Botifarrada popular al Mercat de la Boqueria per donar la benvinguda al Carnaval
Més d’un milió de metres de budell, gairebé 300.000 dotzenes d’ous, 120.000 quilos de carn magra i de papada, 33.000 quilos de cansalada, 7.000 quilos de sal i un pessic de pebre (1.000 quilos) són els ingredients que han necessitat els cansaladers i xarcuters de tot Catalunya per elaborar la menja típica d’avui: gairebé 500 tones de botifarra d’ou.
Ha arribat el Dijous Gras i amb aquest les festes de Carnestoltes, un breu període de disbauxa abans de la Quaresma que ens porta gresca, disfresses i música, però també àpats contundents, ben calòrics i amb molta tradició.
Botifarra d’ou amb novetats
Documentada ja des del segle XVII, la botifarra d’ou ha tingut alts i baixos en la seva història. Durant la dictadura franquista, el fet de no poder celebrar el Carnaval va comportar una davallada tant en el consum com en la producció, que es va recuperar de manera notable a partir de la dècada dels vuitanta del segle passat i gràcies a la voluntat dels mestres cansaladers. Avui en dia el panorama és molt diferent: es volen preservar les tradicions gastronòmiques d’aquestes dates, tot afegint-hi un pessic d’innovació.
Un exemple n’és Casa Noguera, una empresa familiar dedicada des de fa més de 140 anys al món dels embotits, que la setmana passada va presentar al Mary’s Market set variacions de la típica botifarra d’ou. La nova versió del producte incorpora aliments molt vinculats a les nostres arrels culinàries, aconseguint així botifarres d’ou tan originals com la de patata i ceba, d’espinacs, d’espàrrecs, de carxofes, d’escalivada, d’albergínia o de cansalada.
La tradició ha portat alguns municipis a organitzar actes on la gastronomia típica del dia s’ha convertit en l’element central. El cas més conegut, per la seva dimensió, és el Dijous Llarder de Vic, que avui celebra la dotzena edició. La plaça Major es converteix en un espai on el porc s’enduu tot el protagonisme. Des de les 8.30 h fins a les 16 h es poden degustar entrepans de diferents productes derivats del porc, com botifarra, botifarra negra, cansalada, porc rostit i, com a novetat d’aquest any, caneló.
La Ciutat Comtal també va dedicar una jornada a la botifarra d’ou el diumenge passat, quan el Gremi de Carnissers i Cansaladers-Xarcuters de Barcelona i Comarques van repartir-ne 6.500 racions en una gran botifarrada popular al Mercat de la Boqueria.
Truita i llardons
Com a acompanyants de la botifarra d’ou, avui a la taula de Dijous Llarder hi trobarem també truita i coca de llardons, l’element gastronòmic més dolç del dia. Originalment, aquesta coca s’elaborava com un pa, donant com a resultat una base més gruixuda. Actualment, la massa es prepara amb ou sencer, rovell d’ou, oli, sucre, llevat i farina. A aquesta mescla se li afegeixen els llardons, algun licor com ara l’anís i, per sobre, els pinyons i el sucre.
Tradicions localitzades
Deixant de banda les menges carnavalesques més esteses per tot el territori, el dia d’avui també compta amb altres tradicions. A les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell tenen un embotit que només es prepara en aquest temps: el farcit de Carnaval. La tradició diu que s’ha de preparar el vespre del diumenge de Carnestoltes i que, en ser un embotit bastant gros, s’ha d’allargar per als tres dies que dura la festa.
També a l’Alt Urgell i el Principat d’Andorra trobem el bull de Carnaval, una varietat de bull recentment recuperada que s’elaborava sobretot en l’àmbit domèstic i que anava acompanyada de coca de pagès. Actualment només es comercialitza en unes poques xarcuteries de la zona.
A Vilanova i la Geltrú (Garraf), juntament amb un dels carnavals més coneguts i concorreguts de Catalunya, tenen un plat que té una relació directa amb les festes de Carnestoltes, però que avui en dia es menja durant tot l’hivern: el xató de Vilanova. Una bona amanida en què no falten l’escarola, la tonyina, les anxoves i el bacallà, a més de la salsa, el veritable secret del plat.
Ha arribat el Dijous Gras i amb aquest les festes de Carnestoltes, un breu període de disbauxa abans de la Quaresma que ens porta gresca, disfresses i música, però també àpats contundents, ben calòrics i amb molta tradició.
Botifarra d’ou amb novetats
Documentada ja des del segle XVII, la botifarra d’ou ha tingut alts i baixos en la seva història. Durant la dictadura franquista, el fet de no poder celebrar el Carnaval va comportar una davallada tant en el consum com en la producció, que es va recuperar de manera notable a partir de la dècada dels vuitanta del segle passat i gràcies a la voluntat dels mestres cansaladers. Avui en dia el panorama és molt diferent: es volen preservar les tradicions gastronòmiques d’aquestes dates, tot afegint-hi un pessic d’innovació.
Un exemple n’és Casa Noguera, una empresa familiar dedicada des de fa més de 140 anys al món dels embotits, que la setmana passada va presentar al Mary’s Market set variacions de la típica botifarra d’ou. La nova versió del producte incorpora aliments molt vinculats a les nostres arrels culinàries, aconseguint així botifarres d’ou tan originals com la de patata i ceba, d’espinacs, d’espàrrecs, de carxofes, d’escalivada, d’albergínia o de cansalada.
La tradició ha portat alguns municipis a organitzar actes on la gastronomia típica del dia s’ha convertit en l’element central. El cas més conegut, per la seva dimensió, és el Dijous Llarder de Vic, que avui celebra la dotzena edició. La plaça Major es converteix en un espai on el porc s’enduu tot el protagonisme. Des de les 8.30 h fins a les 16 h es poden degustar entrepans de diferents productes derivats del porc, com botifarra, botifarra negra, cansalada, porc rostit i, com a novetat d’aquest any, caneló.
La Ciutat Comtal també va dedicar una jornada a la botifarra d’ou el diumenge passat, quan el Gremi de Carnissers i Cansaladers-Xarcuters de Barcelona i Comarques van repartir-ne 6.500 racions en una gran botifarrada popular al Mercat de la Boqueria.
Truita i llardons
Com a acompanyants de la botifarra d’ou, avui a la taula de Dijous Llarder hi trobarem també truita i coca de llardons, l’element gastronòmic més dolç del dia. Originalment, aquesta coca s’elaborava com un pa, donant com a resultat una base més gruixuda. Actualment, la massa es prepara amb ou sencer, rovell d’ou, oli, sucre, llevat i farina. A aquesta mescla se li afegeixen els llardons, algun licor com ara l’anís i, per sobre, els pinyons i el sucre.
Tradicions localitzades
Deixant de banda les menges carnavalesques més esteses per tot el territori, el dia d’avui també compta amb altres tradicions. A les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell tenen un embotit que només es prepara en aquest temps: el farcit de Carnaval. La tradició diu que s’ha de preparar el vespre del diumenge de Carnestoltes i que, en ser un embotit bastant gros, s’ha d’allargar per als tres dies que dura la festa.
També a l’Alt Urgell i el Principat d’Andorra trobem el bull de Carnaval, una varietat de bull recentment recuperada que s’elaborava sobretot en l’àmbit domèstic i que anava acompanyada de coca de pagès. Actualment només es comercialitza en unes poques xarcuteries de la zona.
A Vilanova i la Geltrú (Garraf), juntament amb un dels carnavals més coneguts i concorreguts de Catalunya, tenen un plat que té una relació directa amb les festes de Carnestoltes, però que avui en dia es menja durant tot l’hivern: el xató de Vilanova. Una bona amanida en què no falten l’escarola, la tonyina, les anxoves i el bacallà, a més de la salsa, el veritable secret del plat.
Enllaços relacionats
Menú: àpat de CarnestoltesRecepta xató de Vilanova
Recepta truita de botifarra
Recepta truita de carbassó
Recepta coca de llardons
Festes de Carnestoltes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada