al dimarts 23 de setembre a les 15h contra l’AF Piatykhatska ucraïnès.

 

Arxius adjunts

 Fotografia de la recepció (Autor: Jordi Estruch)

Departament/s 

Esport

President Mas: "Catalunya no s'ha cansat d'Espanya, s'ha cansat de l'Estat espanyol"

 En la intervenció d’obertura del debat de política general, el cap de l’Executiu insisteix en què "la determinació amb la consulta és molt ferma" i que “s’ha de votar el 9 de novembre amb plenes garanties democràtiques”

 

·         Artur Mas subratlla la importància de la unitat d’acció de les forces polítiques favorables al dret a decidir

 

·         El president assegura que “Catalunya se’n comença a sortir” i que “el Govern treballa en tots els fronts per aixecar el país”

El president Mas, durant la seva intervenció en el debat de política general

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha obert aquesta tarda el debat de política general amb una intervenció d’una hora i quart, en la qual ha subratllat que “la determinació del Govern amb el dret a decidir i la consulta és molt ferma” i que  “el full de ruta està traçat per fer-la, i fer-la bé”.

 

El cap de l’Executiu, que ha iniciat el seu discurs afirmant que el tram final d’aquest any 2014 “marcarà un abans i un després en la història de Catalunya”, ha remarcat que el Govern de la Generalitat “organitzarà la consulta del 9 de novembre d’acord amb la llei de consultes i el decret de convocatòria”.

 

Artur Mas ha expressat la seva intenció d’esgotar la legislatura “si es pot, perquè no només està a les meves mans,” i ha afegit que perquè pugui ser així “s’ha de votar el 9 de novembre amb plenes garanties democràtiques”, perquè el resultat es pugui llegir “amb nitidesa” i ser “acceptat per tothom”.

 

El president Mas ha assegurat que el fet de poder votar el 9 de novembre “és bo per a Catalunya” i també “és bo per a Espanya”, perquè significaria que l’Estat es redescobriria “tal com és realment: plurinacional”. A més, “apareixeria com un país d’alta qualitat democràtica, tolerant, capaç d’escoltar i de resoldre allò que és sobretot un repte democràtic”.

 

El president de Catalunya s’ha referit a la pregunta doble acordada per la majoria de les forces polítiques del Parlament i ha recordat que s’ha formulat amb tres opcions:“mantenir l’estatus quo actual; una transferència gran de poders dins del marc de l’actual Estat, o un Estat interdependent”. Artur Mas ha animat els favorables i els contraris a defensar cadascú la seva posició, però ha advertit que “la partida s’ha de jugar, i no té les cartes marcades; decideixen les urnes, decideix la gent”. 

 

De nou, el cap del Govern ha subratllat la “necessitat del consens i la força de la unitat” de totes les formacions polítiques favorables al dret a decidir i ha reiterat el seu compromís de consensuar amb elles les decisions de “gran complexitat i transcendència” que calgui prendre, perquè “tots els que defensem la consulta en som igualment i directament responsables”.  

 

“Catalunya i l’Estat van per vies diferents”

Davant les veus que alerten d’un xoc de trens entre Catalunya i l’Estat, el cap del Govern ha assegurat que “Catalunya i l’Estat ja van per vies diferents, i en direccions diferents”. “En el fons, no hi ha xoc de trens, hi ha allunyament dels trens”, ha conclòs.

 

En aquesta línia, Artur Mas ha afirmat que Espanya “té una greu crisi constitucional” i “les fortes mobilitzacions a Catalunya en són l’expressió més evident”. El president ha afegit que “segurament aquesta crisi constitucional d’Espanya té accents diversos que corresponen a motius també diversos, però  l’accent més pronunciat es diu Catalunya”. 

 

El cap de l’Executiu ha assenyalat que, després de 35 anys de pacte constitucional,“ens trobem en una via en què anem perdent instruments i recursos, en una via morta que no porta enlloc”, i ha afirmat que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, l’any 2010, “va expulsar la majoria de la societat catalana del pacte i del consens constitucional”.

 

 

Artur Mas ha fet notar que davant la situació que viu Catalunya “resulta inversemblant i molt simptomàtic” que l’Estat “no hagi pres cap iniciativa política” fora de “dir que no a tot, no a l’Estatut, no al pacte fiscal, no a la consulta”. “Quan una majoria aclaparadora demana ser escoltada, se la ignora; quan demana votar, se la intenta silenciar”, ha afegit el president.

 

Del “català emprenyat” al “català il·lusionat”

Davant d’aquesta situació, el president ha pronosticat que Catalunya “no s’ha cansat d’Espanya, s’ha cansat de l’Estat espanyol”, i que cada vegada hi ha més catalans i catalanes que “han desconnectat d’aquest Estat, que ja no el veuen ni el senten com el seu”.

 

 

Pel president, aquest cansament i aquesta desconnexió, que “es podrien expressar legítimament en forma d’emprenyament, cada vegada s’expressen més en forma d’il·lusió”. “Les manifestacions multitudinàries d’aquests últims anys, ja no són només les del català emprenyat, són sobretot les del català il·lusionat”, ha reblat.

 

“Catalunya se’n comença a sortir”

La recuperació econòmica i el benestar social han ocupat bona part de la intervenció del president, que ha destacat que “Catalunya se’n comença a sortir, malgrat les dificultats que moltes persones encara pateixen” i ha afirmat que “estem fent el tomb i donant la volta a una situació tremendament delicada”.

 

Artur Mas també ha alertat que les finances públiques catalanes  “estan greument amenaçades”. Ha explicat que el Govern “ha fet tot i més” per fer-les sostenibles, però ha advertit que “hem arribat al final del camí; no hi ha més marge per seguir reduint la despesa, si no es vol posar en risc la qualitat dels serveis públics i el nostre estat del benestar”. “I aquest Govern no els vol posar en risc”, ha assegurat.

 

En aquest sentit, el president ha recordat que en tres anys el seu Govern ha reduït a menys de la meitat el dèficit que es va trobar, passant del 4,6% del PIB a menys del 2%. “Ho hem fet tot i més”, ha dit, per “complir els dèficits que se’ns imposen des de Madrid”, que ha qualificat d’”arbitraris i injustos”, perquè “no es corresponen en absolut amb el pes de la nostra despesa pública ni amb la importància de les nostres responsabilitats”.

 

El president també ha denunciat que el Govern central segueix sense pagar els deutes contrets amb la Generalitat i que està incomplint la llei espanyola de finançament de les autonomies, perquè no ha revisat el model que havia d’entrar en vigor aquest any 2014.

 

Destrucció de l’autogovern

En un altre moment de la seva intervenció, el cap del Govern ha fet notar que la recuperació econòmica a Catalunya també està condicionada per l’“operació sistemàtica i continuada de desmuntatge i destrucció de l’autogovern” per part de l’Estat. Ha posat com a exemples la Llei d’Educació impulsada pel ministre Wert o la Llei d’Unitat de Mercat i ha dit que “tot apunta a convertir les autonomies, també la catalana, en pures unitats administratives prestadores de serveis, sense perfil polític i cada vegada amb menys capacitat de decisió”. “I sense capacitat de decisió no hi ha possibilitat de construir un projecte propi de país”, ha dit, i ha afegit que “l’esperit de la transició i el pacte constitucional, en aquest punt central, s’han evaporat”.

 

Restabliment de l’extra dels funcionaris

En l’àmbit d’autogovern, el cap de l’Executiu ha destacat que el Govern preveurà de cara als pressupostos de l’any 2015 el restabliment de la paga extra “que el Govern espanyol va suprimir el 2012 i que el Govern de Catalunya no va tenir més remei que perllongar els dos darrers anys”. També ha dit que “s’està perfilant com restablir les condicions horàries i salarials dels interins”.

 

Artur Mas, que ha recordat el seu compromís de destinar el que es recapti de l’impost de dipòsits bancaris a millorar les retribucions dels empleats públics, ha afirmat que mantenir la supressió temporal de la paga extra “només tindria sentit en un marc de sacrificis compartits dins de l’Estat per controlar millor els dèficits públics”, però ha afegit que, “com que no és el cas,  no té sentit que a Catalunya mantinguem un sacrifici que no val per a ningú més”.

 

Més de 70 projectes de Govern

En la tercera part de la seva intervenció, el cap de l’Executiu ha desglossat els més de 70 projectes que el Govern ha posat en marxa o té previstos per ajudar al progrés econòmic, al benestar social, a la qualitat democràtica i a la preparació de futur de l’autogovern i de la funció pública. Uns exemples, ha destacat Artur Mas, que demostren que “el Govern treballa en tots els fronts per aixecar el país”, i“no només en un de sol, com a vegades es diu amb manifesta mala intenció i faltant a la veritat”. I ha recordat que, a més, s’està fent “amb capacitat de decisió retallada i recursos retallats”.

 

En l’àmbit de la reactivació econòmica i la creació d’ocupació de més qualitat, el president ha subratllat mesures com la Llei de Formació i Qualificació Professional; la Llei d’ordenació del sistema d’ocupació i del SOC, per ajudar a agilitzar i millorar la cerca de feina; l’acabament de la L9 del metro en el tram entre Zona Universitària i Fira a l’Hospitalet, o el Nou Pla per al dret a l’habitatge, dotat amb 480 ME fins el 2016.

 

Pel que fa al Benestar i la Justícia Socials, el president ha destacat que “el Govern actua amb una clara agenda de prioritat social”, malgrat la gran limitació de recursos econòmics. En aquesta àrea, ha fet notar el “sobreesforç molt notable”de la Generalitat per finançar la Llei de la Dependència i ha recordat que la Generalitat“cobreix ja el 83% del cost de la Llei, quasi 8 punts més que el 2008”, tenint en compte que “l’Estat és l’últim de la cua a aportar recursos, fins i tot per darrera dels propis usuaris”. També ha refermat que el Govern seguirà fent una“defensa ferma i a fons del model d’escola catalana”, reconegut a Europa, tot i els “atacs sistemàtics del Govern central”.

 

En referència a la transparència i la qualitat democràtiques, el cap de l’Executiu ha expressat “la determinació clara i evident” del Govern per instaurar a Catalunya“un sistema de bones pràctiques general i lluitar contra les irregularitats i contra la corrupció, vinguin d’on vinguin i les faci qui les faci”. 

 

 

S'adjunta el discurs del president.

Arxius adjunts

 Discurs president

PDF - 0,22 MB

 El president, durant la seva intervenció

Departament/s 

Oficina del President Comunicació del Govern

Jordi Turull: "No ens tremolaran les cames per defensar la democràcia"

Des del 5è aniversari de la consulta d’Arenys de Munt, el president de CiU al Parlament recorda que aquesta població “va mostrar el camí de més llibertat i més democràcia” en què ens trobem avui  

LA NOTÍCIA EN FOTOS

1/2

• 
• 

Jordi Turull, president del grup de CiU al Parlament de Catalunya, ha respost les paraules del Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, després que ahir advertís en aplicar el Codi Penal en cas que Catalunya celebri la consulta del 9 de novembre. “Diuen que no els tremolarà la mà en aplicar el Codi Penal; a nosaltres no ens tremolaran les cames per defensar la democràcia”. Turull ha atès els mitjans de comunicació des d’Arenys de Munt acompanyat dels regidors i dels diputats de CiU Joan Morell i Marta Pascal.

En aquest sentit, el dirigent de CiU ha instat els estaments de l’Estat a respectar la separació de poders i concretament ha reclamat a l’executiu presidit per Mariano Rajoy que no s’erigeixi com a jutge. “Diuen que la llei de consultes i la celebració de la consulta és il·legal, quan nosaltres sí tenim l’aval del Consell de Garanties Estatutàries”, ha reblat.

Turull ha contrastat aquestes actituds amb la que van demostrar els ciutadans que van participar a la “V” del passat dijous a Barcelona. “És trist que s’ignori un acte tant esclatant, tant positiu i tant pacífic com el que hem viscut aquesta setmana”.    

Turull ha recordat l’esforç i determinació dels ciutadans d’Arenys de Munt, quan fa cinc anys van celebrar la consulta que preguntava sobre el futur polític de Catalunya. “Arenys de Munt ens va ensenyar el camí, el camí de més llibertat i més democràcia i de com era d’important que entitats, societat civil i partits polítics tot i les diferències, fóssim tots generosos al servei d’aquesta causa tant noble”, ha apuntat.    

Turull ha assegurat que la federació nacionalista manté la determinació i la serenitat de cara el 9 de novembre, malgrat els intents de l’Estat espanyol per curtcircuitar la consulta. Per això ha assenyalat que “mentre hi ha un poble que avança dempeus cap a l'Europa del segle XXI, hi ha l'Estat espanyol que retrocedeix a marxes forcades cap a mitjans del segle passat”.

TV3 11 setembre 2014: Moment culminant!!

V Diada de Catalunya 11 Setembre 2014 - Via Catalana Barcelona | Nationa...

President Mas: "Aquest repte es resoldrà votant amb totes les garanties democràtiques"

• El cap de l’Executiu subratlla la voluntat de convocar la consulta i posar les urnes “de tal manera que s’entengui el resultat a tot el món”

• En una entrevista a RAC 1, Artur Mas afirma que després de la manifestació d’ahir l’Estat espanyol “hauria de reaccionar”

• El president assegura que farà “tot el possible” perquè no s’esquerdi la unitat d’acció política, però demana “responsabilitat compartida”

El president Mas amb Jordi Basté, en un moment de l'entrevista

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest matí en una entrevista amb el periodista Jordi Basté, al programa El Món a RAC1, que el repte democràtic que viu Catalunya “es resoldrà votant”. El cap de l’Executiu ha reiterat la seva voluntat de convocar la consulta del 9 de novembre, perquè “el primeríssim interessat en posar les urnes sóc jo com a president del país”. I ha insistit que “perquè tingui validesa, s’ha de fer amb totes les garanties democràtiques, perquè la gent a tot el món entengui el resultat”.

 

Artur Mas ha subratllat que “tenim data i pregunta” per fer la consulta, però “ens falta la resposta, que és fonamental”. “Com a president necessito urgentment aquesta resposta,  perquè no és el mateix portar el país cap a un costat que cap a l’altre”, ha afirmat el cap del Govern, que ha remarcat que “aquest cop la decisió la prenem entre tots, no la pren un Govern, un president o un partit polític”.

 

Preguntat sobre l’actitud de l’Estat davant del repte democràtic que planteja el poble català, el president Mas ha recordat que fins ara “només ha estat el no a tot i l’estratègia de la por”, però ha afegit que el Govern espanyol “encara hi és a temps” i que després de la manifestació d’ahir “hi hauria d’haver algun tipus de reacció”.

 

En qualsevol cas, el president s’ha reafirmat en què “la consulta no es retirarà” i ha advertit l’Estat que “no inclinarem el cap, ni ens ajupirem, ni ens rendirem sense condicions”. Artur Mas ha assenyalat que hi ha dues opcions: “seure a la taula, negociar i entendre’ns com a bons veïns, com es fa en altres llocs del món”, o “de la manera que ho resolíem tradicionalment: anar el president de la Generalitat a la Moncloa a negociar amb un president del Govern espanyol, del PSOE o del PP, arribar a una sèrie d’acords, portar tot això al Parlament, i després venien els incompliments”. “Aquest cop la gent a Catalunya diu que això no es pot resoldre així”, ha reblat.

 

Sobre la possibilitat de la victòria del doble sí a la consulta, el cap de l’Executiu ha recordat que malgrat que “la consulta no és vinculant jurídicament, tenim un mandat  polític per implementar aquest resultat, que vol dir seure a negociar primer a Madrid i després a Brussel·les”. Artur Mas ha insistit que “cal fer les coses bé” i que “un Estat  de Catalunya no pot anar en contra d’Espanya ni de la UE, s’han d’acordar els termes a través  d’una negociació perquè sigui bo per a tothom”.

 

Preguntat per Jordi Basté sobre com s’imagina la Diada del 2015, el president Mas contesta que “me l’imagino havent resolt aquest repte democràtic en majúscules, havent votat, pacíficament, civilitzadament i amb un resultat que espero que sigui el més clar possible”. “Si ens n’hem sortit bé, com espero, i segons el resultat, estarem en una negociació d’aquestes característiques, però això passa  perquè hi hagi hagut un resultat en una direcció concreta”, ha explicat.

 

 

Crida a la responsabilitat compartida

En diferents moments de l’entrevista, el cap del Govern ha remarcat la importància de la unitat d’acció de les forces polítiques catalanes favorables al dret a decidir. En aquest sentit, ha fet notar que “una de les coses que ens reclama la gent als que estem en l’acció política és que no perdem el sentit del consens i la unitat” i ha assegurat que “un cop més recullo aquest guant i actuarem d’aquesta manera, com hem fet aquests darrers temps, perquè la nostra força és el consens i la unitat”.

 

Per això, el president ha assegurat que “faré tot el possible perquè la unitat no s’esquerdi”, però ha advertit que “el Govern no és l’únic responsable del consens, tothom hi ha de treballar”. I ha afegit que  “quan la gent ens demana que no posem els interessos del patit per davant del país, crec poder dir que, també per decisions difícils en altres terrenys a banda de la consulta, moltes de les coses que estem fent no van directament en benefici del nostre partit, però poden anar en benefici del conjunt del país”.Per aquest motiu, Artur Mas ha demanat que “aquesta responsabilitat sigui compartida, perquè no es poden donar tots els cops sobre el mateix ase”. 

 

Llei de consultes

El president de la Generalitat també s’ha referit a la llei de consultes que és previst que aprovi el Parlament de Catalunya la setmana vinent i on es concretaran qüestions com el cens electoral. En aquest sentit, el cap de l’Executiu ha subratllat que “totes les coses que ens podem anar trobant que són pedres en aquest camí estan pensades, el que hem de veure és si la nostra capacitat de reacció davant d’aquests obstacles és suficient per fer-ho i fer-ho bé”.

 

El president de tots

En un altre moment de l’entrevista, preguntat sobre la seva absència a la manifestació de la V, el president ha explicat que no hi va anar perquè es considera “president de tots els catalans, dels que estan a favor del sí, dels que estan a favor del no i dels que estan en contra de la consulta” i perquè la seva participació  no donés peu a “una imatge esbiaixada respecte al que ha de ser el meu paper institucional”.

 

“No s’enfonsa ni es frena res”

D’altra banda, respecte a les veus que alertaven que la confessió de l’expresident Jordi Pujol podria afeblir el procés, el president ha respost que “és un entrebanc emocional, un cop sentimental per a molta gent, potser una decepció, però no canvia res respecte a la política del país, ni enfonsa res, ni esquerda res, ni frena res”.

 

En aquest sentit, ha respost al ministre Cristóbal Montoro que “nosaltres segurament no podem donar lliçons, però tampoc hem de ser alliçonats” i ha recordat que el PP té “casos de suposades irregularitats, amb gent condemnada i a la presó”.

 

 

Arxius adjunts

 Entrevista

Departament/s 

Comunicació del Govern Oficina del President

Rull: "El 9N no és el problema, és l'oportunitat que tenim Catalunya i Espanya de resoldre aquesta situació de la forma més moderna"

Afirma que “un Govern normal i democràtic, davant el clam que s’ha vist al carrer mouria fitxa i, moure fitxa, vol dir deixar-nos votar el 9N”

LA NOTÍCIA EN FOTOS

1/4

• 
• 
• 
• 

Josep Rull, coordinador general de Convergència Democràtica de Catalunya, ha afirmat, després del nou èxit de la Via Catalana en forma de “V”, que “un Govern normal i democràtic, davant el clam que s’ha vist al carrer, mouria fitxa i, moure fitxa, vol dir deixar-nos votar el 9N”. En declaracions als periodistes, Rull ha remarcat que “el poble de Catalunya vol decidir i res ni ningú ho podrà aturar” i ha afegit que “el 9N no és el problema, és la gran oportunitat que tenim Catalunya i Espanya per resoldre aquesta situació de la forma més adequada, més moderna, més avançada i més democràtica”. “El poble de Catalunya avui li diu a Rajoy que les urnes sempre són la solució”. “Les urnes són el punt de trobada entre Catalunya i Espanya”, ha reblat. 

Rull ha qualificat la manifestació de “gran onada d’esperança, de civisme i de democràcia” i ha afirmat que “un Govern normal i sensat, propi d’una democràcia del segle XXI, hauria de moure fitxa i això seria entendre que la llei de consultes i el 9N no són el problema, són l’oportunitat”. 

El coordinador general de CDC considera que aquesta onada és imbatible: “El poble de Catalunya ha decidit ser lliure i aquesta onada no l’aturarà un Govern espanyol que no té alçada de mires o el Tribunal Constitucional”. “Això no ho decideix Madrid, votarem el 9N perquè els catalans volem votar, perquè el poble d’una manera inequívoca, amb la manifestació més gran que hi ha hagut a Europa, ha dit que vol votar”, ha afegit. 

Per tant, ha assegurat que “des dels partits polítics i des de les institucions avui ens conjurem a fer tot el possible perquè el 9N els catalans i les catalanes puguem votar lliurement i amb garanties democràtiques”. 

FIFA 15 - Official E3 Gameplay Trailer

"Independència" al FIFA 15

BONA DIADA A TOTS CATALANS i CATALANES. VISCA CATALUNYA LLIURE.

Rull: "El que ens van treure fa 300 anys per la força ho recuperarem ara amb les urnes"

El coordinador general de CDC ha defensat tres segles després “hi som com a nació i estem en condicions de recuperar la nostra llibertat”

LA NOTÍCIA EN FOTOS

1/1

• 

El coordinador general de Convergència Democràtica de Catalunya, Josep Rull, s’ha mostrat convençut que la lluita “per les llibertats i els drets que ens van prendre fa 300 anys per la força de les armes, ho recuperarem ara per la força de les urnes i de la democràcia”. Rull n’ha parlat durant el seu discurs previ a l’ofrena floral al Fossar de les Moreres, on ha recordat que “tot i que els llibres de la raó deien que el català era un poble condemnat a desaparèixer, tres segles després hi som, hi som com a nació i estem en condicions de recuperar la nostra llibertat”. 

Sobre la data i la convocatòria de la consulta, Rull ha assegurat que “s’ha especulat molt sobre el 9-N, però l’única decisió la prendrem des de Catalunya, des de la legalitat de la llei emanada d’un parlament legítim i democràtic, el Parlament de Catalunya i no ho decidiran des de Madrid, ho decidirem nosaltres. I serà votar el 9N”. En aquesta línia, el coordinador general de Convergència ha recordat que “ens han volgut trencar, esberlar, però nosaltres som una nació diversa, plural, acollidora on la pregunta que fem no és d’on vénen sinó on volem anar plegats” i això, segons ha remarcat Rull, “és la força que ens fa imparables”. 

En aquest acte emmarcat en la celebració de la Diada, Josep Rull, ha insistit en dir que el procés “no es pot aturar perquè la majoria de catalans hem decidit decidir ser lliures i això no ho atura cap Tribunal Constitucional, cap govern espanyol que li fa por la democràcia, no ho atura ningú perquè la voluntat del poble de Catalunya és granítica, sòlida i insubornable”. 

En l’acte al Fossar de les Moreres també hi ha participat la presidenta de la Joventut Nacionalista de Catalunya, Marta Pascal, que ha considerat que el futur de llibertat que els catalans anhelaven l’any 1714 “és més present que mai i el proper 9-N podem decidir ser lliures i ho farem il·lusionats, serens, ferms, pacíficament i democràticament votant a les urnes”. 

En aquest sentit, Pascal ha defensat el dret dels catalans a votar en la consulta del novembre i ha apuntat que “ens volien aniquilar, nosaltres votarem, ens amenacen, nosaltres votarem, ens volen capcots i sotmesos, nosaltres votarem, volen arraconar la nostra llengua, nosaltres votarem; nosaltres votarem sí o sí i votarem, evidentment, sí-sí”. Per això la presidenta de la JNC ha qualificat aquest moment “d’hora decisiva de la nostra nació” i ha apel·lat a “fer camí tots junts, a aparcar el que ens separa i a caminar amb el cap ben alt”.

Olesa de Montserrat: CDC i UDC han triat candidats a cap de llista per a les municipals

 Les agrupacions locals de Convergència Democràtica de Catalunya i d'Unió Democràtica de Catalunya van celebrar sengles assemblees extraordinàries, els dies 25 d'agost i 1 de setembre respectivament, per elegir els corresponents candidats a cap de llista per CiU a les properes eleccions municipals, que estan previstes per al maig de 2015.

Els candidats nomenats per les assemblees són Mercè Jou, d'Unió Democràtica de Catalunya, i Domènec Paloma, de Convergència Democràtica de Catalunya.

El proper dijous 18 de setembre hi ha convocada, a les 21:00 hores, l'assemblea conjunta dels militants de Convergència i dels d'Unió per a elegir la persona que encapçalarà la llista de CiU a les eleccions municipals de 2015.

http://ciuolesa.blogspot.com.es/2014/09/cdc-i-udc-han-triat-candidats-cap-de.html

Official Statement by the President of the Generalitat: National Day of Catalonia 2014

Official Statement by the President of the Generalitat: National Day of Catalonia 2014

Official Statement by the President Mas

Dear compatriots,

 

 

This year we celebrate a National Day of Catalonia that is both special and different. It is special because it marks the three-hundred year anniversary of the events of 1714, and different because it will be the last of our National Days to occur before the upcoming referendum on November 9^th.

 

On this year during which we commemorate the Tricentennial, I have chosen to speak to you from the Hall of St. George inside the Palace of the Generalitat. This is a space of truly significant historical importance: in 1706, the last Catalan Courts assembled by Archduke Charles met in this very hall. The formation of the Catalan Courts [as heirs to the earlier Peace and Truth assemblies] in the 13^th century is considered the birth of the first parliamentary political system in Europe. Indeed, our spirit of democracy has been hundreds of years in the making.

 

It was also here, in the Hall of St. George, that the decision was made in 1713 to defend the Catalan Constitutions and bravely resist the Bourbon forces during the siege of Barcelona until their troops finally entered the city on September 11^th, 1714.

 

One must be familiar with our history in order to remember the profound depth of the Catalan people’s democratic convictions. During times when some seek to undermine, distort or even deny our past as a country, it is more necessary than ever to commemorate what we have been and to remember that the heroic defense of Barcelona, and all of Catalonia, three centuries ago sought to defend some of the most advanced laws of that age against absolute power exercised absolutely. And it was precisely that homogenizing absolutism, the victor of the war, which aimed to annihilate our identity, our language, and our parliamentary constitutional regime.

 

To commemorate these things is also to remember that we are a country that wants to do things well, that wants to debate things, sharing contrasting ideas and opinions, and making decisions in true democratic fashion: by voting. This is what we can learn from the Catalan society of three hundred years ago, and this is what some would now prefer that we forget.

