Reuters alerta de que la independencia de Catalunya podría acabar en violencia si Madrid la bloquea

Un reportaje de la agencia británica señala la preocupación con la que EEUU, China o Rusia ven los procesos soberanistas catalán y escocés

EL PERIÓDICO / Barcelona

¿Podrían la independencia de Catalunya y Escocia cambiar Europa? Esta es la pregunta que ha intentado contestar la agencia británica Reuters en un reportaje publicado este martes en el que alerta de que, en el caso catalán, una hipotética independencia podría acabar en violencia en las calles si el Gobierno central la bloquea. Asimismo, la agencia subraya la enorme preocupación con la que países como EEUU, Rusia o China ven la posible ruptura de Estados como España y el Reino Unido.

Tras constatar que si Catalunya y Escocia se independizan "nadie sabe lo que eso supondrá en la práctica", Reuters apunta que "si Catalunya vota la independencia pero Madrid intenta bloquear la ruptura, el resentimiento acumulado por diferentes temas podría desembocar en violencia en las calles".


El reportaje, firmado por Peter Apps, apunta que tanto en Catalunya como en Escocia, los partidos contrarios a la secesión se están coordinando para hacer campaña contra las consultas y destaca que, según diversos analistas, ese "esfuerzo" "podría inflamar aún más a la opinión pública catalana y escocesa".

Preocupación por "cambios radicales"

Ante este panorama, "el mundo observa". Así, no solo en la UE se observan con preocupación estos procesos. También en Rusia y China, países con importantes minorías, que temen, dice Reuters, que "la ruptura de dos grandes Estados de Europa inflamen el separatismo local". Además, la agencia cita fuentes británicas y escocesas para explicar que EEUU también ve con inquietud que "dos aliados de la OTAN estén a punto de sufrir cambios radicales".

En este sentido, es reveladora la opinión de Fiona Hill, exmiembro del Consejo Nacional de Inteligencia de EEUU y actual responsable del programa para Europa del Instituto Brookings en Washington, que afirma que Madrid y Londres no parecen darse cuenta de la importancia que estos procesos tienen más allá de sus fronteras. "Estamos hablando de dos de los estados más antiguos de Europa", subraya Hill, que cuenta como recientemente un exalto cargo de los Balcanes le preguntó si estamos ante el fin de los estados multiétnicos.

Movimientos pacíficos

Pese a que la agencia insiste en las incógnitas abiertas, también opina que ni Madrid ni Londres podrán parar estos procesos, si bien destaca que mientras en el caso escocés, el Gobierno de David Cameron respalda el referendo aunque hace campaña en contra, en España, el Gobierno de Mariano Rajoy amenaza con recurrir a todos los mecanismos posibles para impedir la consulta.

También destaca el carácter pacífico de los movimientos separatistas en Catalunya y Escocia y los contrapone con la violencia de ETA en Euskadi y del IRA en Irlanda. Y concluye que muchos expertos opinan que esta época se recordará, no tanto por la crisis del euro, sino por el momento en que dos de los estados más longevos de Europa --en alusión a España y el Reino Unido-- empezaron a romperse.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/reuters-alerta-que-independencia-catalunya-podria-acabar-violencia-madrid-bloquea-2306165

Antonio Ferriz-Mas: "Una tormenta solar fuerte podría dejar sin luz a medio Canadá y parte de EE.UU."

Fa pocs dies es va detectar una taca enorme en el Sol que apunta a la Terra. Aquest físic solar analitza el fenomen i les seves conseqüències

El 

El físic solar, Antonio Ferriz-Mas, professor de la Universitat de Vigo i investigador associat de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA) AF

JOSEP FITA | Sigue a este autor en Twitter o Google +

Redactor

Una gran taca solar, deu vegades la grandària de la Terra, apunta cap al nostre planeta. Així ho han determinat investigadors de l'Administració Nacional Atmosfèrica i Oceànica dels Estats Units (NOAA). Quines conseqüències pot comportar aquesta realitat? De quina manera pot afectar el nostre planeta? Com s'originen aquestes taques i de què s'alimenten? Aquestes i moltes altres preguntes troben resposta en l'anàlisi del físic solar Antonio Ferriz-Mas, professor de la Universitat de Vigo i investigador associat de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA). És autor, entre d'altres, de l'estudi, publicat el passat mes de desembre a Astronomy & Astrophysics, que planteja la possibilitat que els planetes influeixin en l'activitat magnètica solar.

Diria que està taca detectada pels científics és de les més grans mai trobada?

En tots els cicles hi ha taques molt grans, i ha hagut taques més grans que la que ens ocupa en cicles anteriors. No és una cosa anormal que aparegui una taca així en un cicle d'onze anys. El que passa és que en tenir els cicles aquesta llarga durada el públic en general, no així els científics, no es recorda del que va passar en etapes passades.

Els científics expliquen que aquesta taca ja estava identificada, però que no els preocupava perquè no apuntava cap a la Terra ...

Perquè era a la part oposada del Sol La nostra estrella trencada en un període aproximat d'un mes. Si la taca dura dues setmanes, cap problema, perquè quan el Sol ha completat mitja rotació, que són gairebé 15 dies, aquesta ha desaparegut. Però si la taca és molt gran i dura un mes, quan el Sol doni la volta la tindrem davant.

I aquí sorgeix el problema ...

Abans o després s'efectuarà una ejecció de massa coronal, el que passa és que no ha de ser en direcció a la Terra. I és que el Sol és una esfera. Si un agafa un punt d'aquesta esfera i dibuixa una línia recta perpendicular a la superfície, aquesta línia recta no ha de apuntar cap al nostre planeta. El fet que hi hagi una taca gegantesca solar no garanteix que vagi a donar-nos de ple.

Com s'originen les taques solars?

No hi ha unanimitat total entre la comunitat de físics solars sobre el procés, anomenat dinamo, que genera el camp magnètic solar. L'únic que està clar és que els camps magnètics que s'observen en la superfície del Sol arriben a aquesta procedents de l'interior de l'estrella. Des dels anys 80, cada vegada hi ha més físics solars, entre ells un servidor, que pensa que l'origen del camp magnètic de les taques solars és a la tacoclina.

La tacoclina.

Es pensa que és en aquesta part del Sol, a 200.000 quilòmetres per sota de la superfície, on es generen els intensos camps magnètics que després emergiran a la superfície en forma de taques [des del centre cap a fora, les zones del Sol són: nucli , zona radiativa, tacoclina, zona convectiva, fotosfera, cromosfera i corona]. No obstant això, en no poder-se observar tants milers de quilòmetres per sota de la superfície, queda, per ara, en una hipòtesi.

Què mecanisme produeix l'energia magnètica que després emergeix a la superfície del Sol?

Es pensa que l'energia magnètica que hi ha emmagatzemada a les taques procedeix de la conversió d'energia cinètica de la rotació diferencial en energia magnètica.

¿Rotació diferencial?

Per sota de la tacoclina, hi ha la zona radiativa, que va des del centre fins aproximadament el 70% del radi del Sol i conté el 98% de la seva massa. Tota aquesta zona radiativa trencada gairebé de manera rígida, com una bola de billar. La zona de convecció, situada entre el 70% del radi i la fotosfera, trencada diferencialment. La tacoclina és com una capa límit situada entre dues zones amb règims de rotació molt diferents. La Terra trencada una vegada cada 24 hores, punt. Venus trencada cada 243 dies terrestres, punt. No obstant això, un planeta com Júpiter o un astre com el Sol, que són fluids, no tenen una velocitat de rotació ben definida. Això ja ho va descobrir Galileu Galilei observant les taques.

I en la tacoclina convergeixen diferents velocitats de rotació.

És on es genera el que s'anomena el procés dinamo que converteix l'energia cinètica de la rotació diferencial en energia magnètica. Passa bàsicament el mateix que en una dinamo d'una bicicleta, d'aquí el nom.

Llavors, la taca que es veu a la superfície ve a ser la traducció d'aquest efecte dinamo que succeeix a l'interior de l'astre ...

Correcte. Es pensa que a la tacoclina el camp magnètic no està distribuït de manera uniforme. És a dir, que no està tota ella plena de camp magnètic. El que passa és que aquest queda concentrat en estructures tubulars que reben el nom de tubs de flux magnètic. Aquests tubs, que van augmentant la seva intensitat per efecte de la rotació diferencial, i potser per altres mecanismes, contenen un camp magnètic que pot arribar fins als 100.000 o 120.000 Gauss i són una mica menys densos que tot allò que els envolta. Per què? Perquè en l'interior d'una estrella, on hi ha un camp magnètic molt intens, la densitat és una mica menor. Com que la densitat menor, aquests suren, i una cosa que flota es va cap amunt.

Entenc ...

A mesura que el camp magnètic es va incrementant, per l'efecte dinamo, i supera un valor crític, aquests tubs es fan inestables. Per què? Perquè suren molt. És en aquest punt quan part del tub ascendeix i es fica a la zona de convecció (on es donen unes condicions que fan que el tub vagi incrementant la seva inestabilitat, és a dir, que suri cada vegada més). Les simulacions numèriques per ordinador indiquen que en aproximadament un mes un tub de flux que es fa inestable a la tacoclina arriba a la superfície i forma un parell de taques.

Un parell? 

Sí, un parell. Imagini que vostè està sota l'aigua, en una piscina, i sosté cada un dels extrems d'un tub corbat, en forma de 'o' invertida, amb les mans. Quan va pujant les mans, arriba un moment en què el tub surt de l'aigua. Fent una analogia, la superfície de l'aigua seria la fotosfera, i l'aigua de la piscina seria la zona de convecció. En el moment que el tub emergeix de l'aigua, aquest la talla per dos llocs, perquè té dos 'potes', com la lletra 'o' invertida. Cada punt on el tub talla la superfície és una taca. En realitat, la taca és la intersecció del tub amb la superfície, però com el tub està corbat no hi ha una única intersecció, sinó dos.

Sabem com apareixen ... però, com s'esvaeixen?

Part es dissipa, part d'aquest camp magnètic pot anar a l'espai quan hi ha una explosió, i part pot desaparèixer en enfonsar per sota de la fotosfera: la matèria es refreda, torna tot més, i s'enfonsa. Però, mentre hi ha una sola causa que fa que el camp magnètic emergeixi, en la seva desaparició no hi ha una única causa. Hi ha taques que desapareixen en poques setmanes i altres poden durar més d'un mes.

Suposo que la part que explota i viatja per l'espai és la que ens pot arribar a afectar. Però, ¿què origina aquesta explosió?

A la corona del Sol les condicions són molt diferents que a la fotosfera, el mitjà és molt poc dens. La temperatura de la corona pot arribar a un o dos milions de graus Kelvin, mentre que la taca que observem en la fotosfera té una temperatura d'entre 3.000 i 4.500 graus Kelvin. La pressió a la corona és baixíssima, pràcticament és el buit. Les estructures magnètiques de la corona, que deuen el seu origen al camp magnètic de la taca, acaben fent inestables.

Una cosa semblant passa amb ...

D'alguna manera és semblant al que passa en un núvol. En un núvol hi ha cristalls de gel i gotetes d'aigua. Tots dos van augmentant de mida perquè cada vegada se'ls van enganxant més molècules d'aigua per coalescència [propietat de les coses d'unir-se o fondre]. Arriba un moment que això es fa inestable i cau en forma de precipitació. Doncs a la corona, les estructures magnètiques acaben fent inestables. Poden passar dies, setmanes i fins i tot un mes, però acaben fent inestables. Per cert, en aquest 2013 hi haurà algunes tempestes solars i moltes aurores boreals.

Però no cal preocupar-se, no? El camp magnètic de la Terra serà escut suficient ...

La matèria de l'ejecció coronal tendeix a penetrar pels pols magnètics de la Terra, perquè aquí el camp magnètic terrestre apantalla menys [arran d'aquest fenomen sorgeixen les aurores boreals]. És com l'escut protector de les pel · lícules de ciència ficció que s'activa i repel · leix els míssils. La idea no és una tonteria: el camp magnètic de la Terra ens protegeix de l'ejecció de matèria procedent del Sol desviant (i també dels energètics raigs còsmics, procedents de les explosions de supernoves, que viatgen per la Galàxia guiats per les línies del camp magnètic galàctic).

Però penetra pels pols, perquè aquí l'efecte pantalla és més feble.

Pot penetrar per aquí, pels pols magnètics terrestres. Cal matisar que quan parlem de pols magnètics no estem parlant concretament del pol Nord i del pol Sud. Estan a prop, però no són el mateix. El pol Nord magnètic es troba al nord de Canadà, no és el pol Nord geogràfic. I el Sud està a l'Antàrtida, però no coincideix amb el pol Sud geogràfic.

I quines conseqüències pot tenir per a aquests punts l'arribada d'una tempesta magnètica?

Es poden veure afectades, per exemple, les comunicacions entre els avions i les seves bases. Per tant, durant una tempesta magnètica pot ocórrer que durant hores, o algun dia, no pugui haver vols que passin prop dels pols. El perill és que es perdin les transmissions, que l'avió perdi el contacte amb terra.

La sort és que podem preveure ...

Efectivament. Primer es veuen els centelleigs de la ejecció magnètica i, dies després, aquesta arriba a la Terra. I és que la matèria de l'ejecció no viatja a la velocitat de la llum. Nosaltres veiem l'ejecció en llum, i del Sol a la Terra hi ha vuit minuts a aquesta velocitat. Però la matèria, encara que es desplaça ràpidament, no ho fa a la velocitat de la llum, triga diversos dies. Llavors nosaltres sabem amb 48 hores d'antelació, o més, que hi haurà una tempesta magnètica i es pot donar l'ordre, per exemple, que els avions no volin prop dels pols.

Més enllà dels avions, pot haver un altre tipus de conseqüències?

Pot haver problemes a Canadà, que és la zona més vulnerable de l'hemisferi nord. L'hemisferi sud també és vulnerable, però a l'Antàrtida no viu gairebé ningú. Hi hauria la possibilitat que una tempesta magnètica molt intensa pogués deixar mig Canadà i part dels EUA sense llum durant dies en quedar afectades les centrals de producció elèctrica, les línies de transmissió. I és que aquestes estan intercomunicades.

Quina feina ...

He llegit algunes informacions que m'han semblat molt catastròfiques respecte a la taca trobada a la fotosfera. En tots els cicles solars, que són d'onze anys, hi ha explosions d'aquest tipus. És veritat que el govern de Canadà ha avisat als seus conciutadans que acumulin aigua i menjar a casa. Però això té sentit perquè Canadà és més vulnerable als efectes d'una gran tempesta magnètica per la seva proximitat al pol Nord magnètic. És millor que la gent tingui a casa menjar i aigua per si estan una setmana sense llum. Això pot passar, però no és l'Apocalipsi. És veritat, però, que com que avui tenim una dependència total amb l'electricitat, doncs sí, pot ser greu.

Hi ha hagut precedents de tempestes de magnituds importants ...

Sí, va ocórrer en el passat, però, per exemple, en els segles anteriors al XX no tenien tanta repercussió, perquè no hi havia xarxes d'energia elèctrica. El 1859 es va registrar la tempesta solar més gran de la que es té constància [es va batejar amb el nom de 'Esdeveniment Carrington']. Va afectar als sistemes de telègraf d'Europa i dels Estats Units i va haver aurores boreals que es van veure en gran part del món.

Això vol dir que va ser molt fort.

Així és. El 2006, vaig estar en un congrés sobre magnetisme solar on un dels ponents, d'Aràbia Saudita, parlava de fenòmens descrits en textos històrics que clarament es poden identificar com aurores boreals sobre la península Aràbiga i Orient Pròxim. I Aràbia està molt lluny del pol Nord! També he sentit parlar d'aurores boreals a les Illes Canàries, que estan només 28 graus per sobre de l'Equador. Això dóna una idea de la virulència de la tempesta magnètica en qüestió. Però en no haver llavors, quan van ocórrer, energia elèctrica ni xarxes de transmissió, aquestes no deixarien de ser una anècdota.

Llegir més:

Segueix-nos a: https://twitter.com/ @ LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

"We, the people"

Pilar Rahola
La Vanguardia

"Nosaltres, el poble", aquesta és l'única realitat jurídica que defineix una nació

Els descreguts diran que és la declaració aprovada pel Parlament és una declaració solemne però simbòlica, sense cap valor jurídic. Els contraris diran que és una pèrdua de temps, perquè la legalitat vigent no contempla fer efectiva la declaració. I els més aguerrits del bloc del no asseguraran que el Parlament se situa fora de la legalitat. I probablement tots tindran raó. És cert que és simbòlica, perquè la seva pràctica no està contemplada a la Constitució espanyola; és cert que podria ser una pèrdua de temps, si no es fa efectiva, i és cert que l'Estat la consideraria il·legal si finalment s'arriba a practicar el seu enunciat. I, tanmateix, amb totes aquestes raons, cap no té el pes de l'única raó que pot canviar el destí d'un poble: la seva pròpia voluntat. Com diuen les primeres paraules de la Constitució nord-americana, que Obama acaba de citar diverses vegades al seu address presidencial, "We, the people". "Nosaltres, el poble", aquesta és l'única realitat jurídica i política que pot definir a una nació. La qüestió, per tant, no se situa en la legalitat o no del dret del Parlament de Catalunya a proclamar-se sobirà. La qüestió és si Catalunya és una nació perquè, si ho és, cap legalitat no pot impedir-li de decidir sobre el seu futur. I aquesta és, més o menys camuflada, la línia que separa uns partits d'altres, amb l'excepció del PSC, que intenta habitar a la frontera i acaba a terra de ningú.

Som una nació? Encara que la sola pregunta em sembla insultant, en realitat és el concepte fonamental que ens han negat per terra, mar i aire, amb l'única intenció de negar qualsevol possibilitat de ruptura.

El mateix Estatut que pactàrem, aprovàrem i després ens afaitaren nega aquesta condició, perquè és aquí on hi ha la mare dels ous. Si no som nació, el dret a l'autodeterminació és absurd i no s'empara en cap dret internacional. Si ho som, les regles de joc són unes altres.

Tanmateix, qui és ningú per negar a un país que acumula mil anys d'història la condició de nació? Pot negar-ho un partit, una legalitat, un Estat? Poden, i així passa. Però tanmateix, cap partit, cap legalitat, ni cap Estat evitaran que la nació catalana se senti com a tal. Per això és important la declaració del Parlament, perquè apel·la a aquesta llarga història de segles, perquè dribla qualsevol situació legal i perquè recorda que la legalitat de les nacions se sustenta en la voluntat dels seus pobles. "We, the people", nosaltres, el poble català, gent que hem creat una identitat col·lectiva al llarg d'una densa història, som els que hem de ser preguntats. I si la legalitat d'un Estat nega aquest dret fonamental, el problema el té la legalitat i l'Estat. Perquè serà legal, però no és legítim. 

Va dir Abraham Lincoln: "Cap home no és prou bo per governar-ne un altre sense el seu consentiment". Tampoc no pot fer-ho una nació sobre cap altra.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/encatala/20130124/54363047052/we-the-people.html#ixzz2IuO9538r
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

" L'ESTAT ESPANYOL NO POT SILENCIAR LA VEU D'UN POBLE PER SEMPRE"

Parliament: 'Catalonia is a sovereign entity'

Historic vote paves the way for a referendum on independence

Catalan parliament on Wednesday passed with a two-third majority a resolution stating that Catalonia is a sovereign entity, paving the way for a referendum on independence from Spain. The proposal was carried by 85 votes in favor, with 41 against and two abstentions. The key part of the declaration reads: "The people of Catalonia have, by reason of democratic legitimacy, the character of a sovereign political and legal entity."

The motion has been backed by the ruling Convergència i Unió party (a coalition of Christian Democrats and Liberals) the Republican Left (Left leaning opposition leaders) and ICV-EUiA (former communists and Greens). One of the members of the anti-capitalist CUP also voted Yes, while two others not.

The declaration has been opposed by the conservative Popular Party (PP), which holds an absolute majority in Madrid´s parliament, and by the opposition Socialists. But one of every four socialists MPs refused to vote against the Declaration opening a major crisis inside the party.

The next step for Catalonia in the referendum process will be to form a National Transition Council which will conduct research and advise on the route towards independence.

Polls show an overwhelming majority in Catalonia want a referendum on independence, highlighting increasing dissatisfaction with Spain's government as it struggles with economic crisis. A survey last November by the Catalan government's polling center showed 57% of Catalans would vote for independence, a 6 percentage-point increase from last June and a 14 percentage-point increase from mid-2011.

A referendum has been rejected by Madrid, which says it would be against the constitution, introduced in 1978 to underpin Spain's transition to democracy after the death of dictator Francisco Franco.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4076854/20130123/parliament-catalonia-is-sovereign-entity.html

El Parlament declara Catalunya sobirana per decidir el seu futur

El text que reivindica Catalunya com a subjecte polític i el seu dret a decidir surt amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i un de la CUP

FERRAN CASAS 

Barcelona | Actualitzada el 23/01/2013 18:09

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres a la tarda, enmig d'una gran expectació dins i fora de la cambra, que Catalunya és un subjecte polític sobirà que ha de decidir, lliurement i en el decurs d'aquesta legislatura, quina ha de ser la seva relació amb Espanya mitjançant una consulta. La declaració de sobiraniaaprovada va ser acordada per CiU, ERC i ICV-EUiA i ha rebut els vots dels diputats d'aquests grups a més d'un dels tres de la CUP. Els altres dos diputats han optat per abstenir-se. El PP i Ciutadans han votat en contra del text que obre el procés cap a l'estat propi. La direcció del PSC, després de dues setmanes d'estira i arronsa negociador i d'una forta dura pugna interna que ha durat fins al mateix debat, ha optat per ordenar el no als seus 20 diputats. Cinc d'ells (Àngel Ros, Rocío Martínez Sampere, Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura), però, han optat per no votar en cap sentit mostrant així la seva disconformitat amb l'alineament del PSC al costat del PP i Ciutadans i en contra de la declaració de sobirania. Finalment, 85 diputats han donat suport a la declaració, 41 en contra i 2 s'han abstingut. Els diputats del PP han abandonat el ple just després de votar com a senyal de disconformitat.

Al ple s'ha debatut i votat, a més de la declaració que finalment s'ha acabat aprovant, les del PSC i la de la CUP. La dels socialistes demanava obrir la via federal i la de la CUP impugnava la UE i apostava pels Països Catalans. Ni l'una ni l'altra han prosperat. La primera ha rebut 20 vots a favor, els del PSC, i la segona 3, els de la CUP.

El debat del primer ple de la legislatura del dret a decidir ha estat tens, amb posicions marcades i ha dibuixat dos blocs: els dels partidaris d'exercir-lo (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) i el dels que hi posen pegues, on ara també hi ha el PSC amb el PP i Ciutadans.

Pujol (CiU): "El consens no està renyit amb ser clars"

Oriol Pujol, en nom del grup més nombrós, el de CiU, ha estat el darrer en intervenir i ha assegurat que el text "no és un deliri" sinó la resposta a milions de persones "fidels a aquest poble". El líder nacionalista ha avisat que "el consens no està renyit amb ser clars" i que els ciutadans s'han manifestat de forma molt clara a les darreres eleccions en favor del dret a decidir. És inútil, ja, buscar termes mitjos per acontentar tothom, ha dit citant una frase de Valentí Almirall que té absoluta actualitat, "i per això som aquí". Pujol ha afirmat que la declaració no és ni un text jurídic ni un full de ruta però que el Parlament ha de tenir potestat de declarar la seva sobirania pel dret a decidir. El president del grup parlamentari ha evitat "furgar" en les contradiccions del PSC però no se n'ha estat de recordar que al programa duien el dret a decidir. El que fem avui és, ha dit, "el que ens mou per fer política" i no se n'ha estat de reconèixer "l'emoció i la transcendència" del moment.

Junqueras (ERC): "És una declaració de sobirania, no sobiranista"

L'encarregat de presentar el text "de sobirania que no sobiranista" ha estat el líder d'ERC, Oriol Junqueras, que ha recordat que declaracions d'aquesta mena formen part de la normalitat. "La democràcia és la que determina el marc legal i en cap cas aquest pot condicionar la voluntat democràtica", ha afirmat recordant que avui no es decidia la independència, sinó la voluntat d'exercir el dret a l'autodeterminació en un darrer intent de sumar al PSC amb l'argument que del que es tracta és "de ser demòcrata". També ha fet referències als Països Catalans recordant que hi consta una referència precisament perquè la CUP no hi pugui posar pegues.

Herrera (ICV-EUiA): "Espanya ha de decidir si vol ser una democràcia o només una Constitució"

També en el bloc del sí, el cap de files d'ICV, Joan Herrera, ha intentat fer un discurs pedagògic sobre perquè es vol exercir el dret a decidir. Ha recordat els desenganys catalans cada cop que s'han volgut introduir elements de federalisme i ha considerat que Espanya "ha de decidir si vol ser una democràcia o només una Constitució". "Avui optem per una consulta sense apriorismes i no per un plebiscit", s'ha felicitat sostenint que el text obre el procés des del Parlament i donant protagonisme també a la societat civil. Herrera ha considerat que el procés ha de ser obert i ha de seguir treballant per incorporar al PSC. Herrera ha posat requisits al debat sobre la independència, com ara el realisme sobre guanys i pèrdues i el màxim consens.

Navarro (PSC): "Si haguessin volgut obrir una negociació per fer reformes ens hi haurien trobat" 

Pere Navarro ha intentat exercir de tallafocs als grups sobiranistes fent-se seus, en part, els arguments del PP, instal·lat des del primer moment en el front del no. Navarro ha afirmat que la gran prioritat ha de ser la crisi: "És la gent la que primer s'ha de poder emancipar", ha dit abans de criticar el costum de Mas de "parapetar-se en els temes nacionals". Navarro ha furgat en les contradiccions de CiU recomanant a Mas que el que havia de fer era obeir el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, partidari de rebaixar les aspiracions sobiranistes i no explicitar "el desig independentista". Segons el dirigent socialista si la proposta de CiU i ERC hagués estat "per obrir una negociació i impulsar reformes per fer realitat el dret a decidir" ell hi hauria donat suport. Ara, ha dit, toca recuperar l'Estatut i negociar un bon pacte fiscal. El líder del PSC ha afirmat que no hi ha camí "sense acord entre la part i el tot" en marc de la Unió Europea.

Sánchez-Camacho (PP): "Benvingut senyor Navarro al costat de la democràcia i la legalitat"

Alícia Sánchez-Camacho, en un discurs que ha començat en castellà, ha optat per dos eixos: pel discurs de la por per culpa d'una declaració "trista i greu que veurem com acaba" i per donar la benvinguda al PSC "al costat de la democràcia i la legalitat". Si Navarro abraçava Duran per desgastar Mas, ella l'abraçava a ell per desgastar els socialistes mentre recordava que "l'únic subjecte sobirà és Espanya". Unes aspiracions sobiranistes que no tenen més simpaties "que les dels euroescèptics". Camacho ha demanat als 13 diputats d'Unió que actuïn "amb sentit comú i amb seny" i ha furgat en el fet que Duran presideixi la comissió d'Exteriors del Congrés. A Junqueras la líder del PP li ha recomanat llegir menys intel·lectuals i pensadors per nodrir els seus discursos "i més la Constitució espanyola".

Rivera (C's): "Un demòcrata és el que respecta les regles del joc"

El portaveu de Ciutadans, Albert Rivera, ha començant citant la Constitució per assegurar que l'única sobirania és l'espanyola i ha criticat el "deliri" de parlar de "nació oprimida quan Duran representa Espanya a l'estranger i viu a la suite del Palace". El líer espanyolista ha afirmat que el dret a decidir "no existeix" i que si els nacionalistes el volen l'han de defensar al Congrés. "La diferència entre un demòcrata i un que no ho és passa per respectar les regles del joc", ha afirmat. Rivera ha menyspreat la història de la Generalitat "i els no sé quants centenars de presidents" i recordat a Mas que no és president d'una institució mil·lenària, "sinó d'una autonomia que emana de la legislació espanyola, que és la que l'ha fet president".

Arrufat (CUP): "No avalarem cegament un procés que no garanteixi la plena sobirania"

El diputat de la CUP, que ha dividit el seus vots per expressar el seu suport crític, ha afirmat que el principal mandat de les darreres eleccions és convocar la consulta i que no fer-ho "seria un gran frau democràtic, el més important des de la Transició". Quim Arrufat ha avisat que el procés per ara "no ofereix prou garanties" i que la seva formació "no avalarà cegament un procés que no garanteixi la plena sobirania nacional i econòmica". El protagonista del procés ha de ser, per ell, "el poble i no pas la Caixa" i ha reconegut alguns avenços en la declaració de sobirania malgrat pegues com "la confiança plena" en la UE o la no aparició explícita dels Països Catalans.

http://www.ara.cat/politica/DECLARACIO-SOBIRANIA-PARLAMENT-VOTACIO-DECIDIR_0_852514868.html

L'idioma com a pancarta, per Pilar Rahola

L'idioma com a pancarta, per Pilar Rahola

Un informe jurídic encarregat pel Govern dóna cobertura a l’autodeterminació

L’article 96 de la Constitució espanyola dóna cobertura al dret d’autodeterminació de Catalunya, segons un informe encarregat pel Govern d’Artur Mas a un col·lectiu de juristes catalans. Aquest article reconeix que els tractats internacionals signats per Espanya formen part del seu ordenament intern. Entre aquests tractats n’hi ha un amb l’ONU de 1966 que reconeix a tots els pobles el dret a l’autodeterminació.

JORDI GUARDIOLA 26-09-2012

Un dels asos a la màniga que té el president de la Generalitat, Artur Mas, per fixar l’objectiu d’exercir el dret d’autodeterminació de Catalunya són les conclusions d’un informe encarregat a un col·lectiu de juristes catalans de prestigi, que troba en la mateixa Constitució espanyola de 1978 la cobertura legal per emprendre aquest camí.

