Rull considera que sería irresponsable" no aceptar una oferta del Gobierno para flexibilizar el déficit

El secretario de organización de CDC subraya que aceptar una oferta del Ejecutivo central no implicaría ceder en otras cuestiones, como la soberanía

Barcelona. (Agencias). - El secretario de organización de Convergencia, Josep Rull, ha dicho que, después de que se haya abierto la puerta a la flexibilización del déficit, el Govern sería "irresponsable" si no lo aceptara, pero también ha subrayado que esto será "a cambio de nada" y que no tendrá la consulta en contraprestación.

Rull aseguró que el hecho de que el Ejecutivo del PP haya abierto la puerta a relajar el objetivo del déficit es una "buena noticia", aunque insistió: "La flexibilización es a cambio de nada, y no será como contraprestación de hacer la consulta, porque ésta es una línea roja que no se puede cruzar". Y ha añadido: "La hoja de ruta pactada entre CiU y ERC es clara y precisa".

Además, ha asegurado que no ven "ninguna circunstancia excepcional" que lleve a pensar que se pueda retrasar la consulta más allá del 2014. Rull ha sido diáfano a la hora de asegurar que la hoja de ruta fijado con ERC se mantiene y ha lanzado una clara advertencia al Estado: no habrá cambio de cromos. Y ha querido dejar claro que, en cuanto a la consulta, Convergencia no se encuentra en una pinza entre Unió y Esquerra. "El mismo Duran ya dejó claro que había una línea que no se podía cruzar, que era la organización de la consulta", aseguró el secretario.

Previamente, en una entrevista en Catalunya Ràdio, la presidenta del Parlament y dirigente de UDC, Núria de Gispert, habia afirmado que no descarta que la consulta soberanista que CiU y ERC han pactado celebrar en Catalunya en 2014 se posponga si persiste la actual situación de crisis económica. De Gispert ha dicho ser "más partidaria" de cumplir con el acuerdo de gobernabilidad y estabilidad de Catalunya y celebrar la consulta de autodeterminación "a finales de 2014", pero "si al final sigue la crisis, y Dios no lo quiera, esperamos un poco", ha apuntado.

Esta diferencia llega en el marco de la oferta realizada el viernes por Artur Mas, y reiterada hoy por Francesc Homs, para que el PSC se sume al acuerdo entre CiU y ERC. Las otras dos partes del triángulo han respondido hoy a la oferta. Para Pere Navarro, secretario General del PSC, cualquier participación de los socialistas catalanes en el acuerdo estaría vinculada a llevar a cabo una consulta dentro del marco de la legalidad y a hacer hincapié en las políticas sociales. Por parte de ERC, Marta Rovira ha considerado que la consulta no se pueda condicionar.

La oferta de Mas también ha provocado la reacción del PPC, que en boca de Enric Millo ha censurado el ofrecimiento, ya que, condiera, sería devolver el tripartito al Govern. Para el expresident Montilla, la oferta de Mas responde al tacticismo: "Es una maniobra de distracción", aseguró en Catalunya Ràdio.

 http://www.lavanguardia.com/politica/20130323/54370604380/rull-replica-de-gispert-circunstancia-retrase-consulta.html#ixzz2OY80rJhI

President Mas: "A Catalunya li convindria un Govern d'ampli espectre davant la situació d'emergència de país i de supervivència de l'autogovern"

En una entrevista al programa El món a RAC 1, el cap de l’Executiu assenyala que el pacte de govern amb ERC “està funcionant raonablement bé”



· Artur Mas subratlla que el Govern “manté el rumb”, que té tres prioritats: aixecar econòmicament el país, salvar l’estat de benestar i el dret a decidir


· El cap del Govern veu “una escletxa” oberta després de la reunió d’ahir del Consell de Política Fiscal i Financera i davant la possibilitat que es flexibilitzi l’objectiu de dèficit


· Anuncia que la setmana vinent nomenarà el Consell Assessor de la Transició Nacional, que presidirà el director de l’IEA, Carles Viver i Pi-Sunyer


· El president adverteix de “l’error” de l’argument que, encara que sigui injust, un imputat hagi de plegar de totes les seves responsabilitats, perquè llavors no hi hauria “dret a reparació, si al final tot acaba en res”

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha subratllat aquest matí que el pacte amb ERC “està funcionant raonablement bé”, però ha fet una crida, en especial al PSC i a la mateixa ERC a sumar-s’hi al Govern, perquè “necessitem que les forces centrals del país s’adonin de la magnitud del repte i que fem pinya per sobresortir d’aquesta situació que tenim, que és d’emergència de país i de supervivència de l’autogovern”.

Durant una entrevista amb el periodista Jordi Basté, en el programa El món a RAC 1, el cap de l’Executiu ha remarcat que, en un moment en què “la responsabilitat és immensa i l’adversitat molt gran, a Catalunya li convindria un Govern d’ampli espectre, dirigit per CiU que és qui va guanyar les eleccions, on hi haguessin altres formacions polítiques que tiressin del carro i que estiguessin més per l’interès general”.

El president Mas ha expressat la seva voluntat d’arribar a acords també amb el PSC, “no només al Parlament, sinó per governar junts aquest país”, perquè “estem en un moment de la política catalana, en què hem de subratllar la unitat més que el conflicte i la divisió”.

“No hi ha cap variació sobre el rumb”

El cap del Govern ha insistit que “anem cap a on vàrem dir, no hi ha cap variació sobre el rumb que es va establir” a l’inici d’aquesta legislatura. El president ha recordat que les tres grans prioritats del Govern són: aixecar econòmicament el país i crear llocs de treball, preservar i salvar la columna bàsica de l’estat del benestar, i reformular la relació entre Catalunya i Espanya i, en especial, “com donem vida i cos al dret a decidir”.

En la línia del dret a decidir, el president Mas s’ha referit a l’anunci de la data del referèndum a Escòcia, que es farà al 18 de setembre del 2014, i ha destacat l’actitud del Govern britànic, que “es va seure a negociar durant mesos” i es van posar d’acord en la data, en la pregunta i en la forma vinculant de la consulta.

Respecte a la consulta de Catalunya, el president ha dit que la pregunta que es faci “m’agradaria que fos molt clara, que es pogués identificar clarament per part de la gent i que fos vinculant, en el sentit que amb el que sortís després la negociació portés a la resolució d’aquella pregunta amb un sentit ple i positiu”.


“Estan obertes les vies de diàleg amb l’Estat”

En diferents moments de l’entrevista, Artur Mas ha insistit que les “vies de diàleg amb l’Estat estan obertes” per poder dur a terme aquesta consulta i ha afegit que “Catalunya ho ha d’intentar, per poder explicar a fons que ho hem intentat tot”.

En relació a la reunió d’ahir del Consell de Política Fiscal i Financera i respecte a la possibilitat que es flexibilitzi l’objectiu de dèficit, el president de la Generalitat ha assenyalat que “hi ha una escletxa, per on veus una mica de llum, però ja està” i ha advertit que “no ens pensem que això ha canviat radicalment”.

En aquest sentit, el president ha dit que “se’ns hauria d’ajudar perquè hem intentat fer els deures a fons” i ha explicat que el pressupost de la Generalitat representa un 6% de la despesa pública de tot l’Estat, mentre que l’ajustament que s’ha fet a Catalunya en els darrers dos anys equival al 17% de l’ajustament que han fet totes les administracions del conjunt de l’Estat.

El cap del Govern ha insistit que en el repartiment de l’objectiu de dèficit a les comunitats autònomes els hauria de correspondre un terç del total del dèficit espanyol, perquè representen un terç de la despesa pública. Si fos així, ha dit el president, “no hauríem de fer unes retallades brutals, que estem lluitant per no fer, i que són clarament injustes”. Artur Mas ha dit que si l’objectiu de dèficit per a Catalunya fos del 2% “pràcticament no hi hauria retallades ni a sanitat, ni a l’ensenyament, ni als serveis socials, ni a la seguretat, ni a les polítiques bàsiques”.

Consell Assessor de la Transició Nacional

En la línia del dret a decidir, el president de la Generalitat ha recordat la majoria “aclaparadora” que se’n va posicionar a favor al Parlament i ha anunciat que la setmana vinent es crearà el Consell Assessor de la Transició Nacional, que presidirà Carles Viver i Pi-Sunyer, director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, al qual s’ha referit com a “persona que està molt íntimament vinculada a aquest procés”.

El president ha dit que el Consell Assessor serà “un grup d’experts, de persones significatives, alguns d’ells primeres espases en els seus camps, que ens orientaran en tots els aspectes que ha de significar aquesta consulta aquests propers anys”.

“Hi ha evidències de guerra bruta”

En resposta a preguntes de Jordi Basté, el president ha denunciat que “hi ha evidències de guerra bruta” de l’Estat amb Catalunya i ha dit que ell mateix en va ser objecte amb el cas del suposat esborrany policial que el Ministeri de l’Interior encara no ha pogut identificar després de quatre mesos.

En un altre moment de l’entrevista, i respecte a la imputació d’Oriol Pujol i a les veus que critiquen que no hagi deixat l’acta de diputat, el president Mas ha declarat que “em sorprèn i m’incomoda que s’està imposant l’argument que diu que, encara que sigui injust”, un imputat ha de plegar de tots els càrrecs, i ha dit que “és un error molt gran”, perquè “si volem mantenir el sentit de la justícia, hem de defensar a tot arreu que una persona té dret a una reparació, si al final tot acaba en res, com passa tantes vegades”. .

http://www.president.cat/pres_gov/president/ca/actualitat/noticies/notapremsa-189807.html

Mas: “Tinc enveja sana d'Escòcia”

El president de la Generalitat afirma que no ha canviat el full de ruta que “tots plegats” vam decidir

Avisa que la intenció de l'Estat d'aprovar un repartiment asimètric del dèficit és “només una escletxa”

Assegura que l'acord amb ERC és vigent i que està funcionant “raonablement bé”

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat tenir “enveja sana d'Escòcia” no per haver anunciat la data del referèndum sobre la independència, el 18 de setembre del 2014, sinó per haver tingut l'oportunitat de negociar amb Londres i arribar a un acord perquè la gent pugui decidir el seu futur, en la pregunta i en la vinculació que tindrà el resultat.


En una entrevista a RAC 1, Mas ha assegurat que el govern manté el full de ruta que “entre tots plegats vam decidir” a les urnes i que passa per sortir de la crisi, preservar l'estat del benestar i encarar el procés per establir una nova relació amb Espanya, que passa pel dret a decidir i la consulta. De la mateixa manera, també ha assegurat que una de les vies per assolir la consulta passa per reprendre el diàleg amb l'estat espanyol per intentar que canviï el “no” expressat sobre la consulta amb l'objectiu d'intentar pactar, com ha passat amb Escòcia, el procés.

Sobre els signes que s'han fet evidents del canvi de postures del govern espanyol i també de l'executiu català, evidenciat principalment per la intenció d'aprovar un repartiment del dèficit asimètric, una reivindicació llargament plantejada per la Generalitat, Mas ha dit que fa temps que han començat els contactes entre les dues parts.

De fet, ha considerat “només una escletxa” que de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera hagi sortit la possibilitat d'aplicar un dèficit asimètric a les autonomies. Mas ha avisat que a Catalunya li correspon un terç del dèficit que Europa autoritzi a l'Estat. “Si Espanya pot arribar al 6% del dèficit, Catalunya podrà arribar al 2% i amb el 2% pràcticament no hi haurà retallades” en salut, educació, serveix socials. Amb tot, el president de la Generalitat ha recordat que la situació és complicada i que de retallades n'hi haurà.

Mas ha assegurat que l'acord de govern amb ERC segueix “vigent”, evitant pronunciar-se sobre les declaracions de Josep Antoni Duran i Lleida, que ahir va dir que ERC s'aniria “desenganxant de CiU”. “No sé què passarà d'aquí a sis mesos o un any, però l'acord d'estabilitat amb ERC és molt “jove” per una legislatura “que ha de durar quatre anys”. “Estic raonablement satisfet amb l'acord amb ERC, està funcionament raonablement bé”.



http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/630475-mas-tinc-enveja-sana-descocia.html

RACISM IS NOT AN OPINION...IT IS AN OFFENSE

CIU celebra que la Llei de Consultes superi el tràmit de la Ponència conjunta amb ampli concens

Pujol defensa el seu escó davant la militància

Res ni ningú [...] ha d'entorpir el procés que ha iniciat Catalunya per guanyar la seva llibertat

Oriol Pujol
Diputat de ciu



Al·lega que és la garantia per a la reparació en què confia

Rull veu lògic que no sigui candidat a les eleccions si encara està imputat però espera que ja no ho estigui

“Sentireu a dir i criticar la meva decisió de mantenir l'acta de diputat.” El fins ara secretari general de CDC, Oriol Pujol, va enviar dimarts a la nit una carta a la militància per explicar a les bases la seva determinació d'enretirar-se després d'haver estat imputat en el cas de les ITV. Conscient de la controvèrsia política que ha provocat el fet que mantingui l'escó, Pujol justifica que la seva permanència al Parlament és la “garantia” per revertir el procés i tornar a ocupar les responsabilitats polítiques que desenvolupava com a número dos del partit i president de CiU al Parlament.

La seva decisió ha estat criticada per tots els partits de l'oposició excepte el PSC i ERC. Pujol, de fet, es mostra convençut que l'oportunitat que tindrà per declarar i explicar-se esvairà “tota ombra de dubte”. Segons la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Pujol hauria usat el seu “pes polític” per “obtenir un benefici econòmic per a ell i els seus amics” en aconseguir l'adjudicació d'un lot d'estacions d'inspecció tècnica de vehicles.

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, va aclarir ahir els matisos amb què la secretària general dels republicans, Marta Rovira, va defensar el manteniment de l'acta com a diputat. Junqueras va al·legar que Pujol “no ha de plegar” mentre no estigui “acusat”. Per ara, segons el president republicà, tan sols hi ha “algun indici”.

La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, va acusar el PP, ICV i Ciutadans de nodrir la “crispació” cap als polítics i va alertar del perill de judicialitzar la política.

Els tres dirigents que assumeixen les funcions de Pujol per delegació també van fer pinya en la defensa de l'expresident de CiU al Parlament. El secretari d'organització de CDC, Josep Rull, va indicar que trobaria lògic que Pujol no anés a la llista de la federació en les pròximes eleccions si encara estigués imputat, però es va mostrar convençut que ja se n'haurà aixecat l'encausament. Jordi Turull, que relleva Pujol en la presidència del grup a la cambra, també en va defensar la presumpció d'innocència. Lluís Corominas, vicesecretari general de relacions institucionals del partit, va advocar per fer pedagogia i explicar arreu que la imputació no és sinònim de culpabilitat.



http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/629998-pujol-defensa-el-seu-esco-davant-la-militancia.html

La dimissió de Jorge Fernández Díaz

Víctor Alexandre Escriptor i periodista. Ha estat director i presentador de programes a Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya per al diari Avui, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Entre els seus llibres hi trobem Jo no sóc espanyol (1999),Despullant Espanya (2001), El cas Carod (2004), El somriure de Burt Lancaster (2005), La paraula contra el mur (2006), TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? (2006), Nosaltres, els catalans (2008) Set dones i un home sol (2009), premi Mercè Rodoreda, Trifulkes de la KatalanaTribu (2009) i Una història immoral (2010). Aquest any ha publicat Cor de brau.

"Tanta baixesa moral és inacceptable en la praxi d’un altíssim representant d’un Estat que es defineix com a Estat democràtic"

El vergonyós comportament del ministeri d’Interior espanyol en l’afer de les injúries als presidents Artur Mas i Jordi Pujol, llançades pel diari El Mundo durant la darrera campanya electoral catalana, pot resultar més entenedor si hom recorda que el Partit Popular és un partit que va ser fundat per un dels més importants dirigents del règim de Franco. Vull dir que, des d’un punt de vista ideològic, hi ha opacitats governamentals que tenen força sentit. I encara més si tenim en compte les declaracions dels periodistes Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta, contra els quals pesen dues querelles per calúmnies i injúries presentades per Artur Mas i Jordi Pujol. Segons aquests periodistes, els informes difamatoris en què es van basar per elaborar la notícia de la falsa desviació de fons a Suïssa procedien de la policia espanyola. I la policia espanyola, evidentment, depèn del ministre Jorge Fernández Díaz. Ara bé, que això tingui una explicació política no vol dir que sigui admissible. És inadmissible que en el si de la Unió Europea hi hagi avui un Estat dins el qual es puguin manipular unes eleccions sense que apareguin els culpables i sense que el seu ministre d’Interior dimiteixi o sigui cessat de manera fulminant. Això, a més d’inadmissible, és escandalós.

Però per si fos poc, a banda de no dimitir ni de ser cessat, Fernández Díaz ha trigat quatre mesos a comparèixer per dir-nos que no troba res, que no en sap res i que “no és possible, de moment, concretar cap responsabilitat en l’elaboració i difusió” de l’informe fantasma. Magnífic! I, malgrat això, ni tan sols té la decència de dimitir. És a dir, que el màxim responsable de la seguretat d’un Estat en el qual s’han manipulat unes eleccions per mitjà de falsedats i mentides basades en informes policials, no solament continua en el càrrec banalitzant el delicte i dient que qui més qui menys ha estat víctima de “filtracions”, sinó que fins i tot arriba a l’extrem d’amenaçar les víctimes de les injúries insinuant que “si donés a conèixer tota la informació que m’han facilitat, es queixarien”.

Tanta baixesa moral és inacceptable en la praxi d’un altíssim representant d’un Estat que es defineix com a Estat democràtic. Té raó, per tant, el portaveu de CiU a la Comissió d’Interior del Congrés espanyol, Jordi Jané, en dir que la passivitat de Fernández Díaz i del seu ministeri en aquesta qüestió contrasta amb la “celeritat” amb què han actuat en el cas dels espies a Catalunya. I també té raó el conseller de Presidència, Francesc Homs, en afirmar que “un ministre d’Interior no pot fer una utilització partidària de la informació”. El que no s’entén, tanmateix, és que l’única reacció del govern català davant la gravetat dels fets siguin aquestes tèbies declaracions. No s’entén que la resposta del govern de Catalunya, a través del senyor Homs, sigui dir que “si tot plegat té la categoria i el nivell que hem conegut fins ara, ens ho prenem amb molta filosofia”. En altres paraules: amb resignació. Realment increïble.

Sigui com vulgui, el senyor Fernández Díaz ha de dimitir per diversos motius: perquè és inversemblant que un ministre ignori les activitats del seu ministeri i que quan les analitza no en tregui l’entrellat; perquè si de debò no en sabia res demostra ser un perfecte incompetent; perquè és el màxim responsable d’un departament involucrat en un delicte de manipulació electoral; perquè amb la seva opacitat estaria encobrint un delicte gravíssim; i perquè el seu silenci el converteix en còmplice o en principal sospitós. Arribats aquí, cada dia que passa es fa més estrany que el govern de Catalunya no exigeixi la dimissió immediata de Jorge Fernández Díaz.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/03/la_dimissio_de_jorge_fernandez_diaz_93281.php

Amb la independència, què passa amb les pensions? (subtitulado)

ONU Film Competition 2013 Independentist youth movement in Catalonia

«Vamos a llevar el proceso hasta el final, siempre que notemos que Catalunya nos acompaña»

Jordi Turull

Portavoz de CiU en el Parlament

Jordi Turull repite en esta legislatura como portavoz parlamentario de CiU, posición desde la que le toca bregar con la oposición, muy a menudo sobre el proceso soberanista en marcha. Proceso que el diputado reconoce «difícil», pero en el cual garantiza que su formación está comprometida.

¿Cuál es la hoja de ruta de CiU para hacer efectivo el derecho a decidir?


Lo primero que hicimos fue marcar los principios que han de orientar la hoja de ruta, a través de la Declaración de Soberanía, que marcaba los principios de soberanía, legalidad, transparencia, diálogo y máxima participación de los agentes. A partir de aquí hemos emprendido una doble vía, una muy liderada por el Gobierno, que consiste en preparar los mecanismos y el asesoramiento jurídico para llevar a cabo la consulta y empezar un diálogo discreto con el Estado. La otra vía es la del Parlament, para reforzar los instrumentos jurídicos para poder hacer la consulta e impulsar un gran acuerdo nacional sobre el derecho a decidir. El objetivo es que a finales de 2013 estos caminos se hayan completado y que en 2014 podamos realizar la consulta.



Cuando la consulta agote toda esta vía legal y el Estado impida realizarla, ¿qué escenario político prevén?

Estamos en el siglo XXI. Al final, la voluntad de un pueblo, cuando esta es explícita, se acaba imponiendo y nosotros la vamos a llevar hasta el final y con todas las consecuencias, siempre que notemos que hay una mayoría del pueblo de Catalunya que nos acompaña. ¿Soluciones? Al final siempre hay alguna. Tirándolo al extremo, convocas unas elecciones con un único punto en el programa electoral. Lo que no vamos a hacer es pecar de ingenuidad y explicar qué vamos a hacer si falla el plan A, porque es el primer síntoma de fracaso de dicho plan. Pero es evidente que habrá gente preparando, de manera discreta pero seria, todos los escenarios posibles a nivel jurídico y político.



¿Qué actuación prevén por parte del Estado?

El Estado español sigue sin querer entender las cosas y ha confundido el resultado electoral de CiU con lo que es el resultado electoral de Catalunya. La previsión es que si sigue como lo han hecho hasta ahora va a responder de la peor manera posible. El Estado sigue con la dinámica de ahogo económico y político: menos recursos para Catalunya, menos competencias para Catalunya. Esto nos lleva a un ahogo económico y social en el que el efecto es justo el contrario; cada vez hay más gente que llega a la conclusión de que así no se puede seguir, qué hacemos aun aquí con estos.



¿Una oferta de Rajoy podría ralentizar o paralizar el proceso?

No, la decisión final la va a tener el pueblo de Catalunya. Imagínate que ahora viene el presidente del Gobierno y dice: pacto fiscal; tal como lo pedisteis, os lo ofrezco. Pues mire, ustedes van a defender que la relación Catalunya-España sea como ahora pero con el pacto fiscal y otros vamos a defender que Catalunya sea un Estado propio. Pero que lo decida el pueblo de Catalunya. Además, las promesas ya no nos las creemos. No se está cumpliendo el Estatut, no se está cumpliendo el acuerdo vigente en materia de financiación autonómica y parece que 35 años después, aún tenemos que justificar por qué los niños tienen que aprender catalán en la escuela. Esto es agotador.



¿Qué papel debe cumplir la sociedad civil en esta transición nacional y qué mecanismos van a habilitar para fomentarla?

Importantísimo, porque si nosotros hacemos etapas y nos giramos y no nos siguen, mal. Se tiene que articular la centralidad del Parlament de Catalunya, que es donde estamos los que representamos a la ciudadanía de Catalunya, y trabajar en el marco de un gran acuerdo nacional al que tenemos que llegar. Lo que hay que hacer es que cada uno actúe en el ámbito que tiene especialidad en actuar, para que este debate político tenga una presencia capilar en el conjunto de Catalunya.



A los empresarios y agentes económicos, no parece que les guste demasiado la idea de la separación...

El mundo económico, aquí y en la China, lo que no quiere es ruido. La mayoría del empresariado catalán veía con muy buenos ojos el pacto fiscal, pero ante el portazo que se dio a aquella propuesta, entiende que así no se puede seguir. Por otro lado, no hay mal que por bien no venga, ya que la crisis económica tan profunda en el Estado español ha hecho que el mercado interior haya caído en picado y esto ha hecho que muchos empresarios catalanes hayan empezado una dinámica muy potente de exportación. Y realmente se han dado cuenta de que nuestro mercado y nuestro mundo, es el mundo.



Si en Euskal Herria hubiese un proceso similar, ¿sería más fácil crear un frente común para negociar con el Estado o presentarse ante la comunidad internacional?

Yo creo que más que un frente común, lo que debe prevalecer es la complicidad, la ayuda y la solidaridad. Nosotros lo único que pedimos es que se nos respete nuestro proceso y se nos ayude aceptando los ritmos y las decisiones que tomen los ciudadanos de Catalunya. Nosotros con Euskadi siempre hemos tenido un enorme respeto por las decisiones que pudieran tener, por ejemplo con el plan Ibarretxe, aunque no se puede comparar lo que fue el plan Ibarretxe con lo que es el proceso que está viviendo Catalunya, para nada. Pero es que Euskadi es una nación y Catalunya es una nación precisamente porque somos distintos.

http://www.naiz.info/eu/actualidad/noticia/20130318/vamos-a-llevar-el-proceso-hasta-el-final-siempre-que-notemos-que-el-pueblo-de-catalunya-nos-acompana

El govern no acceptarà una millora de finançament a canvi de renunciar a la consulta

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, explica que si això passés “seria com si ens diguessin: tenen dret a menjar a canvi de perdre la identitat”

Reclama al govern espanyol que flexibilitzi l'objectiu de dèficit ara mateix i que no esperi que Brussel·les ho autoritzi

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha reiterat aquest dilluns el que ja va avançar ahir la vicepresidenta del govern, Joana Ortega: el dret a decidir és una línia vermella que el govern no traspassarà. I, per tant, el govern no acceptarà una millora de finançament a canvi de renunciar a la consulta. En paraules d'Homs, a El Matí de Catalunya Ràdio, “si això passés seria com si ens diguessin: ‘Vostès tenen dret a menjar a canvi de perdre la identitat'”.


De fet, el conseller ha assegurat que el govern espanyol no ha proposat cap pacte pressupostari a l'executiu d'Artur Mas i ha negat que hi hagi hagut una penalització per no complir el dèficit l'any passat. Dit això, sí ha explicat que actualment la Generalitat de Catalunya pateix la penalització dels mercats, que els han tancat l'accés al crèdit.

En aquest context, Homs ha assegurat que el principal objectiu del govern de Mas és “salvar” l'estat del benestar “que tant ha costat construir”. “És una constant des que ell és President”, ha remarcat el conseller de la Presidència. En aquest sentit, ha reclamat al govern espanyol que flexibilitzi l'objectiu de dèficit a les comunitats autònomes ara mateix i que no esperi que Brussel·les ho autoritzi. I és que, al seu entendre, el govern de Mariano Rajoy té prou marge per fer-ho després que l'any passat el 71% de l'ajust del dèficit el van fer les comunitats autònomes.


Homs considera que ajustar el 0,7% imposat per Madrid actualment és “inassumible” sense desmantellar l'estat del benestar i, davant aquesta situació, proposa a Rajoy deixar de gastar uns anys tant en Defensa per no haver de fer retallades en altres matèries.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/629204-el-govern-no-acceptara-una-millora-de-financament-a-canvi-de-renunciar-a-la-consulta.html

El PP fa un "Harlem shake" - Televisió de Catalunya

El PP fa un "Harlem shake"

El PP fa un "Harlem shake" - Televisió de Catalunya

Los investigadores atribuyen a Interior el falso borrador contra Mas y Pujol

El presunto borrador policial sobre las inversiones en el extranjero del jefe del Ejecutivo catalán, Artur Mas, y de la familia del expresidente autonómico Jordi Pujol, atribuido a la Unidad central de Delincuencia Económica y Fiscal (UDEF), salió directamente del Ministerio del Interior, y su difusión tuvo una finalidad estrictamente política. Así lo confirman diferentes fuentes policiales cercanas a la investigación realizada por Asuntos Internos para tratar de esclarecer la autoría de este documento.

El presunto borrador de la UDEF fue publicado por el diario El Mundo en la recta final de la campaña de los comicios al Parlamento de Cataluña del pasado 25 de noviembre. Entre otros datos, el informe asegura que Mas y la familia Pujol tienen cuentas en el extranjero con fondos no declarados que ascienden a 165 millones de euros. La aparición del informe causó gran malestar en CiU, que reclamó al Ministerio del Interior que abriera una investigación urgente para aclarar el origen de estas informaciones y su autoría. Pero las pesquisas ordenadas por el Ministerio para esclarecer estas incógnitas se han cerrado sin ser despejadas. Jorge Fernández Díaz reveló el martes en la Comisión de Interior del Congreso de los Diputados que Asuntos Internos no ha encontrado al autor o autores del falso borrador.

Sin embargo, fuentes policiales próximas a esa investigación interna aseguran que el falso borrador atribuido a la UDEF salió de la cúpula del Ministerio del Interior, y que el único propósito que persiguió su elaboración y difusión fue tratar de influir en el resultado de las elecciones catalanas. Los portavoces oficiales del Ministerio del Interior y de la Dirección General de Policía han rechazado estas acusaciones a preguntas de este diario.
Desvinculación del ministro en la Comisión de Interior

El propio ministro negó en su comparecencia en el Congreso tener relación alguna con este documento, después de que el portavoz de CiU en la Comisión de Interior, el diputado Jordi Jané, le culpara de estar directamente implicado en su redacción y filtración. Fernández Díaz reaccionó mostrándose gravemente ofendido, reclamó a Jané una rectificación y volvió a desmentir cualquier tipo de vinculación con el falso borrador.

Las fuentes consultadas por este diario afirman lo contrario. Y detallan que, en un principio, la estrategia de Interior pasaba por que, una vez revelado el falso borrador a través de los medios de comunicación, la UDEF admitiera su autoría y lo convirtiera en un documento oficial. Pero las deficiencias que presenta el presunto informe frustraron esta maniobra. El escrito no sólo incorpora graves defectos de forma, como la ausencia de registro de salida y de destinatario, sino que, además, las conclusiones sobre las cuentas en Suiza y Liechtenstein de Artur Mas y la familia Pujol carecen tanto de la necesaria fundamentación en pruebas como de la lógica interna que caracterizan a todos los informes de la UDEF. La opción de autentificarlo fue descartada en cuanto el texto fue analizado por los responsables de la unidad.

Dudas iniciales en el Ministerio


Con todo, desde Interior se tardó en ofrecer una aclaración. Pasaron días hasta que el Ministerio reaccionó, asegurando que el documento no había sido elaborado por la UDEF ni formaba parte de sus archivos. No obstante, la explicación definitiva no se ha producido hasta cuatro meses después, con la presentación de las conclusiones de Asuntos Internos que, por otro lado, siguen sin despejar los principales interrogantes.

De hecho, las conclusiones oficiales de Asuntos Internos avalan esta imputación al Ministerio del Interior. El escrito definitivo de esta unidad asegura que los datos contenidos en el presunto borrador son ciertos, pero han sido extraídos fundamentalmente de dos informes de la UDEF presentados en abril y mayo de 2012, respectivamente, al juez de Barcelona que instruye el caso Palau, la presunta trama de financiación ilegal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). El informe también incorporaría pruebas de otro documento oficial de la unidad policial de lucha contra el blanqueo de capitales.

Un documento ajeno al Cuerpo Nacional de Policía

Asuntos Internos -que depende del director adjunto operativo (DAO) de la Policía, Eugenio Pino, que a su vez se encuentra bajo las órdenes del director general de la Policía, Ignacio Cosidó- también ha concluido que la autoría del presunto borrador no puede atribuirse a ningún miembro de la UDEF. Ni siquiera puede inferirse que su autor o autores sean miembros del Cuerpo Nacional de Policía. Por los datos que contiene el presunto borrador, fácilmente localizables en documentos aportados desde hace tiempo a instancias judiciales, cualquier persona podría haberlo elaborado.

CiU ha reclamado al Ministerio del Interior que no cierre su investigación interna hasta que no halle a los autores del documento, pero Fernández Díaz ha insinuado que será difícil resolver este acertijo. No obstante, el informe definitivo de Asuntos Internos será judicializado. Mientras tanto, los dirigentes de CiU han iniciado una ofensiva para tratar de demostrar que las acusaciones contenidas en el presunto borrador son falsas. Esta semana, medios catalanes han publicado un documento proporcionado por los abogados de Mas y la familia Pujol en el que el banco helvético Lombard Odier asegura que ninguno de ellos, pese a las acusaciones del falso informe, ha tenido cuentas en dicha entidad en los últimos 10 años.

http://www.elconfidencial.com/espana/2013/03/15/los-investigadores-atribuyen-a-interior-el-falso-borrador-contra-mas-y-pujol-116944/

La democràcia i Espanya

La democràcia i Espanya

El banc suís nega haver tingut cap compte de Mas i els Pujol

Lombard Odier, a qui un suposat informe policial relacionava amb els dirigents catalans, diu que no hi ha mantingut cap relació almenys en deu anys

El ministre dóna explicacions avui al Congrés

12/03/13 02:00 - BARCELONA - ÒSCAR PALAU

Ni Artur Mas, ni Jordi Pujol i Soley ni el seu fill gran, Jordi Pujol i Ferrusola, tenen ni han tingut cap compte, almenys en els últims deu anys, a Lombard Odier, el prestigiós banc privat suís on el suposat informe policial publicat al novembre pel diari El Mundo assegurava que en tenien. Així ho certifiquen dues cartes –reproduïdes aquí en el seu original en francès– expedides per la mateixa entitat financera el 14 de febrer a petició del gabinet d'advocats suís a què van recórrer per a la seva defensa l'actual president de la Generalitat i la família de l'expresident, i a les quals ara ha tingut accés El Punt Avui.

