L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van fer public ahir el recorregut de la cadena humana per la independència que organitza per a l'Onze de Setembre vinent. Començarà a les 17.14 i la cadena enllaçarà el Pertús (Alt Empordà) amb Alcanar (Montsià), passant majoritàriament per municipis arran de la costa i per unes quantes capitals de comarca, com Figueres, Girona, Mataró, Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Tarragona, Reus i Amposta, i farà un recorregut per dins de la ciutat de Barcelona, passant per uns quants carrers principals, com la Diagonal, i recorrent la Ciutat Vella (plaça de Sant Jaume inclosa) i l'Eixample, entre més barris.
Aquests són els municipis per on passarà la cadena humana: El Pertús, la Jonquera, Pont de Molins, Figueres, Santa Llogaia d'Àlguema, Bàscara, Orriols, Bàscara, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Girona, Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva, Tordera, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Vilassar de Mar, Premià de Mar, El Masnou, Montgat, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Cervelló, Vallirana, Ordal, Cantallops, Sant Cugat Sesgarrigues, Olèrdola, Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, la Ràpita, Castellet i la Gornal, Bellvei, l'Arboç, Coma-ruga, Creixell, Clarà, Torredembarra, Altafulla, Tarragona, Reus, Riudoms, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, L'Hospitalet de l'Infant, l'Ametlla de Mar, El Perelló, l'Ampolla, Camarles, l'Aldea, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar.
L'ANC ha activat la web via.assemblea.cat, amb informació sobre l'anomenada 'Via Catalana', que ja té l'etiqueta #viacatalana a Twitter. La setmana vinent es podran fer les inscripcions per a poder formar part d'algun dels diversos trams de la cadena humana.
Amb quins criteris s'ha triat aquest recorregut?
L'ANC ha explicat per què s'ha triat aquest recorregut, que passa sobretot per comarques litorals, deixant de banda comarques interiors, pirinenques i de ponent, i tampoc allargant la cadena humana cap a Catalunya Nord i el País Valencià. 'És la columna vertebral dels Països Catalans, seguint l'antiga Via Augusta. Així la gent del País Valencià i Catalunya Nord, tot i ser dia laborable, podran continuar el recorregut pel seu territori. Les Illes Balears podran realitzar actes en paral·lel de manera simultània', explica l'entitat.
També diu: 'Les vies emprades són de fàcil accés per a la majoria de la població i presenta un recorregut bàsicament pla i lineal, assequible per a les persones amb mobilitat reduïda; arriba al gruix de la població i, especialment, a les zones on hi ha més gent a sumar i a implicar en el procés.' A més, diu l'ANC que d'aquesta manera es garantirà la mobilitat de vehicles que van a o vénen d'Europa, sense interferir en la seva activitat normal. I, finalment, apunta que 'segueix el recorregut d'exemples clars de la manca d'inversió de l'estat espanyol en infraestructures a Catalunya, com la N-340, la N-II i el corredor mediterrani ferroviari'.
L'ANC ha explicat per què s'ha triat aquest recorregut, que passa sobretot per comarques litorals, deixant de banda comarques interiors, pirinenques i de ponent, i tampoc allargant la cadena humana cap a Catalunya Nord i el País Valencià. 'És la columna vertebral dels Països Catalans, seguint l'antiga Via Augusta. Així la gent del País Valencià i Catalunya Nord, tot i ser dia laborable, podran continuar el recorregut pel seu territori. Les Illes Balears podran realitzar actes en paral·lel de manera simultània', explica l'entitat.
També diu: 'Les vies emprades són de fàcil accés per a la majoria de la població i presenta un recorregut bàsicament pla i lineal, assequible per a les persones amb mobilitat reduïda; arriba al gruix de la població i, especialment, a les zones on hi ha més gent a sumar i a implicar en el procés.' A més, diu l'ANC que d'aquesta manera es garantirà la mobilitat de vehicles que van a o vénen d'Europa, sense interferir en la seva activitat normal. I, finalment, apunta que 'segueix el recorregut d'exemples clars de la manca d'inversió de l'estat espanyol en infraestructures a Catalunya, com la N-340, la N-II i el corredor mediterrani ferroviari'.
400 quilòmetres, 86 municipis
La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, va explicar ahir que la manifestació de la passada Diada havia estat perfecta i que aquest any calia fer un pas més. 'La Via Catalana és un repte polític i logístic', va afegir. Forcadell va desctar que la Via Catalana representava la unitat del poble català a favor de la independència de Catalunya i ha reclamar que els catalans poguessin 'votar la independència en una consulta al més aviat possible'.
A la conferència de premsa, celebrada al Museu d'Història de Catalunya, també hi van intervenir la vocal d'Òmnium Cultural, Rita Marzoa, els membres del Secretariat Nacional, Ferran Civit i Ignasi Termes; i dos dels organitzadors de la cadena bàltica del 1989, els estonians Ülo Laanoja i Henn Karits. Marzoa, en representació d'Òmnium, va destacar la unitat de la societat civil en el procés cap a la independència.
Civit i Termes, per la seva banda, van explicar els detalls logístics i de contingut de la cadena. Civit va destacar la importància que s’omplissin tots els trams de la cadena i va explicat que si aquesta si s'aconseguia que la cadena fos un èxit logístic, també seria un èxit polític. Civit també va explicar que el recorregut, que passarà pel litoral de Catalunya i recorrerà d'Alcanar al Pertús, també permetria a la resta dels Països Catalans sumar-se al projecte simbòlicament encara que fora del Principat no fos festiu. Per la seva banda, Termes va afirmar que aquest procés no es podia dilatar més en el temps, i va explicar que el recorregut de la cadena superaria els 400 quilòmetres i passaria per 86 municipis del Principat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada