«Ras i curt, l'espanyolització dels alumnes catalans que tant anhela el ministre Wert ja ha començat»
Marta Pascal
Ja fa dies que tots ens vam adonar que la LOMCE suposava un atac frontal a l'escola catalana en llengua i continguts. Aquesta llei educativa, l'enèssima que s'aprova a l'Estat espanyol des del restabliment de la democràcia, trenca amb la immersió lingüística, però a més ens imposa uns continguts curriculars que en el cas de la història són absolutament anacrònics, retrògrades i excessius.
Segons l'esborrany de decret Espanya ja existia fa mil anys, no s'estudia amb la profunditat que caldria el moviment obrer, no es menciona la corona d'Aragó i es difuminen els efectes desastrosos pel país de la dictadura franquista. Ras i curt, l'espanyolització dels alumnes catalans que tant anhela el ministre Wert ja ha començat.
Cal recordar també que en països europeus amb bons resultats pel que fa a èxit educatiu, els decrets elaborats pels respectius ministeris d'educació que despleguen els continguts curriculars no superen les cinc pàgines. La brevetat es tradueix en un cert marge de maniobra pels docents, per tant es busca formar alumnes capaços de ser autònoms i tenir sentit crític, i professorat amb possibilitat de desplegar-se plenament dins de l'aula. En el cas de l'esborrany del ministre Wert, crida l'atenció no només el que disposa el document sinó que també ho fa el detall i l'extensió del document. Vaja, que aquells que s'omplen la boca defensant un model d'escola rigurosa, objectiva i que tingui per objectiu formar futurs ciutadans, s'han ben lluït (una vegada més).
Els parlo de la LOMCE i aquest esborrany de decret però els podria parlar de molts altres temes: el projecte de llei sobre l'avortament seria, probablement, aquell que manifesta de manera més clara l'Espanya més retrògrada i rància. Però també penso en la llei que vol reformar l'administració local. I en podria mencionar més.
És evident que ja fa molt de temps que els catalans no tenim res a fer a Espanya. No volem formar part d'un estat que no ens deixa ser el que volem ser, que no ens respecta, que ens menysté. Hem de continuar amb pas ferm cap a la consulta que ens ha de permetre guanyar la nostra llibertat. Dijous passat al Parlament fèiem un pas més en aquest sentit. Seguim amb pas ferm, amb el somriure els llavis i decidits a pentinar tots els racons del país per convèncer als catalans i catalanes que estem escrivint la història del que serà el proper nou estat d'Europa.
Segons l'esborrany de decret Espanya ja existia fa mil anys, no s'estudia amb la profunditat que caldria el moviment obrer, no es menciona la corona d'Aragó i es difuminen els efectes desastrosos pel país de la dictadura franquista. Ras i curt, l'espanyolització dels alumnes catalans que tant anhela el ministre Wert ja ha començat.
Cal recordar també que en països europeus amb bons resultats pel que fa a èxit educatiu, els decrets elaborats pels respectius ministeris d'educació que despleguen els continguts curriculars no superen les cinc pàgines. La brevetat es tradueix en un cert marge de maniobra pels docents, per tant es busca formar alumnes capaços de ser autònoms i tenir sentit crític, i professorat amb possibilitat de desplegar-se plenament dins de l'aula. En el cas de l'esborrany del ministre Wert, crida l'atenció no només el que disposa el document sinó que també ho fa el detall i l'extensió del document. Vaja, que aquells que s'omplen la boca defensant un model d'escola rigurosa, objectiva i que tingui per objectiu formar futurs ciutadans, s'han ben lluït (una vegada més).
Els parlo de la LOMCE i aquest esborrany de decret però els podria parlar de molts altres temes: el projecte de llei sobre l'avortament seria, probablement, aquell que manifesta de manera més clara l'Espanya més retrògrada i rància. Però també penso en la llei que vol reformar l'administració local. I en podria mencionar més.
És evident que ja fa molt de temps que els catalans no tenim res a fer a Espanya. No volem formar part d'un estat que no ens deixa ser el que volem ser, que no ens respecta, que ens menysté. Hem de continuar amb pas ferm cap a la consulta que ens ha de permetre guanyar la nostra llibertat. Dijous passat al Parlament fèiem un pas més en aquest sentit. Seguim amb pas ferm, amb el somriure els llavis i decidits a pentinar tots els racons del país per convèncer als catalans i catalanes que estem escrivint la història del que serà el proper nou estat d'Europa.
Marta Pascal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada