dijous, 20 de desembre del 2012
Els contes dels germans Grimm fan 200 anys
Narracions com 'La bella dorment', 'La Ventafocs' i 'Hansel i Gretel', han estat traduïdes a 170 llengües
ARA / EFE Berlín
El 20 desembre de 1812 va sortir la primera edició dels contes recopilats pels germans Jacob i Wilhelm Grimm, un llibre destinat a convertir-se en un dels més coneguts del món. Des de llavors, els contes dels germans Grimm, tal com se'ls coneix, han estat traduïts a 170 llengües, i des del 2005 la primera edició, que es troba a Kassel, forma part del Patrimoni Cultural de la Humanitat.
El bicentenari d'aquesta primera edició servirà a Alemanya per començar l'anomenat Any Grimm, que es prolongarà durant tot el 2013 i que tindrà com a epicentre Kassel, la ciutat on van viure els dos germans entre el 1798 i el 1841.
L'èxit dels contes no va ser immediat. Al començament, a molts lectors no els agradava per l'excés de detalls cruels que incloïen i les notes de peu de pàgina dels dos germans, que estaven més acostumats al rigor filològic que a la creació de 'best sellers'. Un altre dels impediments per a l'èxit van ser les al·lusions sexuals massa directes, que es van eliminar en edicions posteriors.
Els contes que els van donar fama mundial van ser només un dels molts projectes de dos professors que tenien com a propòsit clau recollir la tradició cultural popular alemanya, i per fer-ho també van realitzar col·leccions de sagues i de poemes.
Coincidències amb Perrault
La recol·lecció de contes va començar cap al 1806 i, tot i la idea romàntica dels dos germans, d'anar de poble en poble per recuperar històries perdudes, tot sembla indicar que el treball de camp va ser mínim, i que qui els explicaven les històries van ser persones que pertanyien al seu cercle d'amics i coneguts.
"Els Grimm mai van fer treball de camp, sinó que van recórrer a la gent que coneixien a Kassel", afirma el germanista Heinz Röllecke, en una entrevista per al setmanari 'Die Zeit'.
Algunes de les altres històries les obtenien de llibres antics i recorrien a autors tan diversos com el reformador Martin Luter i el sabater poeta Hans Sachs.
El motiu de la presència de molts contes que ja havien estaven inclosos en la col·lecció de l'autor barroc francès Charles Perrault és que algunes de les persones que els relataven els contes eren d'origen hugonot i, segons Röllecke, explicaven aquestes històries que havien après dels seus antecessors amb un fort accent del land de Hesse, on hi ha Kassel.
El 20 desembre de 1812 va sortir la primera edició dels contes recopilats pels germans Jacob i Wilhelm Grimm, un llibre destinat a convertir-se en un dels més coneguts del món. Des de llavors, els contes dels germans Grimm, tal com se'ls coneix, han estat traduïts a 170 llengües, i des del 2005 la primera edició, que es troba a Kassel, forma part del Patrimoni Cultural de la Humanitat.
El bicentenari d'aquesta primera edició servirà a Alemanya per començar l'anomenat Any Grimm, que es prolongarà durant tot el 2013 i que tindrà com a epicentre Kassel, la ciutat on van viure els dos germans entre el 1798 i el 1841.
L'èxit dels contes no va ser immediat. Al començament, a molts lectors no els agradava per l'excés de detalls cruels que incloïen i les notes de peu de pàgina dels dos germans, que estaven més acostumats al rigor filològic que a la creació de 'best sellers'. Un altre dels impediments per a l'èxit van ser les al·lusions sexuals massa directes, que es van eliminar en edicions posteriors.
Els contes que els van donar fama mundial van ser només un dels molts projectes de dos professors que tenien com a propòsit clau recollir la tradició cultural popular alemanya, i per fer-ho també van realitzar col·leccions de sagues i de poemes.
Coincidències amb Perrault
La recol·lecció de contes va començar cap al 1806 i, tot i la idea romàntica dels dos germans, d'anar de poble en poble per recuperar històries perdudes, tot sembla indicar que el treball de camp va ser mínim, i que qui els explicaven les històries van ser persones que pertanyien al seu cercle d'amics i coneguts.
"Els Grimm mai van fer treball de camp, sinó que van recórrer a la gent que coneixien a Kassel", afirma el germanista Heinz Röllecke, en una entrevista per al setmanari 'Die Zeit'.
Algunes de les altres històries les obtenien de llibres antics i recorrien a autors tan diversos com el reformador Martin Luter i el sabater poeta Hans Sachs.
El motiu de la presència de molts contes que ja havien estaven inclosos en la col·lecció de l'autor barroc francès Charles Perrault és que algunes de les persones que els relataven els contes eren d'origen hugonot i, segons Röllecke, explicaven aquestes històries que havien après dels seus antecessors amb un fort accent del land de Hesse, on hi ha Kassel.
dimecres, 19 de desembre del 2012
Catalonia joins Scotland in push for 2014 independence vote
dimarts, 18 de desembre del 2012
La Fia-Faia, tradició nadalenca catalana
A Catalunya les festes populars es troben, sovint, estretament lligades amb el foc, i el Nadal no n'és una excepció. Sovint vinculem les pràctiques festives amb foc als mesos més calorosos de l'any però aquestes no només se celebren durant el solstici d'estiu sinó que el foc permet, també, donar una càlida benvinguda a l'hivern.Aquesta tradició convertida en una celebració popular es coneix, actualment, com la Fia-Faia i és la festivitat de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola que aquest mes femTurisme us convida a conèixer i a ser-ne partícips en primera persona, per viure aquestes dates d'una altra manera.
La Fia – Faia
El foc, juntament amb les torxes vegetals, és el protagonista d'aquesta festa vinculada al Nadal i coneguda com la Fia – Faia.
La presència del foc en aquesta festa es creu que està relacionada amb el solstici d'hivern. Es podria interpretar com una pregària pagana al sol amb la finalitat d'evitar l'escurçament dels dies. Alhora, tot i que es creu que la festa és d'origen precristià, recorda el naixement de Jesucrist ja que en moltes religions el foc simbolitza la fecunditat i el naixement.
El mot amb el qual es coneix la festa – Fia-Faia – no vol dir res més que encendre o cremar falles, ja que Fia prové d'un verb llatí que significa celebrar o tenir lloc, mentre que Faia sembla derivar del terme falla que és sinònim de branques seques o d'alguna matèria combustible.
El motiu pel qual Faia es troba escrit amb una “i” enlloc d'una “ll” pot ser com a conseqüència que els antics baganesos no pronunciaven mai la “ll” ja que li atribuïen el so d'una “i”.
Aquesta festa identificativa d'una part del territori català i singular, ja que de ser un culte generalitzat s'ha convertit en una festa minoritària, va ser declarada l'any 2011 Festa d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
El ritual de la festa
Aquesta festa té lloc a la vigília de Nadal, concretament, durant el vespre del 24 de desembre i se celebra, simultàniament, a dues poblacions catalanes, Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. Aquesta inicia el període de les festes nadalenques als dos municipis.
La festivitat consisteix en cremar unes torxes que s'anomenen, altrament, falles per celebrar el solstici d'hivern una vegada ha tingut lloc el “toc d'oració”.
Aquests adults, quan han davallat de la muntanya i arriben al poble, reparteixen el foc a la resta de fallaires que esperen impacients cremar les torxes. Es recomana presenciar la vistosa baixada dels portadors del foc que transcorre per la carretera plana.
Un cop ha arribat el foc comença a sonar el “toc d'oració” i que, tot cremant les falles, s'acompanya cantant amb “Fia-Faia, Fia-Faia, que nostre Senyor ha nascut a la paia”.
Celebrat aquest ritual els dies es faran més llargs i retornarà l'esplendor del bon temps perquè els baganesos i els cerdanyolencs han cremat durant la vetlla de Nadal les seves falles.
La festa a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola
Tant a Bagà com a Sant Julià de Cerdanyola la festa de la Fia-Faia segueix el ritual, tot i que ambdós municipis han incorporat els seus elements de personalització i han adoptat nous hàbits per a celebrar-la que no alteren la litúrgia original.
A Bagà, antigament, se celebrava la Fia-Faia pels seus carrerons ja que és un petit municipi d'uns 2.000 habitants. Avui aquesta se celebra en un espai concret, a la plaça de Catalunya. Aquesta plaça porxada acull fins a gairebé dues-centes torxes.
A més, recordant l'època medieval del poble, s'escull un baró i una baronessa que són residents del municipi. Aquests presideixen els actes d'aquesta festa i són els que donen el tret de sortida a la crema de les falles el vespre del 24 de desembre, quan el baró encén la seva torxa un cop han donat la benvinguda als Senyors de Faia.
Quan les falles ja estan gairebé consumides les llencen a terra, agrupant-les i formant fogueretes i els nens i nenes i joves les salten amb el càntic de “Fia-Faia, Fia-Faia, Nostre Senyor...” i envoltats d'una rotllana que es forma al seu entorn.
En acabar i ja sent hora de sopar s'aprofiten les brases del terra i es couen torrades que s'acompanyen amb all i oli de codony.
A Sant Julià de Cerdanyola les fogueres de la plaça es mantenen tota la nit enceses fins que surt el sol.
Al voltant d'aquestes, després de la crema de falles i de la missa de Gall, se celebra un àpat comunitari coent tastets, carn, etc. i també el pa torrat amb all i oli de codony acompanyat de cançons nadalenques. A l'acabar duen a terme “l'endreça” de les cases, una altra tradició del municipi.
“L'endreça” de les cases consisteix en donar una volta pel poble buscant quelcom per endreçar. Tot allò que es troba per endreçar es porta a la plaça i allí resta fins el dia següent, el dia de Nadal. S'hi poden trobar taules i cadires de platja, cassoles plenes de llet, testos, carretons, senyals de trànsit, arbres de Nadal...
Com s'elaboren les “faies” o torxes?
Les “faies” o torxes no són res més que unes trenes fetes amb una herba de tija alta, ja que pot arribar a fer fins a quatre metres d'alçada, coneguda com Cephalaria leucantha i popularment com “escabiosa blanca”, “mossegada del diable” o “falla”. Aquesta creix en una part de la comarca del Berguedà i presenta la particularitat de ser una planta depurativa.
La planta té un diàmetre d'entre 15 i 30 centímetres i es pot collir al bosc entre feixes i costes. Per elaborar les torxes per la Fia-Faia es recomana recollir-les una setmana abans o almenys a partir de l'1 de desembre.
Aquesta no ha d'estar verda, més aviat seca, i sempre s'ha de tallar, mai arrancar-la, per així assegurar-ne la seva existència i que a la propera primavera torni a florir.
Quan ja s'ha recollit l'herba cal fer la faia però aquesta no és una tasca tan fàcil com podria semblar ja que implica traça. A Sant Julià de Cerdanyola, per exemple, la lliguen tot envoltant un pal, bastó o tronc que simbolitza l'ànima. A diferència de les de Bagà que no compten amb aquest element.
dilluns, 17 de desembre del 2012
divendres, 14 de desembre del 2012
dijous, 13 de desembre del 2012
dimecres, 12 de desembre del 2012
dimarts, 11 de desembre del 2012
EL VESC, I LA SEVA TRADICIÓ
( Viscum album),(Muérdago, en castellà) Des de l’antiguitat sempre ha estat considerada com una planta amb uns certs poders, per donar bona sort, salut i prosperitat.
El senzill fet de que tingui tot l’any el color verd és símbol de sempre vida i segons els antics celtes, que tenien el ritual de collir-lo pels vols de Nadal havien de fer-ho amb una falç d’or, perquè creien que d’aquesta manera el donava riquesa i ho convertia tot en diners, degut a que al secar-se la planta adquireix un color daurat i tenia boletes com a perles.
Segons la tradició el vesc s’ha de regalar, i un cop a casa s’ha de col·locar prop de la porta d’entrada per no donar pas a als mals esperits. A l’any següent aquest s´ha de cremar i substituir-lo per un de nou que també ha d’ésser regalat i així cada any.
També diu la tradició que si sota una branca de vesc al bosc una parella es dona un petó, tindran la felicitat assegurada tota la vida.
Totes aquestes tradicions i teòriques virtuts esotèriques d’aquesta planta, son degudes a la creença d’una doble vida de la planta, ja que serveix d’aliment als ocells (principals reproductors de la planta) que mitjançant els seus excrements ajuden a la proliferació de la planta i que després, aquesta servirà de trampa per poder-los atrapar amb la substància enganxosa " vesc" sucant una mena de creu anomenada "brisella".
Fa milers d´anys que els druides de molts pobles d´Europa cercaven el vesc als arbres i li conferien màgiques propietats. La tradició ha anat evolucionant, i va arrelar a Catalunya en la forma que avui la coneixem. Quan arriba Nadal ens regalem un pomet de vesc i ens desitgem que tinguem sort.
Fixeu-vos en el detall, ens desitgem sort. No atribuïm propietats màgiques a aquest fruit, ni l´idolatrem com a component màgic i esotèric, ni li demanem que faci cap miracle irracional. Ens el regalem per desitjar-nos sort, un gest molt racional, però poètic alhora, que lliga molt bé amb el nostre tarannà col·lectiu.
La feina l´hem de fer nosaltres, i hem de posar coneixement i esforç, hem de perseguir el resultat previst, però també podem tenir sort.
Aquest Nadal, i tant pel país, com per l´èxit dels nostres projectes personals, un pomet de vesc per tots, i que tinguem sort!.
dilluns, 10 de desembre del 2012
dissabte, 8 de desembre del 2012
dimecres, 5 de desembre del 2012
Clamor por la insumisión ante la reforma educativa de Wert
Mas convoca a los partidos para hacer un frente común en defensa de la lengua propia
"La lengua no es negociable y lucharé hasta las últimas consecuencias"
Millo admite que el PP catalán no fue consultado y que podría enmendar la ley
Jordi Barbeta
La Vanguardia
En plena crisis económica, con cinco millones de parados y sin perspectivas de mejora, el Gobierno español ha decidido abrir otro conflicto con Catalunya, situar el choque de trenes en la escuela y por un asunto tan delicado como la lengua, y ha conseguido una convulsión política de consecuencias hoy por hoy imprevisibles pero inexorablemente graves. El proyecto de reforma educativa presentado por el ministro José Ignacio Wert, que, según el Gobierno de la Generalitat, relega la lengua propia de Catalunya por debajo del castellano y de las lenguas extranjeras, va camino de convertirse en un irreversible choque de legitimidades democráticas. El Gobierno de la Generalitat ya ha advertido que no piensa aplicar una ley que, a su juicio, vulnera el Estatut y la legislación catalana, amenaza la convivencia y pretende imponer el apartheid de los alumnos en función de la lengua. La insumisión tendrá en esta ocasión el respaldo de 107 de los 135 diputados electos en los comicios del 25-N.
El Gobierno catalán denunció ayer lo que considera una auténtica "ofensiva política" del Gobierno español contra la lengua catalana que "no tiene precedentes democráticos". El portavoz, Francesc Homs, advirtió: "No ahorraremos energías, ni esfuerzos, ni potencia institucional para hacer frente a la ofensiva del Gobierno del PP y defenderemos los derechos lingüísticos de los ciudadanos de nuestro país amparados en la Carta Europea de los Derechos Fundamentales y en el artículo 3 de la misma Constitución española". Simultáneamente, todas las fuerzas políticas que apoyaron la ley de Educación de Catalunya -CiU, PSC y Esquerra Republicana- y también Iniciativa per Catalunya se pronunciaron a favor de un "frente común" catalán contra la iniciativa del Gobierno español. Como en los casos de emergencia nacional, el presidente de la Generalitat, Artur Mas, se comunicó con los líderes de estos partidos, Pere Navarro, Oriol Junqueras y Joan Herrera, y con el Consell Escolar de Catalunya y los convocó a una reunión de máximo nivel para "dar la respuesta institucional que corresponde a la ofensiva del Gobierno español".
Una encuesta en LaVanguardia.com registraba un 80% de respuestas contra la aplicación de la ley Wert. En las redes sociales Twitter y Facebook se pusieron a hervir con los pronunciamientos contra el ministro que se declaró partidario de "españolizar a los alumnos catalanes".
La propuesta gubernamental tiene una dimensión política evidente. El borrador presentado el lunes era distinto que el anteriormente presentado a las comunidades autónomas y al Consejo de Estado. El endurecimiento del tratamiento lingüístico provocó incluso el desacuerdo de los consejeros de Educación de Valencia y de Baleares, donde gobierna el PP, y, por supuesto, del País Vasco. El momento elegido no es casual. En Catalunya el Gobierno de la Generalitat está en funciones y Convergència i Unió todavía está lamiéndose las heridas del retroceso electoral sufrido el 25 de noviembre. En Euskadi, los socialistas están a punto de abandonar el Gobierno de Vitoria y el nuevo Ejecutivo que liderará Iñigo Urkullu todavía está pendiente de la investidura del próximo lehendakari. Además, ayer era el día que se conocían las nuevas cifras de desempleo: 74.296 parados más y 250.000 bajas en la seguridad social.
La idea de que Mariano Rajoy había ordenado a sus barones rebajar la crispación con CiU y propiciar la recuperación de las relaciones institucionales con la Generalitat se desmoronó ayer de golpe y la tesis atribuida a Josep Antoni Duran Lleida de que habría que rehacer los puentes de diálogo con el PP y con el Gobierno español fue inmediatamente desmentida verbalmente y con los hechos. La consellera de Ensenyament, Irene Rigau, plantó al ministro en plena reunión con el resto de los consejeros autonómicos para presentarles el proyecto. Las consejeras de gobiernos del PSOE, es decir, la andaluza, la vasca y la asturiana, que también rechazaron de plano la propuesta del ministro, recibieron la orden de la dirección del partido de no levantarse en ningún caso de la reunión ni hacer frente común con Catalunya.
En la reunión del comité ejecutivo de Convergència se decidió revisar los pactos con el PP que todavía funcionan en la Diputación de Barcelona y en varios municipios. La ofensiva del Gobierno español y la previsible articulación de una mayoría soberanista en el Parlament de Catalunya cuya prioridad será la convocatoria de un referéndum de autodeterminación hace prever que el denominado choque de trenes no ha hecho más que empezar.
La consellera de Ensenyament declaró que "la lengua no es negociable" y añadió: "No me veo como miembro de un Govern aplicando esta ley, estoy en funciones, pero si me lo piden lucharé hasta las últimas consecuencias. Es tan ofensivo que estoy convencida de que su no aplicación tendrá un apoyo unánime".
El ministro declaró que "es rotundamente falso que exista un ataque contra la escuela catalana". En la misma línea, el portavoz del PP catalán, Enric Millo, llamó a la consellera "incendiaria" y la acusó de "mentir". En su opinión, Rigau tiene "la voluntad de crear un conflicto que no existe, porque el texto es un borrador que no dice las cosas que dice la consellera". Millo admitió que el Gobierno español no ha consultado con el PPC los contenidos del borrador y expresó su disposición a "presentar enmiendas -en las Cortes Generales- si es que es necesario hacerlas".
Leer más: http://www.lavanguardia.com/politica/20121205/54356992724/insumision-reforma-educativa-wert.html#ixzz2EAZDkn8w
dimarts, 4 de desembre del 2012
dilluns, 3 de desembre del 2012
diumenge, 2 de desembre del 2012
divendres, 30 de novembre del 2012
dijous, 29 de novembre del 2012
dimecres, 28 de novembre del 2012
Perquè duem els catalans l’anell de casament a la mà esquerra
L’origen de posar l’anell de matrimoni al dit anular es remunta a l’antic Egipte, en els orígens de l’estudi de l’anatomia humana, quan es va descobrir que hi havia una arteria molt prima que va des del dit anular de la mà esquerra fins al cor, per això sembla bastant lògic que fos el dit anular l’assenyalat per posar-hi l’anell de matrimoni, com a símbol de la unió en matrimoni dels cors de dues persones.Anell de matrimoni romà, Segle III aC
A dia d’avui només a certes regions es manté la tradició de posar l’anell al dit anular de la mà esquerra, ja que a gairebé a totes les regions d’Espanya es posa a la mà dreta. La tradició diu que a la resta del país el duen a la dreta des de que Joana I de Castellà, més coneguda com Joana la Boja es va casar a Alemanya, amb l’Arxiduc d’Habsburg, conegut com Felip el Bell. En aquelles zones era tradició la col·locació de l’anell de matrimoni al dit anular de la mà dreta. Però com que ella era reina de Castella però el seu pare, Ferran el Catòlic, encara era rei del Regne de Catalunya i Aragó, els catalans varem continuar amb la tradició vigent i no es va imposar la moda germànica, com si va passar a la resta del regne.
dimarts, 27 de novembre del 2012
dilluns, 26 de novembre del 2012
divendres, 23 de novembre del 2012
dijous, 22 de novembre del 2012
dimecres, 21 de novembre del 2012
La sardana: La Santa Espina
La Santa Espina es la sardana más emblemática de Cataluña. Escrita por Àngel Guimerà con música de Enric Morera. Se estrenó el 19 de enero de 1907 en el Teatro Principal de Barcelona.
Habiendo llegado a este Gobierno Civil, en forma que no deja lugar a dudas, que determinados elementos han convertido la sardana "La Santa Espina" en himno representativo de odiosas ideas y criminales aspiraciones, escuchando su música con el respeto y reverencia que se tributan a los himnos nacionales, he acordado prohibir que se toque y cante la mencionada sardana en la vía pública, salas de espectáculos y sociedades y en las romerías o reuniones campestres, previniendo a los infractores de esta orden que procederé a su castigo con todo rigor
General Losada, 5 de septiembre de 1924
La pieza, fue interpretada en enero de 1983 por la Guardia Real en un concierto celebrado en el acuartelamiento de El Pardo, con ocasión de una parada militar dedicada a las comisiones de Defensa del Congreso y del Senado, presidida por el ministro de Defensa de la época: Narcís Serra
Català
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
Déu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
Fue prohibida durante la dictadura de Primo de Rivera, así como en la de Francisco Franco. El 5 de septiembre de 1924, el general Losada, gobernador civil de Barcelona, difundió la siguiente circular prohibiéndola:
Habiendo llegado a este Gobierno Civil, en forma que no deja lugar a dudas, que determinados elementos han convertido la sardana "La Santa Espina" en himno representativo de odiosas ideas y criminales aspiraciones, escuchando su música con el respeto y reverencia que se tributan a los himnos nacionales, he acordado prohibir que se toque y cante la mencionada sardana en la vía pública, salas de espectáculos y sociedades y en las romerías o reuniones campestres, previniendo a los infractores de esta orden que procederé a su castigo con todo rigor
General Losada, 5 de septiembre de 1924
La pieza, fue interpretada en enero de 1983 por la Guardia Real en un concierto celebrado en el acuartelamiento de El Pardo, con ocasión de una parada militar dedicada a las comisiones de Defensa del Congreso y del Senado, presidida por el ministro de Defensa de la época: Narcís Serra
Català
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
Déu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.
Canta l'ocell, lo riu, la planta
canten la lluna i el sol.
I tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra
el passat ja mai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
dilluns, 19 de novembre del 2012
divendres, 16 de novembre del 2012
ESPAÑA ¿PAÍS DE PANDERETA?
Durante estos últimos días estamos comprobando como ante la impotencia y la incapacidad de argumentar posiciones españolistas para diluir posicionamientos del nacionalismo catalán, diversos representantes políticos de dudosa educación democrática, se están dedicando a utilizar el insulto, la mentira i el engaño por sistema, con estrategias que no sólo rozan el lindar de lo ético, sino que lo sobrepasan.
Hay que ser muy ruin y estar muy desesperado para hacer públicas la cantidad de mentiras que están diciendo y así intentar manipular la realidad en detrimento de las personas. No les importa nada más que sus manejos partidistas dirigidas a una única visión, la suya. Cuando en 1881, Carlo Collodi creó el clásico de la literatura infantil, Pinocho, nunca se podría haber imaginado que tantos políticos renombrados españoles podrían haber protagonizado su cuento y donde la mentira aparece como un estigma que las personas deberían evitar. Las mentiras difundidas para crear inseguridad y miedo son un insulto a la democracia y al derecho de las personas a expresarse libremente, pacíficamente, con argumentos claros y serenos. No se puede alardear de la constitución y ponerla como un elemento intocable por un lado y al mismo tiempo darle la espalda y hacer caso omiso cuando les conviene.
Rafael Galvan
Hay que ser muy ruin y estar muy desesperado para hacer públicas la cantidad de mentiras que están diciendo y así intentar manipular la realidad en detrimento de las personas. No les importa nada más que sus manejos partidistas dirigidas a una única visión, la suya. Cuando en 1881, Carlo Collodi creó el clásico de la literatura infantil, Pinocho, nunca se podría haber imaginado que tantos políticos renombrados españoles podrían haber protagonizado su cuento y donde la mentira aparece como un estigma que las personas deberían evitar. Las mentiras difundidas para crear inseguridad y miedo son un insulto a la democracia y al derecho de las personas a expresarse libremente, pacíficamente, con argumentos claros y serenos. No se puede alardear de la constitución y ponerla como un elemento intocable por un lado y al mismo tiempo darle la espalda y hacer caso omiso cuando les conviene.
Afortunadamente la sociedad catalana sabe discernir entre la imaginación de algunos y la realidad de todos. Es cierto que para construir un proyecto nuevo es necesario aplicar creatividad, pero siempre con los pies en el suelo y cerca de la realidad. Mientras unos berrean, otros vamos construyendo un nuevo camino hacia un reconocimiento anhelado.
“Lo que convierte a España en un país de pandereta es la pasividad de sus ciudadanos que parecen más preocupados por el futbol o por quién será el finalista de Gran Hermano, que por su propio bienestar económico y libertad individual” Jorge Valín
Rafael Galvan
dijous, 15 de novembre del 2012
dimarts, 13 de novembre del 2012
dilluns, 12 de novembre del 2012
divendres, 9 de novembre del 2012
dijous, 8 de novembre del 2012
Wall Street Journal: “Poder massiu per Catalunya”
La Unió Europea no preveu la suspensió dels drets dels ciutadans de la UE en el cas de secessió
El rotatiu afirma que “Mas està fent lobby per aconseguir la secessió de Catalunya però dins la Unió Europea”
Barcelona
El Punt Avui
“Mas power to Catalonia”. Així és com ha titulat el seu article el corresponsal a Brussel·les del Wall Street Journal, Gabriele Steinhauser.
El periodista afirma que “al contrari que el més d'un milió de persones que van sortir al carrer el passat 11 de setembre, Mas no utilitza la paraula independència”. Enlloc d'això, continua Steinhauser, Mas està fent lobby per aconseguir la secessió de Catalunya de la resta d'Espanya però dins del marc de la Unió Europea. També remarca que Catalunya està lluny del procés escocès, perquè la Constitució Espanyola prohibeix de manera expressa la secessió de cap de les seves parts.
Pel que fa a la pertinença a la Unió Europea un cop Catalunya hagi aconseguit la secessió el periodista remarca que la legislació Europea requereix un acord unànime de tots els membres. Però “en les recents setmanes, els mandataris de la UE han moderat les seves posicions dient que només donaran la seva opinió quan hi hagi un escenari específic.” El corresponsal, tanmateix, també diu que hi ha una opció de que “els catalans puguin continuar dins la UE tot i separar-se d'espanya” i fa referència a un altre article del New York Times on s'hi estableix que en “el cas d'una possible independència, la legislació de la UE no preveu suspendre els drets ja adquirits pels seus ciutadans.”
dimecres, 7 de novembre del 2012
dilluns, 5 de novembre del 2012
dimarts, 30 d’octubre del 2012
divendres, 26 d’octubre del 2012
dijous, 25 d’octubre del 2012
Procediment de vot dels electors/es catalans que es trobin temporalment a l’estranger
ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA – 25 de novembre de 2012
Procediment de vot dels electors/es que es trobin temporalment a l’estranger
Com es sol•licita el VOT PER CORREU?
1.- Mitjançant el Reial Decret 1621/2007, de 7 de desembre es regula un procediment de votació al qual es poden acollir aquells electors/es que es trobin vivint TEMPORALMENT a l’estranger (per feina, per negocis, per estudis, etc.) i que, per tant, no poden votar en la seva Mesa Electoral el dia de les eleccions; ni poden votar mitjançant el vot per correu ordinari perquè els tràmits els ha de fer personalment l’elector/a en les Oficines de Correus de l’estat espanyol.
A aquest procediment poden acollir-se els electors/es que reuneixin aquests dos requisits:
a) Que es trobin temporalment fora del territori de l’Estat espanyol un cop convocades les eleccions i que no tinguin previst tornar fins passades les eleccions del dia 25 de novembre.
b) Que figurin inscrits en el Registre de Matrícula Consular com a no residents.
IMPORTANT!!
El Registre de Matrícula Consular existeix a totes les Oficines Consulars o Seccions Consulars, i és el Registre on el ciutadà/na que es troba a l’estranger per motius d’estudi, negocis, feina, etc., sense ànim de fixar allà la seva residència habitual, s’ha d’inscriure, en aquest cas, com a NO RESIDENT, perquè els Consolats tinguin coneixement que hi ha ciutadans espanyols residint temporalment en aquell país i perquè, el ciutadà o ciutadana, si així ho desitja, pugui SOL•LICITAR VOTAR PER CORREU des del país on està resident temporalment.
Si no es troben inscrits han de posar-se en contacte directament amb l’Oficina Consular o Secció Consular corresponent per inscriure’s en aquest Registre de Matrícula Consular com a no resident. (Aquesta inscripció pot fer-se de manera conjunta juntament amb la sol•licitud per votar per correu des de l’estranger)
A través del següent enllaç es pot descarregar el model per inscriure’s en el Registre de Matrícula Consular com a no resident:
http://www.maec.es/es/MenuPpal/Consulares/Formularios/Documents/2011INSCRIPCIONNORESIDENTE.pdf
2.- Els electors/es que compleixin els dos requisits anteriors i que desitgin exercir el seu dret de vot, han de sol•licitar la documentació per exercir el vot des de l’estranger a la corresponent Delegació Provincial de l’Oficina del Cens Electoral, mitjançant un imprès específic que es pot recollir en les Oficines Consulars o Seccions Consulars o descarregar- se telemàticament a través del següent enllaç:
http://parlament2012.cat/almacen/documentacion/MODELSOL.pdf
3.- Aquest imprès de sol•licitud degudament complimentat s’ha de lliurar, personalment, a l’Oficina Consular o Secció Consular, prèvia identificació de l’elector/a mitjançant l’exhibició del Document d’Identitat o del passaport a partir del 2 d’octubre i fins el 27 d’octubre de 2012 , inclòs.
No obstant, ES RECOMANA, formular la petició el més aviat possible.
El funcionari consular haurà de comprovar la seva inscripció en el Registre de Matrícula Consular com a no resident i la coincidència de la signatura.
4.- L’Oficina Consular de Carrera o Secció Consular d’Ambaixada remetrà la sol•licitud, de forma immediata, a la corresponent Delegació Provincial de l’Oficina del Cens Electoral corresponent. Una vegada rebuda aquesta sol•licitud, les Delegacions Provincials de l’Oficina del Cens Electoral iniciaran la tramesa de la documentació electoral a partir del 30 d’octubre i fins el 8 de novembre de 2012, a l’adreça de l’estranger que l’elector/a hagi indicat en la sol•licitud, mitjançant correu certificat, que constarà dels següents documents:
• La certificació d’inscripció en el Cens Electoral
• Les paperetes de votació de tots els partits, coalicions i federacions que concorren a les eleccions.
• El sobre de votació
• Un sobre on hi figura l’adreça de la Mesa Electoral on li correspon votar a l’elector/a.
• Un full d’instruccions
• Imprès per la devolució de les despeses d’enviament per correu.
A TRAVÉS DE LA DIRECCIÓ: https://sede.ine.gob.es I DEL TELÈFON D’INFORMACIÓ DEL CENS ELECTORAL 901 101 900 ES POT SOL•LICITAR INFORMACIÓ SOBRE L’ESTAT DE LA TRAMITACIÓ DE LA SOL•LICITUD DEL VOT PER CORREU.
Com es VOTA PER CORREU?
1.- Un cop l’elector/a ha rebut la documentació electoral, procedirà a incloure en el sobre adreçat a la Mesa Electoral, la següent documentació:
• Els sobre de votació amb la papereta de l’opció política escollida.
• El certificat d’inscripció en el cens.
• Si així ho desitja, l’imprès complimentat per la devolució de les despeses d’enviament. .
L’elector/a té fins el dia 21 de novembre de 2012, inclòs, per remetre aquest sobre per correu certificat.
Serà indispensable per la validesa d’aquests vots que consti, clarament, en el sobre dirigit a la Mesa Electoral un mata - segells o una altra inscripció oficial d’una Oficina de Correus de l’Estat en qüestió que certifiqui, de forma indubtable, el compliment del requisit de temporalitat.
Totes les actuacions que fan referència a aquest sistema de votació són de caràcter gratuït.
Es pot trobar més informació sobre el procediment a la vostra ambaixada o consolat i en els webs següents:
www.parlament2012.cat
http://www.maec.es/es/MenuPpal/Consulares/ServiciosConsulares/Espanolesenelextranjero/ParticipacionElectoral/Paginas/2012eleccionescataluña.aspx#top
http://www.ine.es/ss/Satellite?c=Page&cid=1259940055532&p=1259940055532&pagename=CensoElectoral%2FINELayout&L=0
ATENCIÓ!!
ÉS MOLT IMPORTANT tenir present que un cop FETA la sol•licitud del vot per correu, JA NO ES POT VOTAR PERSONALMENT davant la Mesa Electoral.
dimecres, 24 d’octubre del 2012
ÉS EL MOMENT DE DECIDIR, EL NOSTRE MOMENT
El temps i els esdeveniments passen molt ràpidament i ara és el moment d’assumir que el catalanisme ha d’adaptar-se al segle XXI. Estem en un punt on, més que mai, el nostre partit ha d’estar al servei de la societat i continuar oferint noves fórmules per fer front als nous desafiaments de la Catalunya actual. Hem vist que hi ha un abans i un després de la manifestació de l’11 de setembre, marcant el començament d’una nova etapa de construcció nacional, sense perdre de vista en cap moment les nostres arrels humanistes, democràtiques i integradores de Convergència i Unió.
Per a les properes Eleccions al Parlament de Catalunya hem de ser capaços de transmetre i promoure el debat de la necessitat de construir l’estat propi amb tres línies bàsiques a tenir en compte:
1. La reactivació de l’economia per poder crear ocupació.
2. Garantir els pilars de l’estat del benestar per així aconseguir un país cohesionat.
3. Avançar en la transició nacional construint estructures d’estat i fer efectiu el dret a decidir.
Tot aquest procés ha de ser capaç de generar il•lusió i estar convençuts que hi ha un futur esperançador. Ja tenim models d'estructures d’estat en funcionament i que ens diferencien clarament. I estem convençuts que són models a seguir per altres països d’Europa. Tenim un model de Sanitat, un model Educatiu i un model de Estat del Benestar (vam ser dels primers govern d'Europa en crear polítiques del benestar) que ens situen entre els primers països europeus, a part del nostre tarannà i model productiu, tant en el cap de la producció, pròpiament dita, com en el camp de la investigació i desenvolupament.
Tota aquesta construcció i aquests canvis han de seguir un procés clarament pacífic i de convivència perquè en democràcia, pels ciutadans, l’aval definitiu es procedeix a les urnes.
“El que reclamem ara és un poder de país, no un poder de partit” Artur Mas
Convergència i Unió
Olesa de Montserrat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)