Tots dos documents, enviats com a resposta a les peticions fetes el 22 de gener en correus separats, són idèntics, i tan breus com contundents. “Us confirmem, després d'haver examinat els nostres dossiers i arxius, que els senyors Jordi Pujol Soley i Jordi Pujol Ferrusola [i Artur Mas en l'altra missiva] no han estat mai titulars ni cotitulars, han tingut poders autoritzats o han estat beneficiaris de drets econòmics d'un compte, un dipòsit o un compartiment de caixa forta al nostre establiment”, assegura l'entitat suïssa, una de les més grans i antigues del país. Això sí, aclareix que tan sols ho pot confirmar pels últims deu anys, el període legal en què està obligada a conservar aquest tipus d'informació en els seus arxius.

El diari El Mundo havia publicat el 16 de novembre passat, en plena campanya electoral del 25-N, que un suposat esborrany de la unitat de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) de la Policía Nacional posava al descobert comptes a Lombard Odier de Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, a més dels seus fills Jordi i Oriol, actual secretari general de CDC, per valor de vora 165 milions de francs suïssos (uns 137 milions d'euros). El diari publicava que tots quatre eren els beneficiaris últims d'una fundació amb vuit ramificacions diferents que hauria fet els últims anys diverses inversions a Mèxic, l'Argentina i els Estats Units, amb diners transferits des de comptes en aquest banc. El diari anava més enllà i indicava que els fons haurien provingut de comissions il·legals pagades a través del Palau de la Música per empreses contractades per la Generalitat, i explicava que també se n'hauria beneficiat Mas, a qui atribuïen igualment la titularitat de comptes corrents a Suïssa i Liechtenstein.

Querelles i declaracions

Tant Mas com els Pujol van negar els fets i van presentar una querella criminal contra El Mundo, que la jutgessa va admetre a tràmit l'endemà dels comicis, si bé en campanya la majoria de partits, i fins i tot el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, van exigir explicacions a CiU. Encara abans de les eleccions, el fins fa uns dies fiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, també va voler obrir diligències contra El Mundoper haver publicat el suposat esborrany, si bé va ser ràpidament desautoritzat pel seu cap, el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce.

El mateix jutge del cas Palau, mentrestant, va negar que hagués encarregat o rebut cap informe policial, fet que finalment li admetrien tant la UDEF com el Ministeri de l'Interior, que van negar l'existència de cap document oficial i no es van responsabilitzar de les informacions divulgades pel rotatiu. Els periodistes responsables, Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta, van assegurar, però, el 28 de febrer en la seva declaració al jutjat que l'esborrany –del qual feia mesos que anaven al darrere– els l'havia facilitat un agent de la UDEF, i que tant altres membres del cos com alts càrrecs del ministeri n'havien avalat l'autenticitat. Segons el relat de tots dos, la policia tenia contactes feia mesos amb María Victoria Álvarez –l'exparella de Pujol Ferrusola que va ser espiada en un dinar amb la líder popular Alícia Sánchez-Camacho– i amb l'empresari Javier de la Rosa, que els va explicar al desembre que el 1991 l'expresident havia obert davant seu un compte al banc suís des del mateix Palau de la Generalitat.

Compareixença avui

Tan bon punt es va publicar l'esborrany, i encara més després que la UDEF se'n desvinculés, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va ordenar una investigació a Assumptes Interns sobre l'autoria del document i de la seva filtració, de la qual fins ara ha evitat donar detalls. Avui, però, finalment compareixerà a petició pròpia –si bé també de CiU i el PNB– per informar de les conclusions davant la comissió d'Interior del Congrés, després que el conseller homòleg, Ramon Espadaler, li recriminés fa dues setmanes la lentitud en la investigació, en contraposició amb la “celeritat” amb què havia afrontat l'espionatge a Sánchez-Camacho. CiU, que constatava ahir que “el temps ha demostrat que els informes no tenien raó”, confia que avui el ministre “aporti la màxima llum” sobre el cas. Al gener, el secretari d'estat de Seguretat i número dos del ministeri, Ignacio Ulloa, va dimitir adduint raons personals, si bé va aixecar tot d'especulacions. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va negar llavors que la renúncia tingués res a veure amb el cas.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/627368-el-banc-suis-nega-haver-tingut-cap-compte-de-mas-i-els-pujol.html

Espera, el pueblo con más paro de España

Espera, el pueblo con más paro de España

Manel Prat acusa a Sánchez-Camacho de hacerse escoltar por Policía sin que lo supieran los Mossos

El director de la policía catalana, Manel Prat asegura hay una guerra política institucional y no entre los cuerpos policiales

El director de los Mossos d'Esquadra, Manel Prat, ha negado las informaciones que aseguran que su coche oficial fuera visto en las inmediaciones del domicilio particular del jefe de Método 3, Francisco Marco, en la calle Aribau, horas antes de que Marco fuera detenido por la trama de espionajes a políticos, el pasado 18 de febrero. "No sé ni a qué hora detuvieron al señor Marco ni dónde", ha asegurado en declaraciones a RAC1. En este sentido, el responsable de la policía ha denunciado que, "a nivel institucional", las relaciones de la Policía Nacional y de los Mossos d'Esquadra "son mucho más difíciles y tensas desde hace un año y medio". Prat la ha achacado a "una estrategia política por parte del PP, que quieren hacer más visible el cuerpo policial en Catalunya" y ha llegado a acusar a la dirigente del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, de permitir una doble escolta de ambos cuerpos sin que la policía catalana estuviera informada de ello.

Prat ha acusado a la dirigente popular de haber puesto en peligro su seguridad y la de los escoltas de los Mossos porque "en algunos momentos ella va reforzando su escolta con policía española sin avisarnos". Así, ha explicado que "hizo una doble escolta", algo que, según el director de los Mossos, es "una irresponsabilidad porque puede ocasionar un enfrentamiento", y por los peligros que puede ocasionar a los agentes y a la propia escoltada. Según le explicaron al propio Prat, "detectamos que había dos personas armadas que iban siguiendo" a la señora Camacho un día que fue a recoger a su hijo al colegio. "Eran dos personas que los Mossos detectaron, identificaron y resultó que eran dos policías y nos quedamos más tranquilos".

Prat ha asegurado que los Mossos no conocían que Sánchez- Camacho había reforzado su seguridad con la Policía Nacional, en este caso con dos policías de paisano que la siguieron cuando fue a recoger a su hijo al colegio, pero ha lamentado que los mossos tuvieran que identificar a dos agentes de la Policía que ya la protegían sin que Interior tuviera conocimiento de ello.

Sobre la renuncia de la líder del PPC a la escolta de los Mossos, Prat ha confirmado que, si no se ha hecho efectiva ya. se hará durante el día de hoy. Además, frente a las quejas de la dirigente que dice necesitar escolta policial también en sus traslados a otras zonas de España, Prat ha explicado que los Mossos sólo dan cobertura cuando el traslado es al País Vasco y Madrid porque "no conocemos los peligros de otros lugares". 

En casos de traslados a otras ciudades, "le damos la información a la Policía Nacional y ella se encarga". Prat ha justificado que "no somos la policía competente en Sevilla", por ejemplo y que "siempre se ha hecho así, excepto en Madrid y País Vasco, porque tenemos más por la mano este tipo de servicios". De esta forma, el director de los Mossos ha asegurado que así se procede "con todos los personajes a los que damos cobertura de escolta.

Prat ha evidenciado el nivel de tensión y de malas relaciones que, a nivel institucional existe en la actualidad entre los Mossos d'Esquadra y la Policía Nacionalñ. El director del cuerpo catalán ha negado sentirse una "víctima" de una supuesta guerra política entre Govern y Ejecutivo central y ha señalado que simplemente es "un servidor público". Así, ha comentado que "la señora Camacho nunca se ha quejado de los servicios de los Mossos", pero ha lamentado que los cuerpos policiales estén "en medio de una guerra política". 

Aunque "los cuerpos policiales hacen una tarea de coordinación y por tanto no repercute en el trabajo", "institucionalmente las relaciones son mucho más difíciles y tensas desde hace un año y medio". Prat ha identificado el momento en que se empiezan a deteriorar las relaciones con la llegada de la delegada del gobierno en Catalunya, María de los Llanos de Luna, y al hecho de que se haya instaurado "una estrategia política por parte del PP, que quieren hacer más visible el cuerpo policial en Catalunya".

Para el director de Mossos, el enfrentamiento "no es tanto entre los agentes de los propios cuerpos policiales, sino más a nivel institucional" puesto que "están intentando recuperar unas competencias que son de los Mossos", como quedó demostrado "en el momento de la preparación de la cumbre del BCE en Barcelona", ha señalado.

"No sé ni que cara tiene" Francisco Marco

Sobre la supuesta presencia de su coche oficial frente al domicilio de Francisco Marco, jefe de la agencia de detectives Método 3 el día en que fue detenido, Prat ha reiterado que no conoce "ni qué cara tiene" Marco y que tampoco sabe ni cuándo ni dónde fue detenido el responsable de Métido 3. Por el contrario, sí ha confirmado la versión de la periodista de El Periódico, Mayka Navarro, y ha suscrito que ambos se citaron minutos antes de las cuatro de la tarde. Según Prat, "comí cerca del trabajo porque a las cuatro tenía una reunión en Interior". 

Quedé con una periodista de El Periódico, la acompañé y yo me tomé un café", ha comentado. "En ningún c

aso estuve delante de la casa del señor Marco", ha reiterado, "porque no sé ni dónde vive", "ni qué cara hace".

Además, el director de la policía catalana ha reconocido que tiene que hablar con el conseller de Interior, Ramon Espadaler, sobre el caso y que "sería necesario tener el informe de la Policía y requerir cierto aclaración" sobre el asunto. Aunque ha admitido que la policía española puede decir que seguían los movimientos de Método 3, Prat ha negado cualquier implicación en "lo que se me ha acusado a mí y por lo que Camacho renuncia a la escolta". Así, el responsable policial ha comentado que "si yo tuviera que espiar al señor Marco, no habría ido yo personalmente a espiarle".

Leer más: http://www.lavanguardia.com/politica/20130311/54368251718/mossos-acusan-sanchez-camacho-escoltar-policia-sin-su-conocimiento.html#ixzz2NElLvMTJ

Dos cometas visitan la Tierra: Pan-STARRS e IPSON

Dos cometas visitan la Tierra: Pan-STARRS e IPSON

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Duran acusa al Gobierno de "histeria" e "irracionalidad" por el caso del fiscal catalán y los recursos al TC

El portavoz de CiU reprocha la actitud del Ejecutivo con el caso del fiscal catalán y los recursos al TC y pide que Ibarra deje el Consejo de Estado por su palabras

Redacción (Barcelona).- El portavoz de CiU en el Congreso y líder de UDC, Josep Antoni Duran Lleida, ha acusado al Gobierno español de actuar con "histeria" e "irracionalidad" ante los últimos casos que atañen a la cuestión catalana. En concreto, en su carta-web semanal, el dirigente democristiano ha citado la dimisión del fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, forzada por el fiscal superior del Estado, tras postularse a favor de una consulta de acuerdo con la legalidad, pero también se ha referido a la impugnación ante el TC de la declaración de soberanía aprobada por el ejecutivo central el pasado viernes en Consejo de Ministros. Duran ha reprochado esta beligerancia y ha destacado que "la cuestión catalana no se resolverá con recursos al TC".

El dirigente sostiene que "el Estado, y en particular el PP, están demostrando que no saben abordar con racionalidad la demanda de la gran mayoría del pueblo catalán" y pone como ejemplo el caso del fiscal, del que garantiza que no era independentista a pesar de sus palabras "tal y como pretendían demostrar algunos medios nacionales". Además, Duran ve en la decisión del Torres-Dulce de forzar la dimision de Rodríguez Sol una represalia por "un atrevimiento peor: abrir diligencias por los informes falsos sobre los presidentes Pujol y Mas". Así, el portavoz de CiU mantiene que la decisión del fiscal general "tiene una causa política" y "es un ejemplo de la irracionalidad y de la histeria a la que ha llegado el Estado con la defensa numantina contra el derecho a decidir y la convocatoria de una consulta".

El dirigente también tien palabras para el expresidente de Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra y sus palabras en las que comparó al president Artur Mas con Mussolini y Hitler y al Parlament con el golpe de Estado del general Tejero. Duran ha pedido la dimisión del dirigente socialista de sus funciones en el Consejo de Estado por unas "declaraciones aberrantes y antidemocráticas" y porque "una institución constitucional no puede tener miembros que desvaríen y que no sean capaces de mantenerse serenos y respetuosos con otras instituciones".

Duran también dedica unas líneas a los recortes a los que obliga el Ejecutivo central y al ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro. El dirigente pide al titular del ministerio que cese en su actitud y aplique una flexibilidad en el déficit porque "aquí no podemos apretar más a la ciudadanía". "Pagamos más impuestos que nadie, tasas que no se pagan en otros sitios... ¡Se acabó!", ha proclamado.

