dimecres, 29 de gener del 2014

Els eurodiputats catalans i Plataforma per la Llengua reclamen que la UE combati la discriminació contra els parlants de llengua catalana

La Comissió Europea ha cridat els Estats a lluitar contra la discriminació lingüística i a millorar la legislació actual per a protegir els ciutadans

Els eurodiputats Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Raül Romeva (ICV) i Maria Badia i Raimon Obiols (PSC) han presentat aquest matí un acte en defensa d’aquells parlants de la llengua catalana (i altres llengües)d'aquelles persones que pateixen que són discriminats discriminació en motiu de la llengua que parlen, amb especial atenció en el cas dels catalanoparlants.

L’acte, introduït per Ramon Tremosa i l’eurodiputat socialista hongarès Csaba Tabadji (President de l’Intergrup de Minories del Parlament Europeu), ha comptat amb la participació de Plataforma per la Llengua, que ha donat a conèixer el seu estudi sobre els 40 casos que ha recollit en què ciutadans han estat discriminats per parlar en català.

A la segona part de l’acte, els eurodiputats catalans han presentat una proposta política per tal que la legislació europea persegueixi aquest tipus de discriminació igual com ho fa amb la discriminació per motius de gènere, religió, orientació sexual o origen.

Els eurodiputats catalans han volgut fer èmfasi avui  en la necessitat que la UE desenvolupi la seva Carta de Drets Fonamentals la qual prohibeix qualsevol discriminació basada també per motius de llengua. Pels eurodiputats és indispensable  augmentar-ne el coneixement de cara a la resta de parlamentaris europeus i posar la primera pedra per a que en un futur la legislació europea protegeixi adequadament els ciutadans i ciutadanes.

A l’acte també hi han participat, entre d’altres, Pere Puig, Delegat de la Generalitat de Catalunya davant la UE, Dani Mundet com a representant de Plataforma per la Llengua, i secretari general de l’Aliança Lliure Europea, Davyth Hicks de l’associació Eurolang i representants de la Comissió Europea tant en l’àmbit del multilingüisme com de la lluita contra les discriminacions.
http://tremosa.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=41433&type=MS&entities=19

El Govern aprova el Programa d'intervenció integral contra la violència masclista, una "autèntica prioritat del conjunt del govern"


El conseller Homs i la conseller Munté durant la roda de premsa de Govern

  • El Pla estableix les línies estratègiques i les actuacions per avançar en l’eradicació de la violència masclista fins al 2015
  • El Govern designa la vicepresidenta del Govern presidenta de la part catalana en la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, en substitució de Josep Antoni Duran Lleida
  •  El conseller de la Presidència considera “inquietants” els arguments de Montoro per no publicar les balances fiscals, considera que és una “represàlia” i recorda a Rajoy que  “tenen l’obligació de fer-les públiques”
  •  Homs demana a  Sánchez Camacho una rectificació sobre “unes comparacions” que “en res” contribueixen a “la convivència” 
  •  El portaveu del Govern insisteix que el PP “ha entrat en campanya” però que la seva actitud de “no a tot” “no té recorregut en el temps”
 
 
El Govern ha aprovat el Programa d’intervenció integral contra la violència masclista. Aquest pla estableix les línies estratègiques i les principals actuacions per eradicar la violència masclista a Catalunya, tal i com estableix la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.
 
La conseller Neus Munté, que ha comparegut en la roda de premsa posterior a la reunió de Govern al costat del conseller de la Presidència, ha subratllat que “amb aquest programa es visualitza que aquesta és una autèntica prioritat del govern”. En aquest sentit ha refermat el propòsit de l’executiu de “mantenir les dotacions pressupostàries” tant al conjunt d’ajuntaments com a les entitats que treballem amb dones afectades per la violència masclista i amb especial atenció als col·lectius més joves.
 
El Pla és, en paraules de Munté, un  programa “sectorial”  i “integral” que recull tots el serveis i eines amb la participació del conjunt de departaments.
 
La nova planificació, que estarà vigent fins al 2015, incideix en “tres línies estratègiques”: la sensibilització i prevenció, detecció, atenció i recuperació i estructures de coordinació.
 
En aquest àmbit l’objectiu és transformar la percepció de la ciutadania i “propiciar canvis en l’imaginari social i cultural” de dones i homes per tal que trenquin amb les estructures que legitimen i sustenten totes les formes de violència masclista.
 
En aquest sentit, s’aposta per reforçar les accions de prevenció de relacions abusives de parelles adreçades a joves i adolescents; augmentar la sensibilització i la implicació de la ciutadania, així com la dels mitjans de comunicació i dels agents socials i econòmics; i garantir una educació d’infants i joves basada en l’acció coeducativa, valorant indistintament l’experiència, les aptituds i les aportacions de les dones i els homes en igualtat de drets, sense estereotips sexistes i androcèntrics, ni actituds discriminatòries.
 
També es treballarà per desenvolupar accions de treball amb homes per canviar els models de gènere dominants i oferir models de masculinitat i feminitat més igualitaris.
 
Entre les actuacions de sensibilització i prevenció previstes, hi ha programes com “Estimar no fa mal”, adreçat a joves i adolescents i a professionals que treballen amb el jovent; actuacions formatives de prevenció de la violència masclista; promoció de l’acció coeducadora en els centres educatius; accions de formació, informació, assessorament i altres mesures incentivadores d’una bona praxis en l’àmbit de l’empresa per lluitar contra l’assetjament sexual; i conscienciació, sensibilització i prevenció de l’assetjament sexual en l’esport, entre d’altres.
 
En l’àmbit de la detecció, atenció i recuperació es treballa per tal de “garantir l’accés i l’exercici dels drets a les dones, adolescents i infants que pateixen violència masclista, així com llurs filles i fills”.
 
Concretament, es promourà la detecció precoç de la violència masclista, millorant-ne la identificació per fer visibles tant les situacions consumades com les situacions de risc. S’aprofundirà en les metodologies d’atenció i en la capacitació dels professionals que treballen en aquests àmbits i es treballarà en la prevenció de la revictimització.
 
També es continuaran desplegant i consolidant els serveis d’atenció i de recuperació de les dones i llurs fills i filles, com ara la línia Contra la Violència Masclista 900 900 120; els serveis d’atenció telefònica a infants i adolescents Infància Respon i el Servei d’ajuda als Infants i Adolescents 116111.
 
El Programa d’intervenció integral contra la violència masclista garantirà les estructures de coordinació necessàries per a una intervenció integral, unificada i de qualitat. En aquest sentit, es continuarà desplegant i consolidant els protocols i circuits d’intervenció sectorials i/o territorials necessaris en l’abordatge integral de la violència masclista, especialment del Protocol Marc (PM) per a una intervenció coordinada contra la violència masclista, com a model unificat d’intervenció a Catalunya.
 
 
 
 
 
 
Pla de Protecció Internacional a Catalunya
 
El Govern també ha aprovat el Pla de Protecció Internacional a Catalunya, un nou instrument que estableix els principis, les mesures i les línies de finançament per acollir i protegir les persones amb temors fundats de ser perseguides als seus països d’origen o de residència habitual per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a un grup social, gènere o orientació sexual.
 
La iniciativa respon també a un deure històric de Catalunya amb la comunitat internacional pels milers de catalans que van patir l’exili després de la Guerra Civil.  D’altra banda, la Generalitat ja va col·laborar el 1995 en l’acollida de persones refugiades de Bòsnia durant la Guerra dels Balcans i el 1999, en l’acollida de refugiats kosovars.
 
Entre d’altres accions, el Pla inclou l’impuls de propostes de millora del règim jurídic d’aquest col·lectiu, actuacions de formació i informació, l’acollida o la participació coordinada en reassentaments i en supòsits d’afluència massiva de persones desplaçades.
 
Les mesures s’adrecen a dos grups de persones. D’una banda, les persones perseguides i, de l’altra, el conjunt de la societat catalana per conscienciar-la sobre la necessitat d’incidir políticament i social davant els conflictes internacionals que provoquen les diverses formes de persecució.
 
El dret d’asil, tot i ser una competència exclusiva de l’Estat, permet a la Generalitat intervenir mitjançant les seves competències pròpies i sectorials. La mateixa legislació estatal preveu que les comunitats autònomes puguin gestionar els serveis i els programes específicament destinats a les persones sol·licitants d’asil a traves dels àmbits competencials com l’ensenyament, las salut o els serveis socials.
 
 
El Govern veu “inquietants” els arguments de Montoro per no publicar les balances fiscals
 
El conseller de la presidència ha qualificat d’”inquietants” els arguments esgrimits pel ministre Cristòbal Montoro per no publicar les balances fiscals. Segons el portaveu, argumentar que no s’han de publicar “per l’ ús que en fan els periodistes i els partits polítics” només es pot entendre com una “represàlia”.  Homs ha recordat que hi ha un mandat de les Corts pel que fa  a la  publicació d’aquestes dades i ha demanat una rectificació del propi Rajoy tant “pel fons”, les balances fiscals s’han de fer publiques, com per “la forma”, el Govern ha fet un “ús partidista” d’una informació que ha de ser pública.
 
“Ens convindria a tots que això es calculés i es difongués”, ha dit el portaveu,  que s’ha mostrat disposat a que s’introduïssin diferents mètodes de càlcul, perquè això contribuiria a “racionalitzar” el debat. “En un context democràtic el dret a saber resulta imprescindible”, al contrari, “tot seran sospites, especulacions i malentesos”.
 
 
 
Més que un Pla, Rajoy “ens la llençat un plat a la cara”
 
Preguntat sobre la convenció del Partit Popular, Homs ha recordat que s’esperava poder escoltar el Pla de Rajoy per a Catalunya i per comptes d’això el resultat ha estat un “no a tot”, represàlies quan les coses no agraden -en relació a les balances fiscals- o altres arguments i comparacions que són un “insult” al conjunt de la població catalana. “Si això és un pla, és més pròxim a un plat llençat a la cara” ha etzibat. 
 
Homs ha  insistit que el PP “ha entrat en campanya”  però que amb aquesta posició de “no a tot” “no és sostenible en el temps”, sobretot, “davant un plantejament tan democràtic”. Per això, el portaveu s’ha mostrat convençut que al final “hi haurà una possibilitat d’enfocar les coses de manera diferent”.
 
Finalment, el conseller ha admès que de la convenció del PP “ens queda una certa inquietud i un cert mal gust de boca mentre no es rectifiquin unes declaracions molt desafortunades”, en relació a la comparació que la presidenta del PP català va fer entre Catalunya i el País Basc.  Segons Homs és una  comparació que “no te cap fonament”, i ha posat com exemple el fet que la convenció es desenvolupés “sense cap mena d’incident”. “Tots tenim un compromís vers la convivència”, ha dit,  i aquestes paraules no són a favor de la convivència i “mereixen una rectificació”.
 
 
Canvis de presidència de la Comissió Bilateral
 
El Govern ha acordat designar la vicepresidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, presidenta de la representació de la Generalitat de Catalunya en la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. La vicepresidenta rellevarà Josep Antoni Duran Lleida en aquest càrrec. El portaveu ha justificat el canvi recordant que tant el Govern com el propi Duran consideren que consideren que la funció de la comissió bilateral  ha d’anar lligada a les “qüestions del dia a dia” i per això era més “lògic”  que la presidència recaigués en un membre del Govern. 
 
 
Altres acords de Govern
 
El Govern també ha acordat  sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries dos dictàmens sobre dos lleis estatals. El primer, sobre la llei de l’Estat que reforma l’Administració local. El Govern estima que la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local vulnera competències de la Generalitat en diverses matèries, entre les quals, l’organització territorial, el règim local i la funció pública “que pot afectar la prestació de serveis públics i una afectació directa a la llei”. El segon dictamen sol·licitat al CGE és sobre la Llei del sector elèctric, a parer de l’executiu diversos articles de la nova regulació no respecten  les bases establertes pel Tribunal Constitucional i excedeix la competència estatal serveis.
 
L’executiu també ha aprovat la modificació dels estatuts de l’Institut Ramon Llull, amb la incorporació de l’Ajuntament de Barcelona al consorci i la desvinculació de la Comunitat de les Illes Balears. D’aquesta manera, l’Institut Ramon Llull es converteix en un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, a la qual resta adscrit, i l’Ajuntament de Barcelona.
Vídeos
videoRoda de premsa íntegra
Roda de premsa íntegraFLV KB
Fitxers adjunts
Document
Acords de GovernPDF 231KB
Document
Fotografia del Consell ExecutiuJPG 1,6MB
Document
La consellera Munté i el conseller Homs durant la roda de premsaJPG 1,293MB

Alicia Sánchez Camacho no s'ha presentat aquest matí a la comissió d'afers institucionals del Parlament de Catalunya

Alicia Sánchez Camacho, presidenta del PP Catalunya, no s'ha presentat aquest matí a la comissió d'afers institucionals del Parlament de Catalunya on havia de comparèixer per donar explicacions pel suposat cas d'espionatge polític.

dimarts, 28 de gener del 2014

Germà Bel destapa el motiu “inconfessable” de la supressió de les balances fiscals

La manipulació de les balances fiscals per amagar el dèficit fiscal de Catalunya revelaria un subsidi d’escàndol a Extremadura, Astúries, Galícia o Castella i Lleó


En un article a La Vanguardia l’economista posa damunt la taula els motius per la decisió de Montoro de suprimir les balances fiscals. La primera, confirmada avui pel ministre, és impedir la utilització de les balances fiscals com a arma de l’independentisme, i la segona seria els efectes col·laterals de l’intent de Montoro per “minimitzar artificialment el dèficit fiscal de Catalunya” que revelarien un superàvit fiscal d’escàndol d’Extremadura (26% del PIB), Astúries (24% del PIB), Galícia (18% del PIB), Castella i Lleó (16% del PIB)... “Imagineu el malestar de tants presidents autonòmics, gairebé tots del Partit Popular,  - País Valencià i Balears- en transcendir aquests nivells relatius de subsidi, i les consegüents trifulgues”, diu Bel.
Comentaris 22  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional 24 vots )
El Frankenstein engendrat per la no-neutralització força Montoro a suprimir les balances fiscals
 
Segons el professor “especular amb la no neutralització del dèficit central” permet al govern fer “un parell de columnes de premsa negant el dèficit fiscal de Catalunya” però quan la fórmula s'aplica a tot Espanya “engendra un Frankenstein impresentable en públic.” En aquest sentit Bel afirma que quan convé Espanya s’inventa els estàndards internacionals, i que “l'ocultació de la informació que no convé” vindria a ser el dret a saber de que parla Montoro i l’executiu de Rajoy. “A Espanya, d'il·lustrat, no ha tocat ni el despotisme”, conclou Bel.

Batalla campal al PP
 
Segon diversos digitals madrilenys el president extremeny, José Antonio Monago, encapçalaria el grup de barons del PP que haurien pressionat Montoro per paralitzar la publicació de les balances fiscals pre-cuinades per l’impacte que podria tenir en les seves comunitats de cara a les eleccions del 2015. Per altra banda Ignacio González, Alberto Fabra, i José Ramón Bauzá haurien pressionat el ministre d'Hisenda perquè fes públiques urgentment les balances fiscals sense cuinar-les perquè s'hi juguen les eleccions, amb tot, els seus mals presagis de que Montoro finalment acabés utilitzant criteris perquè sembli que totes les “regions” queden equiparades, de manera que no es facin visibles les diferències entre elles, s'han fet realitat.
 

Paluzie, Sala i Martin i Germà Bel destrossen la trampa de Montoro

Els tres economistes deixen en evidència l'estratègia del govern espanyol d'ocultació de les balances fiscals

El govern espanyol havia dit que publicaria les balances fiscals a començament d'any, però no ha complert la promesa. El ministre Montoro ha admès que amaguen les dades perquè donen ales a l'independentisme, i, en canvi, oferirà uns 'comptes públics territorialitzats'. No queda clar què calcularan ben bé ni com ho calcularan, però sí que Montoro renuncia a presentar en una balança global tots els impostos que genera un territori i tot el conjunt de la despesa pública de què aquest territori s'ha beneficiat. Aquests últims dos dies alguns economistes prestigiosos com Elisenda Paluzie, Xavier Sala i Martin i Germà Bel n'han tret l'entrellat.
En una tertúlia a Catalunya Ràdio, la degana de la facultat d'Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie, deia ahir que, efectivament, això que presentarà el govern espanyol no són pas balances fiscals: 'Això no són balances fiscals. Quan les calcules, reconeixes l'existència d'un territori sobre el qual has de poder calcular què es genera i què es rep. Si trenques això i dius que l'estat té una sèrie de despeses que van a banda, negues que hi hagi un territori amb la capacitat de generar impostos i rebre despesa.'
Paluzie deia així de clar què permet de veure la balança fiscal, si més no l'última disponible: 'De cada euro que paga un ciutadà català en impostos, si ho tens en compte tot el que té en compte la balança fiscal, traient la seguretat social i pensions, només retornen a Catalunya 53 cèntims. Si d'ací treus el que l'estat reté de tots els impostos és el 50% de la despesa. Excepte les inversions en infrastructures, que són una part petita del pressupost general de l'estat, és a dir, del 50% de despesa en mans de l'estat, ens calcularan el finançament autonòmic, i la despesa autonòmica hi afegiran les quatre coses que l'estat fa físicament al territori, que són infrastructures.'

L'economista deia que ella i els altres experts en aquesta matèria sospitaven que Montoro hauria anunciat unes dades de les balances fiscals agafant un any de crisi forta i de gran dèficit de Catalunya, com el 2009, i fent sense fer la neutralització de les dades, de tal manera que el dèficit fiscal català es reduís considerablement. Però tampoc no ha estat així. Per què? 'Crec que s'han adonat que encara que fessin això de no neutralitzar pel dèficit públic i agafar els anys pitjors de la crisi els hauria sortit un dèficit fiscal molt més baix per Catalunya però alhora els hauria sortit un superàvit  tan estratosfèric per les comunitats autònomes amb superàvit com Extremadura o Andalusia que no han volgut.'
Aquest mateix argument desenvolupava avui el professor d'Economia de la UB i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Germà Bel. En un article a La Vanguardia titulat 'Mort el gos...', Bel diu això: ''Amb un dèficit com el del 2009 i sense neutralització, el 2005 Catalunya hauria tingut equilibri fiscal amb l'Estat i només les Balears haurien tingut dèficit. Però és que a més a més haurien proliferat els superàvits fiscals (percepció de transferències) superlatius: Extremadura (26% del PIB), Astúries (24% del PIB), Galícia (18% del PIB), Castella i Lleó (16% del PIB)... Imagineu el malestar de tants presidents autonòmics, gairebé tots del Partit Popular, en transcendir aquests nivells relatius de subsidi, i les consegüents trifulgues. És el que té especular amb la no neutralització del dèficit central, quan arriba a tals dimensions.'
'Montoro pot negar la llei de la gravetat'
Els nosu comptes de Montoro, que es publicaran previsiblement al març, compararan no pas la diferència del que rep i aporta cada territori, sinó el que li costen als ciutadans els serveis públics en funció d'on viuen.
El professor de Columbia Xavier Sala i Martín n'ha parlat avui a RAC-1: 'No discutim sobre els impostos, discutim sobre el dèficit. I el dèficit és la diferència entre els impostos que paguem els ciutadans, que efectivament depenen del lloc on ets, però també la despesa. Les pensions van a parar a les persones, però hi ha una gran part que va a parar als territoris.'
Heus ací la intervenció de Sala i Martín:
Sala i Martín ha afegit: 'Montoro pot dir el que li doni la gana, i publicarà el que li doni la gana. I pot dir que les balances són obsoletes. També pot dir que no li agrada la llei de la gravetat i que se la passa pel forro. Però la llei de la gravetat continua existint. Hauria de publicar les balances que li doni la gana, però que doni les dades, que les faci públiques, que les balances ja les publicarem nosaltres. Que ens digui exactament on es gasta cada partida dels seus pressupostos, d'on ve cada partida dels seus ingressos… Nosaltres ja calcularem.'
Finalment, ha assenyalt quina és la qüestió principal i decisiva que mou el debat: 'A mi la pregunta que m'interessa és: si Catalunya fos independent quants calés tindríem que ara no tenim? I la resposta la tindríem pel mètode monetari de càlcul de les balances fiscals; és a dir, els calés que ara es gasten a Madrid segurament els haurem de gastar també, perquè haurem de tenir ministeris, defensa… Però estaran a Catalunya. La pregunta que m'interessa és quin impacte macroeconòmic tindria la independència de Catalunya? La resposta, el dèficit fiscal monetari: 16.500 milions. '
http://www.vilaweb.cat/noticia/4169828/20140128/paluzie-sala-martin-germa-bel-destrossen-trampa-montoro.html