 

Three centuries have come and gone. A lot has happened. But today we are still navigating through a turbulent sea filled with great difficulties which affect many people, our compatriots. These difficulties have been, and remain, so great, and the obstacles so powerful, that we very well could have been erased from the landscape of European nations. But that has not been the case: the Catalan nation is very much alive; we have a country and we are democratically, civically, and peacefully preparing ourselves to determine our own collective future, which belongs to seven and a half million Catalans. Native Catalans, adopted Catalans, and new Catalans coming from other places – whatever the case – are all protagonists in the present and future of Catalonia. When the hour to decide our future arrives, all Catalans will have the same power: the power of their vote.

 

I have said from the very beginning that the political process alive in Catalonia today has been supported by two great pillars: the social majority that has made it possible and the political consensus that has buttressed it. Tomorrow, a significant number of our people will again show the world how Catalans understand the meaning of freedom and democracy. And like last year, the demonstrations this year will make it clear that the social majority that has made this process possible is not weakening but, to the contrary, is becoming stronger and more alive than ever. All should take note of this.

 

My commitment to calling the referendum, once the Parliament of Catalonia has approved the legal means by which to hold it, remains firm. We have come this far with a political majority which, from the great ideological diversity that we have in Catalonia, has made all the necessary decisions to get us to where we are today. I hope that this consensus will not only remain strong and unbroken, but will become even larger in order to continue responding to the aspirations and the will of the majority of our society.

 

I would also like to a take a moment to be explicitly clear with the central government and the institutions of the Spanish State: there is still time to listen to the Catalan people’s peaceful and democratic outcry. Silencing the voice of a people who want to talk is an error; to deny the right to vote to those who see the ballot box as the solution rather than the problem is a double error. The Catalan people do not wish to impose any decision; we want to be heard, we want to talk, we want to vote, and we want to find an arrangement that is good for everyone.

 

Catalans want to vote. We want to vote in order to become the masters of our own future and to be able to decide how to best respond to the needs of our fellow citizens. We are not moved by the desire to be better than others, but by the desire that we may become better ourselves. We aspire, as all rightly do, to a better future – a future in which we can live side-by-side in harmony with the other peoples of Spain and Europe. We aspire to be treated like the other nations of the world so that we have the power to make our own decisions about our economy, our welfare, our public services, our identity and the form of our relationships with other nations of the world. We aspire to strengthen our ancient ties with Europe, which as a political entity also continues to grow and evolve as it moves into the future.

 

We now have the opportunity, one of those rare occurrences that arises from time to time in history, to lay the foundation for a better Catalonia; to overcome our faults, our weaknesses, and our flaws; to put aside our occasionally excessive internal divisions; to build the country of our future on more solid ground, with greater transparency and a higher quality of democracy. Our ambition for that quality of democracy should be equal to the centuries-long trajectory of democratic convictions in our country. Having one of the oldest Parliaments in Europe should be a powerful stimulus for aspiring to have one of the best democracies in Europe. And yet we are still far from that noble and necessary objective.

 

During this important time for Catalonia, as we find ourselves once again under the attentive watch of a world that is curious about us, I call upon all Catalans to show the very best of what our country truly is: a Catalonia that is convivial, civic, well-mannered, respectful, tolerant and inclusive; a Catalonia committed to social justice, faithful to its traditions of dynamism, entrepreneurship, and creativity; and a Catalonia that loves freedom and liberty.

 

Long live Catalonia!

Arxius adjunts

 Mensaje en castellano

PDF - 0,075 MB

 Official Statement

 Official Statement

Departament/s 

Oficina del President

President Mas: "El poble català tornarà a demostrar al món quina és la via catalana d'entendre la democràcia i la llibertat"

• El cap de l’Executiu assegura en el missatge institucional amb motiu de la Diada que “silenciar la veu d’un poble que vol parlar és un error” i “negar el vot a qui veu en les urnes la solució, i no pas el problema, és un error doble”
• Des del Saló Sant Jordi, el president assenyala que “la majoria social i el consens polític” vertebren el procés català i que la seva “voluntat” és que “aquesta unitat no s’esquerdi i, fins i tot, es pugui ampliar”
• “No ens mou l’afany de ser millor que els altres, sinó de ser millors nosaltres mateixos”, destaca el cap de l’Executiu

 

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat avui, en el missatge institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, que, demà, “una part significativa del poble català tornarà a demostrar al món quina és la via catalana d’entendre la democràcia i la llibertat”.

 

Els catalans i les catalanes, ha destacat Mas, evidenciaran de nou que “la majoria social que fa possible el procés polític que viu Catalunya no defalleix, sinó que continua més viva i forta que mai”. Una actitud de la qual ha afirmat que“se n’hauria de prendre bona nota”.

 

L’any de la commemoració del Tricentenari, el president ha volgut adreçar als ciutadans el missatge institucional de la Diada des del Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, per la seva “significació històrica especial”, ja que el 1706 s’hi reuniren les darreres Corts Catalanes convocades per l’arxiduc Carles. Unes Corts creades al segle XIII i hereves de les assemblees de Pau i Treva que “són considerades el naixement del primer parlamentarisme a Europa. El nostre sentit de la democràcia ve de molt lluny”, ha destacat Mas.

 

També aquest emblemàtic saló del Palau de la Generalitat va ser el lloc on l’any 1713 es prengué la decisió de defensar les Constitucions Catalanes i resistir heroicament a Barcelona, fins que es produí l’entrada de les tropes borbòniques l’11 de setembre de 1714.

 

El president ha assegurat que, “en moments en què es vol menystenir, desvirtuar i fins i tot negar el nostre passat com a país, es fa més necessari que mai commemorar el que hem estat”, i recordar que la defensa heroica de Barcelona, i de tot Catalunya, va ser “per defensar unes lleis de les més avançades del moment i que es contraposaven al poder absolut exercit de manera absoluta”.

 

Avui, tres segles després dels fets de 1714, el president ha subratllat que “la nació catalana és viva; tenim país; i ens preparem democràticament, cívicament i pacíficament per decidir el nostre futur col·lectiu”. I ha afegit que “la majoria social i el consens polític que el vertebra” són els dos pilars sobre els quals es recolza el procés polític català.

 

En referència a aquest consens polític, el president ha assegurat que la seva voluntat és que “aquesta unitat no s’esquerdi i, fins i tot, es pugui ampliar”, per seguir donant resposta a la voluntat majoritària del poble.

 

 

“Silenciar la veu d’un poble que vol parlar és un error”

 

“El meu compromís per convocar la consulta és ferm”, ha defensat el cap de l’Executiu, i ha aprofitat la solemnitat del moment per recordar al Govern i a les institucions de l’Estat que “encara són a temps per escoltar el clam pacífic i democràtic d’aquest poble”. “Silenciar la veu d’un poble que vol parlar és un error; negar el vot a qui veu en les urnes la solució i no pas el problema és un error doble”, ha defensat.

 

Amb aquestes paraules, el president Mas ha recordat que el poble català “no vol imposar una decisió”, sinó que “vol ser escoltat, vol parlar, vol votar i vol arribar a bons acords per a tothom”. I que vol fer-ho “per guanyar el nostre futur i poder decidir com donar millor resposta a les necessitats dels nostres conciutadans”.

 

En aquest sentit, el cap del Govern ha subratllat que “no ens mou l’afany de ser millors que els altres, sinó de ser millors nosaltres mateixos”, i que l’aspiració del poble és tenir “un futur millor” que passa per la “concòrdia i de solidaritat” amb la resta de pobles d’Espanya i d’Europa.

 

“Anhelem ser tractats com les altres nacions del món i, per tant, poder decidir per nosaltres mateixos sobre la nostra economia, el nostre benestar, els nostres serveis públics, la nostra identitat i la forma de relacionar-nos amb les altres nacions d’Europa i del món”, ha defensat. I ha afegit que Catalunya vol construir aquest futur “reforçant els nostres molt antics lligams amb Europa”.

 

En aquesta construcció d’un país millor, el president ha assegurat que “la nostra ambició de qualitat democràtica ha d’estar a l’altura de la llarguíssima trajectòria de conviccions democràtiques del nostre país”, i que el fet d’haver tingut un dels Parlaments més antics d’Europa “hauria de ser un potent estímul per aspirar a tenir una de les millors democràcies d’Europa”.

 

“En aquesta hora gran que viu Catalunya, un cop més sota la mirada atenta i potser curiosa del món, us convido a totes i a tots a projectar la millor realitat del nostre país: la Catalunya convivencial, cívica, culta, respectuosa, tolerant i integradora; i la Catalunya compromesa amb la justícia social, fidel a la seva tradició dinàmica, emprenedora i creativa, i amant de la llibertat i de les llibertats”, ha reblat el president de la Generalitat al final del seu missatge.

 

Arxius adjunts

 Missatge institucional Diada'14

 Missatge institucional Diada'14

 Missatge institucional del president

PDF - 0,104 MB

 Missatge institucional del president Mas amb motiu de la Diada

Departament/s 

Oficina del President Comunicació del Govern