dilluns, 31 de març del 2014

Maçons sobiranistes

Només brinden “a la salut del president de la Generalitat, no a la del Rei d’Espanya”
Antonio Castillo, Gran Mestre del Gran Orient de Catalunya (Foto: http://www.granorient.cat)
L’obediència maçònica el Gran Orient de Catalunya (GOC) ha rebutjat la resolució de l’assemblea de la Gran Lògia d'Espanya (GLE), maçons espanyols amb presència a Catalunya, d’adhesió a la monarquia espanyola. Entre d’altres motius, perquè ells reconeixen “la plena sobirania del poble català”.

En un comunicat, afirmen que “ni aquesta ni cap altra resolució de la GLE representen l'opinió de la globalitat dels maçons de l'Estat espanyol, i encara menys dels Països Catalans”.

“És costum entre els maçons d'arreu del món brindar, en els seus banquets cerimonials, a la salut del cap d'Estat del seu país”, diuen abans d’explicar que el GOC com a obediència “que afirma la plena sobirania del poble català i que, per tant, rebutja la sobirania espanyola sobre el nostre país (en tant que aquesta mai no ha estat referendada democràticament pels catalans i les catalanes)” brinda “a la salut del president de la Generalitat (amb independència de qui sigui, a cada moment, el titular del càrrec), no pas a la del Rei d'Espanya”.

“Una cosa és el costum del brindis a la salut del cap d'Estat, i una altra molt diferent una adhesió pública a una institució política com la monarquia espanyola liderada per la Casa de Borbó, que al nostre entendre difícilment pot encarnar (ja sigui avui dia o en termes històrics) ni els exigents estàndards morals de la maçoneria universal, ni l'herència del Segle de les Llums, ni l'ideal de la Laïcitat, ni els valors de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat”, afegeixen.

A més, expliquen que la “tradició maçònica desaconsella les discussions sectàries sobre política i religió al si dels Tallers, i que per tant tota obediència ha de ser curosa en els seus posicionaments públics, tot mirant que aquests no reflecteixin més que els grans consensos existents al seu interior”.

http://societat.e-noticies.cat/macons-sobiranistes--84063.html

CiU rebutja el Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre "en defensa dels ebrencs, el riu, el Delta i el seu futur"

Ramon Tremosa, que assisteix a la manifestació de la PDE amb Francesc Gambús, assegura que "si Catalunya fos un estat, estaríem més blindats amb el futur del cabal ecològic" 

Convergència i Unió ha participat aquest matí a la manifestació convocada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre mostrant el més rotund rebuig al Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre, elaborat pel Ministeri d'Agricultura. Ramon Tremosa i Francesc Gambús, candidats de CiU a les eleccions europees, han assistit a la manifestació  massiva entre Sant Jaume d'Enveja i Deltebre i han assegurat el suport de la federació nacionalista a la gent de les Terres de l'Ebre "en defensa del riu, el Delta i el seu futur".

Tremosa ha estat concís i ha comparat l'actual situació de l'Ebre amb el Tajo: "Per què no passa amb el Tajo i amb Portugal? Si Catalunya fos un estat, estaríem més blindats pel que fa al cabal ecològic, perquè la Constitució Espanyola està per sota dels tractats internacionals".

Juntament amb Tremosa i Gambús també han assistit a la manifestació el secretari d'Organització de CDC, Josep Rull, i el vicesecretari general d'UDC, Antoni Font; les diputades al Parlament Meritxell Roigé i Annabel Marcos, entre d'altres dirigents, càrrecs locals i militants de la federació nacionalista a les Terres de l'Ebre
  
Els incompliments de l'estat a la UE 
L'eurodiputat, que ha atès els mitjans abans de començar la manifestació, ha repassat la tasca feta per CiU aquests darrers 5 anys al Parlament Europeu i també ha apuntat els diferents incompliments del Govern espanyol pel que fa a directives europees. "Fa sis anys que el Govern espanyol hauria d'haver presentat els plans ambientals dels rius, hi ha denúncies de la Comissió i sentències dels tribunals europeus al respecte” ha reblat Tremosa, juntament amb Francesc Gambús.

"Sort en tindrem de ser Unió Europea davant d'aquells que acumulen centenars d'incompliments i s'omplen la boca de defensar la legalitat i la Constitució cada dia" ha afirmat l'eurodiputat, tot puntualitzant que el cas de la directiva marc de l'aigua és un dels casos més flagrants.

Tremosa, que  també ha estat acompanyat per la directora general de polítiques ambientals del Govern i presidenta de la sectorial de Medi Àmbit de Convergència, Marta Subirà, ha celebrat que des de la Generalitat de Catalunya s'estigui a punt de presentar un recurs a la Comissió Europea en contra del Pla de Conca.

Tremosa ha donat suport a les reivindicacions de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i ha recordat que al mes de juny van ser rebuts pels eurodiputats catalans a la Comissió de Peticions del Parlament europeu, i que s'han presentat moltes preguntes a la Comissió qüestionant i rebutjant el Pla Hidrològic.

President Mas: "L'objectiu de BCN World és crear més feina al país i que Catalunya tingui el lideratge turístic a nivell mundial"

  • El cap de l’Executiu i el primer secretari del PSC, Pere Navarro, han firmat avui l’acord per aprovar les reformes legislatives necessàries per fer possible el projecte 
  • El president destaca que BCN World vol “atreure convencions, congressos i turisme familiar” i destaca que “l’aprovació d’una llei, clara i transparent” assegurarà que les coses es facin correctament
El president Mas amb Pere Navarro en un moment de l'acte
El president de la Generalitat, Artur Mas, i el primer secretari del PSC, Pere Navarro, han formalitzat aquest migdia l’acord per aprovar la llei que permeti que el projecte de BCN World sigui una realitat.
 
En un acte institucional a la Torre del Pretori romà, acompanyats dels alcaldes de Tarragona, Vila-seca i Salou, el cap de l’Executiu ha subratllat que el projecte està basat en tres pilars fonamentals: la creació d’ocupació, el lideratge turístic i les bones pràctiques. “És un projecte que es fa, fonamentalment, perquè hi hagi més feina, que és el principal problema que té avui el país, i es generi activitat econòmica”, ha subratllat el president, destacant que es crearan llocs de treball en la fase de construcció, però sobretot quan entri en funcionament, que és quan es podrà donar feina de manera continuada.
 
El segon gran objectiu de BCN World, com ha destacat Artur Mas, és assolir “el lideratge turístic de Catalunya, en el seu conjunt, i del Camp de Tarragona en particular”. El president ha recordat que actualment el nostre país ja és líder a nivell estatal en el camp del turisme i ha subratllat que, a més, exercim aquest lideratge “amb una economia diversificada, que combina el turisme amb altres activitats econòmiques que també formen part de la identitat del país”.
 
En aquest sentit, el cap de l’Executiu ha defensat que amb BCN World Catalunya vol convertir-se en “un focus mundial per atreure convencions i congressos, és a dir, turisme de negocis i turisme familiar”, i que, al voltant d’aquests dos sectors, caldrà posar alguns complements, com el joc, però que ha volgut deixar clar que “no són el centre ni la base” del projecte.
 
Precisament per aquest motiu, Mas ha emfatitzat que el projecte “es basarà en les bones pràctiques”, en la mesura que “hi haurà una llei que assegurarà que les coses es facin correctament”. D’aquesta manera, ha dit, el que es vol és “no fomentar ludopaties severes i que una part dels ingressos del joc es reinverteixin en acció social i territorial”.
 
Després de fer efectiva la signatura de l’acord, el president de la Generalitat ha volgut destacar que l’entesa d’avui el que fa possible és “l’aprovació d’una llei, clara i transparent, que deixarà ben especificat tot el que es pot fer, en quines condicions i els detalls”.
 
Artur Mas ha agraït al PSC la seva predisposició per poder segellar aquest pacte i ha subratllat que “l’acord no es tanca a ningú”, sinó que es manté “la mà estesa a les altres formacions polítiques” perquè s’hi puguin sumar durant les properes setmanes.
 
Davant d’una nodrida representació del Govern i de representants polítics i empresarials del territori, el cap de l’Executiu ha volgut posar en valor el “treball molt intens, seriós i eficaç” que han dut a terme totes les parts implicades en la negociació que ha permès aquest “gran projecte de país” que tindrà impacte al Camp de Tarragona, però també al conjunt de Catalunya.
 
El president s’ha referit especialment a ajuntaments, diputats del Parlament i els departaments de la Generalitat implicats en el projecte, Economia i Coneixement i Territori i Sostenibilitat, així com a les persones concretes que han coordinat les negociacions.
 
A l’acte hi han assistit nombroses personalitats del territori, així com els consellers d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell; de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, entre d'altres autoritats.

Trobada de Benestar Social i Família, l'ACM i la FMC per seguir avançant en el Pacte contra la pobresa a Catalunya

El Departament celebra reunions de treball amb els ens locals per a aprofundir i debatre el document de proposta del Pacte presentat el mes de febrer

La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté; el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, i el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Xavier Amor, s’han reunit aquest matí per a debatre i aprofundir en el Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya. Es tracta d’una nova trobada de treball que celebra el Departament amb els agents implicats per tal de desenvolupar i avançar en el Pacte de lluita contra la pobresa a Catalunya.
 
També han assistit a la trobada David Saldoni, president de la comissió de Benestar Social i Participació de l’ACM, i Lluïsa Moret, de la comissió de Benestar i Acció Social de la FMC. Per part del Departament hi ha participat la secretària general, Dolors Rusinés; el cap de Gabinet de la consellera, Alexis Serra, i la directora general de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, Carmela Fortuny.
 
En tant que la lluita contra la pobresa és una prioritat de país, el Govern ha volgut comptar amb la participació i el consens dels agents socials per tal de treballar conjuntament a partir de l'experiència i del treball fet fins ara. Les entitats municipalistes han participat durant tot el procés d’elaboració del Pacte. Ja van formar part l’any 2011, juntament amb entitats del tercer sector, col·legis professionals i personal de la Generalitat, del Grup de treball per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya, que va redactar el document del qual parteix el Pacte.
 
El Pacte posa de manifest que la lluita contra la pobresa és una de les grans prioritats del Govern de la Generalitat. Es tracta d’un instrument molt important per avançar en aquesta lluita, perquè permet establir els mecanismes d’intervenció i, sobretot, fixar un horitzó que redueixi al màxim la pobresa a Catalunya.
 
Tal com va explicar la consellera Munté el febrer passat durant la presentació del document de proposta del Pacte, s’han fixat 13 objectius estratègics que s’emmarquen dins de cinc grans eixos: Pobresa i inclusió social en la infància i l’adolescència; cobertura de les necessitats bàsiques; ocupació; habitatge, i àmbit relacional i comunitari.
 
Aquest any el Govern de la Generalitat destinarà més de 850 milions d’euros a la lluita contra la pobresa i l’exclusió social.
 
Departament/s 

dijous, 27 de març del 2014

President Mas: "El procés de Catalunya continua, a cada escull que ens posin pel camí hi trobarem la solució"

  • El cap de l’Executiu ha qualificat com “absolutament innecessària” la sentència del TC sobre la declaració de sobirania
  • Durant la sessió de control al Parlament, Artur Mas ha dit que al “repte democràtic” que està plantejant Catalunya “s’ha de contestar des de la via política”
El president Mas, en un moment de la sessió de controlEl president Mas, en un moment de la sessió de control
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat avui al Parlament de Catalunya, durant la sessió de control, que “el procés polític de Catalunya  continua” i ha afirmat que “a cada escull que trobem en aquest camí hi trobarem la solució per esquivar-lo i sobrepassar-lo, i per actuar democràticament, pacíficament i d’acord amb els marcs de legalitat vigents, que són molts i molt amplis”.
 
El cap de l’Executiu s’ha referit amb aquestes paraules a la sentència del Tribunal Constitucional sobre la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013. Artur Mas ha qualificat la sentència, que es va fer pública ahir, com a “absolutament innecessària”, però ha assenyalat que “poc o molt, estava prevista i es donava per bastant descomptada”.
 
Artur Mas ha lamentat que “el més greu d’aquesta sentència no és el que diu sinó el fet que s’hagi produït”i s’ha preguntat “què fa un Tribunal Constitucional anul·lant amb una resolució una declaració política d’un Parlament?”. El president ha subratllat el fet que per primer cop el TC s’hagi pronunciat sobre una declaració política i ha qüestionat si amb aquesta resolució “fa d’àrbitre del conjunt del poble, en aquest cas de tot l’Estat”. “Alguns tenim la sensació que no és exactament així”, ha reblat.
 
En aquesta mateixa línia, el president ha insistit que “Catalunya està plantejant un repte democràtic en majúscules i davant d’un repte democràtic i polític en majúscules s’ha de contestar des de la via de la política”, no des de sentències. “No s’ha de contestar aquest procés amb les vísceres, se li ha de posar cervell i intel·ligència política”, ha afegit i ha fet notar que “a tot arreu quan es planteja un repte polític de grans dimensions es respon des de la política, no des d’un marc legal estricte, tancat, o mal interpretat”. El president de la Generalitat ha reiterat la seva aposta pel diàleg i la negociació, però ha dit que “quan piquem a la porta del diàleg no hi ha ningú que l’obri”.
 
El cap del Govern ha subratllat que “seguim caminant” en aquest procés i ha fixat com a pròxim pas el debat que es farà al Congrés el pròxim 8 d’abril, per tractar la petició del Parlament de Catalunya de la transferència de la competència per poder celebrar un referèndum. En resposta al grup del PSC, el president ha advertit que“estarem molt atents aquell dia a veure què vota cada diputat”.
 
En aquest sentit, el president de la Generalitat ha esmentat la frase de la sentència del TC que assenyala que hi cap una interpretació constitucional a les referències al dret a decidir dels ciutadans de Catalunya. I, en resposta al grup del PP, ha dit que el 8 d’abril serà “la primera oportunitat de posar a prova si l’Estat té voluntat d’actuar en aquest sentit”.
 
A preguntes d’aquest mateix grup parlamentari, el president també s’ha referit a la decisió majoritària del Parlament català de recusar el president i dos altres membres del TC i ha recordat l’article d’un d’ells, publicat el 2006, on es comparava el nacionalisme català amb el nazisme. “Aquest Parlament té tot el dret a recusar aquests membres del TC”, ha reblat.
 
 
Condol pels nens morts a un incendi al Vendrell
 
Durant el ple, tant el president com bona part dels diputats que han intervingut han expressat el seu condol per la mort de quatre nens en un incendi aquesta nit al Vendrell. Artur Mas ha assenyalat que “compartim tots el condol a la família” i ha afegit que el Govern està en contacte amb l’Ajuntament i l’alcalde d’aquest municipi i proporcionarà tota la informació al Parlament.
 
 
Pacte per la pobresa
 
 En un altre moment de la sessió de control, i en resposta al grup d’ERC, el cap de l’Executiu ha parlat sobre el ple monogràfic sobre la lluita contra la pobresa, que es va fer fa quinze dies, i ha apostat per un pacte per la pobresa, de la mateixa manera que ja es va fer un pacte per la infància. El president, que s’ha mostrat convençut del suport d’ERC a aquest pacte, ha demanat als diputats “altura de mires, per no deixar de banda un pacte que és absolutament necessari”.
 
Artur Mas també ha fet notar que l’Estat destinarà entre 2 i 3 mil milions d’euros per rescatar el tema de les autopistes, que van finançar bancs i determinades constructores, i ha afegit, però, que “per pagar els deutes d’infraestructures amb Catalunya, que són equivalents, no hi ha ni un euro i això sí que permetria lluitar eficaçment contra la pobresa”.
 
A l’inici del ple, els diputats han guardat un minut de silenci en memòria de l’expresident del Govern espanyol Adolfo Suárez.
Fotografies
Sessió de control
Sessió de controlJPG 539KB
Minut de silenci
Minut de silenciJPG 527KB

dimarts, 25 de març del 2014

«La 'marca Espanya' cotitza zero a la Unió Europea»

ENTREVISTA / RAMON TREMOSA, CANDIDAT DE CIU A LES EUROPEES

«La 'marca Espanya' cotitza zero a la Unió Europea»

Ramon Tremosa, candidat de CiU a les eleccions europees

EDICIÓ IMPRESA

24 març 2014
Pàgina 22
VEURE PDF
NEUS TOMÀS / FIDEL MASREAL
BARCELONA
DILLUNS, 24 DE MARÇ DEL 2014
El candidat de CiU en les pròximes eleccions europees, Ramon Tremosa, fotografiat a la redacció d'EL PERIÓDICO.
-¿La doctrina econòmica, l'austeritat que per a alguns és austericidi, imposada per la Unió Europea ha estat útil en termes de cohesió social i benestar? ¿Ha de seguir?
-Espanya ja suma cinc anys tenint dèficits del 10% del PIB. Catalunya és una excepció perquè, en tres anys, ha vist reduir el 25% el seu pressupost, perquè des de Madrid li han tancat les transferències de manera unilateral i discrecional. Si Espanya té atur i altres coses que no funcionen és per motius que no tenen res a veure amb aquesta doctrina, és perquè hi ha coses que no funcionen: ha augmentat la despesa militar, segueix construint altes velocitats, és un festival de trens a Galícia i Extremadura... Per tant, no es pot dir que tots els mals espanyols són culpa de l'austeritat. La marca Espanya avui cotitza zero a Europa.
-La sensació és que no estem davant una UE, sinó una Europa dels Estats en què l'última paraula la tenen Angela Merkel i els seus bancs.
-La Unió Europea només té un pressupost de 130.000 milions, tres vegades el de la Generalitat. I no té ni tresor comú, ni eurobons, ni govern econòmic, ni competències en política fiscal, ni recapta cap tribut.
-¿Per què no hi ha unió fiscal?
-Perquè aquesta crisi ha accentuat les diferències nord-sud, perquè el nord d'Europa en sis mesos va superar la crisi i el sud ja fa cinc anys que està caient. Hi ha moltes causes que no tenen a veure només amb l'austeritat. Els nòrdics diuen: '¿Vols unió fiscal? Abans quadra el pressupost'. No és una qüestió de dir que la culpa és de l'austeritat, malgrat que a Catalunya pugui tenir part de raó perquè l'estem patint molt.
-No tan sols s'ha patit sinó practicat. El president Artur Mas era el campió de l'austeritat quan va arribar al Govern.
-Perquè li han tancat l'aixeta, hi ha hagut autonomies com Andalusia que han augmentat pressupostos, i deien que elles sí que sabien gastar i no com aquest 'neoliberal salvatge'. I, en canvi, a la Generalitat li han anat abaixant el pressupost. I qui controla l'aixeta no és la Generalitat.
-La Unió Europea és conscient dels índexs de pobresa, que són inassumibles, tant a Espanya com a Catalunya?
-Sí, però ¿quines competències té en aquesta qüestió la Unió Europea? Als Estats Units s'ha portat a terme una brutal política monetària d'expansió que no s'havia vist mai fins ara. Però durant aquests quatre anys de política expansiva mai vista, les diferències de renda estan augmentant perquè aquests diners que s'injecten van al sector financer. I aquest sector no sempre dóna crèdit. El cas espanyol és claríssim. I fins i tot Mario Draghi diu que les futures injeccions a la banca aniran condicionades al crèdit a pimes.
-Ja era hora.
-Ja era hora, però fins ara no ha passat perquè la banca ha anat guardant aquests diners, sanejant-se, tapant forats. No ha arribat a les pimes.
-L'acte que les pimes catalanes van celebrar la setmana passada va acabar amb proclames a favor de la independència. ¿Hi ha inquietud a Brussel·les pel procés català?
-Hi ha inquietud perquè Espanya no dóna signes d'intel·ligència política, com no en dóna en la reforma energètica, en la reforma d'infraestructures prioritàries per a un país, en les reformes laborals... Es pregunten com és possible que encara no hi hagi una oferta federal sobre la taula, federal de debò.
-La preparació de la llista de CiU ha donat per a molt. ¿És veritat que l'eurodiputat d'Unió, Salvador Sedó, i vostè no s'avenen?
-No, no. He tingut una bona relació amb tothom. Amb alguns n'he tingut més i amb d'altres menys.
-¿Com definiria la seva relació amb Salvador Sedó?
-Les vegades que tots dos hem coincidit, correcta.
-Li hauria agradat estar en una llista conjunta amb la resta de forces partidàries de la consulta?
-Sí, el juliol de l'any passat, quan Ernest Maragall va llançar la idea, ja vaig dir que em semblava positiu.
-¿Per què no ha sigut possible?
-És una operació molt arriscada i vist amb perspectiva històrica hem estat a punt d'aconseguir-ho. Potser la tindrem més endavant.
-Hi ha qui creu que Mas es deixa portar per la mobilització social.
-Intenta canalitzar les demandes del país. El president ha estat previsible, transparent i coherent en el camí que va emprendre fa quatre anys. El 7 de novembre del 2012, a Brussel·les i davant elthink tank Friends of Europe va explicar l'opció A, la B i la C.
-Aquell acte no li va anar gaire bé.
-Perdoni, va ser el segon amb més audiència.
-La majoria d'intervencions van ser per demanar-li que no introduís un problema més a la UE.
-També pot ser una solució. L'Estat català és la gran reforma estructural que l'Espanya centralista necessita. Això, explicat així, un alemany t'ho compra.
-Després d'aquella cita, el president de la Generalitat ha reconegut que Europa no té un interès especial a encetar aquest meló.
-Òbviament, per tant t'elevarà el llistó. Donat que no vol 50 Catalunyes, el llistó s'ha de posar molt amunt. Si vols saltar al club dels estats, com diu Raimon Obiols, potser convenen quatre eleccions seguides: europees, municipals, catalanes i espanyoles, amb participacions massives i victòries molt clares dels partits sobiranistes, perquè una declaració unilateral te la reconeguin l'endemà. Perquè no totes les nacions d'Europa ho tenen: mobilització, participació democràtica i legitimitat.
-¿Com a independent, li ha costat entrar en la dinàmica de funcionament dels partits? ¿Es veu encara com un outsider?
-Totalment. Han estat 15 anys d'acadèmic a la universitat i he anat per lliure. Al Parlament Europeu he tingut molta llibertat. Molt poques vegades he rebut consignes.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/europa/marca-espanya-cotitza-zero-unio-europea-3212529