dijous, 27 de febrer del 2014

Mas, al suís ‘Le Temps’: “Qualsevol esforç per silenciar el poble català està condemnat al fracàs”

En un article publicat aquest dijous, el president defensa la consulta com una “oportunitat perquè Europa demostri que supera els reptes de forma democràtica”


president-Mas-dimecres-Parlament-EFE_ARAIMA20140227_0234_39El president Artur Mas defensa la consulta com una “nova oportunitat perquè Europa mostri una vegada més al món la seva capacitat per superar els desafiaments de forma pacífica, democràtica i amb llibertat”. En un article al diari suís ‘Le Temps’, ha reiterat la voluntat de continuar dins de la UE i ha garantit el compliment de tots els reglaments comuns. “Catalunya és part d’Europa i els catalans són europeus. Volem jugar el nostre rol plenament en una UE pacífica i pròspera”, ha dit. S’ha mostrat convençut que es trobaran “solucions pragmàtiques i creatives” en aquest sentit, i ha avisat que “qualsevol esforç per silenciar o negar el desig del poble està condemnat al fracàs”.
Mas torna a fer pedagogia de la consulta en la premsa internacional. En aquest cas, publica un article al diari suís ‘Le Temps’ on reivindica els valors de la llibertat, la democràcia i la igualtat, inclosos en el preàmbul del Tractat de la UE. I els recorda per demanar que no s’ignori el desig del poble català. Al seu parer, el referèndum del 9 de novembre “presentarà nous desafiaments importants per a Espanya i per a la UE, però no pot ser deixat en l’oblit”.
Mas ha advertit que “qualsevol persona que es consideri demòcrata no pot ignorar o negar el poder d’aquest desig popular”, i ha afegit que ningú “ha de tenir por” de les preguntes pactades, “excepte els que volen o desitgen ignorar els desitjos de tot un poble”. El president garanteix que Catalunya farà “el que calgui” per promoure “discussions sobre el sentit comú” amb els estats membres de la UE i amb les institucions europees, perquè Catalunya, ha continuat, “és part d’Europa i els catalans són europeus”. “Estem convençuts que les solucions pragmàtiques i creatives es poden trobar, sobretot si l’expressió de la voluntat dels ciutadans es considera com un principi fonamental”.
Catalunya vol continuar formant part d’Europa i està compromesa, assegura Mas, amb el compliment de lleis i tractats comuns. “Sempre serem bons veïns, sense oblidar els nostres amics espanyols”, ha remarcat. El president aprofita per assenyalar que les relacions entre Catalunya i Espanya “no són com haurien de ser”, i recorda la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut.
Notícia de Ara.cat

Catalonia’s very real grievances



From Mr Geoff Cowling.

Sir, The article by Cayetana Alvarez de Toledo, “Europe cannot afford to give into the separatists” (February 19), deserves comment.

More

IN LETTERS

It is wrong to describe the Scottish independence referendum as “a grave challenge from regional separatists”. Scotland is not a region. It is a nation in its own right within the United Kingdom. The Scottish and English parliaments were joined in an “Act of Union” in 1707. It is the democratic right of the people of the Scottish nation to vote for the repeal of that act if they so wish. Catalonia too is a “nation” as defined by the estatut , an act passed by the Spanish parliament in 2006. To describe both nations as “tribes” betrays a colonialist mind.
The UN is quite clear on the rights of nations. “All peoples have the right of self-determination. By virtue of that right they freely determine their political status and freely pursue their economic, social and cultural development.” For the European Union to “confront separatism”, to “unmask the hypocrisy of nationalism” and “play the legal card of the EU treaties” against Scotland and Catalonia, would be to tread on very controversial ground.
The article accuses the Catalan government of distorting historical facts in this 300th anniversary year of the fall of Catalonia at the end of the war of the Spanish succession. It is worth recalling that Catalonia was effectively an independent nation until 1714. During that war, Catalonia was allied with England under the treaty of Genoa of 1705 and fought for the Habsburg cause against the Bourbon Spain. When the British government withdrew its support for the Habsburgs and signed the treaty of Utrecht in 1713, Catalonia fought on alone. It took a one-year siege by a combined French and Spanish Bourbon army to break Barcelona’s defences which fell on September 11 1714. Thousands of defending Catalans were killed in the siege and in the retribution which followed. Catalonia’s ancient parliament, its identity, language and culture were crushed. Large parts of Barcelona were razed to the ground. Catalonia did not voluntarily join Spain, it was brutally conquered.
Catalonia was treated little differently during the Spanish civil war when Barcelona was bombed by Franco’s rebel air force, killing 1,300. Catalonia’s elected President Lluís Companys was forced to flee into France. He was extradited by Franco and shot in 1940 at Montjuic Castle overlooking Barcelona. Lluís Companys remains the only incumbent president in Europe ever to have been executed. No apology or posthumous pardon has been given.
Catalonia remembers these historical facts – they are not “imaginary historical grievances”. On its National Day (La Diada) on September 11 2012, one and a half million Catalans filled Barcelona’s streets waving the Catalan Senyera flag and calling for independence. On La Diada last year they formed a 250-mile independence human chain from the French border to Valencia. The independence movement is deeply rooted in Catalan society, fuelled by every rebuff from Madrid.
Like Scotland’s, Catalonia’s parliament has a majority in favour of an independence referendum. The Westminster parliament has given Scotland the right to decide its future. In contrast, the Spanish parliament in Madrid refuses to debate Catalonia’s request. Democracy is not feared in the UK – it is embraced. Democracy should not be feared in Spain either.

Geoff Cowling, Bromley, Kent, UK, HM Consul General Barcelona 2002-05
Copyright The Financial Times Limited 2014. You may share using our article tools.
Please don't cut articles from FT.com and redistribute by email or post to the web.

http://www.ft.com/intl/cms/s/0/eee358de-9e27-11e3-b429-00144feab7de.html#axzz2uXlqnqxQ

Contundent article al Financial Times desmuntant les mentides del PP sobre Catalunya

cowFa uns dies la diputada del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, publicava un article al Financial Times en el que carregava contra els independentismes català i escocès, i els hi negava qualsevol raó històrica, alhora que demanava una reacció de la UE contra l’independentisme.
Avui, l’ex-cònsol general del Regne Unit a Barcelona, Geoff Cowling, ha publicat un article al mateix diari, en el que respon durament a la diputada del PP. Amb el títol de “Catalonia’s very real grievances”  (Els ben reals greuges de Catalunya), Cowling afirma que és un error descriure el referèndum sobre la independència d’Escòcia com “un greu desafiament dels separatistes “regionals”, perquè Escòcia no és una regió sinó que és una nació que es van unir a Anglaterra per en un “l’acte de la unió” al 1707.
I segueix dient que Catalunya també és una “nació”, com ho defineix l’Estatut per una llei aprovada pel Parlament espanyol el 2006, i carrega contra la diputada popular al dir que descriure les dues nacions com a “tribus” traeix una ment colonialista.
I continua: ‘L’ONU és molt clara sobre els drets de les nacions. “Tots els pobles tenen el dret de l’autodeterminació.” En relació a l’article d’Álvarez de Toledo que  feia una crida als dirigents a la Unió Europea per “enfrontar-se a l’independentisme, desemmascarar la hipocresia del nacionalisme i jugar la carta legal dels tractats de la UE” contra Escòcia i Catalunya, adverteix que seria trepitjar un terreny molt controvertit.
I desmunta tots els arguments populars, recordant que Catalunya va lluitar en solitari contra francesos i anglesos, després de ser aliada d’Anglaterra i que el seu vell Parlament, la seva identitat, la seva llengua i la seva cultura van ser aixades, i que grans zones de la ciutat de Barcelona van ser arrasades. I recorda que Catalunya no es va unir voluntàriament a Espanya, sinó que va ser brutalment conquerida.
També es refereix all bombardeigs per l’aviació de Franco matant a 1300 persones, i que el president electe de Catalunya Lluís Companys fugit a França, va ser extradit i executat al Castell de Montjuïc amb vistes a Barcelona. l’únic president en exercici a Europa que ha estat executat, i que encara no s’ha demanat cap disculpa o perdó pòstum.
Recorda que el Parlament de Westminster ha donat Escòcia el dret a decidir el seu futur . En canvi, però que el Parlament espanyol a Madrid es nega a debatre la petició de Catalunya.
I conclou que la democràcia no és temuda al Regne Unit, es acceptada amb els braços oberts, i per això tampoc hauria de ser temuda a Espanya.

http://araomai.cat/contundent-article-al-financial-times-desmuntant-les-mentides-del-pp-sobre-catalunya/

Falcó: "Som hereus d'una mala gestió i gestors d'un context en el que l'Estat ens imposa unes polítiques que no compartim"

Defensa el compte general de 2011 perquè aconsegueix “reduir el dèficit, contenir la despesa i fer front a l’endeutament” i afirma que “no compartim l’actuació de l’Estat ni que determinats grups de l’oposició hagin amagat aquesta realitat a la gent”

Ferran Falcó, diputat de CiU al Parlament de Catalunya, ha defensat el compte general de la Generalitat de 2011, en el qual s’observa “un esforç de contenció”, però “no una obediència cega als qui no ens han pagat els deutes, als qui no han volgut negociar un millor finançament i als qui han centrifugat el seu dèficit a les espatlles dels nostres conciutadans”. I és que estem davant del primer pressupost en el que hi ha un exercici “d’austeritat” i s’aconsegueix “reduir el dèficit, contenir la despesa i fer front a l’endeutament”, malgrat les condicions adverses. “Som hereus d’una mala gestió i gestors d’un context on se’ns imposen unes polítiques que no compartim”, ha conclòs.
Falcó ha subratllat que des de CiU “defensem l’austeritat com a valor també en temps de bonança però no defensem l’austericidi” i aquest compte general n’és una bona prova. En aquest sentit, ha remarcat que “tot per no gastar, no val” i que “no gastar a qualsevol preu, té conseqüències en la cohesió social, en l’autoestima col·lectiva, en el propi refredament de l’economia que necessita moviment per moure’s”. “Tot per estalviar amb seny i sentit, sí”, ha continuat Falcó, per qui “l’austeritat és un valor permanent, que val també en temps de bonança”.
I és que cal tenir en compte que l’exercici 2011 va constatar que entre 2003 i 2010 es va actuar com si encara no hi hagués indicadors que alertaven d’un canvi de cicle econòmic. Per això, aquest pressupost liquidat, que “no és el que cap govern desitjaria”, és el producte de l’herència rebuda i del context, de “doblar el dèficit i l’endeutament, de tenir els mercats financers tancats, del dèficit fiscal crònic, i dels incompliments de l’Estat en matèria de finançament”. És el compte general d’un govern que ha fet “una feina ingrata, dura i difícil: contenir la despesa, reduir el dèficit, i fer front a l’endeutament”.
Centrifugació del dèficit
El diputat de CiU ha assenyalat que el compte general de 2011 ha estat el primer pressupost no expansiu des de la recuperació de l’autogovern i el primer que ha significat “gestionar des de l’escassetat de recursos i la multitud d’obligacions i amb un Estat que va imposar un dèficit impossible: Un 0’7% que són 4000M€”. 
“Impossible de complir i, sobretot, injust” ha indicat Falcó. Sobretot si tenim en compte que “de cada 100 euros que deu Espanya en el seu conjunt, 76€ els deu l’Estat i 18 les CCAA” o que del conjunt del dèficit, “l’Estat de cada 100€ en genera 60, pels 35 de les CCAA”. El diputat nacionalista ha advertit que “l’Estat centrifuga el seu dèficit i imposa als altres el que no s’imposa a sí mateix, debilitant l’Estat autonòmic i aconseguint via lliure per a bastir un discurs recentralitzador”.
Incompliments de l’Estat
També ha criticat que l’Estat no pagui els seus deutes, que l’informe de la Sindicatura xifra en 800M€, corresponents a la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut i a la liquidació de les societats concessionàries d’autopistes de peatge. “No compartim que no ens pagui el que ens deu”; “No compartim que s’hagi reduït un 98% l’aportació estatal per a finançar escoles bressol”; “No compartim que s’hagi reduït un 68% els diners destinats a innovació universitària i campus d’excel·lència”. “No compartim que s’hagi reduït un 30% l’aportació a polítiques d’habitatge”; “No compartim que un 98% els diners destinats a l’increment de l’èxit escolar i la formació del professorat, o que només es cobreixi un 20% del cost de la llei de la dependència, quan per llei tocaria cobrir-ne la meitat.
Però sobretot, ha reblat Falcó, “no compartim que determinats grups de l’oposició hagin amagat aquesta realitat a la gent”.
http://www.convergencia.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=31414

Nueve diputados del PPC votan por error a favor de la consulta en el Parlament


La equivocación a la hora de votar inducida por el portavoz, Enric Millo, permite que la propuesta alcance los dos tercios de la Cámara


Política | 27/02/2014 - 12:31h | Última actualización: 27/02/2014 - 14:56h

Nueve diputados del PPC votan por error a favor de la consulta en el Parlament
Los diputados del PPC en el Parlament en la votación con el portavoz, Enric Millo, indicando el voto a favor.. ACN / Rafa Garrido
Redacción / Agencias (Barcelona).- 

Nueve diputados del PPC se han equivocado y han votado a favor de la consulta en el Parlament, un error inducido por el portavoz del grupo paralemntario, Enric Millo, quien a la hora de la votación ha indicado por señas la opción equivocada al resto de parlamentarios del grupo.

El error de los diputados del populares ha provocado que la moción a favor de la consulta en Catalunya incluida en el Informe y Dictamen de la comisión de la Sindicatura de Comptes, contara con la mayoría de los dos tercios de la Cámara catalana al haber sido aprobada por CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP y los 9 diputados del PPC. En contra votaron C’s y los otros 8 diputados del partido de Alícia Sánchez-Camacho, mientras que el PSC se ha abstenido.

La moción señala la "financiación injusta que ha tenido Catalunya para afrontar la infrafinanciación de las competencias que el Estado ha transferido a las Comunidades Autónomas" y "la necesidad de que el pueblo de Catalunya pueda determinar libremente y democráticamente su futuro colectivo a través de una consulta para definir un nuevo marco político que pueda poner fin al déficit fiscal crónico que sufre Catalunya".

En su intervención, el síndic mayor de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, Jaume Amat, no ha hecho ninguna alusión al debate soberanista, algo que sí han hecho casi todos de los grupos en su turno de palabra. José Antonio Coto (PP) ha recordado que la financiación actual se pactó cuando ERC estaba en el Govern, y ha preguntado a CiU y a los republicanos: "¿Creen que es normal discutir sobre las cuentas de 2011 y cómo se ejecuta el presupuesto y ustedes se dediquen a hablar de su monotema separatista?".

José Manuel Villegas (C's) ha juzgado "poco serio" relacionar un informe fiscalizador con la autodeterminación, mientras que Jordi Terrades (PSC) ha recalcado que, mientras no haya una consulta legal y acordada, es necesario acordar con el Estado una nueva financiación que garantice a la Generalitat recursos suficientes.
"Estafa y carga pesada"

Según la republicana Alba Vergés, Catalunya sufre un "expolio fiscal crónico, que es una estafa y una carga pesada" que repercute en el nivel de vida de los ciudadanos, especialmente en los más débiles, y de ahí la necesidad de replantear las relaciones con el resto de España.
ICV-EUiA ha votado a favor de este punto, pese a que David Companyon ha considerado que el 'derecho a decidir' "no puede ser un arma de distracción masiva", y también ha destacado que el informe de la Sindicatura de Comptes prueba que este órgano es necesario pese a que la Comisión de Reforma de las Administraciones Públicas (Cora) plantee en un informe suprimir los tribunales de cuentas autonómicos.
David Fernández (CUP) ha asegurado que el informe manifiesta que en 2011 se incrementaron las desigualdades sociales; y Ferran Falcó (CiU) ha defendido la actuación del Govern, ha negado que se cometieran políticas de "austericidio", y ha atribuido la situación financiera de la Generalitat a la herencia recibida del tripartito.


Leer más: http://www.lavanguardia.com/politica/20140227/54402620535/nueve-diputados-ppc-equivocan-votan-a-favor-consulta-parlament.html#ixzz2uXTNoDml
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Homs dóna una lliçó sobre llibertat d’expressió a Ciutadans

El conseller ha defensat l’informe del CAC per avaluar les banalitzacions del nazisme i li ha rebatut les acusacions de C’s sobre la pretesa “censura” del govern als mitjans


Ciutadans ha posat en dubte la llibertat d'expressió dels mitjans de comunicació. Carina Mejías, en una interpel·lació ha acusat el Govern de practicar la "censura" i de "pagar els silencis" dels periodistes, i s'ha queixat que el Govern encarregui "llistes de periodistes en funció de la seva ideologia". Homs ha negat que el Govern estigui fent llistes de periodistes, i ha ironitzat que "pensa el lladre que tots són de la seva condició". "Nosaltres no posem pantalles de plasma a les rodes de premsa, però sí que combatem les injúries, les calúmnies i les mentides, amb base d'informes contrastats que demanem a gent que té autoritat, professionalitat i capacitat d'independència per fer-ho", ha remarcat.
Comentaris 8  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional 6 vots )
"Un director de diari ens ha arribat a dir d'una manera transparent i directa que per sobre de la veritat hi ha la unitat d'Espanya"

El conseller ha aprofitat per remarcar que alguns directors de mitjans de Madrid han arribat a dir-li "a la cara" que el seu propòsit "no és tan informar sinó ser tributaris de la militància d'una causa". ha reblat.

Pel que fa a les subvencions, ha recordat que el Govern ha prioritzat els mitjans en català, i els públics per davant dels privats, amb una davallada del 29% en tres anys en els primers i d'un 70% en els segons.
 
La defensa de la banalització del nazisme cou a Ciutadans 

Mejías ha acusat el Govern de censurar els mitjans de comunicació, de donar subvencions que "premien afinitats" i de "comprar silencis". La diputada de C's també ha lamentat que la Generalitat hagi encarregat al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) un estudi en què es mencionen periodistes amb noms i cognoms, i ha fet al·lusió a dos informes del Govern sobre la pluralitat dels mitjans on, segons Mejías, es fan "llistes de periodistes".

Mejías compara Catalunya amb Veneçuela

"Han agafat vostès els pitjors vicis del tripartit. Quina finalitat tenen aquests informes? Controlar la ideologia dels periodistes? Castigar? Premiar? Censurar? I a més els encarreguen a universitats privades on donen classes aquells periodistes que són afins al Govern, pagat amb diners públics. Això passa a llocs on la democràcia està en risc, com a Veneçuela", ha denunciat.

http://www.directe.cat/noticia/336477/homs-dona-una-llico-sobre-llibertat-dexpressio-a-ciutadans

La meitat dels diputats del PP s'equivoca i vota a favor de la consulta

Nou dels diputats populars s'equivoquen per la confusió de Millo a l'hora d'indicar el sentit de vot
Men?ame
El suport al referèndum del 9 de novembre ha superat avui els dos terços del parlament, gràcies a la meitat dels diputats del PP. Nou dels diputats del PP han votat per error conjuntament amb els de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Els altres set diputats del PP que hi havia al ple, inclosa Alícia Sánchez-Camacho, hi han votat contra i els divuit diputats del PSC s'han abstingut. El motiu de l'equivocació ha estat l'error d'Enric Millo a l'hora d'indicar el sentit de vot del grup.
La proposta que es votava al parlament, de suport a la consulta, s'incloïa en un dictamen sobre els comptes de la Generalitat del 2011 elaborat per la Sindicatura de Comptes. En un apartat, defensa 'la necessitat que el poble de Catalunya determini lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta per a definir un nou marc polític que pugui posar fi al dèficit fiscal crònic'.
Pel que fa al PSC, els tres diputats pro-referèndum, Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura, no s'han diferenciat de la resta del grup: tots tres han decidit d'abstenir-se tal com els marcava des d'unes quantes files més endavant el portaveu parlamentari, Maurici Lucena.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4175944/20140227/meitat-diputats-pp-sequivoca-vota-favor-consulta.html