In the tourist office in Madrid's elegant Plaza Mayor last summer I asked what there was to see that had anything to do with the civil war. The woman behind the counter told me: "No hay casi nada. Es un tema cerrado" ("There's hardly anything. It's a taboo subject").
Then she paused and produced a map: "There is one thing," she said and drew a circle near the Royal Palace. "A monument to the war heroes."
The "heroes", it turned out, were Franco's nationalists killed during the brutal 1936-1939 war that tore Spain apart after he led a military uprising against the elected Republican government.
Those nationalists may be heroes to some, but not to the thousands of Franco's victims who either fled into exile or who were persecuted, arrested, tortured, killed and buried in mass graves during and after the civil war.
Leading Spanish Civil War historian Professor Paul Preston estimates up to 200,000 of Franco's opponents were executed during the civil war, and as many again between 1939 and 1945 - more than all the disappeared in South America's dirty wars of the 70s and 80s put together. Only Cambodia has more mass graves.
Despite this, and nearly 80 years since the coup d'etat that sparked the civil war, the victims and their relatives have still not seen justice. No-one has ever been brought to book for civil war and dictatorship-era crimes against humanity.
Now, a new report from Amnesty International says that prosecutions are looking increasingly unlikely as judges throw out more and more cases on grounds that break international law.
The report, Time passes:impunity remains, says Spanish courts are refusing to investigate past human rights abuses and that judges have thrown out 38 of 47 cases in recent years.
Because crimes against humanity committed under Franco's regime are covered by international law, victims can bring cases in foreign courts under the principle of universal jurisdiction. But Amnesty says Spain's Attorney General is refusing to cooperate with claims brought in an Argentinian court by preventing victims from testifying, and falsely claiming that Spain is investigating the cases, thus closing off another avenue to justice.
Another obstacle is the Amnesty Law, passed in 1977, the same year as the first post-Franco elections. This paved the way for the release of political prisoners, but also prevented prosecution of suspected perpetrators of human rights abuses.
Many credit this, along with the unofficial pact of forgetting - el pacto de olvido - agreed between the political left and right to "forget" the crimes committed by Franco's regime, as the key to the success of la transición.
This was the fraught period in the late 70s after Franco's death when King Juan Carlos, Franco's chosen heir, took over as head of state and to the surprise of many steered the country down the rocky road to democracy and into the modern world.
But as a result, public memory of that era was repressed for decades and the subject became taboo. The repercussions of these controversial decisions - the very existence of the Amnesty Law is a breach of international law - are felt acutely today as the children and grandchildren of Franco's victims seek justice.
Attempts have been made to recognise and remember Republican victims of the civil war and dictatorship (Nationalist civil war victims were honoured and hailed by Franco as heroes who fell "for Spain and for God", with monuments like the one near Madrid's Royal Palace).
But the introduction of a historical memory law in 2007 met with fierce opposition and its implementation has been hampered by a lack of political will and the economic crisis. TheAssociation for the Recovery of Historical Memory, which has led the movement to dig up mass graves and identify the remains of victims, is facing funding problems which will compromise its ability to do its important work.
Back in Madrid, if you look carefully, there are in fact a number of things to see that mark the country's turbulent past.
Among them, three bunkers in the Parque del Oueste mark out a nationalist frontline, a wall in the Almudena cemetery has a plaque explaining that 3,000 Republicans were executed there between 1939 and 1944. And of course there's Picasso's visceral 1937 painting Guernica, which helped bring the brutality of the civil war to international attention, hanging in the wonderful Reina Sofía museum.
Remembering the past has been a fraught process in Spain, a fact perhaps reflected in the attitude of Madrid's tourist authorities who would rather you didn't explore it either. Many believe that old wounds should not be reopened, that Spain should look forwards not back. But lack of accountability means that the wounds - collective and individual - still haven't healed properly. For Spain to really make peace with its past, those responsible must be investigated and brought to justice.
VERSIÓ CATALÀ
Per què Espanya ha d'investigar els crims del franquisme
A l'oficina de turisme a l'elegant plaça Major de Madrid l'estiu passat li vaig preguntar el que calia veure que no tenia res a veure amb la guerra civil. La dona darrere del taulell em va dir: "no hi ha res GAIREBÉ És Un Tema tancat." ("No hi ha gairebé res és un tema tabú.").
Llavors es va aturar i produeix un mapa: "Hi ha una cosa", va dir i va dibuixar un cercle a prop del Palau Reial. "Un monument als herois de guerra."
Els "herois", que va resultar, eren nacionalistes franquistes van matar durant la brutal guerra de 1936-1939 que va esquinçar Espanya trossos després va dirigir un aixecament militar contra el govern republicà triat.
Els nacionalistes poden ser herois per a alguns, però no a les milers de víctimes de Franco que, o bé van fugir a l'exili o que van ser perseguits, detinguts, torturats, assassinats i enterrats en fosses comunes durant i després de la guerra civil.
Liderant Guerra Civil Espanyola historiador professor Paul Preston estima que fins a 200.000 dels opositors de Franco van ser executats durant la guerra civil, i tots els que de nou entre 1939 i 1945 - més que tots els desapareguts a les guerres brutes d'Amèrica del Sud dels anys 70 i 80 juntes. Només Cambodja té més fosses comunes.
Tot i això, i gairebé 80 anys des del cop d'estat que va provocar la guerra civil, les víctimes i els seus familiars encara no han vist la justícia. Mai ningú ha estat portat a reservar per a la guerra civil i els crims de la dictadura de l'època contra la humanitat.
Ara, un nou informe d'Amnistia Internacional diu que els judicis estan buscant cada vegada més improbable que els jutges tirar més i més casos per considerar que violen el dret internacional.
L'informe, el temps passa: restes impunitat, diu tribunals espanyols es neguen a investigar les passades violacions dels drets humans i que els jutges han expulsat 38 de 47 casos en els últims anys.
A causa dels crims de lesa humanitat comesos durant el règim de Franco són coberts pel dret internacional, les víctimes poden presentar casos en tribunals estrangers sota el principi de jurisdicció universal. Però Amnistia diu fiscal general d'Espanya es nega a cooperar amb les reclamacions presentades davant un tribunal argentí impedint víctimes de declarar i afirmar falsament que Espanya està investigant els casos, tancant així una altra via per la justícia.
Un altre obstacle és la Llei d'Amnistia, aprovada el 1977, el mateix any de les primeres eleccions post-franquistes. Això va aplanar el camí per a l'alliberament dels presos polítics, però també va impedir l'enjudiciament dels presumptes autors d'abusos contra els drets humans.
Molts acrediten això, juntament amb el pacte no oficial d'oblidar - el pacte d'oblit - acordat entre l'esquerra política i el dret a "oblidar" els crims comesos pel règim de Franco, com la clau per a l'èxit de la Transició.
Aquest va ser el període ple en els anys 70 després de la mort de Franco, quan el rei Joan Carles, l'hereu triat per Franco, va assumir el càrrec de cap d'Estat i per a sorpresa de molts dirigir al país pel camí rocós cap a la democràcia i en el món modern.
No obstant això, com a resultat, la memòria pública d'aquesta època va ser reprimida durant dècades i el subjecte es va convertir en tabú. Les repercussions d'aquestes decisions controversiales - l'existència mateixa de la Llei d'Amnistia és una violació del dret internacional - se senten agudament avui com els fills i néts de les víctimes de Franco busquen justícia.
S'han fet intents per reconèixer i recordar a les víctimes republicanes de la guerra civil i la dictadura (víctimes de la guerra civil, nacionalistes van ser guardonats i aclamats per Franco com a herois que van caure "per a Espanya i per a Déu", amb monuments com l'un prop de Palau Reial de Madrid).
Però la introducció d'una llei de la memòria històrica en 2007 es va reunir amb l'oposició ferotge i la seva aplicació s'ha vist obstaculitzada per la manca de voluntat política i la crisi econòmica. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, que ha portat al moviment a cavar les fosses comunes i identificar les restes de les víctimes, s'enfronta als problemes de finançament que comprometre la seva capacitat per realitzar la seva important tasca.
De tornada a Madrid, si es fixen bé, en realitat, hi ha una sèrie de coses per veure que marca el passat turbulent del país.
Entre ells, tres búnquers al Parc del Oueste marquen una línia de front nacionalista, un mur al cementiri de l'Almudena té una placa que explica que 3.000 republicans van ser executats entre 1939 i 1944. I per descomptat hi ha visceral 1937 pintura Guernica de Picasso, que va ajudar a la brutalitat de la guerra civil a l'atenció internacional, que penja en el meravellós Museu Reina Sofia.
Recordar el passat ha estat un procés ple d'Espanya, un fet potser es reflecteix en l'actitud de les autoritats turístiques de Madrid, que prefereix que no explorar bé. Molts creuen que les velles ferides no han de ser reobertes, que Espanya ha de mirar cap endavant, no cap enrere. Però la falta de rendició de comptes vol dir que les ferides - individual i col · lectiva - encara no s'han curat correctament. Per a Espanya per fer realitat la pau amb el seu passat, els responsables han de ser investigats i portats davant la justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada