Rull: "Allò que Margallo defensa en termes legals per a Escòcia, és perfectament aplicable a Catalunya"

Sobre la reforma local de l’Estat, Corominas ha explicat que CDC està preparant, amb altres forces catalanes i estatals, un recurs que es faci des dels ajuntaments

LA NOTÍCIA EN FOTOS

1/3

• 
• 
• 

El secretari d’Organització de Convergència, Josep Rull, ha lamentat que el ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, admeti que el Govern espanyol avalaria una Escòcia independent dins d’Europa i que, en canvi, negui aquest reconeixement a Catalunya: “ Allò que Margallo defensa en termes legals per a Escòcia, és perfectament aplicable a Catalunya. El seu argument és que el sistema legal dóna marge per acceptar una Escòcia independent a la UE. Doncs el mateix marge és aplicable al cas català. Els dos marcs legals permeten donar la veu als respectius pobles, la diferència abismal és l’actitud que tenen els dos governs”.

Rull considera que “l’escenari apocalíptic que es dibuixa per a Catalunya sempre té un punt en comú: la voluntat del Govern espanyol de no permetre que Catalunya decideixi el seu futur”. En aquest sentit, ha afegit: “Hi ha sortides de to constants, exabruptes, ho hem vist aquest cap de setmana a la convenció del PP. Rajoy ha dit que impedirà el diàleg sigui com sigui. Això és un problema greu per a Catalunya però també per a Espanya. Ens preocupa la seva incapacitat de seure a negociar”. Malgrat tot, s’ha mostrat convençut que “la UE acabarà compensant el dèficit democràtic que hi ha a Espanya”.

“Les balances fiscals i la immersió lingüística, dos exemples de recentralització”

Rull ha explicat que durant el Comitè Executiu Nacional d’aquest matí també s’ha parlat de dos temes que preocupen el partit i que són exemples de la recentralització que porta a terme l’executiu de Rajoy: la negació del Govern espanyol a publicar les balances fiscals amb els criteris coneguts per tothom i la darrera resolució del TSJC sobre la llengua. Sobre la primera qüestió, Rull ha advertit que “La negació de la publicació de les balances esbudella el principi del dret a saber” i ha demanat al Govern espanyol que “posi sobre la taula les dades necessàries per a què la Generalitat o la comunitat científica facin els seus propis càlculs”.

Pel que fa a la resolució del TSJC, ha explicitat “la inquietud i la perplexitat del partit pel fet que el Tribunal torni a anar més enllà per impedir l’aplicació de la immersió lingüística i el desplegament amb normalitat de la Llei d’Educació de Catalunya”. Per això ha subratllat que CDC “es posa al costat del Govern de la Generalitat i dels centres educatius”.

De la seva banda, el vicesecretari general de Coordinació Institucional de CDC, Lluís Corominas, s’ha referit a la reforma local del Govern espanyol:“Estem preparant, amb altres forces catalanes i estatals, un recurs que es faci des dels Ajuntaments” . D’aquesta manera, ha explicat, es treballarà des de tres fronts “per defensar les competències que la llei estatal ha posat en qüestió”: des de la Generalitat, des del Parlament i des dels ens locals. Corominas s’ha mostrat optimista sobre el resultat d’aquesta triple ofensiva: “No compartim la  visió de l’Estat espanyol, que és d’un altre segle.  Esperem que aquest triple front sigui reeixit i que la llei es tiri enrere”.