divendres, 31 de maig del 2013

“Un sí unilateral passaria el problema a escala europea”

David Gardner va recollir ahir a Barcelona el premi Ernest Udina de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, a la trajectòria europeista. Amb 35 anys al ‘Financial Times', és una de les veus autoritzades que, des de fora, opinen sobre el procés català.


31/05/13 02:00 ÒSCAR PALAU
Fa un any defensava el pacte fiscal a Catalunya, i ara veu legítima una consulta. Com ha fet el procés?

No ha estat un canvi d'opinió, perquè la qüestió no es presentava tan nítida. No és que jo defensés el pacte fiscal per cap compromís. El concert econòmic solidari podria haver estat la clau raonable d'una solució política, i encara pot ser-ho, sempre que s'arribés a parlar i a discutir-ho. La demanda d'una consulta va agafar mig món per sorpresa.
La consulta és el que vol el govern català triat de nou a les eleccions.
És el seu dret i pot ser que tingui raó que l'altre debat està superat. Però insisteixo que és un procés polític, i en algun moment caldrà seure a discutir-lo com a tal.
Queda la impressió que Catalunya és la comunitat amb més deute, la culpable de la situació d'Espanya?
No ho crec. Si ho analitzes és relatiu: té el major deute, però també un 20% del PIB espanyol. És lògic, doncs. Si veiem el dèficit en proporció al seu PIB, això de Catalunya no és un escàndol respecte a Europa.
S'entén el missatge que Catalunya està ofegada econòmicament?
No del tot. L'ofec econòmic, ho miris com ho miris, es pot al·legar a gairebé tot Europa. “Estem fins al coll, què us distingeix?”, diuen. No crec que sigui base suficient per armar un argument independentista.
És un suflé, l'independentisme?
No necessàriament. La crisi econòmica, que l'aguditza, encara donarà vint tombs més, i no és el fons de la qüestió, que arrenca abans, sota govern socialista, amb la reforma de l'Estatut i la decisió del TC. Aquí hi ha la llavor. Hi ha un abans i un després de la sentència del 2010.
El cas català va entrar en l'agenda mundial l'Onze de Setembre?
Sí, però tampoc gaire, si bé és cert que en l'estratègia de la Generalitat hi ha una dimensió internacional. Evidentment, que Escòcia voti l'any que ve sobre la seva relació amb el Regne Unit hi repercuteix. Tothom n'és conscient, i el govern català més que ningú: “Per què poden votar i nosaltres no?” És una versió simple si és vol, però és així.
Són casos comparables?
No del tot, la història sempre és diferent, però resulta difícil, per molt que es reivindiqui una clàusula de la Constitució, que aquí no es pugui votar. Allà es vota, i ningú ho dramatitza. Hi ha una batalla campal, però política: uns defensant la independència i els altres no. Res passa en el buit al final, jo hi veig un triangle: Catalunya mira a Escòcia perquè ja té la decisió a la mà; Escòcia mira el concert basc perquè, tot i que és inconfessable, en el fons crec que és el grau d'autonomia fiscal que els interessa a mitjà termini, més que la independència. I els bascos miren els catalans perquè si tira endavant el concert solidari posaria en relleu que el seu no ho és.
Cameron va negar que hi hagués dues preguntes, com volien els escocesos...
I té raó: primer aclarim el tema de la independència, i després veurem. És la naturalesa d'aquests partits nacionalistes centrals: obren dins de l'ambigüitat sobre el tema principal, que és la sobirania.
Europa veu tots aquests nacionalismes com un problema?
És clar. Només que no veig per què s'escandalitza tant. Són els mateixos partits a tot arreu, i no es van escandalitzar després de la guerra freda amb la desintegració de la Unió Soviètica, Txecoslovàquia, Iugoslàvia... Els semblava el més normal. Dins de casa, res, tot ho tenien resolt. Cal ser una mica més humil.
Europa arribarà a intercedir perquè es pugui fer una consulta?
Siguem realistes: no hi entrarà. Sota els seus criteris, seria immiscir-se en temes interns dels membres.
La imatge d'Espanya és dolenta, i està en certa manera intervinguda. Aquesta debilitat pot influir en el procés català?
Fa la impressió que es repeteix el mecanisme: la UE es fica en la política econòmica espanyola, i ara Madrid ho replica de cara a les comunitats. Però el deteriorament de la imatge d'Europa és alarmant. Tinc doble nacionalitat, i cada vegada que vaig a Irlanda em sorprèn molt el creixent antieuropeïsme d'un país instintivament europeu. Per a Irlanda, Europa sempre va ser una grandíssima oportunitat per sortir de la influència anglesa. Ara ha canviat molt amb la crisi.
Catalunya i Escòcia tindrien lloc a la UE directament?
Són països europeus, dins d'estats plurinacionals. No sé al final quin argument podria esgrimir Europa per excloure'ls. Ara, tots sabem que en el procés polític existeix el vet.
Si Catalunya fa una consulta unilateral, sense pacte i amb la legalitat pròpia, Europa reconeixeria un sí?
Depèn del resultat. Si fos aclaparador, ho convertiria en un problema polític a escala europea, i crec que s'imposaria el pragmatisme. Si fos del 50% més 1, crec que no. Ara és un problema en l'àmbit d'Espanya.
El món entén que Catalunya és un subjecte polític i té dret a votar?
Sospito que no hi ha pensat gaire gent, però crec que sí, que es pregunten per què uns sí i altres no. L'any vinent, fins al referèndum escocès, això sortirà cada cop més.
Europa tem que si Catalunya marxa, Espanya no podrà pagar el deute?
Dubto profundament que hagin arribat a aquest grau de detall.
Es diu que l'independentisme perjudica l'economia, i el web del govern britànic està recomanant Catalunya per invertir-hi... És un contrasentit?
És que és un bon lloc! No he vist el web, però recomanaran qualsevol lloc que reuneixi certes condicions geogràfiques, desenvolupament industrial, estabilitat financera, interconnexió econòmica europea, etc. I és clar, estabilitat en normes d'inversió, la qual cosa no sempre equival a estabilitat política.
El procés polític no té per què afectar, doncs?
Que jo sàpiga no s'ha donat que un contracte signat l'any 2000 es revisa de forma arbitrària al 2010. En aquest sentit, les regles de l'estat de dret imperen.
La percepció europea sobre Espanya i Catalunya és bona en general?
En els temps bons no pots fer res malament. I en els dolents, sembla que tot el que facis és dolent. Així passa també amb els països, també amb Espanya. Ni abans era un miracle, ni ara és un desastre. Té fortalesa, un patrimoni enorme, sobretot la seva gent, i això cap crisi ho pot eliminar. Les percepcions poden ser molt extremes, positivament o negativament, i ara estem en territori negatiu, però de forma exagerada. Hi ha problemes estructurals, de lideratge, tot el que vulguis, però les empreses exportadores més fortes d'Europa fora d'Alemanya són les d'aquí, per exemple.
Una altra tesi diu que a Europa li pot interessar un estat fort al sud...
Mai he sentit a cap funcionari europeu pensar en aquests termes. D'on ho treuen? No conec ni un sol exemple que s'hagi parlat d'això.
Creu que hi haurà consulta a Catalunya?
Hi ha un procés polític, i per tant el mitjà principal per enfrontar-lo ha de ser polític.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/10-sense-elpunt/26-sense-elpunt/650548-un-si-unilateral-passaria-el-problema-a-escala-europea.html

