Carles Viver i Pi-Sunyer assegura que si els ciutadans voten el 27S a favor de constituir un nou estat "ho tindrem tot a punt"

• En una entrevista al programa Els matins de TV3, el Comissionat per a la Transició Nacional ha destacat que seria “irresponsable” per part del Govern no “tenir preparades al màxim totes les mesures que ens ajudin a posar en funcionament el nou estat”

•  Confirma que l’informe que el Govern ha encarregat al CATN per exposar a les institucions europees tots els passos que s’han fet a Catalunya per poder exercir el dret a decidir, “és un document que ja tenim molt avançat”, que es troba “en fase de conclusions”

El Comissionat Viver i Pi-Sunyer durant l'entrevista al programa Els Matins de TV3

Carles Viver i Pi-Sunyer, Comissionat per a la Transició Nacional, ha destacat avui la importància de “tenir preparadesal màxim totes les mesures que ens ajudin a posar en funcionament el nou estat”. En una entrevista al programa Els Matins de TV3, el comissionat ha posat com a exemples d’aquestes mesures “un projecte de llei de creació del Banc Central de Catalunya o un projecte de llei de creació de l’Agència de la Seguretat Social”. Si els ciutadans de Catalunya voten a favor de constituir un nou estat, “ho tindrem tot a punt, no farem un salt al buit", ha assegurat.

 

Pel que fa a aquestes mesures, s’estan preparant partint “dels treballs del Consell Assessor per a la Transició Nacional” (CATN), una feina que vol “contrastar amb la que ja estan fent des de fa temps els departaments de la Generalitat”, ha afegit. Mesures que “no les publicarem al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) perquè de moltes d’elles no en tenim competències”. De fet, Viver i Pi-Sunyer té “molt clar” que la majoria d’aquestes actuacions les “podem preparar però no implementar”. “No podem començar a fer lleis perquè en les tombaran. En canvi, el que podem fer és preparar-les”, ha subratllat, perquè en el moment que “es desconnecti” Catalunya de l’Estat espanyol, ja es puguin començar a aplicar les noves normes “prement el botó”.

 

També ha apuntat que seria una total “irresponsabilitat” per part del Govern “no tenir preparat absolutament res”. En aquest sentit, la diferència amb la feina que feia el CATN és que ara “ja no seran informes”, sinó “mesures que estaran preparades i desenvolupades”. Com a Comissionat per a la Transició Nacional té l’encàrrec de fer precisament “el llistat de mesures que hauríem de tenir preparades” si finalment els ciutadans voten a favor de constituir un nou estat a les eleccions del 27 de setembre.

 

En aquest sentit, hi ha prevista una “llei constitucional provisional” que no és una“constitució pròpiament”, perquè aquesta arribarà uns mesos més tard, i per tant, durant aquest període de temps “no pot ser que els ciutadans i ciutadanes d’aquest país no tinguin drets fonamentals”. En aquesta llei constitucional provisional hi ha d’haver una clàusula que digui que -a banda de fer aquesta nova constitució- se n’aplicarà una altra que expliciti que “al començament de funcionament d’aquest nou estat s’aplicarà el dret espanyol i el dret català actualment vigent” i “a més a més, per exemple, la Carta Europea de Drets”.

 

Així mateix, Carles Viver i Pi-Sunyer ha confirmat que l’informe que el Govern ha encarregat al CATN per exposar a les institucions europees tots els passos que s’han fet a Catalunya per poder exercir el dret a decidir, “és un document que ja tenim molt avançat”, que es troba “en fase de conclusions” i a través del qual s’explica que el procés “s'ha fet de manera pacífica, democràtica, buscant l'acord amb l'Estat”, i “a través dels procediments legals existents”. Tot i això ha lamentat que “ens han tancat les portes de qualsevol acord”. Dins d’aquest context, el comissionat considera que, ara per ara, les institucions europees “fan molt bé de no pronunciar-se” encara que ja comencen a veure que “no és un problema intern espanyol, sinó que és un problema europeu”.

 

Viver i Pi-Sunyer ha reconegut també que les properes eleccions del 27 de setembre són cabdals perquè “ens ho juguem gairebé tot” i que només es podran considerar plebiscitàries si els partits que estan a favor de la idea de la independència“redacten els seus programes electorals de manera que quedi molt clar que, si els voten, la primera cosa que faran quan arribin al Parlament de Catalunya és prendre les mesures necessàries per posar en marxa l'estat independent”. I apunta la possibilitat que posin a l'encapçalament dels programes una clàusula, fins i tot “separada físicament de la resta del programa”, que contingui aquesta voluntat. Si no és així, “la lectura internacional serà més dubtosa”, ha reblat.

Arxius adjunts

 El Comissionat Viver i Pi-Sunyer durant l'entrevista al programa Els Matins de TV3

Departament/s 

Comunicació del Govern

Homs: "Alguns per impedir el debat sobiranista estan disposats a carregar-se la mateixa essència de la democràcia"

 El conseller de la Presidència considera que la sentencia del TC sobre la convocatòria del 9N i la llei de consultes manté una interpretació “molt restrictiva i allunyada del pacte constitucional i els principis d’autonomia política i legitimitat democràtica”

·         El Portaveu del Govern constata  “ una alineació per part del Tribunal Constitucional amb els interessos polítics del Govern espanyol” 

·         El Govern trametrà a les institucions europees un balanç de tot els passos seguits per exercir el dret a decidir amb l’objectiu d’evidenciar la “baixa qualitat democràtica de l ’estat espanyol” i explicar el “sentit de les eleccions del 27S”

·         El portaveu afirma que la reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir del proper divendres és “una bona oportunitat per reafirmar en el compromís de la societat catalana vers el dreta a decidir”.

El conseller de la presidència, Francesc Homs, ha comparegut avui davant els mitjans de comunicació per fer una valoració del contingut de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la convocatòria de la consulta del 9 de novembre i alguns articles de la llei de consultes.

 

Des del punt de vista jurídic, Homs ha constatat que el Tribunal Constitucional “manté una interpretació molt restrictiva i allunyada del pacte constitucional i els principis d’autonomia política i legitimitat democràtica”.  Entrant més al fons, el conseller posa en evidència que en la sentència, d’una manera implícita, “es nega cap mena de legitimitat democràtica a les institucions catalanes per preguntar”,  fins i tot en aspectes que son competència de la Generalitat de Catalunya.

 

En aquest sentit el conseller ha volgut alertar que “es paga un preu molt alt per impedir el debat sobiranista  i per fer-ho alguns estan disposats a carregar-se  la mateixa essència de la democràcia”. “Costa presentar una Espanya amb autonomies i parlaments, però que alhora aquestes autonomies i parlaments no poden preguntar res al seus conciutadans”. El portaveu s’ha mostrat sorprès que el propi Tribunal Constitucional digui que “es garanteix” de manera molt amplia la participació democràtica “ permetent votar cada quatre anys” i relegant altra mena de consultes  a la ciutadania a “qüestions extraordinàries”.

 

Sobre la oportunitat de la sentència, el conseller ha denunciat que “hi ha una alineació per part del Tribunal Constitucional amb els interessos polítics del Govern espanyol”  i això no va a favor de la independència i neutralitat que correspon a un tribunal  d’aquestes característiques. Per Francesc Homs,  “crida l’atenció” el fet que el Tribunal constitucional sigui capaç de reunir-se de manera excepcional i extraordinària per atendre “segons quins temes  d’interès” i  en canvi, assumptes urgents i candents com el decret contra la pobresa energètica“estiguin penjats”. El Govern va aprovar el desembre del 2013 el decret llei de pobresa energètica per impedir la interrupció dels subministraments energètics a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica. El decret llei  va ser recorregut pel Govern de l’estat  i admès a tràmit pel Tribunal Constitucional que va suspendre la norma de manera automàtica i encara no s’ha reunit per resoldre’l.  “Per segons quines coses, s’apressen a fer reunions extraordinàries, fora del seu calendari habitual, i en d'altres, que més a més, són candents per una part de la nostra societat i que ens permetrien disposar d'eines per fer-hi front, doncs aleshores aquí es veu que les presses són diferents”

 

Des del punt de vista  institucional i polític, el portaveu del govern alerta, en primer lloc,  que si  el marc constitucional no permet   a les comunitats autònomes conèixer què opina la ciutadania sobre temes rellevants, mes enllà dels quatre anys,  això ens situa davant d’una “democràcia de molt baixa qualitat”. Aquets manera de funcionar “no es fa compatible amb les mesures de democràcia participativa amb que esta compromesa la UE”, ha reblat.

 

En segon lloc, Homs constata que el camí fet fins ara demostra que l’expressió democràtica dins l’estat espanyol “ni troba diàleg ni marc jurídic reconeixible”,la Constitució Espanyola  “s’ha tancat i nomes s’interpreta a conveniència d’una de les parts”, per tant, amb això es constata la necessitat “d’obrir camins alternatius”.  En aquest sentit la decisió d’ahir juntament amb aquesta negativa constant al diàleg refermen “l’encert de la convocatòria de les eleccions del 27 de setembre.

 

Finalment, ha recordat  que el proper divendres 6 de març està prevista una reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, integrat per entitats civils, cíviques, ciutadanes, culturals, econòmiques, sindicals, empresarials; el món local; els grups parlamentaris que han donat suport al dret a decidir. Des del punt de vista del Govern, aquesta reunió és una bona oportunitat per reafirmar en el compromís de la societat catalana vers el dreta a decidir”.

 

El  conseller de la Presidència  ha avançat que el Govern ha encarregat al Consell Assessor per la Transició Nacional  l’elaboració d’un informe que permeti fer un balanç respecte al dret a decidir en el sentit d’identificar fins a quin punt Catalunya, les seves institucions, els seus representants polítics, la pròpia societat catalana, “ha anat seguint tots els passos que tenien  a l’abast per poder exercir amb normalitat la democràcia i a través de la llei, el dret a decidir”.  Aquest informe, un cop conclòs, serà tramès al conjunt de les institucions europees amb la finalitat que “puguin conèixer la capacitat de  resposta del govern espanyol davant la voluntat de poder exercir el dret a decidir del poble de Catalunya”.  Homs ha subratllat que el Govern no espera cap resposta per part de les instancies europees a aquest informe, més enllà de posar en el seu coneixement el“nivell de qualitat democràtica de l’estat espanyol” i explicar el sentit de les eleccions del 27 de setembre.

 

 

 

Arxius adjunts

 Foto del conseller Homs durant la seva compareixença

JPG - 1,217 MB

 Vídeo de la compareixença del conseller Homs

Departament/s 

Comunicació del Govern

El Govern destinarà 37,3 milions d'euros aquest 2015 per millorar la competitivitat de les explotacions agràries

• El Consell Executiu ha aprovat la partida de la convocatòria d’ajuts associats al Contracte Global d'Explotació (CGE), destinats a millorar la competitivitat i fomentar la diversificació agrària, la instal·lació de joves agricultors i l'agricultura i la ramaderia ecològiques, entre d'altres

 

• Entre el 2007 i el 2014 el CGE ha generat pagaments per un import global de 465 milions d'euros, dels quals 157,7 corresponen als Fons FEADER europeus

 

El Govern destinarà 37,7 milions d'euros aquest 2015 al sector agrari català a traves del Contracte Global d'Explotació (CGE). El Consell Executiu ha aprovat la partida pressupostària que permetrà publicar les bases reguladores i convocar els ajuts associats al Contracte CGE que es destinen, entre d’altres, a millorar la competitivitat, fomentar la diversificació agrària o la instal·lació de joves agricultors.

 

En l’actual context de crisi econòmica és especialment important la convocatòria i resolució de mesures que comporten la creació de llocs de treball, la dinamització econòmica en el sector agrari i la seva adaptació constant per esdevenir competitius i, alhora, impulsar activitats agràries amb un elevat grau de sostenibilitat, en benefici del conjunt de la població.

 

El termini per presentar les sol·licituds finalitzarà el proper 15 de maig i es tramiten amb la Declaració Única Agrària (DUN). La convocatòria d'enguany es concreta en les línies d'ajut següents:

 

-       Millora de la competitivitat de les explotacions agràries;

-       Mitigació del canvi climàtic en les explotacions agràries;

-       Primera instal·lació de joves agricultors;

-       Diversificació agrària;

-       Gestió de zones humides;

-       Gestió i recuperació de prats i pastures;

-       Millora dels hàbitats esteparis de la Xarxa Natura 2000;

-       Apicultura per a la millora de la biodiversitat;

-       Conservació de races autòctones;

-       Biodiversitat cultivada;

-       Sistemes alternatius a la lluita química;

-       Producció integrada;

-       Gestió de fertilitzants;

-       Agricultura ecològica;

-       Compensació a les zones amb limitacions naturals i altres limitacions específiques;

-       Ramaderia ecològica.

 

Els ajuts associats al CGE s’emmarquen en la nova programació europea d'acord amb el Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020 (PDR), presentat a la Comissió Europea el 22 de juliol de 2014, amb l'acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 15 de juliol, i restarà condicionada a l'aprovació definitiva del Programa per part de la Comissió Europea.

 

Estan cofinançats pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i per fons estatals del Ministeri d'Agricultura. El total de la despesa pública per aquest 2015 se situarà al voltant dels 79 milions d'euros. De fet, el Contracte Global d'Explotació té un impacte rellevant per al sector. Entre el 2007 i el 2014 ha generat pagaments per un import total de 465 milions d'euros, 157,7 dels quals corresponen al Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER).

 

Departament/s 

Comunicació del Govern

Les eleccions municipals han de reforçar les 3 majories: la social, la política i la institucional a favor del procés

El president Mas ha clos aquest migdia la Convenció Municipal de Convergència davant de 600 alcaldes, regidors i altres representants del món local. Durant dos dies el món local convergent ha participat en tallers, xerrades i intercanvis d'experiències per preparar les eleccions municipals.

A la cloenda, el president Mas els ha emplaçat a “encadenar les eleccions municipals del 24 de maig amb les del 27 de setembre perquè ens hi juguem el futur com a país”. El president ha subratllat la importància d’aquests comicis en un context en que Catalunya ha de seguir mantenint “la majoria social, la majoria política i la majoria institucional a favor del procés polític que viu Catalunya”. “Aquestes tres majories les hem tingudes, ara hem de ser capaços de tenir-les amb més forces”, ha afegit el president.
 
Josep Rull, també ha participat a la cloenda on ha afirmat que de cara el 27 de setembre “esperem que els ajuntaments estiguin governats per aquells que volen la llibertat”. Rull ha destacat la tasca que fan els ajuntaments, els consells comarcals i les diputacions per garantir les polítiques socials i l’estat del benestar. D’aquesta manera, ha assegurat que “no podem parlar de justícia social amb plenitud a Catalunya si no tenim els instruments que té qualsevol govern normal del món”, concretant així la transcendència de les eleccions municipals i les del 27 de setembre

La tasca feta cada dia pels regidors i alcaldes

Davant la situació de crisi social i econòmica tant el president Mas com Rull han agraït i reconegut la tasca feta cada dia pels regidors i alcaldes. El president ha contrastat “aquelles formacions que neguen la realitat, critiquen i que només fan discursos” davant de partits com Convergència i els seus càrrecs electes que “davant de realitats que no els hi agraden, treballen per transformar-les”. També s’hi ha referit Josep Rull –davant de tota la feina feta per representants de Convergència des de totes les administracions per neutralitzar els embats de la crisi econòmica i social- apuntant que “Convergència no acceptarà lliçons de ningú en polítiques socials”. I per això, el president Mas ha precisat: “Ells que facin els discursos, que nosaltres farem la feina”.

Resultats de 4 anys de govern

El president ha posat els resultats en diferents àmbits econòmics i socials damunt la taula, després de 4 anys a la Generalitat i amb 520 alcaldes i 4.000 regidors de Convergència als ajuntaments del país sumats a l’esforç dels treballadors públics i el teixit empresarial. “No hauríem pogut acabar aquest mandat amb menys atur, menys llistes d’espera i menys fracàs escolar; si la gent que treballa a les oficines de treball, a les empreses, a les escoles, a les universitats i als hospitals no s’haguessin arremangat”.

En aquest sentit, Rull ha assenyalat que moltes d’aquestes polítiques han estat possibles gràcies a la concertació amb la societat civil i l’estreta col·laboració amb les administracions de l’àmbit municipal. I ho ha exemplificat amb la tasca feta per la Diputació de Barcelona: “L’últim mandat municipal la Diputació va transferir fins a 450 milions d’euros als ajuntaments i en els darrers 4 anys amb Convergència al capdavant ha estat fins a 1.000 milions d’euros, el doble”, ha concretat el coordinador general evidenciant la sensibilitat amb el món local i l’estat del benestar. 
 

Gordó: "Per primera vegada Catalunya tindrà un Codi civil complet"

La presidenta del Parlament ha rebut aquest matí de mans del conseller de Justícia el Projecte de llei del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a obligacions i contractes, que completa la codificació del Codi civil català iniciada el 2002

Acte d'entrega a la Presidenta del Parlament de Catalunya

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha lliurat aquest matí a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el Projecte de llei del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a obligacions i contractes. Es tracta d’un llibre “molt significatiu” –ha dit el conseller- “en la mesura que, per primera vegada, Catalunya tindrà un codi civil complet”.

 

Germà Gordó ha recordat que “Catalunya va començar a codificar en el segle XII, i ho va fer durant segles, i ni el Decret de Nova Planta ni el Generalíssim van arribar a anul·lar el dret propi de Catalunya.

 

En aquest mateix sentit, en la seva intervenció durant l’acte de lliurament del llibre sisè, el conseller de Justícia ha recordat que “no es va permetre tornar a legislar sobre dret civil català fins a l’Estatut d’autonomia de l’any 1979”. Per això, Gordó ha remarcat la feina feta pels diferents governs de la Generalitat de Catalunya al llarg de tots aquests anys i ha especificat que “la codificació del dret civil català es va iniciar l’any 2002 a mans de la presidenta del Parlament”, Núria de Gispert, consellera de Justícia aleshores, “qui va començar aquest cicle de sis llibres que conformen el Codi civil català”.

 

Aprovació pel Govern de la Generalitat

 

El Consell Executiu va aprovar el passat dimarts el Projecte de llei del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, que avui ha rebut la presidenta del Parlament  de mans del conseller de Justícia.

 

El text –que recull la regulació del contracte de compravenda, els contractes regulats en lleis especials, i deroga totalment la Compilació del dret civil de Catalunya- és el darrer d’un procés que conforma la tasca legislativa més important que s’ha dut a terme a Catalunya en l’àmbit del dret privat .

 

D’aquesta manera, el Govern de la Generalitat de Catalunya finalitzava i donava compliment al mandat del Parlament de Catalunya, que, a l’article 3 de la Llei 29/2002, de 30 de desembre, la primera llei del Codi civil de Catalunya, establia que els llibres que havien de compondre el Codi civil havien de ser sis.

 

La finalitat d’aquest mandat tenia un doble objectiu, que avui s’acompleix amb l’aprovació de l’Avantprojecte del llibre VI. D’una banda, s’assoleix la completesa del Codi civil de Catalunya, sens perjudici que en el futur, i en atenció a les noves necessitats normatives, es pugui legislar sobre altres institucions jurídiques en matèria civil.

