dimecres, 30 d’abril del 2014

Tremosa diu que la UE cuestiona l’Estat Espanyol

29/04/2014
tremosa 1 DSCF9069_optJa som en campanya. El candidat de CiU a les pròximes Eleccions Europees, Ramon Tremosa, va ser ahir a Santa Coloma, en un dinar amb amb una cinquantena de comerciants i empresaris, organitzat per l’agrupació local. Va dir que Europa ha fet “una esmena total a l’Estat espanyol”, per la seva política econòmica.
Tremosa es va esforçar de valent per explicar la influència de la UE en la vida dels catalans. Va posar exemples senzills i comprensibles: la reducció al 0% de comissió de les targetes de crèdit, de la fi dels preus abusius del roaming (trucades i dades a l’estranger), la liberalització dels preus dels bitllets aeris i l’escut que ha suposat l’euro en aquesta crisi.
Carles Combarros l’havia presentat com l’eurodiputat que havia presentat més iniciatives que PP i PSOE junts: 1.100.
tremosa DSCF9074_optTremosa va recalcar que no es podrà agafar diners públics per a sanejar bancs, com a fet l’Estat Espanyol. Això, no serà possible gràcies a la unió bancaria.
Referèndum
El candidat va assegurar que l’anomenat procès català va pel bon camí i en alguns moments de la seva intervenció parlava com si fos un fet. Es va referir a l’importància del Referèndum escocès, que creu que guanyaran els nacionalistes. En qualsevol cas, va assenyalar que cal anar a votar en aquestes eleccions europees per donar un altre exemple de civisme i seriositat a Europa.
http://www.gramenet20.com/tremosa-diu-que-la-ue-cuestiona-a-lestat-espanyol/

Benestar Social i Família i la Taula del Tercer Sector impulsen la campanya per marcar la casella de fins d'interès social en la declaració de la renda

Neus Munté ha reiterat el compromís de treballar perquè l’Estat compleixi amb les sentències judicials i atorgui a Catalunya la gestió de les subvencions amb càrrec a l’assignació de l’IRPF
El Departament de Benestar Social i Família i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya han impulsat conjuntament un any més la campanya per incentivar els i les contribuents de Catalunya a marcar la casella“altres fins d’interès social” en la seva declaració de la renda. La iniciativa, que porta el lema “El millor de la declaració de renda”, l’han presentada aquest matí la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté; la presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, Àngels Guiteras; i el director de l’àrea Inserció Social de la Fundació Salut i Comunitat, Toni Garín. La consellera ha volgut destacar que “un gest tan senzill com és marcar una casella permet portar a terme programes concrets per a persones vulnerables”. I en aquest sentit, ha insistit que “encara un 32% de declarants de Catalunya no marca cap casella. Des de la humilitat fem aquesta campanya un any més per explicar que marcar-la no té cap cost, però sí un valor enorme”.
 
La campanya recorda el dret de la ciutadania a decidir sobre la destinació d’una part dels seus impostos i en aquest sentit, la consellera Munté ha fet una crida a la ciutadania a marcar aquesta casella a través de la qual es financen programes concrets portats a terme per entitats socials, dirigits a persones amb discapacitat, gent gran, persones amb risc d’exclusió social, infància, famílies i dones, entre altres.
 
Aquesta campanya es realitza conjuntament amb la Taula d’Enitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que comprèn 32 federacions que representen prop de 4.000 entitats no lucratives que actuen en el camp social.
 
Catalunya és la comunitat on hi ha un major percentatge de declarants que marca la casella de finalitats socials. L’any passat, amb aquesta casella es van recaptar 52 milions d’euros que es van destinar, majoritàriament, a programes socials, tot i que també una part va anar dirigida a projectes de cooperació internacional i de medi ambient. Finalment, però, només van retornar 30 milions per a programes socials, és a dir, 22 menys del total aportat pels contribuents catalans.
 
Les estadístiques demostren que Catalunya no és només la comunitat autònoma on més es recapta pel fet de ser, per exemple, un dels territoris amb més població, sinó que les dades indiquen que molta més gent, voluntàriament, opta per marca la casella que destina el 0’7% de l’IRPF a fins socials: el 48% de catalans que van fer la declaració de renda l’any passat va marcar la casella que destina el 0’7% de l’IRPF a fins socials, respecte a un 36% de ciutadans del conjunt de l’Estat que van optar per aquesta opció.
 
La consellera Munté ha volgut destacar també que “marcar la casella de fins socials no és incompatible amb marcar la casella destinada a l’Església”, ja que si es marquen les dues caselles el contribuent està destinant un 0’7 del seu IRPF a cada una de les dues opcions. Aquesta va ser la opció escollida per un 10% de catalans i un 16% de ciutadans del conjunt de l’Estat.
 
La consellera també ha volgut aprofitar l’acte de presentació de la campanya per reiterar la voluntat del Govern de la Generalitat de seguir treballant per tal que l’Estat compleixi amb les sentències judicials i atorgui a Catalunya la gestió de les subvencions amb càrrec a l’assignació de l’IRPF. “El Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem ens han donat la raó fins en 12 sentències i constaten que tant les bases com la convocatòria de subvencions per a la realització de programes de cooperació i voluntariat socials amb càrrec a l’assignació del 0,7% de l’IRPF vulneren les competències autonòmiques de gestió de subvencions i deixen clar que és la Generalitat a la que li correspon, en el marc de les seves competències exclusives, la tramitació, resolució i pagament d’aquestes ajudes. En aquesta reivindicació no farem ni un pas enrere”, ha dit Munté.
 
Per acabar, Neus Munté, Àngels Guiteras i Toni Garín han demanat la complicitat de mitjans de comunicació i de la ciutadania en general per “fer arribar a tots els ciutadans i ciutadanes la importància de marcar aquesta casella. Un 60% dels catalans ja ho fa, fem arribar aquest missatge al 40% restant”.
 
Enguany la campanya ha estat presentada al Centre d’Addiccions de la Fundació Salut i Comunitat, a l’Hospitalet de Llobregat, una de les moltes entitats socials catalanes que durant el 2013 van rebre diners provinents del 0’7% de l’IRPF de la declaració de renda de l’any anterior.

La Internacional Liberal recolza la consulta sobre el futur del poble de Catalunya

L'aliança que agrupa els partits liberals de tot el món demana un diàleg real entre els governs català i espanyol, dona suport al dret a decidir dels catalans, proposa l'exemple d'Escòcia i reclama una UE prou forta i flexible per oferir una alternativa viable

La Internacional Liberal ha expressat el seu suport a la consulta per a que els catalans i les catalanes expressin la seva voluntat sobre el futur de Catalunya. El text, aprovat aquesta tarda al 59è Congrés d'aquesta organització, que s'ha celebrat aquest cap de setmana a Rotterdam (Holanda), expressa preocupació per la manca d'un diàleg real entre el govern espanyol i el govern català, recolza qualsevol decisió que prengui el poble de Catalunya sobre el seu futur assenyala el referèndum pactat entre Escòcia i el Regne Unit com el millor model de solució pel cas català. També subratlla que qualsevol negociació entre els dos governs no ha d'implicar en cap cas la renúncia del poble de Catalunya al seu dret a decidir expressat democràticament, i reclama que la Unió Europea ha de ser prou flexible i forta alhora per tal d'oferir una alternativa viable als pobles europeus que vulguin expressar-se.  

Més de 75 partits i entitats de 64 països han participat en el congrés de la Internacional Liberal, que ha experimentat un relleu en la presidència, en la que l'holandès Hans Van Balen ha estat succeït per l'andorrà Juli Minoves. La representació catalana ha estat integrada per la Fundació Llibertat i Democràcia, vinculada a Convergència Democràtica, encapçalada pel vicepresident de la Internacional Liberal i diputat al Congrès dels Diputats, Jordi Xuclà, i a la que ahir al vespre s'hi va sumar el president de la Generalitat i de CDC, Artur Mas. També n'han format part el vicepresident del Partit Liberal Demòcrata Europeu, Marc Guerrero, i Roger Albinyana com a membre del secretariat internacional de CDC.

El president Mas va participar al sopar de gala del congrés, on va compartir taula amb Mark Rutte, ministre-president d'Holanda, que va ser l'encarregat de fer el discurs d'obertura del sopar; i també amb Sigmundur Gunnlaugsson, primer ministre d'Islàndia; Guy Verhofstadt, president del grup liberal-demòcrata al Parlament Europeu i candidat a la presidència de la Comissió Europea; Slobodan Petriovic, primer ministre de Kosovo; Mohamed Laenser, ministre d'Urbanisme i Territori del Marroc; i Chafik Rachadi, vicepresident del Parlament del Marroc, entre d'altres.

El suport a la consulta i a una solució democràtica i dialogada al procés català està inclòs a la ponència "The World Today". La proposta catalana es va aprovar sense cap oposició. El president Artur Mas ha felicitat els responsables de la iniciativa, i ha subratllat que "el suport dels nostres socis de partits liberals, demòcrates i reformistes de tot el món mostra que a tot arreu s’entén que la forma civilitzada de resoldre els conflictes és votant". "La majoria del poble de Catalunya proposa una via sensata i pacífica, i per això tantes persones i organitzacions d'orígens molt diferents han coincidit en que el plantejament que fem des de Catalunya és pertinent i de sentit comú" ha afirmat el president.

"En el nostre camí estem molt i molt ben acompanyats per molta gent de fora de Catalunya, que no entenen com s'impedeix votar un poble que ha expressat el seu desig de fer-ho a les urnes el novembre de 2012, en mobilitzacions massives cada Onze de Setembre i que ho expressa diàriament de mil maneres: volem votar, i votarem. Ho entén gairebé tothom", ha afegit Artur Mas. El president ha destacat "la gran tasca de Hans Van Balen al capdavant de la IL en la promoció arreu del món dels valors de la llibertat, la democràcia, els drets humans, el lliure mercat i la solidaritat", i també "la seva comprensió i profunda amistat envers Catalunya i la seva causa que, com va dir el president Companys, és també la causa de la llibertat". En aquest sentit, Artur Mas ha assenyalat que "amb en Juli Minoves aquest conjunt de valors estan en les millors mans possibles".

El text aprovat pel 59è congrès de la IL diu així:

"Liberal International expresses concern over the lack of real dialogue between the Government of Catalonia and the Government of Spain to discuss a negotiated road-map over the future of Catalonia. Liberal International will support any decision taken by the Catalan people to decide their own future. The democratic model set by the Government of the United Kingdom and the Government of Scotland, where an agreement was reach between the two governments to hold a Referendum to decide the political future of the Scottish people, should be used as a positive example in the discussions between the Governments of Catalonia and the Government of Spain. Nevertheless, any potential or future discussions between the two governments should never imply the renunciation of the right of the Catalan people to decide their own future, granting that this is always set up through democratic means. The European Union has to be flexible and strong to offer a viable alternative for those peoples that want to democratically express themselves within it".