El camí cap a l'exercici democràtic del dret a decidir


Mas pide la misma asimetría del déficit en España que la que da la UE

El presidente de la Generalitat denuncia que la actitud del Gobierno provoca que las autonomías "se peleen por migajas" | Proclama su vocación europeista con un gobierno central en Bruselas combinados con gobiernos regionales


Barcelona. (Redacción).- 

El presidente de la Generalitat, Artur Mas, se ha mostrado este jueves perplejo por el hecho de que en España el debate sobre los distintos topes de déficit según la autonomía "sea pecado mortal" mientras que "la asimetría del déficit en Europa es sideral", en referencia a que España tiene, por ejemplo, un objetivo de déficit mucho mayor que otros estados de la UE. 

Así se ha expresado el presidente catalán durante la conferencia inaugural de la XXiX Reunión del Cercle d'Economia que se ha celebrado este jueves en Sitges y en la que ha estado presentado por su presidente, el exministro Josep Piqué. Mas ha querido subrayar la injusticia que, a juicio del Govern, supone el reparto que hace el Ejecutivo español de los márgenes de déficit que obtiene de Europa el día después de que la Comisión Europea confirmara la flexibilización de los objetivos para España del 4,5% al 6,5 este 2013. El presidente catalán ha criticado que este márgen de gasto para España equivale a 35.000 millones de euros pero que la administración central se queda 33.000 millones y otorga el resto, 2.000 millones, a las comunidades autónomas. Con estos datos, Mas ha concluido que "las autonomías se pelean por migajas"
.
Mas no entiende cómo se pretende dar menos margen a aquellos, en referencia a la comunidad catalana, que contribuye más a la reducción del déficit. El presidente catalán ha argumentado que Catalunya pesó el 17% en lo que se refiere a recorte del gasto el año pasado mientras que sólo representa el 6% de la inversión del conjunto de las administraciones. Por todo ello, el jefe del ejecutivo catalán ha sido categórico al advetir que mientras no se otorgue el margen de déficit que quiera la Generalitat, no podrá haber presupuestos porque "no vamos a hacer unas cuentas que no podamos cumplir".

Mas ha añadido que si los topes se mantienen como están ahora fijados, habría que "desmontar el Estado del bienestar". El presidente de la Generalitat considera que Catalunya ya "ha tocado hueso" y que lo único que se podría hacer ahora es "cerrar". Mas ha reiterado posteriormente la misma expresión pero ha advertido de que "este Govern no va a cerrar TV3 o Catalunya Ràdio o a dejarlos absolutamente debilitados".

"Proceso de desmembración del autogobierno"

Preguntado sobre las relaciones entre Catalunya y España en pleno debate sobre el reparto del déficit y iniciado ya un proceso soberanista por parte de la Generalitat; Mas ha asegurado que la situación actual es de "recentralización" por parte del Gobierno, lo que implica un proceso de "desmembración del autogobierno".

Ante ello, el jefe del ejecutivo catalán ha enumerado tres posibles posiciones. La primera -ha continuado- sería la negociación "conocida como el peix al cove", un camino que Mas ha decretado como agotado. La segunda una reforma del Estado en profundidad, aunque Mas también ha considerado que esta vía no tiene ninguna concreción porque no parece haber voluntad política por parte de PP y PSOE. El presidente de la Generalitat ha añadido que él no piensa implicarse en un camino de este tipo porque "no voy a repetir una operación como la del Estatut". 

Finalmente, Mas ha indicado que la única alternativa posible y que esta en fase de construcción es el "derecho a decidir" y ha indicado que las vías de diálogo con el Estado siguen abiertas para poder consensuar una consulta para que Catalunya pueda decidir.

Reafirma el compromiso con Europa

Al inicio de su intervención, Mas ha proclamado que la sociedad catalana es una de las más dispuestas a asumir el proyecto de integración europea pese a la "paradoja" de que "algunos dicen que, según cómo, podríamos quedar excluidos de Europa", en referencia a la opinión de los contrarios a la consulta soberanista, que aseguran que una Catalunya independiente quedaría fuera de la UE.

Mas se ha referido a los asuntos económicos que afectan a Catalunya pero también al conjunto de la Unión Europea. El jefe del ejecutivo catalán ha reiterado su compromiso con una mayor integración política y fiscal de Europa y ha subrayado que su apuesta es un gobierno europeo central reforzado que conviva con unos gobiernos regionales "que garanticen las políticas de proximidad".

Mas ha subrayado que uno de los impedimentos de una Europa más unida es que al proyecto europeo "le falta mentalidad de equipo y valores potentes". A su juicio, el problema es que los encargados de conducir a Europa a una mayor unión son los Estados, los mismos que perderían poder en favor de Bruselas y de las regiones, entre ellas, Catalunya. "Estos cambios deben hacerlos aquellos que deben cuestionarse a sí mismo, cosa que les da una pereza increíble" porque "pasarían a ser actores secundarios". Mas ha remarcado que "el proyecto de integración" no es posible "sin gobierno ni presupuesto europeo".


 http://www.lavanguardia.com/politica/20130530/54374989809/mas-cercle-economia.html#ixzz2UrMQGEaj

"ESPANYA CARINYO, LO NOSTRE NO FUNCIONA" nou videoclip de MALI VANILI

dijous, 30 de maig del 2013

Take a look at Catalonia



"Cada dècima més d'objectiu de dèficit significa poder atendre millor el nostre benestar social" President Mas

  • Artur Mas ha subratllat que les discussions sobre l’objectiu de dèficit “no són temes comptables, perquè ens estem jugant la qualitat intrínseca de la nostra societat”
  • El cap de l’Executiu ha presidit aquest vespre l’acte commemoratiu del 20è aniversari de Grup SIFU
  • El president de la Generalitat, Artur Mas, ha destacat aquest vespre que cada dècima més d’objectiu de dèficit per Catalunya són 200 milions d’euros i “200 milions més signifiquen atendre millor els centres especials de treball o la llei de dependència”. “Les discussions sobre una dècima més o menys no són temes comptables”, perquè “ens estem jugant la qualitat intrínseca de la nostra societat”, ha reblat.
     
    Artur Mas ha fet aquestes declaracions davant l’anunci que ha fet el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, de repartir amb les comunitats autònomes les dues dècimes de més que ha atorgat Brussel·les a Espanya en l’objectiu de dèficit per a enguany.
     
    El cap de l’Executiu ha pronunciat aquestes paraules durant l’acte commemoratiu del 20è aniversari del Grup SIFU, empresa de serveis dedicada a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat. En la gala també han intervingut el fundador i president del grup, Albert Campabadal, i el seu vicepresident, Cristian Rovira.
     
    Durant l’acte, el president Mas ha insistit que malgrat que les administracions autonòmiques tenen pocs recursos “els acabem posant” per als centres especials de  treball o per a l’aplicació de la llei de la dependència, perquè són coses que “acaben marcant la qualitat intrínseca, les oportunitats i la cohesió social”.
     
    El president Mas ha felicitat el Grup SIFU pels seus 20 anys, ha destacat la seva història d’èxit i ha subratllat que l’acte commemoratiu que han fet avui “és un homenatge a la capacitat, que també es podria retre a moltes altres entitats del país”.
      
    El cap del Govern també ha recordat que fa uns 30 anys Ramon Trias Fargas va promoure una iniciativa legislativa que va acabar donant lloc a la llei anomenada LISMI (Llei d’Integració Social del Minusvàlid, que “va ser avançada, moderna i tocava la fibra més sensible d’una societat que es començava a construir des del punt de vista del seu benestar”. “S’han fet progressos molt importants des d’aleshores, aquella llei promoguda per un catalanista va servir per a la integració de les persones discapacitades del conjunt d’Espanya”, ha assenyalat.
     
    Durant la vetllada, que ha tingut lloc al Petit Palau del Palau de la Música Catalana, s’han lliurat reconeixements a empreses i entitats per la seva contribució a la inserció laboral de persones amb discapacitat. N’han estat distingits: les empreses Abertis, Boehringer Ingelheim; Endesa; el Bufet Espinós, i el Departament d’Empresa i Ocupació. En els seus 20 anys d’història, Grup SIFU ha donat feina a més de 10.000 persones arreu de l’Estat.
     
    L’acte commemoratiu també ha comptat amb un espai dedicat a la campanya de sensibilització Suma Capacitat, posada en marxa amb motiu de l’aniversari del Grup, i que té com a objectiu donar a conèixer les capacitats d’aquest col·lectiu, tant en el món de la cultura com en el laboral. En aquesta iniciativa han participat tres artistes amb discapacitat mental i física, que també han actuat en la gala.
     
    http://www.president.cat/pres_gov/AppJava/president/notespremsa/notapremsa-200887.html?mode=static

dimarts, 28 de maig del 2013

Tres catalans recorren els EUA de costa a costa per explicar el dret a decidir

Comencen aquest dimarts una ruta per divulgar pels Estats Units la declaració de sobirania de Catalunya i el clam per l'autodeterminació


Jordi Cases, Julio Gómez i Neus Màrmol, tres integrants de l'associació Dretadecidir.com, han iniciat aquest dimarts una aventura per divulgar el dret a decidir als Estats Units. En tres setmanes, es proposen de recórrer els EUA de costa a costa per "donar a conèixer la voluntat del poble sobre el dret a decidir de Catalunya expressada en les darreres eleccions". Pensen entregar la declaració de sobirania del Parlament amb una carta personalitzada a cada president o governador. També faran entrega de la samarreta del FC Barcelona amb l'estelada estampada al pit i el llibre 'What's up with Catalonia', de Liz Castro, a les cambres dels diversos estats nord-americans.


El repte ha començat aquest dimarts des de Nova York. Els tres impulsors de la gesta pensen elaborar un documental de l'experiència que inclourà entrevistes amb catalans establerts als Estats Units, l'entrega del material als representants estatals, entrevistes a nadius americans relacionades amb el cas català i el seu grau de coneixement, i la localització dels llocs nord-americans amb simbologia pròpia de Catalunya. Amb el projecte, responen al punt de la declaració de sobirania que instava la societat catalana a ser part activa en el camí per divulgar dins i fora del país el procés d'emancipació nacional.

Objectiu: Europa


De fet, la ruta pel dret a decidir pels Estats Units −que es pot seguir via blog, al Facebook o a Twitter amb el 'hashtag' #dretadecidirUSA− és una prova pilot del que els impulsors volen fer el 2014: una ruta pel dret a decidir per tot Europa. Tenint en compte que en tres setmanes no arribaran a les 48 capitals de tots els estats, els impulsors han demanat col·laboració per fer arribar la declaració de sobirania i la resta d'articles a tots els racons dels EUA que no puguin visitar. Per això demanen a tothom que hagi de viatjar o visqui en algun dels EUA on no arribaran que es posi en contacte amb ells per fer-se càrrec de les entregues de material.

http://www.ara.cat/politica/EUA-dret_a_decidir-aventura_0_927507460.html

Amb la independència, quants diners guanyaria Catalunya? (subtitulado)

Mas reúne por segunda vez a los partidos para hacer frente común a la ley Wert

Asistirán todas las formaciones del Parlament salvo el PPC y C's, que consideran que es una "cortina de humo" del Govern

El presidente de la Generalitat, Artur Mas, durante la rueda de prensa en la que ha anunciado las ganadoras del XXV Premio Internacional Catalunya, Efe / Andreu Dalmau

Barcelona (Efe).- El presidente de la Generalitat, Artur Mas, preside hoy la segunda reunión de partidos y comunidad educativa para hacer un frente común contra de la reforma impulsada por el ministro de Educación, José Ignacio Wert. El Govern confía en cerrar hoy una posición común contra la Ley Orgánica de Reforma de la Calidad Educativa (LOMCE) e incluso acordar acciones conjuntas en algunos puntos de la también conocida como Ley Wert.
Mas, que estará acompañado en la reunión por los titulares de Presidencia, Francesc Homs; Enseñanza, Irene Rigau, y Cultura, Ferran Mascarell, ya manifestó la semana pasada que la LOMCE es "una de les grandes agresiones" contra Catalunya, su sistema educativo y su autogobierno. Para el ejecutivo catalán, hay temas claves como la inmersión lingüística o la competencia de la Generalitat en la elección de los contenidos del sistema educativo que están amenazadas por la nueva normativa.
Tal como sucedió el pasado diciembre en la primera cumbre en defensa del modelo educativo catalán tras presentarse el entonces anteproyecto de ley, a la reunión de hoy asistirán los líderes de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA y CUP, además de los miembros del Consejo Escolar de Catalunya.
Por parte del PSC asistirán el primer secretario, Pere Navarro, y la diputada Rocío Martínez, mientras que CiU estará representada por el presidente del grupo parlamentario, Jordi Turull, y la diputada Mercè Jou. A la reunión, que empezará a las 17.30 horas en el Palau de la Generalitat, también está previsto que asistan el presidente de ERC, Oriol Junqueras, y la vicepresidenta de la Mesa del Parlament, Anna Simó. Asimismo, asistirán el coordinador de ICV, Joan Herrera, y el diputado de EUiA Joan Mena, así como los parlamentarios de la CUP David Fernández y Quim Arrufat.
Los representantes de los partidos acuden a la reunión para manifestar su oposición a la LOMCE, aunque con acentos distintos. ERC reclama "una unidad muy amplia" en defensa de la inmersión lingüística en catalán en las escuelas, pero también una postura de "insumisión" y de "respuesta social" y no solo política contra la denominada Ley Wert. El PSC defiende la inmersión lingüística pero pone también el acento en defender un modelo de escuela "pública, laica y de calidad", por lo que apela a la unidad de los partidos de izquierdas ICV-EUiA y ERC.
ICV-EUiA, por su parte, sostiene que el sistema educativo catalán no sólo está amenazado por la LOMCE, sino también por las políticas de ajustes del Govern de CiU. Los partidos que no asistirán a la cumbre son PPC y Ciutadans (C's), que ven la cumbre como una "cortina de humo" del Govern para ocultar sus "propias incompetencias" en materia educativa y temen que en la reunión sólo se hablará de identidad y de lengua.


Leer más: http://www.lavanguardia.com/politica/20130528/54374451199/mas-reune-segunda-vez-partidos-frente-comun-ley-wert.html#ixzz2UZj2F32P

dilluns, 27 de maig del 2013

Corominas recorda a Duran que Unió es va presentar amb un programa "compromès amb el dret a decidir i l'estat propi"

El dirigent de CDC assegura que no té "cap dubte que CiU arribarà al final del procés"

El vicesecretari de coordinació institucional de CDC, en una imatge d'arxiu

El vicesecretari general de coordinació institucional de CDC, Lluís Maria Corominas,ha recordat al líder d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, que el seus partits es van presentar conjuntament a unes eleccions amb un programa que es comprometia amb el camí a "exercir dret a decidir per poder treballar en un estat propi". Corominas ha reaccionat així a l'entrevista a un diari espanyol on Duran assegura que "en la pràctica, del procés sobiranista no hi ha res" i treu ferro a les iniciatives preses fins ara pel Govern en aquesta matèria. El dirigent de CDC, però, ha assegurat que no té "cap dubte" que tant el seu partit com Unió "arribaran fins al final del procés".
Després que Duran i Lleida hagi tret pes al procés sobiranista que s'està impulsant a Catalunya en una entrevista a La Razón, Josep Maria Corominas ha volgut destacar que tant Unió com CDC es van presentar a les passades eleccions amb un programa "molt clar", en ser preguntat pel tema durant la seva visita a l'Aplec del Caragol de Lleida. "Dels companys d'Unió m'agrada destacar el seu compromís des del principi cap al dret a decidir, i el seu compromís amb el milió i mig de vots a un programa on posava clarament que Catalunya volia exercir el dret a decidir per poder treballar en un estat propi en el marc d'Europa", ha dit Corominas per recordar als democristians que formar part de CiU implica impulsar aquest procés.

De la mateixa manera, el dirigent de CDC també ha recordat que durant els darrers mesos i anys els diputats d'Unió al Parlament han votat i mostrat "el seu compromís amb les declaracions i mocions" que avalen el procés. A més, ha remarcat, "qui presidirà la comissió d'estudi pel dret a decidir al Parlament és Núria de Gispert, destacada dirigent d'Unió". És per això que Corominas ha reconegut que "el procés jurídic serà difícil", però no veu per enlloc la possibilitat que Unió se'n desentengui del procés. "No hi ha res que pugui parar la voluntat d'un poble, no hi ha marxa enrere amb el procés", ha sentenciat, tot recordant que "el Govern de CiU està tirant endavant el procés, i tant a les votacions al Parlament com a la comissió d'estudi, Unió hi és".

Per Corominas, les de Duran són "declaracions conjuntural" que s'han de posar "en el context del mitjà" on s'han fet, i això elimina les possibles contradiccions. "On es prenen decisions és als programes electorals i a les votacions al Parlament. No hi ha cap votació on CDC i Unió hagin votat diferent en aquest tema", ha sentenciat, tot apuntant que "nosaltres no tenim cap dubte que CiU arribarà al final d'aquest procés".

Resposta "unitària" a la LOMCE

A dos dies de la cimera que el Govern celebrarà amb els partits contraris a la LOMCE de l'executiu espanyol, Corominas ha destacat que el president, Artur Mas, ha volgut convocar aquesta reunió "seguint la línia d'unitat social, política i amb la comunitat educativa per la llengua i els temes educatius". "Pretenem que la resposta que es doni des de la societat catalana sigui el més unitària possible, ja que no és només una llei educativa, sinó una llei que alteraria la convivència normal que hem tingut tots aquests anys, el model d'immersió i la capacitat que tenim de decidir com volem educar els nostres fills a els nostres escoles", ha reclamat Corominas.

divendres, 24 de maig del 2013

TV3 - Polònia - Llanos de Luna reparteix medalles

Gibraltar opta a la UEFA amb l'amenaça d'Espanya, que utilitza Barça i Madrid

L'organisme internacional es reuneix avui a Londres i decidirà si Gibraltar pot esdevenir-ne el 54è membre


Un Espanya-Gibraltar el 1907?

Just abans de la decisiva reunió de la UEFA on Gibraltar pot entrar-hi com a cinquanta-quatrè membre de ple dret, alguns mitjans gibraltarencs han recuperat una curiosa història de fa just un segle que seria impensable actualment, en què Espanya s'oposa amb tota la força al reconeixement futbolístic del penyal.
El 1907, en ple desenvolupament del futbol a la península Ibèrica, un dels fundadors del Reial Madrid, el polític i empresari català Carles Padrós i Rubió, va tenir la idea d'impulsar una primerenca federació de futbol espanyola per a poder participar en els Jocs Olímpics de Londres del 1908. Per preparar-la, tal com explicava ell mateix en unacarta publicada al Mundo Deportivo el 31 de gener de 1907, va pensar de pagar un viatge a Madrid 'al team de l'Associació de Gibraltar, que diuen que és fortíssim', per a jugar-hi un partit. 'El meu ideal seria que aplegats els equips més forts d'Espanya en aquesta cort, en ocasió del campionat, es fundés el team nacional i que la seva primera manifestació fos el match amb el fort equip de l'Associació de Gibraltar.'

El partit Espanya-Gibraltar, segons que sembla, no es va arribar a jugar, com tampoc no va debutar cap selecció espanyola a Londres l'any següent, sinó als jocs d'Anvers del 1920.



El comitè executiu de la UEFA va admetre Gibraltar com a membre provisional l'octubre passat, responent a una sentència del Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) de l'agost del 2011. Sis mesos després, i malgrat l'oposició d'Espanya, l'Associació de Futbol Gibraltarenca (GFA) pot ésser admesa com a membre de ple dret al 36è congrés de la UEFA, que es fa avui a Londres. Segons que publicava ahir el New York Times, Espanya va amenaçar de retirar clubs com el Barça i el Reial Madrid de les competicions europees si finalment es reconeixia la selecció de Gibraltar.
'Espanya ha anat més enllà, fins al punt d'amenaçar de deixar fora de competicions europees clubs com el Madrid i el Barça si Gibraltar és reconegut com a país independent futbolísticament', deia el diari nord-americà.

Responent a una pregunta parlamentària formulada pel diputat d'ERC Alfred Bosch, el mes de desembre passat, sobre el refús del fet que Gibraltar sigui membre de la UEFA, el govern espanyol va dir: 'El govern continuarà oposant-se per tots els mitjans jurídics possibles a admetre l'Associació de Futbol de Gibraltar com a membre de ple dret de la UEFA.' I afegia que no permetria que la selecció espanyola arribés a jugar mai cap partit contra Gibraltar.
L'Associació de Futbol de Gibraltar ha lluitat des del 1997 per poder ingressar a la UEFA, però sempre ha topat amb l'oposició d'Espanya, que no vol competir de cap manera amb aquest territori britànic. En algun moment, la federació espanyola ha arribat a amenaçar de boicotar les competicions de la UEFA en cas que se n'aprovés l'adhesió.
L'associació gibraltarenca recull en aquesta altra pàgina la llarga batalla pel reconeixement. S'hi poden descobrir detalls com aquest: 'El desembre del 2006, la Federació de Futbol espanyola va argumentar contra la sol·licitud de la GFA que els terrenys on hi havia l'estadi de futbol [de Gibraltar], del 1949, eren en un territori que Espanya considerava que li pertanyia segons el tractat d'Utrecht del 1713.'
Campanya en favor del '54è equip'
Gràcies al reconeixement provisional obtingut l'octubre passat, l'equip de futbol sala del penyal ja va poder competir en la fase de classificació de l'Eurocopa del 2014. A partir d'aquella experiència, la GFA va obrir la campanya 'Estem preparats'.
Amb el nom de Gibraltar Team 54 es va obrir una pàgina web i comptes a Facebook i Twitter, on s’expliquen els motius pels quals l'associació vol esdevenir 'el 54è membre de ple dret de la família UEFA'.

L'ANC uneix CiU, ERC i la CUP


Unes mil persones omplen la Faràndula de Sabadell en un acte de l'Assemblea Nacional Catalana en favor de la unitat de l'estat propi. Camats, baixa de darrera hora


L'acte va aplegar dirigents de CiU, ERC i la CUP. Foto: ANC

Acte d'unitat independentista acollit per l'Assemblea Nacional Catalana. El teatre la Faràndula de Sabadell s'ha omplert per escoltar els clams d'unitat amb l'objectiu d'explicar i propagar el missatge independentista. Carme Forcadell, Josep Rull (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Quim Arrufat de la CUP -Dolors Camats s'ha excusat-, han intervingut per demanar un esforç dels "convençuts" per tal d'incrementar el gruix social de l'independentisme.

Als parlaments, Rull ha destacat que “ens han volgut trencar, però som un sol poble que només volem decidir lliurement el nostre futur”, i ha destacat la transformació que ha experimentat la societat catalana en dos anys, des de la manifestació del 10 de juliol del 2010 contra la sentència de l’Estatut –“feta des de l no”, ha dit- fins a la marxa de l’11 de setembre del 2012, “feta des del sí”.

Junqueras, per la seva banda, ha explicat que “si volem culminar aquest procés hem de saber posar també en valor la feina que ha fet molta gent que no és independentista, però  que sense ells els nostres barris no tindrien els serveis que tenen. Gent del PSUC, del PSC, de CCOO, d’UGT, aquesta gent són dels nostres, han de ser dels nostres, els volem amb nosaltres. No només perquè els necessitem per guanyar, sinó perquè ens els estimem”.

Arrufat, per la seva banda, ha destacat que la independència ha de servir per fer un país més just: “cal un pacte entre els catalans perquè el país que construïm sigui inqüestionablement millor”, ha afirmat.

Per la seva banda, Forcadell  ha assegurat que “per primer cop en 300 anys tenim l’oportunitat històrica d’assolir la plenitud nacional” i ha deixat clar que “quan les lleis no són justes ni democràtiques s’han de canviar”. “Per a nosaltres ha arribat l’hora d’accelerar aquest procés. Ha arribat l’hora de convocar la consulta amb una pregunta clara”, ha reclamat Forcadell als representants polítics.

A l'acte també hi ha participat Patrícia Gabancho, Isona Passola, Muriel Casals, Montserrat Carulla, així com de Mercè Conesa, de l’Associació de Municipis per la Independència. Tots han fet una crida a treballar per ampliar la majoria social favorable a la independència, arribant als catalans que encara no estan convençuts.

dijous, 23 de maig del 2013

Josep Rull: "A nosaltres, la democràcia i la llibertat no ens fan por, e...

Catalunya assumeix el 80% de la dependència


Neus Munté critica que el finançament de la llei “cada any és més injust”

Les residències denuncien una rebaixa encoberta de tarifes


La llei de la dependència s'hauria de finançar a mitges entre l'Estat i la Generalitat, però la realitat és que l'any passat l'Estat en va pagar un 20,8% i Catalunya, un 79%. La consellera de Benestar Social, Neus Munté, ho va explicar ahir al Parlament i va denunciar que “les proporcions entre les aportacions de les dues administracions cada any són més injustes”. El 2008, la proporció era d'un 34,4% per un 65%. Pel que fa a l'anunci de l'Estat de l'impacte del pressupost en la llei, Munté va lamentar “l'alarma creada”, va criticar la falta d'informació i va dir que es confirma la reducció del 15% en la prestació al cuidador no professional i la supressió del pagament de la quota a la Seguretat Social.
Per la seva part, l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) va denunciar que els nous barems de valoració del grau de dependència amaguen “una davallada encoberta de les tarifes d'atenció a la gent gran”.

Amb pas ferm cap a la consulta


El Parlament impulsa la fase inicial de la llei de consultes

Els socialistes reclamen que no s'utilitzi per a un referèndum independentista


Els partits favorables al dret a decidir van tornar ahir a votar en bloc, i la llei de consultes continua endavant. Tal com estava previst, el ple del Parlament va desestimar les esmenes a la totalitat del PP i Ciutadans i ara s'iniciarà la tramitació parlamentària de la normativa perquè pugui estar llesta a la tardor. Una eina que pot servir per poder celebrar el referèndum, ja que no es necessitaria demanar permís a l'Estat espanyol.
El front comú sobiranista, però, es va vertebrar amb alguns matisos, sobretot pel que fa al PSC. Els socialistes van reiterar que aquest projecte no pot servir per preguntar als catalans sobre la independència perquè no entra dins de les competències de la Generalitat. Un discurs que fa temps que repeteix el PSC, que defensa una consulta “legal” i “pactada” amb La Moncloa. “No ha de ser un pla B independentista”, va alertar
el diputat Ferran Pedret. Fins i tot va augurar que, si se segueix aquest camí, la normativa pot acabar impugnada pel Tribunal Constitucional.
Era una manera de respondre a la pressió que el PP i Ciutadans van exercir durant tot el debat contra els de Pere Navarro. Les dues formacions van reclamar que el govern se centri més en la crisi, van qüestionar la legalitat d'una consulta que vol separar “Catalunya d'Espanya” i van demanar als socialistes que no se sumin a aquesta cursa. El portaveu adjunt del PP, Santi Rodríguez va qualificar, fins i tot, els membres del PSC “d'ingenus” perquè no s'adonen que l'executiu vol impulsar la independència i no el dret a decidir. Però Pedret va recordar que la llei de consultes no està enfocada en aquesta direcció, sinó que ha de servir per potenciar la participació ciutadana –fòrums, debats, consultes, etc.– i la radicalitat democràtica.
Un mateix concepte
CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP sí que van subratllar que aquest instrument es pot utilitzar per exercir el dret a decidir, tot i que també van posar èmfasi en la importància que té que la societat pugui involucrar-se en altres àmbits de participació. Josep Rull (CiU) va defensar la “llibertat” i la “democràcia” que comporta aquesta llei; Gemma Calvet (ERC) va acusar el PP i Ciutadans de donar arguments “d'involució democràtica” per oposar-se al projecte; Dolors Camats (ICV-EUiA) va ressaltar que es tracta d'una normativa per poder “decidir-ho tot” i, finalment, Quim Arrufat (CUP) també va celebrar que aquesta norma retiri part del “poder de decisió” a les institucions i el traslladi als ciutadans.
Per la seva part, el PP va anunciar que sí que formaria part dels treballs que acabaran de redactar l'articulat de la llei per vigilar que no es converteixi en una eina per a la independència, mentre que Ciutadans, que fa unes setmanes va abandonar la ponència prèvia, no es va definir.
Retocs importants
El document preveu que puguin votar en les consultes els majors de setze anys i els ciutadans amb nacionalitat espanyola o de la Unió Europea, Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa, sempre que estiguin empadronats a Catalunya. La potestat per convocar una votació recau en el president de la Generalitat, en els ens locals –si es tracta de qüestions municipals– o també es pot posar en marxa la via ciutadana. En aquest últim cas es necessitaran un mínim de 50.000 signatures, si la consulta s'emmarca en l'àmbit nacional, i, si és en el local, un percentatge d'entre un 5% i un 20% de la població. També es desenvolupen les eines de participació que recull l'article 122 de l'Estatut.
Però aquests requisits són provisionals, perquè durant la tramitació parlamentària els grups presentaran esmenes de modificació. CiU va assegurar ahir que en registraran força, tot i que no va precisar quines.
Immigració
ICV-EUiA sí que va ser més clara i va remarcar que batallarà perquè els immigrants puguin participar en aquests processos i també els catalans que viuen a l'exterior, prop de 600.000 entre els que hi ha a la resta de l'Estat i a l'estranger.

Tant de bo no haguéssim de fer una llei per a la consulta i es pactés amb l'Estat
Dolors Camats
PORTAVEU ICV-EUIA

Un objectiu nostre és treure poder a les institucions i i donar-lo als ciutadans
Quim Arrufat
DIPUTAT DE LA CUP

L'enemic no és Espanya. L'enemic és la crisi. I per què no
la combaten?
Santi Rodríguez
PORTAVEU ADJUNT DEL PP

El PP i Ciutadans
han d'abandonar la por i s'han d'apuntar
al progrés
Gemma Calvet
DIPUTADA D'ESQUERRA

LA XIFRA


104
diputats
voten per la llei.

LA DATA


05.03.13
Comença
la ponència prèvia.

Aquesta llei es basa
en la democràcia, la participació i la llibertat, tres principis que no han de fer por a ningú
Josep Rull
DIPUTAT DE CIU

És una oportunitat per a l'aprofundiment democràtic, no per a
la independència
Ferran Pedret
DIPUTAT DEL PSC

Comissió pel dret a decidir


El procés català segueix el seu ritme al Parlament. Un cop aprovat el tràmit inicial de la llei de consultes no populars referendàries i participació ciutadana, el següent pas serà la posada en marxa de la comissió pel dret a decidir. Un òrgan que s'articularà en els pròxims dies i que estarà presidit per la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. Era una demanda expressa d'ICV-EUiA, que volia traslladar aquest debat a la seu del legislatiu. Paral·lelament, els grups també estan treballant en el pacte nacional pel dret a decidir, del qual ja es va fer una primera trobada. Ara se n'haurà d'acabar de cosir l'estructura, que tindrà dues parts diferenciades. Una executiva d'una trentena de persones, en què estaran representats el govern, els partits polítics i els dirigents de diverses entitats sobiranistes i agents socials; i després un gran plenari, en el qual tindran cabuda totes les organitzacions.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/648211-amb-pas-ferm-cap-a-la-consulta.html

dimecres, 22 de maig del 2013

L'asimetria és inacceptable quan es tracta de repartir els objectius de dèficit però és totalment acceptada quan es tracta de pagar. Llavors és bona per tothom perquè qui paga és Catalunya.

"És escandalós que es protesti pel repartiment dels dèficits i no es tinguin en compte les balances fiscals"


·         El cap de l’Executiu assegura que amb un terç menys del dèficit fiscal d’un sol any, és a dir, amb 5.500 M€, “s’haurien evitat les retallades que s’han fet a Catalunya els darrers 2-3 anys”
 
·         Artur Mas defensa el dret del Parlament a fer una llei de consultes i retreu al grup del PP que el consideri una cambra “de fireta”
 
·         El president qualifica de “nyap inaplicable” la reforma educativa del ministre Wert i fa una crida a “fer pinya” per defensar el model educatiu català



El president Mas, aquest matí, durant la sessió de control

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat avui que “és escandalós que es protesti pel repartiment dels dèficits i no es tinguin en compte les balances fiscals” de Catalunya respecte a Espanya, és a dir, la diferència entre els impostos que paguen els catalans i el que reben a canvi per part de l’Estat.
 
Durant la sessió de control, que ha tingut lloc aquest matí al Parlament de Catalunya, el cap de l’Executiu s’ha referit a les darreres dades de balances fiscals fetes públiques ahir pel conseller d’Economia i Coneixement Andreu Mas-Colell, que xifren en 16.500 milions el dèficit fiscal l’any 2010.
 
Artur Mas ha explicat que “només amb un terç menys d’aquest dèficit fiscal en un sol any, que serien aproximadament 5.500 milions d’euros, s’haurien evitat totes les retallades que s’han fet Catalunya els últims 2-3 anys”. El president ha lamentat que aquest dèficit fiscal sigui “estructural” i no s’hagi resolt en més de 30 anys de democràcia i ha dit que “si Catalunya pogués resoldre aquest tema podria ajudar a l’economia a tirar endavant i a crear llocs de treball, no hi hauria hagut retallades i podríem seguir fent inversions en infraestructures”.
  
Llei de consultes
El dret a decidir i la tramitació parlamentària de la llei de consultes ha centrat també bona part de la sessió de control, durant la qual el president ha retret al grup PP que “el seu objectiu és que la consulta no es faci”. El cap del Govern  ha preguntat a la presidenta d’aquest grup si el Parlament de Catalunya, amb una “majoria parlamentària molt sòlida a favor d’aquest concepte, no té dret a fer una llei de consultes”, i l’ha acusada de considerar la cambra com “un Parlament de fireta”.
 
El president de la Generalitat ha recordat al grup popular que “hi ha molta gent que també té dret a què hi hagi una llei de consultes i a què es faci una consulta i  que vol exercir el seu dret a decidir”. “A aquesta gent, que són una majoria molt important del país, també se l’ha de respectar”, ha reblat.
 
Fer pinya per defensar el model educatiu català
Un altre punt destacat durant la sessió de control ha estat el projecte de llei de reforma educativa del Govern espanyol, que el president Mas ha qualificat com a “nyap inaplicable”. En aquest sentit, el cap de l’Executiu ha instat el president del grup del PSC a “fer pinya per defensar un model que està amenaçat des de molts punts de visita, però que tots nosaltres volem salvar i volem salvar bé”.  
 
Artur Mas ha retret al PSC que, “davant l’agressió que tenim amb aquesta llei educativa, no és moment de plantejar temes que pugui semblar que ens barallem quan en el fons estem d’acord”. El president ha recordat que el grup de CiU, quan era a l’oposició, va donar suport a la Llei d’Educació de Catalunya, “posant els interessos de país per davant dels de partit”, perquè “vam entendre que l’educació havia de ser un tema de consens i no de baralla”.
 
D’altra banda, el cap de l’Executiu ha demanat al president del PSC que no faci “demagògia” amb les escoles concertades que fan educació diferenciada i li ha recordat que “durant els set anys que van estar governant van concertar exactament les mateixes escoles que ho estan ara”.