L’article 96 de la Carta Magna diu que els tractats internacionals que assumeix Espanya passen a formar part del seu ordenament intern. Agafant-se a això, els redactors de l’informe recorden que el Regne d’Espanya va ratificar el 20 d’abril de 1977 el Pacte Internacional de Drets Polítics i Civils i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals aprovats per l’Assemblea General de l’ONU al 1966. L’article 1.1 d’aquests dos tractats diu textualment que “tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació” i que “en virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític, així com el seu desenvolupament econòmic, social i cultural”. A l’article tercer d’aquest mateix tractat també es diu que els estats que el subscriuen “procuraran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la carta de les Nacions Unides”.

És a dir, que des del moment que Espanya va signar aquests tractats, i d’acord amb la seva Constitució, passa a reconèixer implícitament el dret dels pobles que la conformen a autodeterminar-se, com un dret fonamental contra el que no pot emprendre cap activitat per destruir-lo, segons que es diu en els mateixos tractats.

El Govern d’Artur Mas ha encarregat diversos informes per carregar-se d’argumentació legal reconeguda per la comunitat internacional per emprendre el camí cap a l’autodeterminació. En aquest sentit, cal destacar que la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, és una perfecta coneixedora de la legislació espanyola i de les esquerdes que pot presentar per la seva anterior responsabilitat com a advocada de l’Estat a Catalunya.

Constitución Española de 1978, Artículo 96.
1. Los tratados internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en España, formarán parte del ordenamiento interno. Sus disposiciones sólo podrán ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma prevista en los propios tratados o de acuerdo con las normas generales del Derecho internacional. 
2. Para la denuncia de los tratados y convenios internacionales se utilizará el mismo procedimiento previsto para su aprobación en el artículo 94.

Font:
Publicat al web de la CADENA SER el 26/09/2012

SOS, PSC A LA DERIVA!

Quan un partit no ha estat capaç de deslligar-se i desvincular-se de la seva matriu; quan no disposen de sobirania pròpia ni capacitat per decidir en el seu àmbit que és Catalunya, entenc que no deixa de ser una sucursal del partit que està dirigit per polítics de caire estatal, és a dir, el PSOE. Aquesta és la percepció que tinc jo i molta gent que m’envolta de tendències polítiques diverses, i més després de l’actitud que està prenent davant el seu posicionament a la proposta al Dret a Decidir que vol aprovar el Parlament de Catalunya amb el màxim de consens. Dona la sensació que vol donar llarg en el temps discutint conceptes que dins la negociació política són assumibles però ell en cap cas cedeix en el seus posicionaments. Està clar que hi ha conceptes que el PSC no vol incloure en la declaració perquè hi aniria en contra dels seus principis electorals, com és l’estat propi, i més quan ha proposat el federalisme en la seva campanya electoral, però és inacceptable que demani no incloure el concepte sobirania en tant com a Catalunya esdevingui subjecte polític i jurídic però no sobirà. A què jugueu? A fer perdre el temps? Estem en un moment solemne i molt important per Catalunya i els catalans com perquè entrem en discursos estèrils i de poca calada política. El PSC continua amb la idea que el PP n ‘acollirà amablement  una proposta pactada de reforma de la Constitució, que fins ara l’estan utilitzant per marginar-nos i discriminar-nos més encara als catalans, declarant-la inamovible, pura i casta quan  realment  és obsoleta, que no evoluciona amb les necessitats de la societat en general. Una Constitució, val a dir, que va ser bona i útil però que actualment necessita una reforma integral a la que tenen por, sobretot, PP i PSOE. Entretant, no ens podem referir a què només hi ha un principi de legalitat que englobi la declaració al dret a decidir, ja que de “legalitat no només hi ha una, hi ha tantes com interpretacions en facin cadascun dels Jutges que les valorin, siguin d’àmbit estatal o d’àmbit europeu”.

De moment, el PSC presenta la seva proposta, aliè a les propostes de CiU, ERC, ICV- EUiA i potser les CUP; de moment continuen donant bandades que no entenen ni ells mateixos. Però és normal, ens trobem davant d’un PSC orfe de lideratge i posicionament polític i oblidant un principi bàsic en política: estar al servei de la ciutadania de Catalunya.

Rafel Galvan

CiU cuestiona la "doble moral" de Cospedal por el caso Gürtel y pide explicaciones

Pere Macias dice que el caso de Bárcenas y las "calumnias" contra Mas y Pujol son hechos distintos y Duran evita "hacer de juez"

Barcelona (EUROPA PRESS)

La dirección de CiU emplaza a la 'número 2' del PP, María Dolores de Cospedal, a dar explicaciones ante el caso del exsenador y extesorero del PP, Luis Bárcenas, y ha lamentado la "doble moral" de la presidenta castellano-manchega. En declaraciones este jueves en nombre de la dirección de CiU, el diputado en el Congreso Pere Macias ha considerado que es "absolutamente incoherente" que Cospedal se posicione de forma tan distinta entre el caso Gürtel y las informaciones que apuntaban a que tenían cuentas en paraísos fiscales el expresidente de la Generalitat, Jordi Pujol, y el actual, Artur Mas.

"¿Os imagináis que de un presidente o presidenta del PP se hubiera sabido que ellos, algún familiar o sus predecesores del mismo partido tienen dinero fuera, o han evadido, se han quedado con dinero que no era de ellos y que se hablara de cuentas corrientes en Suiza? ¿A que yo habría tenido que dimitir?", señaló Cospedal en un acto de campaña del PP catalán en noviembre.

Según Macias, ahora es el propio juez quien ha encontrado movimientos en un banco de Ginebra (Suiza) a nombre de Bárcenas, y en cambio, en el caso de Pujol y Mas eran "filtraciones, calumnias, unas determinadas informaciones que los jefes de la policía desmintieron".

"Es un comportamiento gravemente incoherente por lo que pedimos explicaciones y rectificaciones", ha expresado Macias, después de que el juez de la Audiencia Nacional Pablo Ruz encontrase movimientos en un banco de Ginebra (Suiza) a nombre de Bárcenas por valor de hasta 22 millones de euros.

"No puede ser que con informaciones que les afectan a ellos, tengan una actitud respetuosa, como es en este caso, pero en otros casos tengan una actitud muy poco apropiada. Denunciamos con firmeza su incoherencia", ha agregado. "Es muy grave que en política haya doble moral", ha señalado Macias, que ha sostenido que Cospedal debería explicar por qué el PP se posiciona de forma tan distinta ante ambos casos, y ha añadido que CiU confía plenamente en la justicia.

DURAN: "NO QUIERO HACER DE JUEZ"

Por su parte, en una entrevista en Antena 3, el líder de UDC, Josep Antoni Duran, ha explicado que las informaciones sobre Bárcenas las dice el propio juez, y que en cualquier caso, debe tenerse presente la presunción de inocencia: "Yo no quiero hacer de juez, hay que investigar a fondo", ha precisado. Sobre el caso Pallerols, ha vuelto a reiterar que no es verdad que UDC haya cometido ilegalidades: "No hay ninguna imputación de financiación irregular y a UDC se la considera responsable civil subsidiaria", señalando que en su momento en su partido ya hubo responsabilidades y que se abrió una investigación en la que participaron personalidades que no tienen vinculación con Unió.

Europa pide a España flexibilidad para Catalunya mientras el Gobierno bloquea el plan de tasas catalán

El Parlamento Europeo reclama que las autonomías puedan obtener recursos propios pero el TC sigue suspendiendo, a instancias del Gobierno, nuevas formas de ingresos para la Generalitat

 

  Jaume Pi
Barcelona


El Parlamento Europeo pide a España que dé aire a las autonomías pero el Gobierno no parece estar por la labor. Los europarlamentarios han aprobado este miércoles un informe, con el apoyo de populares y socialistas, en el que reclaman a Mariano Rajoy que flexibilice los objetivos de déficit de las comunidades autónomas, tal y como hizo la UE dando más margen al propio Gobierno español. El Parlamento europeo pide además, que permita a las autonomías españolas obtener ingresos propios para que el Estado no sea su única fuente de financiación.

No obstante, la estrategia de Madrid es diametralmente la opuesta: Hacienda sigue inflexible a la hora de fijar el déficit autonómico pese a la enérgica oposición de Catalunya o Andalucía y al más tímido rechazo de las comunidades gobernadas por el PP. Además, el Gobierno ha ido recurriendo por sistema al Tribunal Constitucional las nuevas tasas e impuestos que ha ido aprobando la Generalitat los últimos meses. El Alto Tribunal ha admitido a trámite los recursos, con lo que se suspenden cautelarmente estos impuestos y el Govern no tiene más remedio que ir descartando ingresos que daba por descontados. Ha sido el caso, en las últimas horas, del euro por receta, las tasas judiciales y el impuesto sobre depósitos bancarios. Ello supone que quedan en el aire 1.000 millones que la Generalitat preveía ingresar. La consecuencia final es la asfixia de las arcas de la Generalitat y el riesgo de que no se efectúen pagos básicos en la administración catalana. "Ellos no te dan alternativa; van a saco", se ha quejado el president Artur Mas este mismo miércoles.

La resolución -no vinculante- del Europarlamento critica precisamente que España sólo permita a las autonomías financiarse a través de una única vía centralizada, como es el caso de Fondo de Liquidez Autonómico (FLA) y accede a pedir que se flexibilice el objetivos de déficit de las comunidades una semana después de que el Govern iniciara contactos con la CE para que Europa convenciera a Rajoy. Mas-Colell quiere que Hacienda reduzca del 1,5% al 0,7% el objetivo y cifró en 1.600 millones lo que supondría esta inyección de aire.

El informe sobre finanzas públicas en la unión económica y monetaria, aprobado por populares, socialistas, liberales y verdes (y con los votos de PP y PSOE) en el la Eurocámara, da la razón al conseller Mas-Colell y defiende que la carga del ajuste debe repartirse de forma justa entre todas las administraciones, teniendo en cuenta los servicios que prestan. El informe advierte que cuando una región se financia sólo con transferencias del gobierno estatal es más difícil que pueda sanear sus cuentas ajustando el gasto a los ingresos. La Eurocámara llega a reclamar también la supresión de los ministerios que han transferido sus competencias pero que "aún existen sin poder ni tarea concreta".

Recursos continuos al TC

Por otro lado, el Gobierno sigue vetando al Govern toda posibilidad de obtener recursos propios vía ingresos. El pasado diciembre la vicepresidenta anunció que el ejecutivo recurriría al TC dos tasas aprobadas por el anterior Govern de CiU, el euro por receta y las tasas judiciales. El Gobierno argumentaba que ambos gravámenes atentaban contra "la igualdad" de los españoles. En el caso del también llamado tíquet moderador, el Ejecutivo consideraba que se vulneraban las competencias del Estado en materia de coordinación general de la sanidad y de fijación de los precios farmacéuticos.

Finalmente, el Constitucional decidió este martes admitir a trámite el recurso sobre el euro por receta y este miércoles ha hecho lo propio en el caso de las tasas judiciales. En ambos casos, se suspende cautelarmente la norma y la Generalitat ya no puede seguir ingresando por estos tributos. La Generalitat preveía una recaudación de unos 200 millones en el caso del euro por receta (hasta el momento había ingresado 45,7 millones) y de unos 140 en el caso de las tasa judiciales catalanas. Las farmacias ya han dejado hoy mismo de pedir al usuario el polémico euro por cada receta tras la notificación oficial del TC a la administración catalana.

Pero los recursos del Gobierno también han afectado los nuevos impuestos que han pactado CiU y ERC en el acuerdo formal de esta legislatura. El primero, el que afectaba a los depósitos bancarios y que el Govern todavía en funciones se apresuró a aprobar el pasado diciembre a través decreto para adelantarse al impuesto fijado a tipo cero que esperaba dar luz verde el Gobierno central para evitar así que lo cobraran las autonomías. Una vez más, el Ejecutivo presidido por Rajoy recurrió al TC al entender que un gobierno en funciones no puede crear nuevos impuestos y que es el Estado es quien tiene la competencia en esta materia.

Este miércoles, se ha repetido la operación y el Alto Tribunal ha admitido a trámite, con lo que Catalunya tampoco podrá recaudar los entre 400 y 600 euros que había previsto por este impuesto. Ello supondrá un nuevo dolor de cabeza para el conseller Mas-Colell que no podrá incluir este ingreso en los presupuestos de la Generalitat para 2013 y deberá hallar nuevas fórmulas para reducir el déficit. Su gran esperanza es que Hacienda recapacite y dé más márgen a las autonomías.

Espadas en alto

Por todo ello, la Generalitat mantiene su tono crítico con la política del Gobierno central y el presidente Mas denuncia que el objetivo del Gobierno es que Catalunya sea más dependiende de la finaciación que concede Hacienda a través del FLA. El president asegura que se pone en cuestión la capacidad de la institución de la Generalitat en la medida en que "no puede obtener financiación y depende cada vez más del Estado español".

Habrá que ver si estos tira y afloja seguirán tras los avisos del Parlamento Europeo y teniendo en cuenta que el acuerdo entre CiU y ERC incluye la creación de nuevos impuestos con los que en total se esperaba una recaudación de 1.000 millones, un cálculo que habrá que modificar tras el fallo de hoy del TC. En este paquete de impuestos acordado entre nacionalistas y republicanos se encuentran el que gravaría las transmisiones patrimoniales, modificaciones en el Impuesto de Patrimonio o un tributo sobre la distribución y generación de energía nuclear, entre otros.

Todo ello en un contexto protagonizado por el debate soberanista en Catalunya y los pasos que está dando el Govern para la celebración de una consulta de autodeterminación de cara a 2014, circunstancia que no ayuda nada a limar asperezas entre ambos gobiernos.



Mas-Colell confía en que el Gobierno atienda la petición de la Eurocámara

El conseller de Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, confía en que el Gobierno atienda la petición del Parlamento Europeo. En declaraciones a Efe, el conseller se ha mostrado satisfecho por el pronunciamiento de la Eurocámara y ha añadido que el Govern confía en que "el mensaje sea bien recibido por las autoridades españolas".

Por otro lado, el grupo del PSC ha solicitado la comparecencia en el Parlament del conseller para que explique los efectos que tendrá en las cuentas de la Generalitat la decisión del Tribunal Constitucional de suspender determinadas tasas.

El Parlament Europeu vota que les regions es financin amb recursos propis

També vota a favor de que es reparteixi equitativament el dèficit públic entre administracions, que s'eliminin ministeris inútils i que es prioritzin retallades en despesa militar innecessària

Avui el Parlament Europeu ha aprovat per àmplia majoria l'informe Pallone sobre Finances Públiques a la UE i amb el suport explícit de populars, socialistes, liberals i verds. Al final d'aquesta nota trobareu el vídeo de la intervenció de Ramon Tremosa al plenari del Parlament Europeu així com el text aprovat

La resolució aprovada té com a objectiu definir quines són les accions a prendre en l'àmbit de les finances públiques per tal d'assegurar-ne la sostenibilitat. En aquest sentit, el Parlament Europeu ha votat clarament per retallades en despesa no productiva i per l'increment dels ingressos sense pujades d'impostos.

En aquest sentit, posa l'accent en la importància de la lluita contra el frau fiscal, així com de reduir gradualment la càrrega impositiva sobre el treball i augmentar-ne sobre la contaminació ambiental, entre moltes altres mesures.

A més a més, el plenari del Parlament Europeu ha aprovat diverses esmenes rellevants per Catalunya i Espanya proposades per l'eurodiputat Ramon Tremosa que actuava com a ponent del grup liberal-demòcrata en aquest informe.

1. El Parlament Europeu ha reconegut que, si una regió és finançada amb transferències des del govern central, és més difícil que sigui capaç de dur a terme un procés de consolidació fiscal que ajusti despesa a ingressos.

"26. Is concerned by the risk that the set-up of the relationship between central and subnational governments can harm the implementation of fiscal consolidation, particularly when decentralisation is financed predominantly through transfers from the central government and is not matched by sub-national responsibility on the revenue side;"

2. El Parlament Europeu vota eliminar ministeris inútils i sense competències. Per a Tremosa "la existència d'aquests ministeris no té sentit i representen una despesa que podria ser utilitzada per reduir el volum del dèficit sense un impacte tan dur sobre la cohesió social com els ajustaments en sanitat i educació".

Cal recordar que el govern central a l'Estat espanyol manté en ple funcionament els ministeris de Sanitat, Educació i Cultura malgrat que formalment no tenen competències.

"27. Is concerned that in some Member States, sub-sectors of government and ministries may exist without concrete powers and tasks; these sub-sectors of government make the general administration more inefficient and profligate and should therefore be eliminated as part of fiscal consolidation efforts;"

3. El Parlament Europeu també ha votat que que la càrrega de l'ajustament es divideixi de manera justa entre totes les administracions, tenint en compte els serveis que presten als ciutadans. Aquest és el cavall de batalla del Conseller Mas-Colell i del govern de la Generalitat per reclamar que l'objectiu de dèficit per al 2013 sigui de l'1,5% del PIB i no pas del 0,7%.

"28. Notes that fiscal consolidation efforts should be shared between the different administrations in a fair way, taking into account the services they provide;"

4. Finalment, el Parlament Europeu també ha votat prioritzar que l'ajustament en la despesa pública recaigui també en la despesa militar, especialment pel que fa a la compra de nou armament.

"30. Calls on Member States with budgetary problems to give priority to fiscal consolidation measures aimed at reducing unnecessary defence expenditures such as purchases of new and expensive military equipment;"

Tremosa s'ha mostrat molt satisfet que el Parlament Europeu hagi donat passos endavant en entendre que cal que les regions siguin responsables de la seva pròpia fiscalitat i de la importància d'eliminar institucions polítiques que no fan cap servei als ciutadans tal i com passa a Espanya.

Aquí trobareu el text complet de la resolució (1) i la intervenció de Ramon Tremosa davant el plenari del Parlament Europeu (2).

(1)http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//NONSGML+REPORT+A7-2012-0425+0+DOC+PDF+V0//EN

(2) http://www.youtube.com/watch?v=wUYSwefMWh4&feature=youtu.be

Dimecres, 16 de gener de 2013