(La Internacional Liberal expressa la seva preocupació per la manca de diàleg real entre el govern de Catalunya i el govern d'Espanya per discutir un full de ruta negociat sobre el futur de Catalunya. La Internacional Liberal donarà suport a qualsevol decisió presa pel poble de Catalunya per decidir el seu propi futur. El model democràtic establert pel govern del Regne Unit i el govern d'Escòcia, en el que s'ha arribat a un acord per celebrar un referèndum per decidir el futur polític del poble escocés, ha de ser utilitzar com un exemple positiu en les converses entre els governs de Catalunya i Espanya. Tanmateix, qualsevol potencials o futures converses entre els dos governs mai han d'implicar la renúncia del dret a decidir del poble català a decidir el seu propi futur, sempre que sigui per mitjans democràtics. La Unió Europea ha de ser flexible i forta per oferir una alternativa viable a aquells pobles dins la Unió que de manera democràtica volen expressar-se).

La Internacional Liberal, fundada a Oxford el 1947, agrupa més de 109 partits liberal-demòcrates i reformistes i entitats de 82 països d'arreu del món. Els principis que els agrupen son la defensa dels drets humans, d'eleccions multipartidistes lliures i democràtiques, la justícia social, la tolerància, l'economia social de mercat, el lliure comerç, la sostenibilitat ambiental i un fort sentit de la solidaritat internacional. Des del 1975 n'és el representant català la Fundació Llibertat i Democràcia, fundada per Ramon Trias Fargas i vinculada actualment a Convergència Democràtica de Catalunya.

Comunicat de CDC i la fundació Nous Catalans en relació a la informació publicada al diari El Mundo


  • Convergència Democràtica de Catalunya i la fundació Nous Catalans neguen qualsevol relació i vincle amb “l’islamisme radical” com apunta l’edició d’avui del diari El Mundo.

  • CDC i Nous Catalans posen en valor la tasca del sr. Khalid Shabaz, centrada en integrar la comunitat paquistanesa i asiàtica a Catalunya. 

  • A 26 dies d’unes noves eleccions, el mateix mitjà de comunicació i els mateixos periodistes intenten, ara, vincular el president Mas i Convergència i Unió amb “l’islamisme radical”. La intencionalitat és clara.

  • Respecte les activitats personals i professionals dels militants o afiliats de qualsevol partit polític, en cas que hi hagi algun fet presumptament delictiu, en un estat de dret, el mecanisme no és, mai, la filtració en un mitjà de comunicació.  

Turull: "Si la diferència entre somni i realitat és quan hi ha una data, nosaltres la tenim"

En una conferència a El Círcol de Reus, crida als assistents a “sentir-se protagonistes” d’un moment de gran transcendència i “participar del procés per poder dir d’aquí uns anys jo també hi era i ho vaig fer possible” 

Jordi Turull, president de CiU al Parlament de Catalunya, ha ofert avui una conferència a El Círcol de Reus sota el títol “Sí, vull votar”. En la seva intervenció, ha fet una crida a tots els assistents a “sentir-se protagonistes i no espectadors” d’un moment de gran transcendència i participar del procés per “poder dir d’aquí uns anys jo també hi era i ho vaig fer possible”. En aquest sentit, ha subratllat la importància de les eleccions europees, el següent pas en el camí a la consulta, i ha alertat que “si el 25 de maig vota menys gent que a la resta de l’Estat espanyol, el procés s’afebleix”. En canvi, “si la força política de qui lidera el procés, surt victoriosa, el procés s’enforteix”.

Turull ha exposat que “la diferència entre somni i realitat és quan hi ha una data i nosaltres la tenim” i “hem de fer-ho bé per fer-ho possible”. Fer-ho bé vol dir, segons Turull, pensar en “què podem aportar perquè vagi bé el procés”; “tenir generositat, perquè la incoherència no és que es faci al 100% com tu vols sinó que no ho féssim possible per no cedir”; i la “transversalitat, perquè l’Estat vol lligar el procés a un nom i un cognom però no pot perquè, tot i el lideratge del president, aquest procés té milers de noms”.

El president de CiU al Parlament ha advertit que amb la relació actual amb l’Estat espanyol “tenim data de caducitat, ho tenim com a nació i ho té el nostre estat del benestar”. “Anem cap a la residualitat”, ha continuat, “ens trobem en una situació de supervivència del nostre autogovern i d’emergència de les nostres finances” perquè l’Estat espanyol, com “més modern, democràtic i europeu ha estat, en comptes de ser més sensible cap a Catalunya, s’ha atrevit més que mai amb Catalunya”. “Nosaltres volem servir els ciutadans i per fer-ho necessitem tots els instruments d’un estat”, ha conclòs. 

Tremosa: "Per mantenir l'estat del benestar necessitem un Estat català"

El candidat de CiU a les europees destaca que l'Estat espanyol cobra interessos més alts a Catalunya que la troika a Grècia

El candidat de CiU a les eleccions europees del 25 de maig, Ramon Tremosa, ha defensat que, en l'actual context econòmic,  "per mantenir l'estat del benestar necessitem un Estat català". Durant una conferència organitzada per Fòrum Europa Tribuna Catalunya, ha advocat per l'estabilitat pressupostària com la clau per evitar que el dèficit i el deute públic es disparin.

En aquest sentit, ha recordat que, tal com expliquen alguns líders europeus com Martin Schulz,"quan cal corregir dèficits i deutes que s'han multiplicat, només es pot fer augmentant impostos i amb privatitzacions". Per tant, ha dit, "per evitar aquestes mesures cal que els comptes quadrin".

Tremosa també ha advertit que "l'Estat espanyol cobra a la Generalitat de Catalunya interessos més alts que la troika a Grècia". Concretament, el Fons de Liquiditat Autonòmic s'emporta el 5,25%, mentre que la troika cobra un 1,5% a Atenes.

El candidat ha ofert una conferència que s'ha tancat amb un col·loqui amb els assistents. L'encarregada de presentar l'acte ha estat la consellera de Benestar Social i Família Neus Munté.

dilluns, 28 d’abril del 2014

President Mas: "El país viu un moment en què té set de democràcia de qualitat"

El president Mas durant la seva intervenció en l'acte de celebració del Dia de les Esquadres
 
El cap del Govern ha presidit aquest migdia, acompanyat del conseller Espadaler, l’acte central del Dia de les Esquadres
 
·        Artur Mas reivindica el cos de Mossos d’Esquadra “com una autèntica estructura d’estat”
      
·        El president  lloa la tasca dels servidors públics i assegura que l’exigència dels ciutadans “ens obliga a aprendre dels errors”
 
 
 
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest migdia que Catalunya “viu un moment en què té set de democràcia de qualitat”, i ha reivindicat aquest concepte “com un valor arrelat a les profunditats de la història del país, juntament amb el de la llibertat”. Són dos valors, ha afegit el cap de l’Executiu, que associats al concepte de seguretat en sentit ampli que hi ha al país, es converteixen “en estàndard del que significa la nostra societat i la nostra nació catalana”.
 
Artur Mas ha pronunciat aquestes paraules en el decurs de l’acte central del Dia de les Esquadres que s’ha celebrat aquest migdia a L’Auditori de Barcelona, amb l’assistència del conseller d’Interior, Ramon Espadaler, i la resta dels principals comandaments del cos de mossos d’esquadra. En el decurs de l’acte, s’han atorgat 218 medalles i 5 plaques commemoratives a membres del cos de Mossos d’Esquadra, altres cossos policials, la judicatura i la societat civil.
 
El president ha aprofitat la seva intervenció per reivindicar el cos de Mossos d’Esquadra com una “autèntica estructura de país, en majúscules”, que, ha dit, s’ha construït “a base de grans esforços, molta voluntat, projecte i la determinació de tirar-ho endavant”. El cap de l’Executiu ha recordat “les arrels profundes i antigues” de la policia catalana, que al llarg de la seva història “ha passat molts tràngols igual que la trajectòria del país, el qual ha hagut d’anar recuperat i fent ressorgir moltes d’aquelles estructures que en algun moment varen existir”. Per això, Mas ha volgut remarcar que “aquestes estructures de país no són passatgeres sinó que hi són per quedar-se”.
 
El president ha reflexionat també durant el seu parlament sobre les exigències a què els servidors públics estan sotmesos tant per part dels ciutadans com per les circumstàncies que els envolten. Artur Mas ha recordat que ser servidor públic és una opció i que aquest fet “ens obliga a tots plegats a què, en condicions especialment difícils i adverses, també de les finances públiques, fem la nostra feina amb gran exigència i amb la major diligència i eficàcia possible”.  
 
Pel president, aquesta exigència dels ciutadans “és cada vegada més clara i contundent a mesura que la nostra democràcia avança”; per això, ha reclamat que cal també “l’exigència dels deures”, uns deures, ha assegurat, que“moltíssims servidors públics els tenen perfectament arrelats i gràcies a això el país funciona”, la qual cosa els ha volgut agrair.
 
En aquesta línia, el cap de l’Executiu ha emmarcat com una “altra exigència molt dura” dels servidors públics les equivocacions que es puguin cometre. “Els encerts són infinitament més grans que els errors, però els errors es veuen més perquè estan sotmesos a l’escrutin públic”, ha dit, i ha afegit “el pitjor d’un error no és cometre’l, perquè tots som humans i hi estem exposats, el pitjor és no aprendre del que ha significat i, per tant, no tenir voluntat real d’esmenar-lo”. “La voluntat d’esmena ha de ser permanent”, ha reblat.
 
Prèviament a la intervenció del president, hi ha parlat el comissari en cap dels mossos Josep Lluís Trapero, i el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, qui ha agraït al president Mas que hagi presidit l’acte de les Esquadres 2014. Espadaler ha destacat com a valors de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra la “ proximitat, voluntat de servei, integritat i eficiència”, i ha assegurat que la missió dels Mossos és complexa perquè “tenim l’encomana que ens confereix l’autoritat, que volem completar amb l’autoritas que es guanya cada dia”.
 
Lliurament de medalles i plaques commemoratives
 
Enguany, 76 mossos d’esquadra han estat reconeguts amb medalla, totes elles de bronze amb distintiu blau, per la seva trajectòria professional. Altres 74 membres del cos de Mossos d’Esquadra (CME) han rebut medalla per diverses actuacions meritòries que han tingut lloc al llarg de l’any 2013. 
 
En aquest apartat, 3 són medalles d’or amb distintiu vermell per a mossos que actualment es troben en situació d’incapacitat permanent a conseqüència d’accidents patits durant el seu servei. També s’entrega 1 medalla d’argent amb distintiu vermell a un agent ferit amb dues ganivetades quan intercedia en un conflicte veïnal a Lleida el passat 12 de juliol; i 1 d’argent amb distintiu blau, a un mosso que, el passat 17 d’agost, va evitar la mort d’un home amb una deficiència psíquica del 80% que s’havia llençat al canal de Vallmanya. També s’han atorgat 3 medalles de bronze amb distintiu vermell.
 
D’entre les actuacions meritòries que han merescut medalla de bronze amb distintiu blau, destaquen l’actuació d’un mosso per la detenció ‘in fraganti’ d’un homicida a Castelldefels, que va matar una persona durant una discussió en un bar el passat 7 de setembre de 2013.
 
L’actuació de diversos efectius del cos en el dispositiu de la Via Catalana del passat 11 de setembre també ha estat mereixedora de medalla amb distintiu blau. Un mosso és distingit pel desmantellament d’una de les branques familiars del clan dels Jodorovic, que va culminar amb 9 detinguts i l’eliminació de dos punts de venda i diversos punts de subministrament al districte de Sants-Montjuïc, Gràcia i també a L’Hospitalet de Llobregat.
 
Un caporal i un mosso reben medalla per arriscar la seva integritat física per socórrer a un ciutadà que va quedar atrapat a l’interior d’un pis en flames, el passat 2 de desembre a Girona. Són reconeguts també dos agents d’una patrulla de Salou que van realitzar reanimació cardio-pulmonar a una dona que havia quedat inconscient mentre passejava, el 8 de febrer de 2013.  Així mateix, són distingits amb medalla amb distintiu blau dos mossos que el passat mes d’octubre van salvar una persona que s’ofegava a la platja de la Barceloneta.
 
Un caporal i un mosso són condecorats per la seva participació en un dispositiu que va permetre detenir 37 persones que integraven un grup molt especialitzat que cometia robatoris en tot tipus d’establiments principalment de Viladecans i també altres il·lícits penals, com tràfic de drogues, robatoris violents, robatoris a domicilis i furts.
 
D’altra banda, durant l’acte s’han entregat 2 plaques commemoratives, en reconeixement a la tasca que realitzen els mossos destinats a la Unitat de Coordinació Transfronterera del Pertús; i als mossos que integren la comissaria de Vielha-Alta Ribagorça, per la seva dedicació i esforç durant les inundacions que va patir la Vall d’Aran el passat mes de juliol. 
 
En agraïment a la col·laboració externa
Durant l’acte el CME ha volgut reconèixer també la contribució de membres d’altres cossos policials, la judicatura i la societat civil en la millora de la seguretat pública del nostre país amb la concessió de 68 medalles i 3 plaques commemoratives.
 
Aquestes darreres s’han atorgat a Emprenta Agpograf, el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya i Shoot4Change per participar de manera altruista en l’elaboració del primer calendari solidari de Mossos i l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC).
El CME també ha volgut agrair la tasca desenvolupada per efectius de Bombers, Protecció Civil, ISPC i Agents Rurals, així com membres de policies locals de diferents municipis, el Cos Nacional de Policia (CNP), la Guàrdia Civil, l’Ertzaintza, la Policia Foral, la policia andorrana, l’exèrcit francès i la Gendarmerie.
 
Diversos membres de la judicatura també han rebut un reconeixement durant l’acte per la seva estreta col·laboració amb el CME, com la jutge cap del deganat, Mercè Caso, i l’advocat degà de l’ICAB, Oriol Rusca. També Roberto Valverde, de la Fiscalia de Barcelona, especialista en criminalitat informàtica; el magistrat Ramón González, jutge encarregat del cas Mercuri; i la fiscal cap provincial de Barcelona, Ana Maria Magaldi. També han estat distingits la directora de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, Mercè Subirana, l’ex-cònsol general del Japó, Takashi Fuchigami, i la historiadora Nuria Sales.
 
Són condecorats així mateix els periodistes Xavier Vinader, per la seva trajectòria, Xavier Febrés, que va fer una donació de documentació i fotografies del coronel Frederic Escofet, i Joan Queralt, que ha ajudat al CME a millorar considerablement el seu nivell de coneixement sobre el fenomen criminal de les organitzacions de la màfia italiana.
 
S’entrega una medalla d’argent vermell a un ciutadà, passatger d’un autobús que va sortir en defensa del conductor quan aquest era agredit per l’autor d’un furt succeït al mateix transport i que, a resultes del seu acte, va ser ferit de navalla. El propietari d’un bar de Sant Feliu de Guíxols rep medalla de bronze amb distintiu vermell per recuperar la bossa de mà furtada a una clienta, ser ferit per l’autor i ajudar en la seva detenció facilitant la seva descripció.
 
També són condecorats un veí de Sitges per salvar la vida d’una dona que havia caigut d’un espigó al mar i un ciutadà, infermer de professió, que va evitar que s’asfixiés un nadó d’un mes d’edat que, estant amb la seva mare en un parc de la població de Gavà, es va ennuegar mentre prenia el pit.  
 
 
 

dijous, 24 d’abril del 2014

Pep Guardiola: "Catalunya és la meva pàtria i Catalunya no és Espanya"

L'entrenador del Bayern Munic és el protagonista d'un reportatge de la televisió pública ZDF

 

Pep Guardiola i Carlo Ancelotti / JAVIER LIZÓN / EFE
Segons explica Isaac Lluch, Pep Guardiola, entrenador del Bayern Munic, ha assegurat en un reportatge de la televisió pública ZDF que "Catalunya és la meva pàtria i Catalunya no és Espanya". 

El programa, que inclou declaracions dels pares del tècnic i de l'alcaldessa de Santpedor, va ser enregistrat fa temps, però s'ha fet públic ara. La declaració del català és d'arxiu.

A més, el tècnic del Bayern Munic ha instat aquest dimecres el periodista de Catalunya Ràdio al qual la UEFA va renyar per preguntar en català a tornar-ho a fer avui. "Com la UEFA em va reprendre ahir per preguntar en català, ho faré avui en castellà", ha dit Francesc Garriga. "T'equivoques, pots fer-ho en català", ha contestat Pep Guardiola. Esport3 ha resumit el diàleg que s'ha produït a la sala de premsa del Santiago Bernabéu en aquest vídeo.






http://www.ara.cat/esports/futbol/Pep-Guardiola-parla-sobre-Catalunya_0_1125487735.html

dimarts, 22 d’abril del 2014

Feliç Diada de Sant Jordi!!!

Foto: Hospitalencs i hospitalenques!

Recordeu que demà, com cada any, podreu comprar la rosa de Sant Jordi a les nostres paradetes. 

Ens trobareu a: 

- Plaça Espanyola (de 9 a 14 h)
- Plaça Pius XII (de 9 a 14 h)
- Rbla. Just Oliveres- davant del Casino del Centre (de 8 a 20 h)

Us hi esperem!

El Govern posa en marxa el web Catalonia Votes per defensar internacionalment la consulta

21/04/2014

REFERENDUM

Es tracta d’un canal directe d’informació en anglès, francès i alemany


Albert Ribas







El Govern ha fet avui un pas endavant més en la internacionalitzacióde la defensa de la consulta del 9-N. Des de fa unes hores ja es pot accedir al web cataloniavotes.eu un canal directe d'informació, en anglès, francès i alemany, dirigit a responsables institucionals internacionals, mitjans de comunicació, creadors d'opinió i ciutadans interessats. 

Al portal s’hi expliquen els motius de la convocatòria d'un referèndum, amb una cronologia que 
passa des de l'aprovació de l'Estatut del 2005 fins al "no" del Congrés del 8 d'abril. S'insisteix en el suport social al procés, amb veus com les dels dirigents sindicals i col·lectius com Súmate o la Taula del Tercer Sector. 

El web, que conté un compte enrere per al 9-N, detalla la pregunta, la data i les vies legals per fer la consulta. La informació destaca les cinc vies legals diferents dins de la Constitució i en el dret internacional per poder fer el referèndum que apunten els membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). 

També inclou intervencions dels partits pro consulta, la majoria en anglès. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, insisteix que serà un procés negociat i el president Mas parla de la majoria social que vol la consulta.


 


http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/04/el_govern_posa_en_marxa_el_web_catalonia_votes_per_defensar_internacionalment_la_consulta_100140.php

dimarts, 15 d’abril del 2014

Decisió de l'assemblea local de CiU del 14 d'abril de 2014



Ahir, 14 d'abril de 2014, Convergència i Unió d'Olesa de Montserrat es va reunir en assemblea per analitzar i debatre els fets succeïts el dia 5 d'abril passat a Olesa Ràdio, en acabar l'emissió de l'habitual tertúlia política. Durant la reunió, l'assemblea va escoltar una gravació de les paraules del regidor Jordi Martínez, emeses dos dies després per la mateixa emissora.

Tenint en compte que el regidor reconeix que va ser un "incident lamentable" pel qual fa una disculpa pública i que parla d'un "comentari desafortunat que no hauria hagut de fer" i tenint en compte també que el regidor reconeix que va donar una empenta i que acaba dient que "de les dues coses m’he de disculpar públicament", l’assemblea de CiU d'Olesa ha decidit acceptar les disculpes i donar el tema per tancat.

En conseqüència, tot confiant en que fets semblants no tornaran a passar, el grup municipal de Convergència i Unió d'Olesa de Montserrat retirarà pròximament la moció que per aquest tema va presentar i que s'havia de tractar en el Ple ordinari municipal del proper 24 d’abril.

El líder del Partit Liberal Europeu: "No es pot llençar fora de la UE un poble que ja n'és membre"

Graham Watson assegura que "o es canvia la Constitució espanyola o alguna cosa anirà malament"
Sense títol
El president del Partit Liberal Europeu, Graham Watson
Alèxia L. Ferret
El president del Partit Liberal Europeu, Graham Watson, ha assegurat aquest matí, en referència a Catalunya, que“políticament no es pot llençar fora de la UE un poble que ja n'és membre”. Durant una entrevista a Catalunya Ràdio, Watson ha confessat que “la idea de l’autodeterminació d’un poble és molt poderosa. Aquesta idea encara pot avançar amb el cas d’Escòcia si decideix ser un país independent dins la Unió Europea”.

