RUTA VIRTUAL A MONTSERRAT 360º!

Barcelona Helicopters ha creat amb Noupunt la primera ruta virtual en helicòpter por Montserrat en 360º.
Sigues el primer en veure-ho!

Barcelona Helicopters ha creado con Noupunt la primera ruta virtual en helicóptero por Montserrat en 360º.
Sé el primero en verlo!

                                          http://www.barcelonahelicopters.com/montserrat360/

Alemanya i França demanen perdó per la deportació de Companys

Els cònsols d'aquests dos països participen en un acte de desgreuge en el seixanta-vuitè aniversari de l'afusellament del president

L'estiu del 1940 Lluís Companys fou detingut a França, on s'havia exiliat, i poc després les autoritats franceses i la Gestapo el lliuraren a les autoritats franquistes, que el van executar. La Comissió de la Dignitat i el Departament de Vice-presidència de la Generalitat fan avui un acte de desgreuge a Companys, amb la participació de la cònsol d'Alemanya, Christine Gläser, i del cònsol de França, Pascal Brice, que demanaran perdó per aquell fet.

'La deportació va vulnerar tots els drets dels refugiats i fou contrària als tractats internacionals sobre deportació, que exclouen l'extradició per motius polítics', ha explicat Josep Cruanyes a VilaWeb, historiador i membre de La Comissió de la Dignitat. 

El 15 d'octubre farà seixanta-vuit anys de l'afusellament de Companys, i es portaran a terme les ofrenes de flors a la seva tomba i els actes d'homenatge, ja tradicionals. Però l'acte d'avui al vespre al Palau de la Generalitat té una importància especial, segons Cruanyes, perquè, Alemanya i França demanaran perdó per haver deportat Companys i haver-ne facilitat, doncs, l'execució. Els cònsols condemnaran l'acció que van portar a terme els governs dels països que representen. 'És un acte d'agermanament i de condemna comuna. Tot i que els governs actuals no en són responsables, el fet no es podia passar per alt', ha dit Cruanyes. 

Anys abans, el 1990, el canceller alemany Helmut Kohl i el president francès François Mitterrand ja s'havien disculpat per la deportació de Companys. 

En l'acte, també hi intervé un representant de la Vice-presidència i un de la Comissió de la Dignitat, i Jordi Dauder fa la lectura de 'Oda al president Companys', escrita per Joan Brossa el 1976. 

La Generalitat començarà el procés per a declarar la nul•litat del judici 

La Generalitat de Catalunya començarà un procés per demanar al govern espanyol la reparació i la dignificació del president català Lluís Companys, afusellat per les autoritats franquistes, com a pas previ per a sol•licitar la nul•litat del judici que el va condemnar, segons que va dir ahir el conseller Joan Saura, conseller d'Interior, Relacions Internacionals i Participació. En una entrevista a Catalunya Informació també va explicar que la llei de memòria històrica preveia que, a petició de familiars o de l'administració corresponent, el Ministeri de Justícia espanyol podia fer una declaració de reparació i reconeixement. Finalment, va fer saber que s'havia posat en contacte amb una néta del president Companys, que viu a Mèxic, per donar-li suport jurídic per a presentar la demanda. 

Segons Saura, la declaració es farà, encara que el govern espanyol no hagi desenvolupat el reglament de la llei de la memòria històrica.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3008459/20080929/alemanya-franca-demanen-perdo-deportacio-companys.html

Los García, Catalunya y el futuro de todos

El Govern reforça la coordinació entre tots els agents de la distribució solidària d'aliments

• En els propers dies es reunirà la Taula per a la Distribució Solidària d’Aliments per tancar les accions de la campanya de l’estiu
• El conseller Homs assegura que la constitució demà del Pacte Nacional pel Dret a Decidir reunirà aquells per als quals “la democràcia és la solució, no el problema” i espera que es pugui arribar a un acord com el subscrit a Lleida per partits i entitats de signe molt divers a favor de la consulta
• El Govern reforça les àrees d’autogovern, processos electorals i consultes populars amb la reestructuració del Departament de Governació i Relacions Institucionals
• El conseller Homs expressa la “preocupació” del Govern per la voluntat recentralitzadora de l’estat amb la reforma de les administracions públiques

El Govern “reforçarà la coordinació de la distribució solidària d’aliments per avançar en la lluita contra la pobresa i a favor de la inclusió social”. Així ho ha explicat la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu d’avui, que ha estat centrat principalment en les mesures del Govern per fer front a la pobresa.

 

L’Executiu ha anunciat que ens els propers dies es reunirà la Taula per a la Distribució Solidària d’Aliments per avançar en aquesta estratègia i abordar millores en la distribució d’aliments. Durant la trobada també es donarà compte i s’ultimaran les accions per dur a terme aquesta propera campanya d’estiu.

 

La Taula de Distribució Solidària d’Aliments es va crear el juliol del 2012 i està impulsada pels departaments de Benestar Social i Família, Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i Empresa i Ocupació, a través de l’Agència Catalana del Consum.

 

Hi formen part les entitats productores d’aliments (Unió de Pagesos i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya), les organitzacions empresarials distribuïdores d’aliments (PIMEC i el Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya) i les entitats del tercer sector distribuïdores d’aliments (les fundacions dels bancs d’aliments de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, Creu Roja i Càritas Catalunya). També en són membres: la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Agència de Seguretat Alimentària i l’Agència Catalana de Residus.

 

L’objectiu d’aquesta propera reunió és donar un nou impuls i reforçar la coordinació entre els serveis socials i les entitats, la logística de la distribució i la sensibilització ciutadana, així com ultimar les accions específiques que s’han de dur a terme aquesta campanya d’estiu. 

 

La lluita contra la pobresa, una prioritat del Govern 

 

El Govern impulsa actuacions en la lluita contra la pobresa seguint les mesures i els objectius marcats en l’Acord per a la transició nacional i per garantir l’estabilitat parlamentària, el document de bases de l’Acord estratègic 2013-2016 per a l’impuls de la competitivitat, l’ocupació i la cohesió social; i el Pla de Govern 2013-2016. En la línia de garantir i enfortir la cohesió social i els serveis públics, l’Executiu constata la necessitat de prioritzar els recursos i els esforços en aquest àmbit davant l’actual context socioeconòmic que es caracteritza per un augment de la taxa de risc de pobresa (19,1% el 2011), especialment entre els menors de 16 anys (26,4%) i les dones (20,3%).

 

Davant d’aquesta realitat, la Generalitat de Catalunya ha establert tres línies d’acció principals en la lluita contra la pobresa: cooperació i col·laboració amb els ajuntaments, consells comarcals i altres entitats supramunicipals; suport a entitats per a impulsar programes de lluita contra la pobresa, especialment en matèria d’infància i adolescència, i ajudes directes a les persones.

 

Constitució del Pacte pel Dret a Decidir: un acte a favor de la democràcia

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha afirmat que el tema “clau” de la constitució, demà al Parlament, del Pacte Nacional per al Dret a Decidir, és “saber si la democràcia es considera una solució o si es considera un problema“.

 

“El que demà es planteja és un principi escrupolosament democràtic: donar al poble de Catalunya l’opció de poder decidir el seu futur”, ha assegurat Homs, qui ha afegit que “ara la batalla la tenim concentrada en la possibilitat de poder votar”.

 

En aquest sentit, el conseller ha posat com a exemple el pacte pel dret a decidir subscrit el divendres passat per partits i entitats de Lleida, com ara CDC, UDC, PSC, ERC. ICV, la CUP i entitats culturals, del tercer sector, agents socials, UGT, CCOO, patronals i les cambres de comerç. “Si a Lleida es va produir això, és raonable que es pugui produir a tot Catalunya”, ha considerat Homs.

 

Finestreta única per als afectats pels aiguats a la Val d’Aran i el Pallars

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha explicat durant la roda de premsa que el Govern posarà a disposició dels afectats per les inundacions de la setmana passada a la Val d’Aran i al Pallars una finestreta única on adreçar les seves sol·licituds.

 

En el cas de la Val d’Aran, aquesta finestreta la gestionarà el Conselh Generau i pel que fa al Pallars ho farà el Consell Comarcal, sota la coordinació de la Delegació del Govern a l’Alt Pirineu i Aran.

 

El Govern, “preocupat” per la voluntat recentralitzadora de l’estat

En relació amb la reforma de les administracions públiques aprovada pel Consell de Ministres divendres passat, el portaveu Homs ha expressat la “preocupació” de  l’Executiu per l’actitud “recentralitzadora” del Govern espanyol, que “no acaba de fer els deures respecte de les estructures administratives de l’estat però alhora els exigeix als altres”.

 

Segons ha posat de relleu Homs, si es comparen els organismes que apareixen en els pressupostos estatals de 2012 a 2013 es pot comprovar que  “només n’han eliminat un” i, en canvi, “exigeixen que eliminem organismes com el Servei de Meteorologia, creat l’any 1921 i que a més està recollit a l’Estatut”.

 

El conseller ha assegurat que des de Catalunya ja s’ha fet “molta feina de racionalització” i ha denunciat que l’executiu espanyol “aprofita la crisi” per fer passar per simplificació allò que és una recentralització de les competències de l’estat “vulnerant les sentències del Tribunal Constitucional”.

 

Homs ha recordat l’informe presentat pel Govern l’octubre de l’any passat, en què s’identificaven les duplicitats normatives i administratives de l’estat en aquells àmbits on no té competències a Catalunya. Aquest estudi, que encara no ha rebut cap resposta per part de l’executiu espanyol, evidenciava per exemple, que l’administració general de l’estat té a Catalunya 5.000 treballadors per a qüestions relacionades amb el turisme, àmbit en el qual no té competències, o 620 empleats en l’Agència Espanyola de Meteorologia.

 

El Govern reforça les àrees d’autogovern, processos electorals i consultes populars amb la reestructuració del Departament de Governació i Relacions Institucionals

El Govern ha aprovat avui el Projecte de decret de reestructuració del Departament de Governació i Relacions Institucionals amb l’objectiu  d’ordenar i racionalitzar les unitats departamentals de manera que es disposi de l’estructura adequada “per assolir amb la màxima eficiència els objectius del Pla de Govern”, entre els quals hi ha els relatius a l’autogovern, els processos electorals i les consultes populars.  El decret de reestructuració suposa un estalvi de 111.549,76 euros anuals.

 

Entre d’altres canvis, l’Àrea de Processos Electorals passa a denominar-se Àrea de Processos Electorals i Consultes Populars, i inclou entre les seves funcions la de gestionar les consultes populars que puguin o hagin de dur-se a terme en l’àmbit de la Generalitat.  Es tracta d’una unitat que adapta les seves funcions a la nova realitat política que viu el país.

 

D’altra banda, l’Oficina Tècnica de Suport en Matèria de Traspassos i Cooperació passa a anomenar-se Oficina per al Desenvolupament de l’Autogovern, amb les mateixes funcions, tot i que emfatitzant les relatives als valors democràtics i a l’evolució de l’estatus polític de Catalunya. S’ha entès necessari comptar amb un òrgan específic i especialitzat que doni suport i canalitzi les aportacions del Departament al tercer eix del Pla de Govern 2013-2016, relatiu al procés de transició nacional i l’exercici del dret a decidir.

 

La Generalitat adjudica el lot de 13 edificis per 172 milions d’euros a l’empresa AXA Real Estate

El Govern ha adjudicat el lot de 13 edificis que va posar a la venda el passat 26 de març a l’empresa AXA Real Estate per un import total de 172.000.000 euros, 9.382.600 euros més que el preu mínim fixat per l’Administració catalana. D’acord amb els contractes d’arrendament, la Generalitat de Catalunya continuarà ocupant aquests espais, en qualitat d’arrendatària, per un període màxim de vint anys i per una renda anual de 16.261.740 euros, tal com estava previst inicialment.

 

Aquesta operació d’alienació directa i posterior arrendament s’emmarca dins el programa de privatitzacions que el Govern va dissenyar per aconseguir reduir dèficit públic i també endeutament. De fet, els ingressos obtinguts amb aquesta operació permetran cancel·lar els censos emfitèutics que graven els immobles per un valor de 45 milions d’euros. La voluntat de la Generalitat sempre ha estat fer transaccions en valors de mercat, respectant els recursos públics.

 

D’altra banda, el Govern ha iniciat un procés de venda directa de Casa Burés i l’edifici del Memorial Democràtic a Barcelona (Via Laietana 69), després d’haver declarat deserta la subhasta pública en primera i segona subhasta. Per tant, actualment s’està negociant amb diversos inversors interessats la venda d’aquests immobles a un preu mínim un 20% inferior al preu de la 1a subhasta.

 

El Govern autoritza la fusió de TVC i Catalunya Ràdio en una única societat anònima

El Govern també ha donat avui llum verd a la fusió de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio en una única societat anònima, que incorporarà el patrimoni de totes dues empreses i en subrogarà tots els drets i obligacions.  L’operació comportarà l’absorció de la societat Catalunya Ràdio Servei de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya, SA, per part de Televisió de Catalunya, SA, i la modificació estatutària corresponent. La nova societat resultant es denominarà Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA.

 

La mesura respon a la política de racionalització i simplificació de les estructures del sector públic endegada pel Govern i té per objectiu garantir la viabilitat i la sostenibilitat del servei públic de comunicació que ofereix la CCMA. L’aprovació preceptiva del Consell Executiu arriba després que el Consell de Govern de la CCMA hagi aprovat, en data 29 de maig de 2013, iniciar el procés d’integració d’ambdues societats.

http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/govern/consell-executiu/acords-govern/acordgovern-3701.html?mode=static

'Most Catalans just want to get out of Spain'

Matthew Tree, a prizewinning author of books in both Catalan and English who has lived in Catalonia since the 1970s, speaks to The Local about why the region is unique, what's driving the independence debate there and how he sees the future for its relationship with the rest of Spain.

How would you describe Catalonia to foreigners?

It's Scotland next to the Mediterranean.

By that I mean it's a country that before the 18th century was an independent entity – it had its own diplomatic corps, its own army, its own administration, its own taxation – and which by hook or by crook, in this case by armed violence, was made a part of an emerging nation state.

The Scots made a kind of skewed deal with the English who bribed a lot of the Scottish landowners to sign the Act of Union, but the Catalans were simply defeated in a war and that's why they now form part of the modern Spanish state.

What sets Catalonia apart from the other autonomous regions of Spain?

Historically, it has been in Spain against its will.

In the present it seems that it is still in Spain against its will, and it has been the butt of the most extraordinary amount of intra-state prejudice for the last 200 years. Catalans are treated as foreigners within the Spanish state.

They've been insulted and reviled; their language is not seen as an addition to Spain but as something treacherous, ugly and threatening to Spanish national identity.

Do you believe that the attitude of Spain towards Catalonia is inclusive or colonialist?

I would say it's almost worse than colonial.

When the Spanish were fighting the colonies they were fighting people who spoke their own language.

When they lost them they were losing countries that had been Hispanicized, and the problem for them with Catalonia is that it's supposed to be a part of Spain and yet it's less Spanish in many ways than many Latin American countries.

That makes it an object of rejection and, often, hatred.

It simply doesn't fit into the Spanish scheme of things so the only way to try to make it fit is to Hispanicize the Catalans.

This is, of course, exactly what the current administration is trying to do by limiting the use of Catalan in schools, by interfering in all sorts of ways with the Catalan administration.

Why are so many people in Spain opposed to a Catalan referendum on independence?

Because they know that independence would be the winning option.

What about the argument that the rest of Spain should have a say in what happens to a part of "their" country?

No, that hasn't been applied in any independence process in Europe, ever, so I don't see why it should be applied in this case.

How has the economic crisis affected the independence movement?

It's been a two-stage process.

When the third Catalan statute of autonomy was essentially rejected by the Spanish courts after being voted in by a majority here in 2010, there was a massive, one-million-strong demonstration in the streets of Barcelona.

That was before the crisis had hit home as hard as it has now. That was about the political issue; the economic factor had still not really come into play.

By 2012, all the information about the money owed — according to the Spanish government's own calculations — by Spain to Catalonia, the facts and figures of just how much Catalan tax was being paid out and how little was coming back, was becoming a lot clearer.

This had the result surprising a lot of people, even some Catalans, when the big demonstration came on September 11th 2012 because a lot of people there were Spanish-speaking Catalans.

Their joining the independence movement was a sign that the economic factors had come into play completely, because they were people who did not necessarily have any cultural interest in Catalan independence.

Will decreased enthusiasm for the European project affect Catalan independence aspirations?

I don't know.

Statistics say that Catalans would be wary of an independent Catalonia outside the EU but that survey was done a few months ago.

I think now it's got to the stage where we've seen the extraordinarily negative and insulting reaction of the Spanish government to the idea of a referendum and most Catalans now just don't care if they're in the EU or out of it: they just want to get out of Spain.

Is federalism still a viable third option?

Like many Catalans I was a federalist for a long time.

Until 2010 it was probably a majority option, but the central government would have to agree to a fully federal Catalonia and Basque Country and perhaps Galicia and we would have seen some signs by now if there had been any real wish, either on the right or left of Spanish politics, to see it.

What, if anything, could the Spanish government do to curb Catalan desire for self-rule?

For a start they could sit around the table with them on a one-to-one basis and talk about federalism and offer them what the Basques and Navarrese already have.

If they did that, and they did it sincerely, and they gave international guarantees that they'd keep their word – because they've broken so many promises in the past – that would certainly confuse, if not defuse, the independence movement.

Despite their differences, Spain and Catalonia share many historical, cultural and economic interests. How do you imagine their post-independence relationship would be?

I think the early stages it would be very difficult.

Spain would try to keep Catalonia out of every international organization of which Spain is a member, from the EU to FIFA.

They'd try to blockade Catalonia as if it didn't exist, just as they're doing now with Kosovo.

On a popular level there would be a boycott of Catalan goods, but they tend not to last because they're tiring and a growing majority of trade is now with countries other than Spain anyway.

There is another possibility, of course.

Once Catalonia is independent it might cease to be seen as a disruptive element within the Spanish state, or as a traitor to the national image that some Spanish people have, and would simply be seen as a foreign country. It might even create a positive effect within Spain.

Matthew has written a collection of essays titled Barcelona, Catalonia: A View from the Inside. His latest English-language novel, SNUG, has just been released. These are both available on Amazon.

http://www.thelocal.es/20130620/catalans-now-just-want-to-get-out-of-spain

El govern català i el valencià no pensen perdre competències

El govern balear troba que la reforma servirà 'per a posar en ordre els comptes públics'

La vice-presidenta del govern català, Joana Ortega, ha assegurat avui que la Generalitat no aplicaria pas la reforma centralitzadora de les administracions públiques presentada pel govern espanyol 'perquè Catalunya no se sent al·ludida'. En declaracions durant una visita a Vilobí del Penedès, Ortega ha declarat que Catalunya ja estava fent la seva reforma i que el govern 'no se sent en absolut cridat a aplicar aquesta reforma.' A més, ha assegurat que si algú ha de reduir duplicitats és l'estat espanyol. I ha afegit que l'estatut empara Catalunya per a fer la seva reforma.

Mas ja havia retret al govern de Mariano Rajoy que 'donés lliçons' a les comunitats autònomes sobre quins organismes s'havien d'eliminar per evitar duplicitats mentre a Madrid 'no han fet els deures'. Mas recordaa que existeixen ministeris com el d'Ensenyament, Cultura o Sanitat que tenen totes les competències transferides a les comunitats i per això insta el govern de Rajoy a tancar-los.



'Ara el govern espanyol diu a totes les administracions que cal reduir organismes i qui no ho faci, quan vagi a demanar-los diners, no els hi donaran', diu Mas, que es queixa que l'estat 'dóna la culpa de tot' als ajuntaments tot i que el deute d'aquestes és 'pràcticament zero' tenint en compte tot el deute de l'estat. Per això Mas demana al govern espanyol que primer faci els deures i tanqui els ministeris que tenen les competències transferides o altres organismes com l'Imserso o Ports de l'Estat. 'Abans d'anar reclamant, haurien de fer els deures, i en comptes de donar lliçons seria millor que s'autoexigissin una mica més i complissin de forma eficient i positiva.



El govern valencià no veu vinculant l'informe



El vicepresident valencià, José Ciscar, ha considerat que l'informe de reforma de l'administració no és vinculant pel que fa a institucions estatutàries com el Síndic de Greuges o el Síndic de Comptes. Ciscar ha dit que l'executiu valencià aposta per reduir el volum de l'administració "sense eliminar cap competència". En aquest sentit, ha posat com exemple l'anunci de Fabra de reestructuració d'institucions d'autogovern com el Consell Valencià de Cultura, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Jurídic Consultiu, el Consell Econòmic i Social, el Síndic de Greuges o el Síndic de Comptes.



El govern balear defensa que les mesures serviran 'per posar en ordre els comptes públics'



El govern balear ha evitat de pronunciar-se sobre l'afectació de la reforma del govern espanyol i s'ha limitat a dir que ho valoraria una volta hagin llegit l'informe. La portaveu Núria Riera ha estat preguntada unes quantes vegades per algunes de les mesures de la reforma, com ara la possible eliminació de la Sindicatura de Comptes, de la delegació de l'Aemet o de la reducció del parlament, però ha dit que no faria valoracions 'sense haver llegit l'informe'. Això sí, ha dit que el govern balear portava 'dos anys treballant en aquesta línia' i havia actuat en la reducció de l'administració, la simplificació documental i la millora de la qualitat. A més, ha volgut negar que la reforma de l'executiu espanyol vagi en contra de l'autogovern i ha defensat que eren mesures 'per posar en ordre l'administració i els comptes públics' i que comportaven l'obligació de tenir estabilitat pressupostària.



El PSC s'oposa a la supressió d'organismes que donen servei als ciutadans



El primer secretari del PSC, Pere Navarro, rebutja la supressió d'organismes com la figura del Síndic de Greuges, que defineix com un "guany per a la democràcia". En referència a la reforma de les administracions que aquest divendres aprovarà el Consell de Ministres, Navarro es mostra d'acord en aprimar l'administració per guanyar eficiència sempre i quan no desapareguin organismes que donen drets i serveis a la població. En un altre ordre de coses, el líder del PSC ha argumentat la no assistència del grup socialista a la constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir perquè no vol entrar en el joc d'"instrumentalitzar les entitats". Navarro ha fet aquestes declaracions aquest divendres a Cambrils.



Herrera qualifica la reforma d'ideològica



Pel coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, la reforma de l'administració és 'ideològica' i busca afavorir interessos especulatius. 'El partit de la trama Gürtel vol carregar-se les estructures que posen llum sobre els partits corruptes', i retreu que l'argument de l'estat d'evitar duplicitats no s'aplica de manera bidireccional. Per això interpreta que és una decisió més en la línia 'recentralitzadora' que aplica el PP des que va arribar al govern espanyol. També critica la retirada de competències als ajuntaments en benefici de les diputacions o d'empreses privades que puguin gestionar els serveis que fins ara gestionaves les administracions locals. Per Herrera, amb aquesta mesura el PP vol compensar determinats interessos especulatius que han perdut capacitat de negoci com a conseqüència de la crisi.



El PSPV insta el govern espanyol a començar la reforma per l'administració de l'estat



Per Ximo Puig, secretari general del PSPV, la proposta del govern espanyol és una 'reforma kamikaze', i ha instat l'executiu de Rajoy a 'donar exemple', perquè 'té un greix acumulat durant molts anys'. En aquest sentit ha recordat que 'hi ha competències que fa molt de temps que van passar a les comunitats autònomes i els ministeris han continuat creixent'. Per Puig, caldria veure quins organismes són sobrers i quins no, però en tot cas, ha sentenciat que la sindicatura de comptes no es podia suprimir pas: 'És un organ de fiscalització del govern i s'han de garantir els comptes públics'.



EUPV avisa que rajoy vol modificar els estatuts per la porta del darrere



EUPV alerta que el govern vol 'modificar per la porta del darrere' els estatuts d'autonomia i demana al president Alberto Fabra 'si acceptarà passivament que organismes consultius que són pilars de l'autogovern siguin eliminats per una reforma centralitzadora'. La coordinadora general, Marga Sanz, considera que la reforma hauria de sotmetre's a un referèndum perquè es tracta d'una 'modificació substancial de l'estatut'. 'Rajoy vol eliminar els dos màxims òrgans consultius, el síndic de comptes i el síndic de greuges, que garanteixen els drets, les llibertats i la transparència.'

http://www.vilaweb.cat/noticia/4127866/20130621/govern-catala-planta-aplicara-reforma-centralitzadora-rajoy.html

"La proposta de Montoro em pujaria el sou", Miquel Buch (ACM)

El president de l'Associació Catalana de Municipis valora el paper dels ajuntaments en el camí cap al dret a decidir

                                 Miquel Buch, president de l'ACM, al Serrallo. Foto: Tomàs Varga

Miquel Buch és alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) que engloba més de 900 ens locals d'arreu de Catalunya, entre ells 904 ajuntaments. El trobem al Serrallo, a la vora del mar que el futur president del Consell de Govern Local coneix tan bé. Abans d'iniciar l'entrevista repassem les xifres que millor escenifiquen el menysteniment que pateixen els ajuntaments: 78, 18 i 4,1. Aquests números són els percentatges de la despesa que generen l'Estat, els governs autonòmics i els ajuntaments respectivament.

Que en pensa del que contempla la Llei de Governs Local en relació a la fusió de municipis?

 

El que té de bo la llei catalana és que, a diferència de l'espanyola, no obliga sinó que et permet voluntàriament que dos municipis es vulguin fusionar. Dos no es casen si un no vol i molt menys per obligació, doncs això és el mateix.

 

Canviarà el mapa català això?

 

Jo crec que no perquè la història ens diu que fusions de municipis n'hem tingut molt poques. Només si hi haguessin incentius es podrien produir aquestes fusions i ara mateix no n'hi ha.

 

A Tarragona, han detectat algun interès en aquest aspecte?

 

A dia d'avui, a nosaltres no ens consta cap municipi tarragoní que vulgui anar per aquí. Sí que hi ha alguna proposta per Lleida però tot són converses.

 

És important el paper dels Consells Comarcals?

 

Els Consells Comarcals són vitals i un exemple el trobem aquí a Tarragona. Més que res perquè tiren endavant serveis de forma mancomunada, de manera que és més barat prestar servei fent-ho a l'engròs que municipi a municipi.

 

Veient que els ajuntaments no es fusionaran i els Consells Comarcals són vitals, què és el que ha de desaparèixer per tal d'aprimar l'administració?

 

Dir-te que ha de desaparèixer és començar la casa per la teulada. Primer hem de decidir el marc competencial de cadascú: qui fa què. Un cop tinguem això decidit ja sabrem si hi ha algun òrgan que sobra.

 

Dit d'una altra manera, quina seria la funció de les diputacions?

 

Les diputacions fan una feina indispensable. A dia d'avui, el món municipal s'estructura de tres graons (ajuntaments, consells comarcals i diputacions) i cada administració, dins d'aquesta Catalunya asimètrica que tenim, fa una feina diferent. Amb això vull dir que, en un moment donat, aquí hi ha unes feines que les fa un Consell Comarcal que ha Girona les fa una Diputació. Si ens posem a debatre quina administració sobra ens trobarem amb diferències territorials i competències penjant.

 

Pot pal·liar la situació actual rebaixar els sous dels alcaldes?

 

La proposta que va fer el ministre Montoro, en el cas de Premià de Mar, que és el municipi que tinc la sort de representar, em pujava el sou. I com a Premià de Mar molts i molts ajuntaments de Catalunya. O sigui que potser era per altres municipis de l'Estat espanyol, però per a Catalunya era pujar-nos el sou. Cosa que estic segur que no farem.

Quina és la mitja de sou d'un alcalde?

 

No la tinc, però no només era amb el sou. També amb els càrrecs de confiança. El mínim es xifrava en més dels que tenim.

 

Expliqui'ns com s'afronta la segona Cimera per al dret a decidir que se celebrarà la setmana vinent?

 

Esperem un treball en equip i que es compti amb els ajuntaments davant d'un repte tan important. És de calaix que l'administració que té més capil·laritat al territori hi tingui un paper important. De fet qualsevol elecció plantejada passa per la vinculació clara i rotunda dels ajuntaments: som els posem les urnes, som els que fem la distribució de paperetes, som els que escollim als representants que han de sortir a la mesa.

 

I per tant, la proliferació de les mocions sobre el dret a decidir als ajuntaments és normal?

 

Jo crec que sí. Perquè estem farts de fer tants esforços per creure en una Espanya plurinacional real i després de tants anys treballant això no ha passat i és justament al revés, dóna la sensació que al territori català només se'l vol perquè contribueixi econòmicament però a la vegada molesta que eduquem als nostres fills en català. I els ajuntaments ens impliquem perquè nosaltres d'alguna manera som els que vivim la realitat dels ciutadans i aquest cansament no és de la Generalitat de Catalunya és un cansament generalitzat del territori.

 

L'Ajuntament de Tarragona va tombar aquesta moció. Què en pensa?

 

Jo el que faig és respectar l'autonomia local de tots els municipis, el que no puc pretendre és dir-li a l'Ajuntament de Tarragona què ha de fer o què no ha de fer. Jo tinc la sort de ser el president de l'ACM i el que puc fer és oferir els serveis de l'ACM i millorar tan com pugui el dia a dia dels ajuntaments.

 

En breu serà el president del Consell de Govern Local. Quines seran les primeres actuacions que durà a terme?

 

Ja hem començat a fer front a la llei espanyola de Regulació dels Ajuntaments. A la vegada però també volem ser propositius per canviar una sèrie de lleis que van en contra dels ajuntaments. Per fer-ho em proposat la sisena llei Omnibús que consisteix en adequar una sèrie de lleis fetes en moments de creixement econòmic en les quals el Parlament va decidir que competències de la Generalitat les havien d'acabar pagant els ajuntaments. Això en època de crisi no té sentit.

 

Posi'ns exemples.

 

Podem parlar de la llei dels animals, llei de contaminació lumínica o acústica, mantenir els camins de muntanya nets... Coses que s'han de fer i que són bones lleis, però el que no pot ser és que l'última frase de la llei digui que tot això ho pagaran els ajuntaments. Avui en dia, un de cada quatre serveis que prestem els ajuntaments no són nostres i del finançament que rep la Generalitat de l'Estat espanyol només ens arriba el 13%. A partir d'aquí, si som els que fem més feina que no ens correspon i som els que estem menys finançats, el que hem de fer es treure'ns de sobre obligacions que no ens pertoquen, que no tenim competències i que ens van passar en una època de creixement en el que es podia aguantar tot. Però ara, la nostra prioritat són els nostres veïns i veïnes que potser no arriben a finals de mes. 

 

http://www.naciodigital.cat/delcamp/tarragonadiari/noticia/1217/proposta/montoro/pujaria/sou/miquel/buch/acm

Bona Festa Major!

GentleMas - Televisió de Catalunya

GentleMas - Televisió de Catalunya

L'Auca de la Flama del Canigó

Auca de la Flama del Canigó

Símbol d'unió dels Països Catalans

1. La nit que té més requesta de les que es fan i es desfan, i que és nostra gran festa, és la Nit de Sant Joan.	2. Arreu s’alcen foguerades que fan que ens sentim germans tots els pobles i contrades dels Països Catalans.	3. Perquè una flama anhelada que baixa del Canigó, una muntanya sagrada, ens uneix com a nació.	4. Una nació mil•lenària que arrenca amb Guifré el Pilós i la força necessària per ser un poble gloriós.
5. I amb gent com l’Abat Oliba, el monjo benedictí que amb diàleg i inventiva la pàtria va construir.	6. Vic, Ripoll, Cuixà, Manresa, Casserres i Montserrat ens recorden la proesa d’aquell gran bisbe i abat.	7. De Pau i de Treva ens parla, Toluges, al Rosselló, i de com costa guanyar-la, un castell que fou presó.	8. El Castellet, on s’aferra la memòria d’un passat que els Angelets de la Terra van defensar amb dignitat.
9. Al Conflent, Sant Miquel plora l’esplendor del temps antic i Sant Martí trist enyora el cos de sant Galderic.	10. Avui la pàtria és partida per un indigne tractat i amb xovinisme i mentida ens fan ser un dòcil ramat.	11. Però la veu d’un gran poeta, Verdaguer, amb el Canigó, ens fixa encara una meta: la de la restauració.	12. La restauració inaudita no només dels monestirs, sinó també la gran fita de fer renéixer el país.
13. I si el bisbe Carsalade recuperà Sant Martí, restaurar la pàtria amada és feina d’ara i aquí.	14. Hereus de la Renaixença, amb la idea persistim. La nostra tasca és immensa, però ja n’albirem el cim.	15. Som una nació escapçada, mes guardem un somni viu que es transforma en flamarada així que arriba l’estiu.	16. Cada any muntem la Trobada poc abans de Sant Joan i el foc que encengué Pujade renovem amb fe constant.
17. Llavors gent gran o petita, tot portant llenya a les mans, ens fem presents a la cita. És l'esforç el que ens fa grans!	18. I aquest foc, que amb zel guardava Deloncle a la Llar Pairal, l’escampem com si fos lava d’un volcà fenomenal.	19. Si el Coll d’Ares passà un dia de mans d'en Martí Cassany, que avui com en Grau volia ens uneixi, i prou d'engany!	20. Que la Flama amb bona guerra ens afermi les raons. Fem rutes per mar i terra, i arribem a mil racons:
21. Igualada, Elna, Banyoles, Vic, Bellpuig, Manlleu. l’Alguer, Vinaròs, Reus, Folgueroles, Maó, Ordino i Balaguer.	22. I en encendre la foguera amb el foc del Canigó, avivem nostra fal•lera de voler un demà millor.	23. Cremem-hi la covardia, la por i la passivitat, i forcem que arribi el dia de la nostra llibertat.	24. Que s’abaixin les fronteres de l’Europa que anhelem. Que hi voleïn les senyeres. CATALANS SOM I SEREM!

 http://www.tradicat.cat/contingut/15992

La cadena humana per la independència recorrerà més de 400 quilòmetres per 86 municipis

Enllaçarà desenes de municipis del Principat entre el Pertús i Alcanar · L'organització convida valencians i nord-catalans a continuar el recorregut

L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van fer public ahir el recorregut de la cadena humana per la independència que organitza per a l'Onze de Setembre vinent. Començarà a les 17.14 i la cadena enllaçarà el Pertús (Alt Empordà) amb Alcanar (Montsià), passant majoritàriament per municipis arran de la costa i per unes quantes capitals de comarca, com Figueres, Girona, Mataró, Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Tarragona, Reus i Amposta, i farà un recorregut per dins de la ciutat de Barcelona, passant per uns quants carrers principals, com la Diagonal, i recorrent la Ciutat Vella (plaça de Sant Jaume inclosa) i l'Eixample, entre més barris.

Aquests són els municipis per on passarà la cadena humana: El Pertús, la Jonquera, Pont de Molins, Figueres, Santa Llogaia d'Àlguema, Bàscara, Orriols, Bàscara, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Girona, Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva, Tordera, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Vilassar de Mar, Premià de Mar, El Masnou, Montgat, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Cervelló, Vallirana, Ordal, Cantallops, Sant Cugat Sesgarrigues, Olèrdola, Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, la Ràpita, Castellet i la Gornal, Bellvei, l'Arboç, Coma-ruga, Creixell, Clarà, Torredembarra, Altafulla, Tarragona, Reus, Riudoms, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, L'Hospitalet de l'Infant, l'Ametlla de Mar, El Perelló, l'Ampolla, Camarles, l'Aldea, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar.

L'ANC ha activat la web via.assemblea.cat, amb informació sobre l'anomenada 'Via Catalana', que ja té l'etiqueta #viacatalana a Twitter. La setmana vinent es podran fer les inscripcions per a poder formar part d'algun dels diversos trams de la cadena humana.

Amb quins criteris s'ha triat aquest recorregut?

L'ANC ha explicat per què s'ha triat aquest recorregut, que passa sobretot per comarques litorals, deixant de banda comarques interiors, pirinenques i de ponent, i tampoc allargant la cadena humana cap a Catalunya Nord i el País Valencià. 'És la columna vertebral dels Països Catalans, seguint l'antiga Via Augusta. Així la gent del País Valencià i Catalunya Nord, tot i ser dia laborable, podran continuar el recorregut pel seu territori. Les Illes Balears podran realitzar actes en paral·lel de manera simultània', explica l'entitat.

També diu: 'Les vies emprades són de fàcil accés per a la majoria de la població i presenta un recorregut bàsicament pla i lineal, assequible per a les persones amb mobilitat reduïda; arriba al gruix de la població i, especialment, a les zones on hi ha més gent a sumar i a implicar en el procés.' A més, diu l'ANC que d'aquesta manera es garantirà la mobilitat de vehicles que van a o vénen d'Europa, sense interferir en la seva activitat normal. I, finalment, apunta que 'segueix el recorregut d'exemples clars de la manca d'inversió de l'estat espanyol en infraestructures a Catalunya, com la N-340, la N-II i el corredor mediterrani ferroviari'.

400 quilòmetres, 86 municipis

La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, va explicar ahir que la manifestació de la passada Diada havia estat perfecta i que aquest any calia fer un pas més. 'La Via Catalana és un repte polític i logístic', va afegir. Forcadell va desctar que la Via Catalana representava la unitat del poble català a favor de la independència de Catalunya i ha reclamar que els catalans poguessin 'votar la independència en una consulta al més aviat possible'.

A la conferència de premsa, celebrada al Museu d'Història de Catalunya, també hi van intervenir la vocal d'Òmnium Cultural, Rita Marzoa, els membres del Secretariat Nacional, Ferran Civit i Ignasi Termes; i dos dels organitzadors de la cadena bàltica del 1989, els estonians Ülo Laanoja i Henn Karits. Marzoa, en representació d'Òmnium, va destacar la unitat de la societat civil en el procés cap a la independència.

Civit i Termes, per la seva banda, van explicar els detalls logístics i de contingut de la cadena. Civit va destacar  la importància que s’omplissin tots els trams de la cadena i va explicat que si aquesta si s'aconseguia que la cadena fos un èxit logístic, també seria un èxit polític. Civit també va explicar que el recorregut, que passarà pel litoral de Catalunya i recorrerà d'Alcanar al Pertús, també permetria a la resta dels Països Catalans sumar-se al projecte simbòlicament encara que fora del Principat no fos festiu. Per la seva banda, Termes va afirmar que aquest procés no es podia dilatar més en el temps, i va explicar que el recorregut de la cadena superaria els 400 quilòmetres i passaria per 86 municipis del Principat.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4127060/20130620/cadena-humana-independencia-recorrera-400-quilometres-86-municipis.html

Why Spain Must Investigate Franco-Era Crimes

In the tourist office in Madrid's elegant Plaza Mayor last summer I asked what there was to see that had anything to do with the civil war. The woman behind the counter told me: "No hay casi nada. Es un tema cerrado" ("There's hardly anything. It's a taboo subject").

Then she paused and produced a map: "There is one thing," she said and drew a circle near the Royal Palace. "A monument to the war heroes."

The "heroes", it turned out, were Franco's nationalists killed during the brutal 1936-1939 war that tore Spain apart after he led a military uprising against the elected Republican government.

Those nationalists may be heroes to some, but not to the thousands of Franco's victims who either fled into exile or who were persecuted, arrested, tortured, killed and buried in mass graves during and after the civil war.

Leading Spanish Civil War historian Professor Paul Preston estimates up to 200,000 of Franco's opponents were executed during the civil war, and as many again between 1939 and 1945 - more than all the disappeared in South America's dirty wars of the 70s and 80s put together. Only Cambodia has more mass graves.

Despite this, and nearly 80 years since the coup d'etat that sparked the civil war, the victims and their relatives have still not seen justice. No-one has ever been brought to book for civil war and dictatorship-era crimes against humanity.

Now, a new report from Amnesty International says that prosecutions are looking increasingly unlikely as judges throw out more and more cases on grounds that break international law.

The report, Time passes:impunity remains, says Spanish courts are refusing to investigate past human rights abuses and that judges have thrown out 38 of 47 cases in recent years.

Because crimes against humanity committed under Franco's regime are covered by international law, victims can bring cases in foreign courts under the principle of universal jurisdiction. But Amnesty says Spain's Attorney General is refusing to cooperate with claims brought in an Argentinian court by preventing victims from testifying, and falsely claiming that Spain is investigating the cases, thus closing off another avenue to justice.

Another obstacle is the Amnesty Law, passed in 1977, the same year as the first post-Franco elections. This paved the way for the release of political prisoners, but also prevented prosecution of suspected perpetrators of human rights abuses.

Many credit this, along with the unofficial pact of forgetting - el pacto de olvido - agreed between the political left and right to "forget" the crimes committed by Franco's regime, as the key to the success of la transición.

This was the fraught period in the late 70s after Franco's death when King Juan Carlos, Franco's chosen heir, took over as head of state and to the surprise of many steered the country down the rocky road to democracy and into the modern world.

But as a result, public memory of that era was repressed for decades and the subject became taboo. The repercussions of these controversial decisions - the very existence of the Amnesty Law is a breach of international law - are felt acutely today as the children and grandchildren of Franco's victims seek justice.

Attempts have been made to recognise and remember Republican victims of the civil war and dictatorship (Nationalist civil war victims were honoured and hailed by Franco as heroes who fell "for Spain and for God", with monuments like the one near Madrid's Royal Palace).

But the introduction of a historical memory law in 2007 met with fierce opposition and its implementation has been hampered by a lack of political will and the economic crisis. TheAssociation for the Recovery of Historical Memory, which has led the movement to dig up mass graves and identify the remains of victims, is facing funding problems which will compromise its ability to do its important work.

Back in Madrid, if you look carefully, there are in fact a number of things to see that mark the country's turbulent past.