Además ha abordado el fallecimiento del presidente de Venezuela, Hugo Chávez, del que ha rechazado, como dirigente de Unió, que haya servido para llevar la libertad al pueblo de Venezuela: "Con Chávez, el pueblo de Venezuela no ha tenido libertad", ha asegurado, y ha asegurado que "si Chávez hubiera sido de derechas, todo el mundo diría que fue un dictador. Ahora bien, como ha jugado la carta revolucionaria de izquierdas, muchos le juzgan como un referente de un mundo más libre y más justo".

Leer más: http://www.lavanguardia.com/politica/20130308/54368151515/duran-gobierno-histeria-irracionalidad-fiscal-catalan-recursos.html#ixzz2MwXDklOP



L'estat català podrà afrontar el pagament de les pensions i les prestaci...

El Govern d'una Catalunya independent podrà millorar la gestió de Rodali...

El castellà serà cooficial a les institucions d'una Catalunya independen...

Europa escandalitzada pels impediments d’Espanya al corredor mediterrani

L’espai econòmic català perd milions d’euros i d’oportunitats per l’actitud espanyola de retardar el corredor mediterrani.

Clam internacional pel corredor mediterrani al Parlament Europeu. Els presidents dels ports de Barcelona, Tarragona, València, Marsella, Anvers i Roterdam, alts executius de les multinacionals BASF, SEAT-Volkswagen i ARCELOR-MITTAL i directius d'operadors ferroviaris com l'alemany DB, l'italià Ferrovie dello Stato, el polonès PKP-PLK, el rus RZD o Ferrocarrils de la Generalitat participen, aquest dimecres a Brussel·les, en la conferència 'Trens llargs i pesats, el camí per a la competitivitat del transport ferroviari de mercaderies europeu'. L'acte, organitzat pel lobby FERRMED, també ha aplegat eurodiputats i representants de la Comissió Europea, el Comitè de les Regions o els governs belga i català.

L'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa conversa amb el director de l'Institut Català del Sòl, Damià Calvet, el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, i el president de Foment del Treball i vicepresident de la CEOE, Joaquim Gay de Montellà, al Parlamen

© @acn

Anys perduts per culpa dels governs espanyols de torn

Els estudis de FERRMED "demostren clarament que l'únic camí per millorar la competitivitat a la UE, tot reduint les despeses logístiques, i invertir la tendència decreixement de la quota del ferrocarril en el trànsit terrestre de mercaderies" és l'ús de "trens de fins a 1.500 metres de llarg i d'entre 3.600 i 5.000 tones de pes, amb gàlibs de càrrega UIC-C i 22,5÷25 tones per eix". Aquests estàndards que reivindica FERRMED "tenen també un impacte molt favorable des del punt de vista mediambiental".

O corredor mediterrani o més crisi

FERRMED defensa que aquests trens circulin "només en alguns pocs corredors" de la futura xarxa central transeuropea -el mapa d'infraestructures ferroviàries prioritàries per unir les principals àrees industrials i logístiques i els ports més importants que l'eurocomissari de Transports, Siim Kallas, va definir l'octubre del 2010 i que el ple de l'Eurocambra ha d'aprovar en els propers mesos. Aquests trens de mercaderies d'un quilòmetre i mig són el doble de llargs que els de 750 metres que preveu la Comissió Europea i FERRMED proposa que almenys puguin circular en alguns corredors. "Un tren rus pot portar quatre o cinc vegades més pes que un tren europeu de mercaderies i això representa uns costos logístics i de transports que s'haurien d'evitar", adverteix FERRMED.

En la conferència també participen el president de Foment del Treball i vicepresident de la CEOE, Joaquim Gay de Montellà, o el secretari general de Territori i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font. També assisteixen a l'acte de FERRMED el president de la comissió de Transports de l'Eurocambra, el laborista britànic Brian Simpson; el president del Comitè de les Regions, el popular murcià Ramon Luís Valcárcel; el secretari d'Estat del govern federal belga Melchior Wathelet; el secretari general del Consell de Coordinació dels Transport Transiberià, Gennady Bessonov; el director general de Transports de la Generalitat valenciana, Carlos J. Eleno; o l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa. 

Aprovar l'ESO amb cinc suspensos, possible a Andalusia

La conselleria d'Educació de la Junta d'Andalusia va decidir concedir el graduat escolar a un alumne que havia acabat l'ESO amb cinc assignatures suspeses: llengua i literatura, anglès, ciències socials, biologia i geologia, i física i química. Passant per sobre de la decisió del professorat de l'IES Los Álamos, a Bormujos (Sevilla), la conselleria va optar per acabar concedint-li el títol, decisió que ha generat una gran polèmica arreu d'Andalusia.

Amb posterioritat a aquest cas, també s'ha sabut que la Junta va atorgar el títol de batxillerat a una alumna que havia suspès quatre de les vuit assignatures que havia cursat: llengua espanyola, filosofia, grec i anglès.

Segons que ja ha denunciat en més d'una ocasió l'Asociación de Profesores de Instituto de Andalucía (APIA), la Junta aprova de manera regular a tot un seguit d'alumnes que pedagògicament haurien d'estar suspesos, amb l'objectiu de maquillar l'alt índex de fracàs escolar que es registra a Andalusia, el doble de la mitjana de la Unió Europea (UE).

Durant l'any passat, la conselleria va rebre 290 reclamacions d'alumnes suspesos en finalitzar l'ESO, i en va acabar estimant un 19%.

http://www.naciodigital.cat/noticia/52479/aprovar/eso/amb/cinc/suspensos/possible/andalusia

El proyecto de ley de consultas de Catalunya se quiere tramitar con rapidez con el rechazo de PP y

La ponencia conjunta acuerda celebrar para la semana que viene una reunión para empezar a tramitar esta la como proyecto de ley

El proyecto de ley de consultas de Catalunya se quiere tramitar con rapidez con el rechazo de PP y

“És la primera vegada que es remou un fiscal en cap per fer ús de la llibertat d'expressió ”

La presidenta de la Unió Progressista de Fiscals espera queel fiscal superior de Catalunya no sigui cessat

Demana a Torres-Dulce “transparència” i que expliqui “al màxim els motius” de per què ha decidit obrir un expedient per remoure Rodríguez Sol

05/03/13 08:54 - barcelona - Redacció  

La presidenta de la Unió Progressista de Fiscals, Maria Moretó, ha assegurat aquest dimarts que és “la primera vegada que es remou un fiscal en cap per fer ús de la seva llibertat d'expressió”. En declaracions a Catalunya Ràdio, Moretó espera que finalment el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, no sigui cessat del càrrec i ha demanat al fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, “màxima transparència” i que expliqui, “al màxim els motius” pels quals ha decidit obrir un expedient i si, finalment decideix “remoure'l”, quines són les raons que l'han portat a fer-ho.

Moretó considera que el fiscal superior de Catalunya ha fet ús del seu dret a la llibertat d'expressió i, per tant, considera que no s'entendria que Rodríguez Sol fos cessat del càrrec per aquesta raó.