 

D’altra banda, es proporciona un text legal sistematitzat per tal de facilitar el tràfic jurídic i l’aplicació efectiva del Codi civil de Catalunya, tant per part dels ciutadans particulars com per part dels operadors jurídics. En aquest sentit, els operadors jurídics tindran a l’abast un cos legal, el més complet possible, que incorpora les matèries que conformen el dret civil de Catalunya, de manera que no hauran d’acudir a altres ordenaments per trobar solucions a l’hora de tractar sobre temes dels diferents àmbits civils que els ciutadans realitzen quotidianament, ja siguin litigiosos o no.

 

El llibre VI

 

El títol primer del text –relatiu a les disposicions generals- regula les parts generals de l’obligació i del contracte tenint en compte els principis de la contractació que afecten els consumidors. Així, s’estableixen les obligacions del venedor i el comprador, el deure de pagar el preu per part del comprador i el principi de conformitat que ha de regir el contracte de compravenda. A més, inclou la figura jurídica de l’avantatge injust, és a dir, l’increment d’un patrimoni sense causa jurídica que ho justifiqui en detriment d’un altre patrimoni, recollida i actualitzada a la Compilació de dret civil de Catalunya. També incorpora les especialitats de la compravenda immobiliària, que la pràctica notarial i registral havia prefigurat, com la compravenda d’immoble en construcció, la compravenda d’immoble amb pacte de finançament per un tercer o una nova regulació de la condició resolutòria explícita, modalitats  destinades a dotar d’una major protecció i de més opcions el comprador.

 

El títol segon conté els diferents tipus contractuals, com ara l’actualització de la permuta; la cessió de solar o d’aprofitament urbanístic a canvi de construcció futura; els contractes de conreu, parceria i masoveria; l’arrendament rústic i l’arrendament de pastures; el violari –figura jurídica del dret civil que consisteix en el dret a percebre una pensió periòdica en diners durant la vida d’una persona-, el contracte d’aliments i el contracte d’acolliment de persones grans, els contractes d’integració o el censal, entre d’altres.

 

Les innovacions es fan compatibles amb el manteniment, degudament actualitzat i renovat, de figures tradicionals del dret civil català, com la rescissió per lesió i la venda a carta de gràcia, que provenen directament del dret romà i tenen plena vigència a la nostra societat actual. Tanmateix, es regula la nova figura de contracte de custòdia del territori, que actualment ja té un fort impuls a casa nostra. Aquest té per finalitat la conservació de la biodiversitat, del patrimoni natural i cultural, del paisatge o de la gestió sostenible dels recursos naturals. El llibre VI es compon també d’un tercer títol que es refereix a les altres fonts de l’obligació.

Arxius adjunts

 Acte d'entrega a la presidenta del Parlament de Catalunya

Departament/s 

Justícia Comunicació del Govern

President Mas: "Som el que som perquè hi ha hagut continuïtat històrica, malgrat les agressions rebudes"

• El cap de l’Executiu ha presidit, acompanyat del conseller de Cultura, la presentació de l’Any de les biblioteques, que coincideix amb el centenari de la Xarxa de biblioteques populars de la Mancomunitat

El president Mas, en un moment de la seva intervenció (foto: Jordi Bedmar)

 

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat que “som on som i som el que som” com a país, perquè “hi ha hagut continuïtat històrica”, malgrat que“alguns agressors de moltes èpoques han procurat trencar les cames del que significava la identitat catalana ”.

 

El cap de l’Executiu s’ha referit així a la continuïtat història “en moltes coses bàsiques de país, sovint lligades al fet cultural i lingüístic” en el decurs de l’acte de presentació de l’Any de les Biblioteques, que coincideix amb el centenari de les primeres biblioteques públiques a Catalunya i el naixement de l’Escola Superior de Bibliotecàries .

 

Davant una nodrida representació del sector bibliotecari, el president s’ha mostrat convençut que “la identitat catalana és fonamentalment cultural”, com ho demostra el fet que la celebració enguany del naixement de la xarxa de biblioteques coincideix també amb dues efemèrides destacades com ara el 700 aniversari de la mort de Ramon Llull o el 750 aniversari de la mort del cronista Ramon Muntaner.

 

Artur Mas també ha defensat que “la identitat pròpia sorgida fa segles” s’ha enriquit amb les “aportacions de fora”, gràcies a  “la capacitat del país d’obrir-se a l’exterior i rebre molts corrents i influències”.

 

Després de posar en relleu el fet que la xarxa de biblioteques catalanes va ser la primera de l’Estat, el president ha recordat que precisament una de les festes més estimades a Catalunya gira entorn dels llibres. En aquest context, ha aprofitat per fer un reconeixement als professionals, als quals els ha agraït es seu esforç perquè “aquesta cultura arribi al moll de l’ós de tantes persones del nostre país”. Per això, ha mostrat tot el seu suport a aquest col·lectiu que durant l’acte ha donat lectura al Manifest de les Biblioteques, que d’entre d’altres posa en valor el paper de les biblioteques en la difusió de la cultura i recull els .

 

L’Any de les biblioteques inclou diferents activitats, entre les que destaquen: l’exposició ‘BiblioTec. Cent anys d’estudis i professió bibliotecària 1915 – 2015’, les rutes literàries a les quatre primeres biblioteques, el projecte ‘La Biblioteca a la vida’, la beca 3000, els Testimoni Bibliotecaris i el congrés de Bibliobusos, entre d’altres, i es podran consultar  al web www.anybiblioteques.cat. La seva celebració respon a tres característiques principals: la centralitat en les biblioteques públiques, la reflexió sobre les necessitats d’un servei que s’ha d’adaptar a importants canvis i la tasca destacada de les biblioteques com un servei cultural de proximitat.

 

Els orígens de l’actual xarxa de biblioteques es remunten a l’any 2015 quan la Mancomunitat va posar en marxa la xarxa de biblioteques públiques catalanes, la primera a l’Estat, després d’encarregar a Eugeni d’Ors el projecte de planificació per crear biblioteques a tot el territori. El juliol del mateix any la Mancomunitat va convocar el primer concurs per a l’adjudicació de quatre biblioteques populars, que es van ubicar a Valls, Olot, Sallent i les Borges Blanques, i a la tardor del 2015 ja va començar a funcionar l’Escola Superior de Bibliotecàries.

 

Durant l'acte, el cap de l’Executiu ha assegurat que “amb l’esperit de la gent de la Mancomunitat”, el Govern té clar que “cal fer un esforç especial i prioritari en la difusió de la cultura en general i en l’accés de la població a les biblioteques” i ha recordat que, malgrat la reducció d’un 20% del pressupost de la Generalitat d’ençà el 2010, s’han construït o remodelat un total de 78 biblioteques arreu del territori, i el 93,5% de la població pot accedir ja una biblioteca propera .

 

La xarxa de biblioteques compta en l’actualitat amb 380 equipaments bibliotecaris a Catalunya, 370 dels quals són biblioteques i 11 bibliobusos i disposen de 13.918.716 volums i prop de 4.900 ordinadors d’ús públic.

 

A l’acte, que ha tingut lloc al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, hi ha intervingut el conseller Mascarell; la cap del Servei de Biblioteques, Carme Fenoll; l’expresidenta del Col·legi de Bibliotecaris, Carme Mayol, i el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve. En el decurs d’aquesta presentació i hi hagut lectures de diversos dietaris a càrrec de les actrius Olga Cercòs i Mercè Managuerra i s’ha  llegit el Manifest de les Biblioteques.

 

Arxius adjunts

 Intervenció del president

 Dossier de Premsa L'Any de les biblioteques

PDF - 1,966 MB

Departament/s 

Oficina del President Comunicació del Govern

Els 10 projectes estratègics d'acció de govern i per la transició nacional per al 2015.

Construïm un país des dels ajuntaments, al servei de les persones

Aquesta tarda ha començat la Convenció Municipal 2015 que aplega més de 600 representants municipals per preparar les eleccions amb tallers, xerrades i intercanvis d'experiències.

Aquesta tarda ha començat la Convenció Municipal 2015. Xavier Trias, president de la Comissió Nacional de Política Municipal de CDC i alcalde de Barcelona, ha emplaçat els alcaldes i regidors del partit a "construir un país des dels ajuntaments, al servei de les persones" durant la inauguració de la Convenció que ha aplegat més de 600 representants municipals per preparar les eleccions del pròxim 24 de maig. Trias ha subratllat que "la gent de Convergència no només som aquí per guanyar eleccions, som aquí perquè creiem en Catalunya i en les persones i això exigeix posar-les al centre del projecte polític".

"Ningú ha de quedar enrere, tothom ha de poder tirar endavant", ha expressat l’alcalde de Barcelona, esperonant els representants municipals de Convergència a fixar com a prioritats"generar activitat econòmica" i a "estar al servei i al costat dels més vulnerables". En aquest sentit, Xavier Trias ha posat com a exemple les entitats del Tercer sector perquè "té efectes multiplicadors" i ha reclamat col·laborar-hi estretament.

Els ajuntaments, una estructura d’estat davant el 27-S

Trias, ha esperonat els alcaldes, regidors i altres membres dels equips municipals de Convergència a“guanyar les eleccions municipals per poder encarar el 27 de setembre, dia en què els ciutadans hauran de decidir si Catalunya ha de ser un estat independent”.

També s’hi ha referit el president de la federació de Convergència a les comarques centrals, Juli Gendrau, que ha qualificat els ajuntaments de “primera estructura d’estat”. Gendrau ha assegurat que estem en “un moment extraordinari” i que la solució passa per “mesures i gent extraordinària treballant per la llibertat del país”.

Preparant les eleccions municipals

Des d’avui divendres i fins demà dissabte, Convergència aplega el seu món municipal a Seva, per treballar principalment en el programa i en les estratègies de campanya de cara a les eleccions del 24 de maig. Convergència és la primera força municipal del país amb 525 alcaldes i 4.000 regidors.

La Convenció compta amb diversos tallers, xerrades i intercanvi d’experiències en la gestió municipal. També hi intervindran diversos consellers del Govern i demà al migdia clouran la Convenció el coordinador general de Convergència Democràtica, Josep Rull, i el president de la Generalitat i de CDC, Artur Mas.

Preparant el 24-M

Alcaldes, caps de llista i representants del món local participaran aquest divendres i dissabte a la Convenció Municipal de Convergència per preparar la campanya de les eleccions municipals.

A dos mesos de les eleccions municipals, Convergència Democràtica celebra la seva Convenció Nacional de Política Municipal per establir les bases de cara a la cita del 24 de maig. El programa electoral, l’estratègia política i la comunicació seran els objectius principals que treballaran amb els 600 alcaldes i caps de llista de Convergència durant dos dies a El Montanyà (Seva).

Divendres, inaugurarà la jornada el president de la Convenció Municipal i alcalde de Barcelona,Xavier Trias, i el president de la federació de les comarques centrals i delegat del govern, Juli Gendrau. Tot seguit, hi haurà una sessió de treball d’intercanvi d’experiències entre alcaldes i regidors que han estat al govern i els que han estat a l’oposició. D’aquesta manera, es vol aconseguir que es continuïn treballant i consolidant el model de proximitat al món local, molt important per afrontar la crisi econòmica; i animar els candidats a revalidar els resultats que es van obtenir en les passades eleccions municipals del 2011. El sopar també està plantejat com una sessió per continuar amb l’intercanvi d’experiències. S’agruparan els participants per parelles municipalistes, un dels integrants de la parella serà una persona amb experiència en la gestió municipal i l’altre serà novell. Per acabar el primer dia, hi haurà un diàleg amb sis consellers del Govern de la Generalitat: la consellera de Benestar i Família, Neus Munté; el titular de Cultura, Ferran Mascarell; el de Salut,Boi Ruiz; el responsable d'Empresa i Ocupació, Felip Puig; el d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, i el conseller de Territori i Sostenibilitat i exalcalde de Figueres, Santi Vila.

Dissabte, començarà la jornada amb una sessió amb experts externs, on s'analitzaran temes de comunicació, estratègia, transparència i lideratge. Tot seguit, s’oferirà una sessió on la direcció del partit explicarà quina ha de ser l’estratègia de campanya per als propers 3 mesos i les principals línies del programa electoral. Després, els assistents tindran l’oportunitat de fer una sessió amb el president de la Generalitat, Artur Mas, on s’explicarà com participarà el president Mas a la precampanya i, posterior, campanya electoral, perquè serà un dels grans actius de cara al 24 de maig. La cloenda de la Convenció Municipal la farà el president de la Generalitat, Artur Mas i el coordinador general de Convergència, Josep Rull.                      

President Mas: "Hem d'aprofitar a fons els propers mesos per preparar Catalunya per si esdevé un Estat"

El cap de l’Executiu desgrana els deu projectes estratègics de l’acció del Govern pel que resta de legislatura

 

· Artur Mas anuncia el nomenament de dos comissionats per impulsar el compliment de la Llei de la Transparència i preparar les estructures d’Estat

 

· El president fixa com a “primer objectiu” acabar aquesta legislatura amb menys aturats que a l’inici del seu Govern

El president Mas just abans d'iniciar la roda de premsa

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha presentat aquest migdia els que seran els deu projectes estratègics de l’acció de govern per tal d’”aprofitar a fons, fins al darrer dia i amb la màxima energia i potència” els set mesos que queden de legislatura fins les eleccions del 27 de setembre. Aquesta “ofensiva del Govern” de la qual ha parlat Artur Mas vol “preparar-nos perquè, si rebem el mandat de la població de constituir Catalunya en un estat, qui l’hagi d’implementar ja tingui una gran part feta”.

 

En roda de premsa celebrada al Palau de la Generalitat, el president ha desgranat aquest decàleg que “vol reforçar estructures de govern per impulsar projectes estratègics, alguns d’ells nous”, i que s’engloben en els quatre eixos que han centrat l’acció del Govern aquesta legislatura: creació d’ocupació i reactivació econòmica, manteniment de les polítiques socials i de l’estat del benestar, regeneració democràtica i transparència i transició nacional i creació d’estructures d’estat.

 

Els projectes estratègics són, segons ha detallat el cap del Govern,:1) Projectes urgents per a la creació d’ocupació; 2) Polítiques innovadores al servei del teixit industrial i empresarial català; 3) Pla per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social; 4) Pla de suport a les famílies i mesures per reforçar l’estat del benestar; 5) Aposta per l’ensenyament i la cultura; 6) Desplegament de la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern; 7) Impuls de la llei per a la no-discriminació; 8) Pla executiu per a la preparació de les estructures d’estat; 9) Reforç i consolidació de l’acció exterior i 10) Pla d’infraestructures estratègiques.

 

 

Reduir l’atur i millorar la qualitat de la feina

D’entre tots aquests punts presentats avui, el president ha posat èmfasi en el primer, perquè ha recordat que “el gran objectiu del Govern, el primer de tots, abans que qualsevol altre” és la creació d’ocupació i la reactivació econòmica. Per això, ha subratllat que “ens fixem acabar aquesta legislatura amb menys aturats dels que ens vam trobar quan vam arribar al Govern” i “apuntalar que el ritme de creixement dels contractes fixes sigui superior al de contractes temporals”. “No es tracta només que hi hagi més feina, sinó millor i més estable”, ha reblat.

 

Artur Mas ha marcat també el manteniment de les polítiques públiques i de l’estat del benestar com un altre dels projectes destacats d’aquest decàleg i ha fixat la lluita contra la pobresa com l’eix central. Així, ha ressaltat que l’objectiu és arribar als índexs de pobresa a Europa, que estan per sota del 20%. “Les circumstàncies del nostre país no ens permeten anar més enllà, però sí millorar dos o tres punts que és el que ens separa dels estàndars europeus”, ha afegit.

 

 

Hisenda pròpia

El Pla executiu per a la preparació de les estructures d’Estat és un altre dels punts que ha destacat el president i sobre el que “hi ha un munt de coses que podem fer per tenir estudiades o implementades” per si canvia la normativa legal entre Catalunya i Espanya. Entre aquestes tasques, el cap del Govern ha ressaltat l’aprofitament de l’experiència en la recaptació executiva de les Diputacions per poder gestionar millor els impostos, la formació de personal nou i el reforç del cossos d’inspeccions. “Estem fent aquesta feina prèvia que s’hauria de fer en qualsevol cas”, ha declarat.

 

 

Nomenament de dos comissionats

En el decurs de la roda de premsa, el cap de l’Executiu també ha anunciat la creació de dos comissionats, un per a “complir la nova normativa en matèria de transparència i accés a la informació” i un altre per a la “preparació de les estructures d’Estat”, que són dos dels projectes inclosos en el decàleg.

 

Tal i com ha donat a conèixer, en el primer cas, la comissionada serà Núria Bassols, que ja és responsable del programa de la transparència i és magistrada en excedència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El comissionat per a la transició nacional serà Carles Viver Pi-Sunyer, actual director de l’Institut d’Estudis Autonòmics i president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN).

 

El president ha destacat que aquestes dues persones, que es nomenaran la setmana vinent, ja estan adscrites a l’Administració de la Generalitat i, per tant, “no ens obligarà a gastar més diners”, i ha assenyalat que aquesta mesura permet“donar un impuls polític i governamental a aquests dos programes per la transcendència que tenen”.

 

El comissionat per a la transparència, que dependrà del Departament de Governació i Relacions Institucionals, servirà perquè la Generalitat compleixi la llei de la transparència, accés a la informació pública i bon govern que recentment va aprovar el Parlament de Catalunya. El cap de l’Executiu ha insistit que aquesta és una llei“d’enorme complexitat i tremendament exigent per a l’Administració” i que es tracta que la Generalitat la pugui complir “amb la màxima celeritat possible”. El nou comissariat tindrà com a objectius implementar les estratègies per garantir el compliment de la normativa per part de tots els Departaments i impulsar les mesures d’organització interna i coordinació de l’aplicació de les directrius i criteris corporatius.

 

Tot i això, Mas ha subratllat que la feina que l’Executiu ha fet en un sol any en el camp de la transparència ha comportat que l’organisme Transparència Internacional hagi donat un 100 sobre 100 a l’actual Govern de Catalunya. “Es tracta, doncs, de mantenir el nivell d’exigència i de millorar fins i tot en el que puguem”, ha afegit el president.

 

El comissionat per la transició nacional dependrà del Departament de Presidència i tindrà com a funcions: elaborar un pla executiu que permeti fer balanç de les estructures d'estat disponibles i les necessàries; identificar les accions preparatòries i mesures a implementar per la constitució de les estructures d'estat; planificar i coordinar les actuacions a dur a terme per part dels departaments, i òrgans i entitats de la Generalitat i coordinar amb el CATN l'elaboració del pla executiu.

 

Finalment, el president ha refermat el compromís de l’Executiu amb l’impuls d’aquests projectes estratègics pel país i ha anunciat que abans de les eleccions catalanes “el Govern i jo mateix tornarem a comparèixer per donar compte  del grau de compliment  d’aquests deu grans projectes” .

 

 

(S’adjunta document “10 projectes estratègics d’acció de govern i per a la transició nacional)

Arxius adjunts

 Roda de premsa (1)

 Roda de premsa (2)

 Roda de premsa (3)

 10 projectes estratègics d'acció de govern i per a la transició nacional

PDF - 0,545 MB

Departament/s 

Oficina del President