Among them, three bunkers in the Parque del Oueste mark out a nationalist frontline, a wall in the Almudena cemetery has a plaque explaining that 3,000 Republicans were executed there between 1939 and 1944. And of course there's Picasso's visceral 1937 painting Guernica, which helped bring the brutality of the civil war to international attention, hanging in the wonderful Reina Sofía museum.

Remembering the past has been a fraught process in Spain, a fact perhaps reflected in the attitude of Madrid's tourist authorities who would rather you didn't explore it either. Many believe that old wounds should not be reopened, that Spain should look forwards not back. But lack of accountability means that the wounds - collective and individual - still haven't healed properly. For Spain to really make peace with its past, those responsible must be investigated and brought to justice.

http://www.huffingtonpost.co.uk/naomi-westland/why-spain-must-investigat_b_3459236.html

VERSIÓ CATALÀ

Per què Espanya ha d'investigar els crims del franquisme

A l'oficina de turisme a l'elegant plaça Major de Madrid l'estiu passat li vaig preguntar el que calia veure que no tenia res a veure amb la guerra civil. La dona darrere del taulell em va dir: "no hi ha res GAIREBÉ És Un Tema tancat." ("No hi ha gairebé res és un tema tabú.").

Llavors es va aturar i produeix un mapa: "Hi ha una cosa", va dir i va dibuixar un cercle a prop del Palau Reial. "Un monument als herois de guerra."

Els "herois", que va resultar, eren nacionalistes franquistes van matar durant la brutal guerra de 1936-1939 que va esquinçar Espanya trossos després va dirigir un aixecament militar contra el govern republicà triat.

Els nacionalistes poden ser herois per a alguns, però no a les milers de víctimes de Franco que, o bé van fugir a l'exili o que van ser perseguits, detinguts, torturats, assassinats i enterrats en fosses comunes durant i després de la guerra civil.

Liderant Guerra Civil Espanyola historiador professor Paul Preston estima que fins a 200.000 dels opositors de Franco van ser executats durant la guerra civil, i tots els que de nou entre 1939 i 1945 - més que tots els desapareguts a les guerres brutes d'Amèrica del Sud dels anys 70 i 80 juntes. Només Cambodja té més fosses comunes.

Tot i això, i gairebé 80 anys des del cop d'estat que va provocar la guerra civil, les víctimes i els seus familiars encara no han vist la justícia. Mai ningú ha estat portat a reservar per a la guerra civil i els crims de la dictadura de l'època contra la humanitat.

Ara, un nou informe d'Amnistia Internacional diu que els judicis estan buscant cada vegada més improbable que els jutges tirar més i més casos per considerar que violen el dret internacional.

L'informe, el temps passa: restes impunitat, diu tribunals espanyols es neguen a investigar les passades violacions dels drets humans i que els jutges han expulsat 38 de 47 casos en els últims anys.

A causa dels crims de lesa humanitat comesos durant el règim de Franco són coberts pel dret internacional, les víctimes poden presentar casos en tribunals estrangers sota el principi de jurisdicció universal. Però Amnistia diu fiscal general d'Espanya es nega a cooperar amb les reclamacions presentades davant un tribunal argentí impedint víctimes de declarar i afirmar falsament que Espanya està investigant els casos, tancant així una altra via per la justícia.

Un altre obstacle és la Llei d'Amnistia, aprovada el 1977, el mateix any de les primeres eleccions post-franquistes. Això va aplanar el camí per a l'alliberament dels presos polítics, però també va impedir l'enjudiciament dels presumptes autors d'abusos contra els drets humans.

Molts acrediten això, juntament amb el pacte no oficial d'oblidar - el pacte d'oblit - acordat entre l'esquerra política i el dret a "oblidar" els crims comesos pel règim de Franco, com la clau per a l'èxit de la Transició.

Aquest va ser el període ple en els anys 70 després de la mort de Franco, quan el rei Joan Carles, l'hereu triat per Franco, va assumir el càrrec de cap d'Estat i per a sorpresa de molts dirigir al país pel camí rocós cap a la democràcia i en el món modern.

No obstant això, com a resultat, la memòria pública d'aquesta època va ser reprimida durant dècades i el subjecte es va convertir en tabú. Les repercussions d'aquestes decisions controversiales - l'existència mateixa de la Llei d'Amnistia és una violació del dret internacional - se senten agudament avui com els fills i néts de les víctimes de Franco busquen justícia.

S'han fet intents per reconèixer i recordar a les víctimes republicanes de la guerra civil i la dictadura (víctimes de la guerra civil, nacionalistes van ser guardonats i aclamats per Franco com a herois que van caure "per a Espanya i per a Déu", amb monuments com l'un prop de Palau Reial de Madrid).

Però la introducció d'una llei de la memòria històrica en 2007 es va reunir amb l'oposició ferotge i la seva aplicació s'ha vist obstaculitzada per la manca de voluntat política i la crisi econòmica. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, que ha portat al moviment a cavar les fosses comunes i identificar les restes de les víctimes, s'enfronta als problemes de finançament que comprometre la seva capacitat per realitzar la seva important tasca.

De tornada a Madrid, si es fixen bé, en realitat, hi ha una sèrie de coses per veure que marca el passat turbulent del país.

Entre ells, tres búnquers al Parc del Oueste marquen una línia de front nacionalista, un mur al cementiri de l'Almudena té una placa que explica que 3.000 republicans van ser executats entre 1939 i 1944. I per descomptat hi ha visceral 1937 pintura Guernica de Picasso, que va ajudar a la brutalitat de la guerra civil a l'atenció internacional, que penja en el meravellós Museu Reina Sofia.

Recordar el passat ha estat un procés ple d'Espanya, un fet potser es reflecteix en l'actitud de les autoritats turístiques de Madrid, que prefereix que no explorar bé. Molts creuen que les velles ferides no han de ser reobertes, que Espanya ha de mirar cap endavant, no cap enrere. Però la falta de rendició de comptes vol dir que les ferides - individual i col · lectiva - encara no s'han curat correctament. Per a Espanya per fer realitat la pau amb el seu passat, els responsables han de ser investigats i portats davant la justícia.