Jordi Xuclà escollit president del Grup Liberal de l'Assemblea parlamentària del Consell d'Europa

És el primer cop que un parlamentari de CiU presideix un grup polític d’una assemblea parlamentària internacional

Jordi Xuclà presidirà durant els propers dos anys el grup liberal, Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), del Consell d’Europa. El parlamentari català va ser elegit ahir a la nit, mitjançant el vot secret i es va imposar a la diputada i exministra d’Educació d’Estònia, Mailis Reps.

Xuclà, que substitueix la diputada luxemburguesa, Anne Brasseur, escollida  nova presidenta de l’Assemblea parlamentària, presidirà un grup integrat per 79 parlamentaris de diferents països del Consell d’Europa.

Jordi Xuclà ha destacat que “el Consell d’Europa representa l’Europa gran que aplega tots els estats membres de la UE, però també els països de l’est fins la frontera amb Àsia. És el gran instrument d’equiparació dels estàndards democràtics i, de respecte dels drets humans de tradició europea, amb països que tenen el repte d’incrementar la seva qualitat democràtica”.

El Consell d’Europa és un organisme internacional, fundat fa 65 anys i que aplega 47 estats membres. Els seus principals objectius són la defensa de la democràcia, les llibertats, els drets humans i preservar i garantir l’estat de benestar dels europeus.

Barcelona, 28  de gener de 2014
http://www.convergencia.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=31290

dissabte, 25 de gener del 2014

Mas respon a Rajoy que “hi haurà consulta, serà legal” i reitera la voluntat d’acordar amb l’Estat

El president de la Generalitat assegura que “cantant constantment els horrors” del referèndum el PP accepta que s’acabarà celebrant

Artur Mas insisteix en què Catalunya està disposada a seguir el model de Regne Unit i Escòcia, però que topa contínuament amb una paret a l’altra banda


Barcelona. EntrevistEl president de la Generalitat, Artur Mas, ha respost al líder del PP que “hi haurà consulta, serà legal” i ha reiterat la voluntat d’acordar-la amb l’Estat, prenent com a exemple el cas del Regne Unit i Escòcia. “Nosaltres estem disposats a fer-ho, però ens trobem constantment amb un Estat que l’única cosa que fa és dir que no hi haurà consulta”, ha afirmat Mas. Tot i això, el president creu que l’estratègia de la por que propugna el PP, i que ha reproduït de nou a Barcelona, porta implícita l’acceptació que hi haurà consulta. Mas ha assegurat que “cantant constantment els horrors” del referèndum, i fent campanya perquè no se celebri la votació, el PP “accepta de facto que la consulta hi acabarà essent”.
Per a Mas, al darrere de l’estratègia de la por que propugna el PP, i que ha reiterat durant el desembarcament a Barcelona, hi ha una clara evidència: que la consulta s’acabarà fent. “Constantment els líders del PP estan en plena campanya per evitar que Catalunya voti, i això ja demostra que, de facto, estan acceptant que el referèndum hi acabarà essent”, ha explicat.
El president de la Generalitat no s’ha arronsat davant els continus discursos a favor de la unitat d’Espanya que els dirigents del PP han llançat durant les darreres hores, i en especial, les paraules de Mariano Rajoy. Per això, Mas ha respost al president estatal que “hi haurà consulta i serà legal”.
A més, ha reiterat la voluntat de Catalunya per acordar el referèndum amb l’Estat. I com a exemple que l’entesa i el diàleg són possibles, ha demanat reproduir el model del Regne Unit i Escòcia. “Dos governs legítims que posen damunt la taula allò que és volgut per un territori, s’asseuen, negocien i arriben a un acord”, ha subratllat.
Artur Mas ha insistit en què Catalunya està disposada a seguir aquest model, però que topa contínuament amb una paret a l’altra banda. “Ens trobem amb un Estat que l’única cosa que fa és dir que no hi haurà consulta, al mateix temps que fan una campanya contínua a favor del No”, ha valorat el president. Per a Mas, és legítim que el PP es posicioni en aquest extrem, fins i tot i que intenti convèncer “dels mals”, però no que s’oposi frontalment a la consulta. “Cadascú, democràticament i pacífica ha de poder defensar aquests arguments”, ha reblat.
Cantar els horrors
“La consulta no suposa cap perjudici, perquè és l’exercici de la democràcia; i per altra banda, si arribem a un punt en què hi hagués majoria que volgués donar el pas com a estat, quin perjudici hi hauria?”, s’ha preguntat el president de la Generalitat. Per a Mas, l’actitud del PP i les paraules de Rajoy, però, s’oposen diametralment a engegar un procés “respectuós i democràtic”.
“Ens trobem amb què constantment ens canten els horrors de tot aquest procés, i ens matxaquen amb una manca d’equanimitat i de respecte envers la majoria del poble català”, ha sentenciat Mas, fent servir el llenguatge col·loquial per expressar el seu enuig. I al costat dels continus cops de porta al referèndum, el president tampoc ha volgut passar per alt els “atacs sistemàtics” que l’executiu espanyol fa a l’autogovern català (esmentant camps com l’educació, la llengua, la manca d’inversions públiques o l’escanyament de les finances).
Artur Mas ha fet aquestes declaracions a Palafrugell, enmig de la visita que aquest dissabte fa pel Gironès i el Baix Empordà. En aquest municipi, el president s’ha reunit amb el sector surer. Ha visitat la seu de l’Institut Català del Suro (Icsuro) i ha mantingut una trobada de treball amb els empresaris que integren la junta de l’associació del sector a Catalunya (l’Aecork). Al president de la Generalitat l’han acompanyat també els consellers d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, i el d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí.
Notícia de El Punt Avui

Mas sobre la convenció del PP: “És un festival d’amenaces”

El president de la Generalitat alerta dels costos “gegantins” de la “dependència” de Catalunya respecte Espanya
Mas Bellaterra
Artur Mas durant la seva intervenció al Consell Nacional de CDC a Bellaterra
Albert Ribas
Clar i contundent. Així s’ha mostrat el president de la Generalitat, Artur Mas, aquest vespre des de Calella (Maresme) durant la convenció municipal de CDC quan ha arribat l’hora de valorar la convenció que el PP celebra aquest cap de setmana a Barcelona. Mas ha assegurat que és un “festival d’amenaces” i no un “cúmul d’idees”, per tot seguit pronunciar unes paraules encara més dures revestides d’ironia: “Serem pobres com a rates i farem fallida el primer dia, és la seva conclusió. No podreu pagar res. I així ens voleu convèncer? Aquestes són les carícies i els plans?".

Mas també ha alertat dels costos “gegantins” de la “dependència” actual de Catalunya respecte Espanya i ha assegurat que “ara que sentim tants pronunciaments en sentit contrari, hem de tenir en compte això”. El president de la Generalitat ha afegit que aquest any caldrà “fer un esforç “per començar a imaginar l’Estat català que a molta gent li fa il·lusió imaginar”.

Respecte les reformes i la recentralització que està duent a terme el govern espanyol, Mas tampoc ha fet curt en les seves crítiques i l’ha descrit com a “molt bèstia” ja que constitueix un “escanyament de les autonomies”. Després de fer un resum de totes les decisions “desagradables” que ha pres la Generalitat per mantenir “els pilars de l’Estat de benestar”, ha lamentat que el dèficit que l’executiu espanyol assigna a les comunitats és molt menor en comparació amb el pes d’aquestes al conjunt de l’Estat.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/01/mas_sobre_la_convencio_del_pp_Es_un_festival_d_amenaces_98347.php

divendres, 24 de gener del 2014

300 anys dels fets de 1714: recordant la nostra història amb la mirada posada al futur

POSICIONAMENT DEL GRUP MUNICIPAL DE CIU EN EL TEMA DE LES ESCOLES MUNICIPALS DE MÚSICA I DANSA

S'estan presentant als plens municipals de molts ajuntaments, i també al d'Olesa de Montserrat, mocions demanant que el Departament d’Ensenyament pagui les partides pressupostades per a les escoles municipals de música i dansa corresponents al curs 2011-2012. Evidentment, nosaltres hi estem absolutament d’acord. Pel que hem pogut esbrinar, les ajudes estan tramitades i alguns ajuntaments ja les han cobrat; dissortadament, el nostre encara no.

Aquestes mocions demanen també que les escoles de música i dansa rebin una quantitat de diners concreta per alumne. Cal dir que, tot i que al Govern de la Generalitat li agradaria molt poder-ho fer, això no és viable econòmicament, perquè els diners s'han de dedicar a altres qüestions de major prioritat.

El pressupost d’Ensenyament  el percentatge més alt de la història respecte del pressupost total de la Generalitat, cosa que demostra l'enorme importància que el Govern atorga a l'ensenyament. Malgrat això, aquest pressupost total s'ha vist reduït un 20% des de l’any 2010, quan, en el mateix període, els alumnes han augmentat sensiblement, doncs ara n'hi ha 50.000 més que aleshores. S'entén, doncs, que la principal prioritat del Govern sigui mantenir la qualitat a l’ensenyament obligatori quan ha d'atendre més alumnes amb menys recursos. Obligat a treballar amb un pressupost molt limitat, el Govern no pot destinar diners a les escoles municipals de música i dansa, que fan una tasca important, però no formen part de l’ensenyament obligatori.

A més a més, al 2013 el sistema educatiu de Catalunya va aconseguir un objectiu important: el percentatge d’alumnes que aproven l’ESO va arribar al 86%, quan estava previst arribar al 85% l’any 2016Però això té una conseqüència econòmica desfavorable en aquesta època de dificultats: com que hi ha més alumnes dels previstoscal un pressupost més alt per a l’educació post-obligatòria, la qual és vital per sortir de la crisi.

També cal tenir presents dues partides més que el Govern ha hagut de considerar per davant de les destinades a escoles municipals de música i dansa, atesa la situació de crisi econòmica que afecta amb intensitat a les famílies amb menys recursos: són las partides destinades a les llars d’infants i les beques menjador. A petició del Govern de la Generalitat, la Diputació de Barcelona ha destinat per a les llars d'infants molts diners el 2013 i en destinarà també molts el 2014. Pel que fa a les beques menjador, el pressupost ha passat de 23 milions d'euros el 2013 fins a 42 milions el 2014.

En definitiva: el Govern reconeix la importància que tenen les escoles municipals de música i dansa, però no ha pogut destinar-hi recursos, donats els molt reduïts pressupostos actuals i les necessitats, prioritàries, de l’educació obligatòria, l’educació post-obligatòria, les llars d’infants i les beques menjador. És bo recordar que aquesta decisió, reflectida en els pressupostos de la Generalitat per al 2014, és compartida per Esquerra Republicana de Catalunya.

Donada la difícil situació que vivim, és evident que cal repensar el model de finançament de les escoles municipals de música i dansa. De fet, en el marc de la Comissió Mixta "Generalitat - entitats municipalistes", el Parlament de Catalunya ja ha aprovat una resolució que insta al Govern a estudiar la situació i el sosteniment de les escoles de música.

http://ciuolesa.blogspot.com.es/