El president de l'Associació Catalana de Municipis valora el paper dels ajuntaments en el camí cap al dret a decidir
Miquel Buch, president de l'ACM, al Serrallo. Foto: Tomàs Varga
Miquel Buch és alcalde de Premià de Mar i president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) que engloba més de 900 ens locals d'arreu de Catalunya, entre ells 904 ajuntaments. El trobem al Serrallo, a la vora del mar que el futur president del Consell de Govern Local coneix tan bé. Abans d'iniciar l'entrevista repassem les xifres que millor escenifiquen el menysteniment que pateixen els ajuntaments: 78, 18 i 4,1. Aquests números són els percentatges de la despesa que generen l'Estat, els governs autonòmics i els ajuntaments respectivament.
Que en pensa del que contempla la Llei de Governs Local en relació a la fusió de municipis?
Que en pensa del que contempla la Llei de Governs Local en relació a la fusió de municipis?
El que té de bo la llei catalana és que, a diferència de l'espanyola, no obliga sinó que et permet voluntàriament que dos municipis es vulguin fusionar. Dos no es casen si un no vol i molt menys per obligació, doncs això és el mateix.
Canviarà el mapa català això?
Jo crec que no perquè la història ens diu que fusions de municipis n'hem tingut molt poques. Només si hi haguessin incentius es podrien produir aquestes fusions i ara mateix no n'hi ha.
A Tarragona, han detectat algun interès en aquest aspecte?
A dia d'avui, a nosaltres no ens consta cap municipi tarragoní que vulgui anar per aquí. Sí que hi ha alguna proposta per Lleida però tot són converses.
És important el paper dels Consells Comarcals?
Els Consells Comarcals són vitals i un exemple el trobem aquí a Tarragona. Més que res perquè tiren endavant serveis de forma mancomunada, de manera que és més barat prestar servei fent-ho a l'engròs que municipi a municipi.
Veient que els ajuntaments no es fusionaran i els Consells Comarcals són vitals, què és el que ha de desaparèixer per tal d'aprimar l'administració?
Dir-te que ha de desaparèixer és començar la casa per la teulada. Primer hem de decidir el marc competencial de cadascú: qui fa què. Un cop tinguem això decidit ja sabrem si hi ha algun òrgan que sobra.
Dit d'una altra manera, quina seria la funció de les diputacions?
Les diputacions fan una feina indispensable. A dia d'avui, el món municipal s'estructura de tres graons (ajuntaments, consells comarcals i diputacions) i cada administració, dins d'aquesta Catalunya asimètrica que tenim, fa una feina diferent. Amb això vull dir que, en un moment donat, aquí hi ha unes feines que les fa un Consell Comarcal que ha Girona les fa una Diputació. Si ens posem a debatre quina administració sobra ens trobarem amb diferències territorials i competències penjant.
Pot pal·liar la situació actual rebaixar els sous dels alcaldes?
La proposta que va fer el ministre Montoro, en el cas de Premià de Mar, que és el municipi que tinc la sort de representar, em pujava el sou. I com a Premià de Mar molts i molts ajuntaments de Catalunya. O sigui que potser era per altres municipis de l'Estat espanyol, però per a Catalunya era pujar-nos el sou. Cosa que estic segur que no farem.
Quina és la mitja de sou d'un alcalde?
No la tinc, però no només era amb el sou. També amb els càrrecs de confiança. El mínim es xifrava en més dels que tenim.
Expliqui'ns com s'afronta la segona Cimera per al dret a decidir que se celebrarà la setmana vinent?
Esperem un treball en equip i que es compti amb els ajuntaments davant d'un repte tan important. És de calaix que l'administració que té més capil·laritat al territori hi tingui un paper important. De fet qualsevol elecció plantejada passa per la vinculació clara i rotunda dels ajuntaments: som els posem les urnes, som els que fem la distribució de paperetes, som els que escollim als representants que han de sortir a la mesa.
I per tant, la proliferació de les mocions sobre el dret a decidir als ajuntaments és normal?
Jo crec que sí. Perquè estem farts de fer tants esforços per creure en una Espanya plurinacional real i després de tants anys treballant això no ha passat i és justament al revés, dóna la sensació que al territori català només se'l vol perquè contribueixi econòmicament però a la vegada molesta que eduquem als nostres fills en català. I els ajuntaments ens impliquem perquè nosaltres d'alguna manera som els que vivim la realitat dels ciutadans i aquest cansament no és de la Generalitat de Catalunya és un cansament generalitzat del territori.
L'Ajuntament de Tarragona va tombar aquesta moció. Què en pensa?
Jo el que faig és respectar l'autonomia local de tots els municipis, el que no puc pretendre és dir-li a l'Ajuntament de Tarragona què ha de fer o què no ha de fer. Jo tinc la sort de ser el president de l'ACM i el que puc fer és oferir els serveis de l'ACM i millorar tan com pugui el dia a dia dels ajuntaments.
En breu serà el president del Consell de Govern Local. Quines seran les primeres actuacions que durà a terme?
Ja hem començat a fer front a la llei espanyola de Regulació dels Ajuntaments. A la vegada però també volem ser propositius per canviar una sèrie de lleis que van en contra dels ajuntaments. Per fer-ho em proposat la sisena llei Omnibús que consisteix en adequar una sèrie de lleis fetes en moments de creixement econòmic en les quals el Parlament va decidir que competències de la Generalitat les havien d'acabar pagant els ajuntaments. Això en època de crisi no té sentit.
Posi'ns exemples.
Podem parlar de la llei dels animals, llei de contaminació lumínica o acústica, mantenir els camins de muntanya nets... Coses que s'han de fer i que són bones lleis, però el que no pot ser és que l'última frase de la llei digui que tot això ho pagaran els ajuntaments. Avui en dia, un de cada quatre serveis que prestem els ajuntaments no són nostres i del finançament que rep la Generalitat de l'Estat espanyol només ens arriba el 13%. A partir d'aquí, si som els que fem més feina que no ens correspon i som els que estem menys finançats, el que hem de fer es treure'ns de sobre obligacions que no ens pertoquen, que no tenim competències i que ens van passar en una època de creixement en el que es podia aguantar tot. Però ara, la nostra prioritat són els nostres veïns i veïnes que potser no arriben a finals de mes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada