La Vanguardia
"Nosaltres, el poble", aquesta és l'única realitat jurídica que defineix una nació
Els descreguts diran que és la declaració aprovada pel Parlament és una declaració solemne però simbòlica, sense cap valor jurídic. Els contraris diran que és una pèrdua de temps, perquè la legalitat vigent no contempla fer efectiva la declaració. I els més aguerrits del bloc del no asseguraran que el Parlament se situa fora de la legalitat. I probablement tots tindran raó. És cert que és simbòlica, perquè la seva pràctica no està contemplada a la Constitució espanyola; és cert que podria ser una pèrdua de temps, si no es fa efectiva, i és cert que l'Estat la consideraria il·legal si finalment s'arriba a practicar el seu enunciat. I, tanmateix, amb totes aquestes raons, cap no té el pes de l'única raó que pot canviar el destí d'un poble: la seva pròpia voluntat. Com diuen les primeres paraules de la Constitució nord-americana, que Obama acaba de citar diverses vegades al seu address presidencial, "We, the people". "Nosaltres, el poble", aquesta és l'única realitat jurídica i política que pot definir a una nació. La qüestió, per tant, no se situa en la legalitat o no del dret del Parlament de Catalunya a proclamar-se sobirà. La qüestió és si Catalunya és una nació perquè, si ho és, cap legalitat no pot impedir-li de decidir sobre el seu futur. I aquesta és, més o menys camuflada, la línia que separa uns partits d'altres, amb l'excepció del PSC, que intenta habitar a la frontera i acaba a terra de ningú.
Som una nació? Encara que la sola pregunta em sembla insultant, en realitat és el concepte fonamental que ens han negat per terra, mar i aire, amb l'única intenció de negar qualsevol possibilitat de ruptura.
El mateix Estatut que pactàrem, aprovàrem i després ens afaitaren nega aquesta condició, perquè és aquí on hi ha la mare dels ous. Si no som nació, el dret a l'autodeterminació és absurd i no s'empara en cap dret internacional. Si ho som, les regles de joc són unes altres.
Tanmateix, qui és ningú per negar a un país que acumula mil anys d'història la condició de nació? Pot negar-ho un partit, una legalitat, un Estat? Poden, i així passa. Però tanmateix, cap partit, cap legalitat, ni cap Estat evitaran que la nació catalana se senti com a tal. Per això és important la declaració del Parlament, perquè apel·la a aquesta llarga història de segles, perquè dribla qualsevol situació legal i perquè recorda que la legalitat de les nacions se sustenta en la voluntat dels seus pobles. "We, the people", nosaltres, el poble català, gent que hem creat una identitat col·lectiva al llarg d'una densa història, som els que hem de ser preguntats. I si la legalitat d'un Estat nega aquest dret fonamental, el problema el té la legalitat i l'Estat. Perquè serà legal, però no és legítim.
Va dir Abraham Lincoln: "Cap home no és prou bo per governar-ne un altre sense el seu consentiment". Tampoc no pot fer-ho una nació sobre cap altra.
Leer más: http://www.lavanguardia.com/encatala/20130124/54363047052/we-the-people.html#ixzz2IuO9538r
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada