ARA ES L'HORA - 24A Palau Sant Jordi (primera part)

Les claus del discurs institucional del president Mas amb motiu de la Diada de Sant Jordi

El president Artur Mas​ convida els catalans a gaudir de la Diada de Sant Jordi i cita Josep Maria de Segarra i Joan Maragall per parlar dels dracs als quals ens hem d'enfrontar en l'actualitat.

Una festa per viure-la

"Avui és un dels dies més bonics per viure al nostre país". Així ha començat la declaració institucional del president Mas amb motiu de la Diada de Sant Jordi. En un discurs a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, Mas ha volgut convidar als catalans a participar d'"una festa única a tot el món". Una festa que es viu de manera compartida: "es gaudeix de pler quan la compartim. Que la festa major de Catalunya es fonamenti en compartir diu molt de com som com a poble".

Mas ha convidat a tots als catalans, en la mesura de les seves possibilitats, a viure la festa regalant llibres i roses.

Ens en sortirem si anem tots a una

Durant la declaració, el president també ha fet una crida a la unitat davant dels reptes polítics que viu el país: "podem ser tots un Sant Jordi o una Santa Jordina". Ha afegit que "la magnitud dels reptes que tenim fa que només ens en sortim si anem tots a una", ha dit. 

Els dracs als quals ens hem d'enfrontar

El president Mas ha citat Josep Maria de Segarra per parlar dels dracs als quals ens hem d'enfrontar en l'actualitat:

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha cridat els catalans a fer front als "dracs" de la manca de respecte per la dignitat de Catalunya i la seva voluntat de governar-se, fent referència a l'actitud de l'Estat en el procés. "Podem ser tots un Sant Jordi o una Santa Jordina. La magnitud dels reptes que tenim fa que només ens en sortim si anem tots a una", ha dit.

Mas ha continuat citant el poeta Joan Maragall:

Quan un poble pren per patró un heroi, és que vol viure la seva heroïcitat. 

Mas ha explicat que "l'heroisme que se'ns demana avui és de coses que tenim a l'abast" i ha finalitzat la seva declaració citant novament el poeta Maragall:

Si nosaltres volem que el rastre duri sempre, ens cal renovar a cada moment la lluita i la victòria. Que hi hagi puresa constant en les nostres vestidures, resplendor en les nostres armes, alè d'amor en el nostre pit i sempre una mitja rialla de fe serena en la nostra lluita més encesa.

Feliç Diada de Sant Jordi....2015

Artesa de Segre Rebost del Montsec: Els PITALEGÒRICS al pavelló

Artesa de Segre Rebost del Montsec: Els PITALEGÒRICS al pavelló: Aquesta tarda, al pavelló,  Els PITA LEGÒ RICS   ens expliquen les claus del seu projecte.

President Mas: “Els nostres candidats no s’amaguen, tenen les idees clares i saben què cal fer per tirar endavant el país”

18.04.15

Artur Mas, president de CiU i de la Generalitat de Catalunya, ha defensat la transparència de les llistes de la federació: “De tant en tant ens podem trobar, com tothom, amb alguna conducta individual que no fa honor a aquesta màxima, però som gent correcta i gent com cal”. Un fet que ho evidencia, ha dit, és que CiU no enganya ni disfressa les seves sigles:“Nosaltres no ens amaguem. D’altres  amaguen les seves sigles cada dia. El primer sentit de l’autenticitat és presentar-nos tal com som”.

El president ha destacat que els candidats de la federació “tenen les idees clares, saben què cal fer per tirar endavant el país i  estaran al nostre costat per assolir les més altes quotes d'autogovern, dignitat i justícia ”. Mas ha tancat així l’acte municipalista on els consells nacionals de CDC i UDC, reunits conjuntament davant el Teatre Nacional de Catalunya, han ratificat, per aclamació, les llistes de CiU per a les properes eleccions municipals del 24 de maig.

En la seva defensa de la transparència, Mas ha posat l’accent en la importància d’acordar una llei electoral que serveixi de targeta de presentació de la regeneració democràtica que necessita el país: “Apel·lo a tots aquells que encara no hi són: que facin el pas valent, generós de sumar-se a la majoria que ja s’insinua”.

El president ha citat tres objectius prioritaris de cara al 24M i per als pròxims anys: “Assegurar que la recuperació econòmica que s’està produint agafi impuls, objectiu lligat a que hi hagi més feina,  seguir potenciant les polítiques socials per estar al costat de la gent i  aconseguir que hi hagi quantes més corporacions locals al costat del projecte sobiranista millor”.

CiU, la força amb més candidatures

Lluís M. Corominas, secretari general adjunt de Convergència i Unió, ha explicat que la federació torna a ser la primera força del país pel que fa a nombre de llistes, amb gairebé 900 candidatures:“El 99,6% dels municipis podran votar CiU. En un moment de crisi, de corrupció, i de complexitat pel que fa al procés sobiranista, hi ha 10.000 ciutadans que han volgut estar a les llistes, que volen participar sota les sigles de CiU. Som 10.000 al costat del president”.

Ha afegit que gairebé 7.000 candidats són independents, i que el 60% dels caps de llista són nous. Aquesta renovació es combinarà, ha dit, amb l’experiència dels veterans, que aporten “solidesa”a les llistes. També ha subratllat la sintonia del món local amb el Govern de la Generalitat, un consens que ha permès i permetrà “anar a la una” pel país.

Ramon Espadaler, secretari general de la federació, ha afirmat que CiU és l’aposta segura en temps d’inseguretat i d’incerteses: “Som garantia de governabilitat davant de la fragmentació, de centralitat davant de radicalismes, de rigor davant populismes, d’estabilitat, de cohesió social i d’equilibri territorial. En definitiva, som garantia de progrés social i de progrés nacional, de suma, d’integració i de bon govern".

Compromisos de CiU

L’acte, que ha donat el tret de sortida a la precampanya amb el lema “Som 10.000 fent camí per tu”,  ha comptat amb la presència de 500 caps de llista de CiU. Els encarregats de presentar els compromisos del món municipal amb la ciutadania de cara a la pròxima legislatura, han estat 5 alcaldes, conjuntament amb Xavier Trias, alcalde de Barcelona i candidat a la reelecció.

Trias ha defensat que la prioritat de CiU és donar resposta a les necessitats de la gent: “Només sortirem de la crisi creant activitat econòmica, creant llocs de treball, perquè sense activat econòmica no hi ha benestar. El proper mandat calen governs forts i CiU és la garantia del progrés econòmic i el progrés social”. 

Pel que fa al procés sobiranista, ha apuntat: “Des de Barcelona proclamem els nostres anhels de llibertat com a poble, reivindiquem el dret a decidir el nostre futur perquè tots junts com a poble sumem”.

Quim Calatayud, alcalde de les Borges del Camp, ha defensat una gestió rigorosa i transparent dels recursos públics, “la gent de CiU és imprescindible per assumir aquest repte”, ha dit.

Lluís Solé, alcalde de Deltebre, ha apuntat que cal “ser, fer i ajudar a fer,  premisses imprescindibles per estar al costat de les qüestions que s’han de defensar davant de la ciutadania”.

M. Rosa Móra, alcaldessa d’Anglesola, ha defensat que CiU prioritza “les accions destinades a atendre les persones més febles, com el col·lectiu de la gent gran i les famílies”.

Per Laia Flotats, alcaldessa de Sant Just Desvern, la federació garanteix una visió del país “a llarg termini, més enllà d’una legislatura de 4 anys, amb propostes que recullen les il·lusions dels veïns i veïnes”.

Mariona Solés, alcaldessa de l’Escala, ha evidenciat que la construcció nacional del país és cosa de tots: “El país el fa la seva gent i CiU és la garantia que se segueixi complint la voluntat dels catalans i les catalanes”.

L’acte s’ha tancat amb una fotografia de grup dels alcaldables.

http://convergents.cat/premsa/president-mas-els-nostres-candidats-no-samaguen-tenen-les-idees-clares-i-saben-que-cal-fer

Josep Rull: “Estem plenament compromesos a eixamplar la majoria de gent que creu que la millor opció és disposar d’un estat propi”

12.04.15

El coordinador general de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Josep Rull, ha assistit avui, diumenge 11 d’abril, a la III Assemblea Ordinària de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) celebrada a Lleida on ha recordat que “estem plenament compromesos a eixamplar la majoria de gent per a qui la millor opció per a Catalunya és disposar d’un estat propi per servir millor als ciutadans”. En aquest sentit, ha incidit en què sobirania i progrés i estat del benestar són dues cares de la mateixa moneda: “Catalunya només és viable com a país capaç de generar progrés i oportunitats per a la seva gent esdevenint un estat independent”.

Josep Rull ha alertat que “ara venen els arguments de la por, però nosaltres donarem arguments constructius, positius i contundents, difícilment atacables, per això estem convençuts que ens en sortirem”.

En relació a les declaracions d’ahir de Miquel Iceta, ha declarat que “el que ha de fer és preocupar-se del que diu el candidat a l’alcaldia de Madrid en relació al procés democràtic de Catalunya”. Rull, ha continuat, recomana a Iceta “que s’ocupi del que passa al seu partit i que el PSC torni d’allà d’on no hauria d’haver sortit mai: del catalanisme ampli que creu en la democràcia”.

Per últim, Rull ha lamentat de nou les declaracions del ministre Fernández Díaz en què relacionava independentisme i jihadisme que ha titllat “d’autèntica irresponsabilitat”. En aquest sentit, ha assegurat que “el ministre fa temps que hauria d’haver cessat de les seves responsabilitats perquè  hi ha determinades línies roges que no es poden acceptar”.  Josep Rull ha defensat que “el nostre compromís en la lluita contra el terrorisme de qualsevol naturalesa és clar i rotund, el nostre compromís amb la democràcia és insubornable”.

http://convergents.cat/premsa/josep-rull-estem-plenament-compromesos-eixamplar-la-majoria-de-gent-que-creu-que-la-millor

Artesa de Segre Rebost del Montsec: Fira de la pagesia d’Artesa de Segre

Artesa de Segre Rebost del Montsec: Fira de la pagesia d’Artesa de Segre: Fira de la pagesia d’Artesa de Segre La fira de la pagesia  engalana els carrers al més pur estil rural i llueix les eines i els ani...

El Govern enviarà a la comunitat internacional l'informe del CATN que constata el 27S com l'única via per consultar la ciutadania davant del "refús total" de l'Estat al procés

El Consell Assessor per a la Transició Nacional ha lliurat aquesta setmana al Govern l’informe, que porta per títol El procés per fer la consulta sobre el futur polític de Catalunya: un balanç

 

·         Es tracta d’un recull exhaustiu sobre el procés seguit per les institucions polítiques catalanes per donar resposta a la voluntat dels ciutadans de Catalunya de ser consultats sobre el futur polític del país, que es va expressar de forma majoritària i democràtica a les eleccions del 25 de novembre de 2012

 

·         L’informe del CATN subratlla els esforços del Govern per defensar i cercar les vies adequades per exercir el dret a decidir de manera pacífica, democràtica i legal, amb un respecte escrupolós pels drets individuals i de les minories i amb una clara voluntat de buscar el diàleg i l’acord polític amb l’Estat

 

·         El treball documenta el refús total de les institucions espanyoles a totes les propostes que ha fet Catalunya per exercir el dret a decidir, una negativa que dóna sentit a les eleccions del 27S com a únic instrument legal i democràtic disponible per consultar els ciutadans de Catalunya

 

 

El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ha lliurat aquesta setmana al Govern l’informe que recull el procés seguit per les institucions polítiques catalanes per donar resposta a la voluntat dels ciutadans de Catalunya de ser consultats sobre el futur polític del país. Una voluntat expressada de manera democràtica i majoritària a les eleccions del 25 de novembre de 2012 i que ha topat amb la negativa reiterada del Govern de l’Estat espanyol. El Govern trametrà el document a representants de governs estrangers i les seves ambaixades, prioritzant els països de la Unió Europea, perquè coneguin, segons l’Executiu, la democràcia de baixa qualitat que exerceix el Govern espanyol, que pretén silenciar i impedir el vot dels catalans, i que ha portat el president de la Generalitat, Artur Mas, a anunciar la convocatòria d’eleccions per al proper 27 de setembre, com l’únic camí possible per donar la veu als ciutadans de Catalunya.

 

L’informe, que porta per títol El procés per fer la consulta sobre el futur polític de Catalunya: un balanç, se centra en el període comprès entre les eleccions al Parlament de Catalunya de 25 de novembre de 2012, de les quals en va sorgir una majoria parlamentària compromesa amb l’exercici del dret a decidir, i acaba amb la celebració del procés participatiu del 9 de novembre i els processos penals oberts contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta del Govern i la consellera d’Ensenyament.

 

Es tracta d’un recull exhaustiu dels passos que les institucions polítiques, de la mà de la societat civil, han seguit durant tot aquest període per tirar endavant el compromís amb l’exercici del dret a decidir. Un procés que, tal com posa de manifest l’informe,“s’ha realitzat de manera pacífica, democràtica, garantint escrupolosament els drets fonamentals de les persones i fins i tot ampliant els drets de participació d’alguns col·lectius, buscant en tot moment el diàleg i l’acord polític amb l’Estat espanyol i amb la voluntat manifesta de seguir totes les vies legals existents en l’ordenament jurídic vigent”. El treball documenta el refús total que les institucions espanyoles han donat com a resposta a totes les propostes que ha fet Catalunya. En aquest sentit, fa palès que “l’Estat ha negat de manera explícita la possibilitat de negociació; no ha donat cap oportunitat de parlar-ne; s’ha tancat a considerar cap de les vies que jurídicament haurien permès fer una consulta acordada”, al·legant “una infundada inconstitucionalitat de totes les vies legals proposades des de Catalunya, menystenint les exigències derivades del principi democràtic i, finalment, interposant querelles criminals contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta del Govern i la consellera d’Ensenyament”.

 

 

Antecedents

 

El document posa de manifest el paper de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 contrària a l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 com el punt d’inflexió que certifica l’esgotament del model autonòmic de la Constitució del 1978. El canvi de direcció es fa evident amb la primera gran mobilització de 2010, que ve seguida els anys posteriors de les grans manifestacions de la Diada Nacional de Catalunya.

 

La gran mobilització de 2012, sota el lema “Catalunya, nou Estat d’Europa”, les negatives sistemàtiques de l’Estat als intents de diàleg del Govern de la Generalitat i el rebuig del president espanyol a la proposta de pacte fiscal precipiten la convocatòria d’eleccions anticipades el 25 de novembre de 2012, que, amb la participació més alta des de la recuperació de la Generalitat, configuren una majoria parlamentària favorable al dret a decidir. De fet, recorda l’informe, el primer ple ordinari de la nova legislatura aprova la Declaració de Sobirania que acorda iniciar el procés per fer efectiu l’exercici del dret a decidir sota els principis de sobirania, legitimitat democràtica, transparència, diàleg, cohesió social, europeisme i legalitat. La resolució insta el Govern a convocar una consulta sobre el futur polític del país prioritàriament dins la propera legislatura.

 

 

El procés seguit per Catalunya

 

L’informe del CATN relata detalladament tots els passos que han fet el Govern i el Parlament de Catalunya han fet per garantir el seu compromís amb l’exercici del dret a decidir.

 

1.    Oferta de diàleg i fixació de la data i la pregunta de la consulta. El 13 de març de 2013 el Parlament aprova una resolució que insta el Govern de la Generalitat a “iniciar un diàleg amb el Govern de l’Estat per fer possible la celebració d’una consulta sobre el futur de Catalunya”. El 26 de juliol de 2013 el president Mas tramet una carta al president espanyol en la qual planteja “la necessitat d’afrontar el diàleg i la negociació, que permetin de forma pactada la celebració d’una consulta al poble català, en el termini més breu possible”. La resposta del president Rajoy no es produeix fins al cap de 50 dies, tres dies després de la “gran mostra de suport popular” de la Via Catalana de la Diada Nacional de Catalunya de 2013, adduint a la lleialtat institucional i al respecte al marc jurídic. El menysteniment de les diferents mobilitzacions massives de ciutadans i la negativa als intents del Govern de la Generalitat d’iniciar el diàleg amb l’Estat porten els partits favorables al dret a decidir (el 64% del Parlament) a acordar, el 12 de desembre de 2013, la data i la pregunta de la consulta. “S’havia intentat per tots els mitjans negociar amb l’Estat la celebració de la consulta i la negociació mai s’havia pogut ni tan sols iniciar”, recorda l’informe del CATN. El president del Govern espanyol manifesta públicament que dóna per tancat el diàleg per la fixació “unilateral” de la data i la pregunta, malgrat que el mateix president de la Generalitat reitera la voluntat de diàleg i es mostra fins i tot disposat a negociar i modificar les dues qüestions .

 

2.    Sol·licitud a l’Estat de delegar en la Generalitat la competència per convocar la celebració d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. El 16 de gener de 2014 el Parlament de Catalunya aprova una Proposició de llei orgànica que sol·licita a l’Estat la delegació de la competència per organitzar un referèndum consultiu (article 150.2 de la Constitució espanyola). El Congrés dels Diputats rebutja la petició, en considerar que Catalunya no té dret a decidir sobre una qüestió que afecta la sobirania espanyola i sobre la qual han de decidir el conjunt dels espanyols. El CATN, però, recorda en el seu informe que la sentència del TC de 25 de març de 2014 conclou que , tot i que Catalunya no sigui un subjecte polític sobirà per decidir unilateralment sobre el seu futur polític, els ciutadans de Catalunya poden ser consultats sobre aquesta qüestió en el marc constitucional espanyol.

 

3.    Noves ofertes de negociació i suport social a l’exercici del dret a decidir. El coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD), Joan Rigol, demana per carta al president espanyol que propiciï el diàleg amb el Govern de la Generalitat. El 30 de juliol de 2014, més d’un any després de la darrera trobada feta pública, els presidents Mas i Rajoy es reuneixen al Palau de la Moncloa en una trobada que constata novament el desacord sobre la celebració de la consulta del 9N. La Diada de l’11 de setembre de 2014 esdevé novament un clam a favor del dret a decidir: 1,8 milions de persones, l’equivalent al 24% de la població de Catalunya, participen en la formació de la V convocada per les entitats sobiranistes. De fet, segons el CATN, “el suport social a l’exercici del dret a decidir ha sigut una de les característiques constants” del procés, amb les grans mobilitzacions ciutadanes encadenades des de l’any 2010, “les més de 3.000 entitats socials que el mes de juliol de 2014 s’havien adherit al PNDD i els 920 municipis de Catalunya, sobre un total de 974, que en els plens dels seus ajuntaments han aprovat mocions a favor de la celebració de la consulta”.

 

4.    Aprovació de la Llei de consultes populars no referendàries i decret de convocatòria del 9N. El 19 de setembre de 2014 el Parlament aprova la Llei de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana amb 106 vots a favor i el 27 de setembre el president de la Generalitat signa el decret de convocatòria de la consulta del 9N. La impugnació de la llei i del decret de convocatòria per part del Govern espanyol i la posterior suspensió cautelar que imposa el TC porten a anunciar el canvi de la consulta i la celebració, en el seu lloc, del procés participatiu del 9N.

 

5.    El procés participatiu del 9 de novembre de 2014. Més de 2,34 milions de persones participen en el procés participatiu del 9N, el 80 per cent de les quals (1’9 milions) es mostren a favor que Catalunya esdevingui un estat independent. La jornada es desenvolupa “de manera pacífica, cívica, democràtica i amb total normalitat”, malgrat l’onada massiva de ciberatacs contra els sistemes d’informació de la Generalitat, que afecten àmbits tan sensibles com la salut o la seguretat, o l’onada de denúncies presentades als tribunals demanant la paralització del procés. La delegació d’observadors internacionals certifica que el procés s’ha celebrat de forma tranquil·la i oberta, sense cap tipus de coaccions. “La resposta de l’Estat al procés de participació va ser la presentació d’una querella criminal contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta del Govern i la consellera d’Ensenyament”. Malgrat això, dos dies després, l’11 de novembre, el president de la Generalitat reitera per carta al president espanyol la voluntat del diàleg per acordar els termes de la consulta definitiva i vinculant, amb una nova resposta negativa.“Davant del bloqueig de la situació, el president Mas anuncia la convocatòria d’eleccions anticipades al Parlament de Catalunya per al proper 27 de setembre, d’acord amb la resta de formacions favorables al dret a decidir”, constata l’informe del Consell.

 

L’informe del CATN subratlla “els esforços polítics per defensar i cercar les vies adequades per poder exercir el dret a decidir” de manera legal, democràtica i acordada, com han pogut fer el Canadà o Escòcia, així com “tots els intents per propiciar el diàleg polític amb el Govern espanyol” que “s’han estavellat sistemàticament contra el mur de la negativa”.

 

Davant d’això, i tal com posa de manifest l’informe del Consell Assessor per la Transició Nacional, el Govern reitera que el rebuig expressat de manera reiterada i sistemàtica per part de les institucions espanyoles i tots els passos fets durant aquest període per institucions, partits polítics i societat civil donen sentit a les eleccions del 27-S com a únic instrument legal i democràtic disponible per poder fer la consulta que el Govern espanyol ha negat a la societat catalana.

Arxius adjunts

 Informe núm. 19. Balanç procés

PDF - 0,647 MB

 Informe núm. 19. Balanç procés (Resum)

PDF - 0,425 MB

Departament/s 

Comunicació del Govern

Expulsen la selecció catalana de futbol sala del Mundial per por a la reacció d'Espanya

L'equip de la selecció catalana de futbol sala. Foto: FCFS

Segons ha avançat el diari 'L'Esportiu', la Federació de Futbol Sala de Bielorússia ha expulsat la selecció catalana del Campionat del Món, que se celebrarà el mes vinent, per por a les represàlies de l'estat espanyol. L'equip s'havia guanyat la classificació en l'últim Campionat d'Europa. El president de la Federació Catalana, Jordi Eduardo, creu que el govern espanyol ha influït en aquesta decisió, ja que és la primera vegada que passa, però ha anunciat que no prendran represàlies.

Catalunya va ser reconeguda l'any 2004 i des de llavors ha participat en diverses competicions internacionals. De fet, ha disputat un dels pocs partits oficials que s'han jugat entre Catalunya i Espanya. En aquest partit, que es va jugar a Iacútia (Rússia), els catalans van guanyar per 5 a 3 i es va generar polèmica per les queixes de l'ambaixador espanyol a Moscou. 

La selecció de Taiwan també ha estat expulsada per por a la reacció del govern xinès. D'aquesta manera, Catalunya ha estat substituïda per Noruega i Taiwan per Kirguizistan.  

http://www.naciodigital.cat/noticia/85043/expulsen/seleccio/catalana/futbol/sala/mundial/bielorussia