L’informe sobre les vies d’integració d’una Catalunya independent a la Unió Europea que es va presentar ahir està molt ben raonat. Artur Mas té una tasca ben difícil perquè som demòcrates i liberals, i volem complir les lleis. El problema és que Constitució espanyola no ho permet. O es canvia la Constitució o alguna cosa anirà malament”, ha explicat l'escocès.

L’eurodiputat s’ha mostrat convençut que “el fet de ser ciutadans europeus significa que tenim solidaritat i ens comprenen. Seríem una societat més feliç si la gent pogués sentir que pot expressar-se. Estic perplex i em decep que el govern de Madrid no sigui més comprensiu amb el sentiment que hi ha a Catalunya”.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/04/el_lider_del_partit_liberal_europeu_no_es_pot_llencar_fora_de_la_ue_un_poble_que_ja_es_membr_100047.php

dilluns, 14 d’abril del 2014

Fets lamentables i valors desitjables



Fa uns dies van tenir lloc uns fets molt lamentables en acabar una de les moltes tertúlies polítiques d’Olesa Ràdio: el regidor Jordi Martínez va donar una empenta a Salvador Jorba i va increpar-lo verbalment mentre sortien de la ràdio i fins al carrer.

Davant la passivitat posterior per temperar els fets que van mostrar el regidor protagonista i l'Alcalde (a qui, en la nostra opinió, li corresponia el paper d'àrbitre), vam decidir fer públics els fets en un acte celebrat per CiU. Un o dos dies després, la Comissió Executiva de CiU va decidir presentar una moció a l’Ajuntament per a deixar constància política dels esmentats fets i tractar-los en el proper Ple municipal. A la moció demanàvem la reprovació de l’alcalde i la dimissió del portaveu del govern municipal.

La moció de reprovació i les declaracions fetes en l’acte de CiU, que van ser emeses per Olesa Ràdio, van molestar molt a l’equip de govern. La seva reacció va ser comunicar-nos que estaven preparant uns escrits de queixa per les declaracions fetes per Mercè Jou i l’actitud de Salvador Jorba, adreçats al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat i al Parlament de Catalunya. A nosaltres això no ens va pas inquietar sinó que ens refermà en el nostre posicionament.

Poc després el regidor Jordi Martínez es va posar en contacte amb Salvador Jorba per trobar-se i parlar de tot plegat. D’aquella conversa en va sortir una disculpa privada i una disculpa publica, aquesta última emesa també per Olesa Ràdio. Tot i que les disculpes només es van expressar després de fer públics els fets i presentada la moció, nosaltres vam valorar-les molt positivament, fins al punt de plantejar-nos la retirada de la moció presentada.

Però novament el BO-EUiA ha mostrat l'interès de guanyar sense arguments: ara vol que la Mercè Jou demani disculpes per haver explicat els fets que van passar i per haver-ne opinat. Què li molesta al Bloc? Els fets no, perquè els fets van ser els que van ser; ella no els va deformar, sinó que va exposar-los segons les explicacions coincidents de Salvador Jorba, directament afectat, i d’altres persones que en van ser testimonis directes. Els molesta l'opinió de la Mercè? Segurament no, perquè la majoria de gent del BO-EUiA té de l'agressivitat la mateixa opinió que ella. Què els molesta? Doncs els molesta la transcendència pública del seu error polític.

Potser algun dia les relacions entre BO-EUiA i CiU a Olesa seran les normals entre dos grups polítics municipals. Però és difícil que això passi mentre militants destacats del BO-EUiA oblidin massa sovint valors com el respecte, la tolerància, el sentit comú i la responsabilitat. En fi, a la mà del BO-EUiA està rebaixar la tensió i passar full a aquests fets. Per la nostra banda, tot i ser per tradició favorables a l'entesa i sentir-nos molt més còmodes en el diàleg i les relacions cordials, no tenim por de les actituds agressives ni de les amenaces.

http://ciuolesa.blogspot.com.es/2014/04/fets-lamentables-i-valors-desitjables.html

El Govern rep un nou informe del CATN, que sosté que la permanència de Catalunya a la UE està gairebé garantida

  • L’informe, titulat “Les vies d’integració de Catalunya a la Unió Europea” analitza els possibles escenaris de les vies d’integració d’un eventual Estat català a la Unió Europea
  • El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha destacat que és un informe “sòlid, transparent i rigorós” que constata que “la qüestió política i econòmica són crucials en aquest procés”
  • El president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer, ha repassat tots els escenaris possibles i ha assegurat que, tot i la “impossibilitat” de predir què passarà, el principal dilema és saber “quan i com Catalunya acabarà formant part de la UE”
 
Presentació de l'informe
El Govern ha rebut avui un nou informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Les vies d’integració de Catalunya a la Unió Europea, que sosté que la permanència de Catalunya a la Unió Europea està gairebé garantida, tot i que hagi de passar per un temps de transició.
 
L’informe diu, concretament, que “el dilema, en realitat, no és si Catalunya acabarà formant part de la UE, sinó quan i com ho farà”. El Govern ha rebut aquest matí aquest sisè informe de mans del president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer, en una reunió al Palau de la Generalitat a la qual han assistit tots els membres del Consell, el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, i el conseller de Justícia, Germà Gordó.
 
En la roda de premsa posterior a la reunió entre els membres del CATN i el Govern, el conseller Homs ha destacat que l’informe és “una clara invitació” a que el procés de transició nacional es faci “amb rigor”. Homs ha titllat el text de “sòlid, transparent i rigorós” perquè “analitza els escenaris i dóna arguments i raons”. El conseller ha destacat que “la qüestió política i econòmica són crucials en aquest procés” i, en aquest sentit, creu que les coses s’estan fent “raonablement bé”.
 
Per la seva banda, el president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer, que ha fet un repàs exhaustiu d’aquest nou informe, ha advertit que tot i “la impossibilitat de predir què passarà”, l’informe sosté que “el dilema, en realitat, no és si Catalunya acabarà formant part de la UE sinó quan i com ho farà“.
 
El president del Consell també ha ressaltat, a preguntes dels periodistes, que “és obvi que el procés seria més ràpid, fàcil i suau si hi hagués un acord amb l’Estat espanyol com el que tenen els escocesos amb el Regne Unit” i que “no seria raonable” per part de la UE “no tenir en compte que aquest procés s’ha intentat fer d’acord amb l’Estat” i que “s’ha produït democràticament i pacíficament”.

Quatre escenaris possibles
 
Carles Viver i Pi-Sunyer ha explicat detalladament el contingut d’aquest nou informe que analitza tres grans qüestions: si un futur Estat català, en el moment de constituir-se com a tal i de sol•licitar la seva integració a la Unió Europea, quedaria dins o fora de la Unió; si en quedés fora, quines serien les vies per reincorporar-s’hi; i mentre quedés fora, quines alternatives tindria en nou Estat per continuar mantenint les relacions econòmiques i els intercanvis comercials amb els estats europeus.
 
Respecte a la primera qüestió, el president del CATN ha explicat que hi ha “quatre escenaris diversos”. El primer seria que el nou Estat continuaria formant part de la UE, “atès que es tractaria d’un Estat que tindria un territori, unes institucions de govern i uns ciutadans que ja haurien format part de la UE”.
 
Un segon escenari que contempla l’informe parla de la integració o adhesió ràpida i sense alteració efectiva de les relacions preexistents amb la UE, situació que es podria donar “com a conseqüència, per exemple, del vet d’un estat membre”, per la qual cosa el nou Estat “hauria de sortir de la Unió i demanar l’adhesió”.Tanmateix, segons Carles Viver i Pi-Sunyer i “atesa pertinença prèvia de Catalunya a la UE” “el compliment de tots els requisits per ser-ne membre”, mentre durés el procés d’integració “es continuaria aplicant a Catalunya la major part del dret europeu”.
 
Pel que fa a la tercer escenariel de l’adhesió ordinària, Catalunya es veuria obligada a sortir de la UE i el seu reingrés es produiria “com si fos un tercer estat que mai no ha format part de la Unió”, com pot ser el cas d’ Islàndia,  Macedònia, Montenegro, Sèrbia o Turquia.
 
Sobre el quart escenari possible, l’exclusió, que suposaria que Catalunya restaria fora “per temps indefinit”,planteja “algunes paradoxes”, ja que requeriria que l’Estat espanyol i la UE haguessin reconegut prèviament la independència de Catalunya, perquè en cas contrari Catalunya restaria dins de la Unió com a part de l’Estat espanyol.
 
L’informe, que analitza a continuació quina de la situacions és més probable que passi, té en compte dues premisses. La primera d’elles sosté que donat que ni el dret europeu ni el dret internacional preveuen de manera expressa una situació com la que plantejaria un cas com el català, les tesis que afirmen que una eventual Catalunya independent quedaria automàticament fora la de la UE “no tenen una base jurídica sòlida”.
 
Pel que fa a la segona premissa, recorda que la UE, en supòsits semblants, ha adoptat sempre una actitud“flexible i pragmàtica”. D’aquesta segona premissa se’n desprèn, doncs, que la UE disposarà d’un “gran marge”per interpretar el dret europeu; que la utilització d’aquestes normes dependran de “criteris jurídics i de criteris polítics” i molt especialment de criteris i interessos econòmics, i que, de fet, “només es pot fer un càlcul de probabilitats”.
 
La possibilitat que la UE i els estats membres es decantin per un dels quatre escenaris dependrà de la “força persuasiva” dels arguments, “sobretot els econòmics”, segons ha subratllat el president del CATN.
 
Dins d’aquests arguments, l’informe destaca el caràcter “integrador” de la UE i que “la permanència” “la integració ràpida” d’un futur Estat català “tindria més avantatges” perquè no sembla “raonable” que la UE i els estats membres “estiguin disposats a perjudicar-se econòmicament” i a “trair els seus objectius fundacionals”.
 
L’informe identifica les alternatives de Catalunya “per pal·liar els efectes” d’una sortida temporal de la Unió, com ara la possibilitat de subscriure acords de cooperació bilaterals entre Catalunya i la UE que no requereixen unanimitat dels Estats membres, l’adhesió a l’EFTA (Associació Europea de Lliure Comerç), l’adhesió a l’Espai Econòmic Europeu o a Schengen.
Fitxers adjunts
Document
Informe del CATN en PDFPDF 785KB
Document
Foto de la reunió del CATN. Autor: Jordi BedmarJPG 566KB
Document
Foto de la roda de premsa. Autor: Jordi BedmarJPG 587KB
Document
Fotografia de la roda de premsa (Jordi Bedmar)JPG 454KB