dissabte, 7 de novembre del 2015

El president Artur Mas ovacionat al congrés fundacional de Demòcrates

ANIVERSARI DEL TRACTAT DELS PIRINEUS DE 1659

Fa tres-cents-cinquanta-sis anys que Catalunya va ser escapçada. Fa tres-cents-cinquanta-sis anys que ens van amputar una part sense el nostre consentiment i la ferida encara sagna, el temps no la cura i seguim sentint aquesta part nostra, perquè sense ella aquest cos és incomplet.
Dos reis es van reunir en una illa del riu Bidasoa, volien acabar una guerra que es seguia lluitant en terres catalanes, una guerra que era conseqüència i part d’una guerra més gran i que implicava a tota Europa i que ja havien acabat amb la Pau de Westfàlia. Quedava el serrell català i calia solucionar-lo. Catalunya era un problema per el rei de Castella, no podia fer el que volia amb ella, ni ell ni l’estat castellà. Perquè Catalunya era sobirana i el rei no hi manava, tan sols hi legislava, i no tot sol, sempre en Corts. Ni tan sols hi governava, ho feia la Generalitat. Catalunya era un problema, i amb una lògica tan simple com estúpida va pensar que si Catalunya fos més petita, el problema seria més petit. L’altre rei, el Francès, sempre havia cobejat els comtats del nord del Principat de Catalunya, ell i els seus antecessors, però havien signat un tractat amb nosaltres per el qual es comprometien a no intentar mai annexionar aquells territoris. Així doncs tenim dos reis, l’un que no pot reclamar aquells territoris, perquè un tractat internacional, una llei signada pel regne de França li impedia, i un altre que no podia disposar d’aquelles terres perquè no eren seves, eren de Catalunya, eren dels Catalans. Creieu que van respectar les lleis que els obligaven? És evident que no ho van fer, varen passar per sobre de les lleis i dels tractats per fer la seva voluntat per la força, violant tot el violable i quedant ells tant cofois.
El món acabava de canviar en aquella recent Pau de Westfàlia (i el seu afegitó dels Pirineus). Es configuren els equilibris de poder que ens han portat a la situació que tenim avui en dia. Va néixer el que avui coneixem com a legislació internacional entre estats. Uns Estats-Nació que comencen a configurar-se i a dominar la escena internacional. Uns Estats- Nació que durant més de tres-cents anys han dessagnat Europa i el món sencer amb les seves lluites de poder, amb els seus repartiments de terres i interessos per tot el món. Els seus tentacles colonials han configurat aquest escenari internacional i l’han regat amb sang per poder emplenar-se les mans de riquesses.
Per aquests Estats-Nació Catalunya era un problema, i no pas un de petit. Aquesta Nació-Estat, orgullosa i sobirana, on en govern residia en la nació i no en el sobirà, era una amenaça per els seus equilibris, per a totes les cases regnants d’aquests estats monolítics basats en el poder d’uns pocs i en el sotmetiment de tots els altres.
El primer tractat internacional d’aquest món en el que estem immersos, d’aquest nou règim, escapça Catalunya. I no us penseu que la cosa va quedar aquí, el següent gran tractat d’aquest nou món governat per interessos i ambicions dels estats és el d’Utrecht. No cal que us recordi que amb aquest tractat Catalunya desapareix, abandonada per tots aquells que li havien jurat ajut. Missió acomplerta, l’amenaça d’aquesta Nació-Estat havia estat neutralitzada, ara ja podien seguir construint aquesta comunitat internacional i van continuar lluitant i dessagnant les seves poblacions en guerres i més guerres. Fins arribar a la meitat del segle passat on ja la van fer massa grossa i es van espantar. Van començar a bastir unes institucions que s’encarregarien de dirimir els conflictes amb lleis internacionals, amb tractats bilaterals i multilaterals, aquells mateixos tractats que neixen sobre la destrucció de Catalunya.
Uns tractats que no són més que pactes de no agressió, repartiment d’interessos i per evitar noves guerres que ja no serien capaços de controlar, o al menys apartar-les cap a llocs on no els afectin de ple.
No saben fer les paus, a Catalunya d’un tracte per acabar un conflicte en diem fer les paus. I no es tracta de construir un equilibri de no agressió, fràgil com tots els equilibris. Es tracta de construir la Pau, es tracta d’entendre que la única manera de garantir l’èxit i manteniment de l’acord és que aquest acord busqui el bé comú i no el benefici ponderat per les parts. Només el convenciment que aquest bé comú es la manera d’obtenir tots el màxim benefici, i el compromís de mantenir els acords pot mantenir les paus, és l’única manera d’assolir el progres d’una societat que és la de tots.
Aquesta era la manera de governar-se d’aquella Nació-Estat que fou aixafada, de Catalunya.
Ara és el moment d’encarar el futur com a catalans, de recuperar el que érem i la manera de fer que teníem. Ara és el moment de Catalunya, i per això reclamem al nostre Parlament que faci la Devolució de les Constitucions de Catalunya a la Nació Catalana. Tornem a fer les coses com sabem fer-les, tornem a ser catalans, trenquem d’una vegada les cadenes que ens condemnen, tornem a tenir una Pàtria, tornem a ser una Nació sobirana.
Visca Catalunya!

TEXT: Salvador Bonada

dissabte, 12 de setembre del 2015

La Via Lliure, des dels ulls d'un enxaneta 3d6 #11s2015 #ViaLliure

Acte a Terrassa

Roda de premsa per als mitjans internacionals

¡No os habéis enterado de nada!

¡No os habéis enterado de nada!

via
Estimados, o no, amigos hispanoempanados:
Durante estos últimos años, no os habéis enterado de nada. Repito: no os habéis enterado de nada. Seguís dando vueltas a cuatro o cinco tópicos: la culpa es de Mas, la corrupción de Pujol, son nazis/fascistas/norcoreanos, la unidad indivisible de la patria y la Constitución. Y da igual que los círculos que dibujáis dando vueltas a los clichés sean de Podemos, del pajarraco del PP, del puño sujetando una rosa o del clásico pollo franquista. No os habéis enterado de nada.
A vosotros, progres de postal, os han explicado que las revoluciones son escaparates rotos y contenedores ardiendo. Os han dicho que en los adoquines volando también vuelan los sueños. Tenéis un inconsciente freudiano que os lleva al Palacio de Invierno y al Mayo del 68 que, evidentemente, fueron movimientos que estuvieron sustentados por grandes revoluciones en el pensamiento pero que, como se ha demostrado, admiten otras estrategias. Y es que, lo que está sucediendo en Catalunya, amigos, se os escapa de las manos. La revolución de las sonrisas, de las multitudes regalando colores al cielo, de las manifestaciones en las que uno se inscribe en una web, quedan lejos de vuestra cosmogonía revolucionaria. Si queréis, podéis seguir dando vueltas a los tópicos. Sin embargo, donde deberíais volcar vuestras energías es en averiguar en qué lugar ha quedado el 15M o dónde está aquella revolución de indignados que soñaron con cambiar España. Os tenéis que cuestionar si alguien os está engañando, si las revoluciones no son una tertulia en La Sexta o el tuit de un pedante que funciona con “núcleo irradiador”.
A vosotros, desorientados socialistas. Os han dicho que se puede ser socialista y, después, dar vueltas a puertas giratorias. Y os lo habéis creído. Os habéis creído a los barones cuyo discurso territorial parece escrito por Rajoy y os habéis creído que el federalismo cerrará las heridas que, cuando estuvisteis en el poder, no quisisteis cerrar.
A vosotros, nostálgicos, protofranquistas, demócratas low cost, apocalípticos, estrategas del miedo, conspiranoicos, os han dicho que la revolución es todo aquello que va en contra de los intereses de España y os lo habéis creído. La revolución es todo aquello que va en contra de la imposición, de la prepotencia, del autoritarismo y de los discursos superados por el progreso de las inteligencias sociales. Y dejadme que os diga que no tenéis ni el más mínimo átomo de democracia en vena cuando no sabéis distinguir entre “legal” y “legítimo”, cuando no comprendéis que en democracia las leyes pueden tener fecha de caducidad si el pueblo lo demanda o cuando creéis que lo de “soberanía popular” es un invento de la izquierda. Por eso, no estáis en condiciones de entender lo que está sucediendo en Catalunya. Tantas dosis de protesta pacífica, tantas demandas de urnas, tal sincronización de sueños colectivos es algo que vuestro capitalismo del enchufe no es capaz de comprender.
En definitiva, vosotros, que cada día os alimentáis con la prensa/radio/televisiones que dan vueltas a los cinco tópicos, que concedéis tanta importancia al sociólogo de tertulia que lleváis dentro sin tener preparado el oído para escuchar opiniones que desestabilicen vuestro confortable mundo de prejuicios y que seguís instalados en el tedio, dejadme que, con cariño, os diga una cosa: ¡NO OS HABÉIS ENTERADO DE NADA!

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook

https://societatanonima.wordpress.com/2015/09/12/no-os-habeis-enterado-de-nada/

Catalans stage huge pro-independence rally

La Via Lliure 2015 en un minut

dimarts, 1 de setembre del 2015

dilluns, 15 de juny del 2015

Rull: “La posició invariable de CDC és que el 27S tingui caràcter plebiscitari i a favor del sí-sí”

Notes de premsa
15.06.15

Rull: “La posició invariable de CDC és que el 27S tingui caràcter plebiscitari i a favor del sí-sí”

Convergència Democràtica de Catalunya assegura que la posició “invariable” del partit és que les eleccions del 27S tinguin caràcter plebiscitari i que el programa amb què s’hi presentin “sigui clar, explícit i diàfan a favor del sí-sí, a què Catalunya sigui un Estat i que sigui independent”. És la posició que el coordinador general de CDC, Josep Rull, i el vicesecretari general de Coordinació Institucional del partit, Lluís Corominas, han traslladat al secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, i al vicesecretari general d’Unió, Antoni Font, en una reunió aquesta tarda a la seu de Convergència, l’endemà de la consulta d’Unió sobre el procés.
Rull ha recordat que el full de ruta de CDC aposta “pel sí-sí, perquè Catalunya sigui un Estat i que sigui independent” i per això, ha subratllat “les eleccions del 27S han de servir perquè els catalans es posicionin sobre l’Estat català independent, sobre base legal i potent”. “Aquest és un element nuclear” del full de ruta que CDC espera que Unió s’hi sumi perquè “és obert i té la voluntat d’integrar el màxim nombre de formacions polítiques”. “Si hi ha acord en el punt de partida, la resta és relativament senzill”, ha considerat el dirigent convergent que també ha apuntat que espera una “resposta imminent d’Unió sobre si volen anar plegats a les eleccions del 27S, i continuar fent camí junts o no”.
La nostra voluntat és poder anar plegats”, ha apuntat Rull, que ha puntualitzat que “si finalment la direcció d’Unió ens dóna una resposta negativa entendrem el posicionament i el respectarem, però nosaltres continuarem creient que aquestes eleccions del 27S han de tenir caràcter plebiscitari i nosaltres ens hi presentarem en conseqüència”.
 http://convergents.cat/premsa/rull-la-posicio-invariable-de-cdc-es-que-el-27s-tingui-caracter-plebiscitari-i-favor-del-si

INSTINT: Artur Mas + Iñaki Gabilondo

"D'acord" amb Dakota Johnson i Quim Gutiérrez, dirigida per Alejandro Am...

dijous, 11 de juny del 2015

“El nostre futur polític no el decidirà cap tribunal sinó el poble de Catalunya votant el 27S”

Jordi Turull, president del grup de CiU al Parlament, ha ofert una conferència al Cercle Català de Madrid dins del cicle que organitza l’entitat sota el títol “Catalunya 2015 des de Madrid” en la qual ha reflexionat sobre les properes eleccions del 27 de setembre, que ha qualificat com “les més transcendents que haurà viscut Catalunya des del restabliment de la democràcia”. En aquest sentit, i arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 9N, Turull ha remarcat que “el nostre futur polític no el decidirà cap tribunal sinó el poble de Catalunya votant el 27S”.

Turull ha reivindicat el seu caràcter plebiscitari i ha subratllat que “serem els partits qui li donarem aquest caràcter perquè qui ens voti sabrà perfectament que el camí que iniciarem a partir del 28 serà cap a la constitució de Catalunya com un nou Estat d’Europa”. Davant la negativa d’alguns partits a admetre aquest caràcter, ha assegurat que “tenen tot el seu dret, de la mateixa manera que nosaltres tenim tot el dret i la legitimitat i obligació de plantejar-les com a substitutives del plebiscit, del referèndum que l’Estat espanyol, amb armes polítiques convencionals i no convencionals, ha intentat impedir”.

Turull ha criticat que davant el procés que viu Catalunya “no hi ha hagut ni una sola proposta de millora, cap alternativa” per part de l’Estat. Al contrari, per la via dels fets “ens està dient que ja els està bé com està la situació” i “en comptes d’avançar es mou en la direcció contrària per residualitzar més el nostre autogovern i aprofundir en les desigualtats per incompliment dels seus compromisos”. Turull feia referència als nombrosos recursos davant del TC i també a aspectes com les adopcions d’infància, el patrimoni cultural, les llicències federatives a entitats esportives, a col·legis professionals, temes de seguretat, el Decret de Pobresa Energètica o incompliments com la llei de dependència.  Per Turull, l’Estat només ofereix “la resignació com a plantejament i la residualització del nostre autogovern acompanyat d’un ofec que ens fa perdre capacitats i possibilitats d’actuació en l’ordre social i econòmic”.

Un canvi profund en l’estratègia del catalanisme
El president del grup de CiU ha desgranat els motius que han conduit fins a la situació actual, entre els quals ha destacat que els catalans han arribat a la conclusió que “si seguim en el marc actual de l’Estat espanyol, no és possible aconseguir que la gent visqui millor i poder deixar a les futures generacions un país millor”. Per això s’havia de prendre una decisió doncs durant anys “Catalunya ho ha intentat tot” però la resposta que ha rebut de l’Estat ha estat en la direcció contrària a les demandes permanents de Catalunya.

En un repàs històric, ha recordat que “Catalunya no neix amb la Constitució” i que la seva voluntat d’autogovern es remunta a escenaris molt anteriors: “Ja Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya, fa cent anys professava la idea que Catalunya per avançar necessitava cos d’Estat”. El procés que viu Catalunya “no és un rampell sinó que és un canvi profund de l’estratègia de sempre del catalanisme majoritari ja que s’ha constatat que l’estratègia anterior, al llarg de més de cent anys, ha tingut els efectes contraris als esperats i la sensació de fatiga és alta i no admet demora”, ha indicat.

Aquesta estratègia es fonamentava en una contribució a la democratització, modernització i europeïtzació de l’Estat espanyol, que es posa de manifest amb nombrosos exemples: des de la contribució en la lluita contra el franquisme, en la redacció de la Constitució, el suport a governs de González o Aznar, el suport per evitar el rescat de l’Estat, etc. Malgrat això, la resposta de l’Estat, mitjançant la sentència de 2010 contra l’Estatut, “ens situa en escenaris pitjors d’on veníem, escenaris en alguns temes en pitjor posició que en l’Estatut del 79”.

http://ciu.cat/premsa/turull-el-nostre-futur-politic-no-el-decidira-cap-tribunal-sino-el-poble-de-catalunya-votant

dilluns, 8 de juny del 2015

El Bruc celebra la XVI Festa del Timbaler


Dilluns 08/06/2015
Aquest cap de setmana ha tingut lloc la celebració de la XVI edició de la Festa del Timbaler, una festa que commemora la batalla del juny de 1808, quan les tropes napoleòniques van entrar al Bruc pel coll de Can Maçana.
Un cap de setmana amb representacions teatrals al carrer, fira d'artesans i oficis, exposicions, campaments militars, timbals i trabucaires i un poble abocat per fer d'aquesta festa una icona cultural i lúdica.
Dissabte a la tarda una trobada de timbals provinents de diferents indrets, amb el grup Foc Senglar Timbalers del Bruc com a amfitrions, es van concentrar al monument del Timbaler, per iniciar la cercavila fins el Torrent de l'Illa on va tenir lloc la gran tamborrada.
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
Els alumnes de l'escola del municipi van representar una escena de la batalla, i tot seguit l'ofrena floral als herois de les batalles al cementiri.
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
Coincidint amb la final de la Champions, a la taberna del sometent es van instal·lar pantalles per poder veure el partit. Francesos i catalans van poder gaudir de l'espectacle esportiu. Al vespre, concert al Casal Familiar amb la coral Moixerigues.
Diumenge, trobada de trabucaires a Can Maçana amb les salves d'honor. A les deu del matí l'ofrena floral al monument del Timbaler amb les autoritats locals i la presència de grups de recreació històrica napoleònica vinguts de diferents indrets de França i Moià, així com grups de Bailen i el Bierzo, Milícies de Tarragona, Trabucaires de Catalunya i de Camps, Club Hípic Can Rubiroles, Banda de tambors de Cervera, Què de què? Teatre, Miquelets de Badalona, Ball d'en Serrallonga de Sant Quintí de Mediona, Foc Senglar Timbalers del Bruc i actors i voluntaris de Collbató i El Bruc.
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
Des de fa uns anys s'atorguen dos premis Timbaler d'Honor. En aquesta quarta edició, el va rebre l'actor Pep Ferrer, bruquetà de naixement i que hi va viure de petit.
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
El segon premi se li atorga a una persona molt implicada en el poble, i en aquesta ocasió va ser per la Lluïsa Ollé, una persona que ha col·laborat en moltes entitats i associacions del poble, “incansable, sempre volent col·laborar i que mai té un no com a resposta”, ens deien qui la coneixen.
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
Tot seguit, desfilada fins a la plaça,...
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
i durant tot el dia: actuacions musicals itinerants d'època, mercat, activitats infantils, teatre, representacions de les batalles, sometents i francesos, canons i trabucs, premsada d'olives de Can Rovira, mostra d'antigues tècniques de recol·lecció d'olives, exposicions dels treballs dels alumnes de l'escola bressol i eines antigues de pagès, puntaires i puntes de coixí, visites a l'església romànica de Santa Maria i al museu de la Muntanya de Montserrat.
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15
Una cap de setmana en què es barreja la cultura, la festa i les tradicions, però per sobre de tot, i com ens han explicat molts veïns, “molta feina, però molta il·lusió perquè aquesta festa perduri, perquè hem aconseguit consolidar-la amb l'ajut de molts col·laboradors del municipi que durant molts dies treballen perquè sigui un èxit”.
Des del govern municipal, "es vol agrair a tots els treballadors del consistori, administratius i brigada, voluntaris i col·laboradors tota la feina feta, perquè sense el vostre suport aquesta festa no seria el mateix. Moltes gràcies!”.
timbaler 15
timbaler 15
timbaler 15