- Durant el ple monogràfic sobre la pobresa, el cap de l’Executiu ha demanat als diputats evitar “l’excés de gesticulació partidista” i buscar “solucions consensuades” en la lluita contra la pobresa
- Artur Mas ha criticat que en programes com la dependència “estem suplint l’Estat en un moment d’enorme debilitat financera de la Generalitat”
- El cap del Govern ha revelat que té constància que l’Estat vol portar al Tribunal Constitucional el decret de la Generalitat contra la pobresa energètica
- El Govern dota amb 850 milions d’euros el Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya i hi inclou 148 actuacions
- S’han concedit beques menjadors a tots els alumnes per sota el llindar de pobresa i s’han augmentat un 57% els recursos a polítiques actives d’ocupació i un 13% els ajuts socials d’habitatge
El president Mas durant la seva intervenció al Parlament
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha obert aquest matí les intervencions del Govern en el ple monogràfic sobre la pobresa, que es fa al Parlament de Catalunya, subratllant la importància que el seu Executiu atorga a aquest tema. El cap del Govern ha lamentat, però, que en la lluita contra la pobresa i les desigualtats “estem carregats de responsabilitats, però despullats d’instruments vitals” i ha afegit que “volem seguir anant carregats de responsabilitats, però ens agradaria anar una mica més ben equipats”.
Artur Mas ha explicat que el procés que viu el país pel dret a decidir està “perfectíssimament lligat a les persones”, perquè calen instruments per fer “polítiques socials en majúscules”. El president ha recordat que Catalunya genera recursos suficients per fer aquestes polítiques; té les persones, el talent i el compromís dels servidors públics i el teixit associatiu i té un bon capital polític de cohesió social. Però ha afegit que al país li manquen instruments, perquè “no recaptem els impostos i, per tant, no dominem la nostra tresoreria; no som els que fixem els dèficits i no podem legislar en temes bàsics”.
En aquesta línia, el president ha revelat que el Govern té constància que una de les mesures aprovades pel Consell Executiu en aquesta línia, el decret contra la pobresa energètica, serà recorreguda pel Govern central davant del Tribunal Constitucional. “Ni tan sols aquest decret se li permet al Govern de Catalunya tirar-lo endavant”, ha reblat.
Màxima prioritat per a les polítiques socials
El cap del Govern ha iniciat el seu discurs destacant que la lluita contra la pobresa “no només ha d’ocupar un o dos dies de debat parlamentari, sinó que ha de tenir màxima importància els 365 dies de l’any”. En aquest sentit, el president ha destacat que els pressupostos de la Generalitat demostren que el Govern “dóna la màxima prioritat a les polítiques socials”, que han vist incrementat el seu pes del 67,8% que representaven fa 3 o 4 anys al 71,1% que representen enguany.
En el ple, en que també han intervingut fins a sis consellers, el president ha recordat que hi ha programes socials que “no només s’han mantingut, sinó que en algun cas s’han incrementat en valor absolut” i ha posat com a exemple la Renda Mínima d’Inserció (RMI), les polítiques d’habitatge, les beques menjador i els programes específics de lluita contra la pobresa.
El cap de l’Executiu ha remarcat, però, que aquestes polítiques socials s’han fet en un context en què “tenim un 20% menys de recursos i paguem el doble d’interessos financers que fa 3 anys”. El president ha criticat que aquest 20% menys de recursos “són imposats pel Govern espanyol, amb l’objectiu de dèficit que ens marquen”.
Amb un objectiu de dèficit just tindríem 2.000 milions més
En aquest sentit, Artur Mas ha assenyalat que si l’objectiu de dèficit imposat pel Govern de l’Estat “hagués estat just” a Catalunya li correspondrien 2.000 milions d’euros més dels que té. Per aquest motiu, el president ha afirmat que el procés democràtic pel dret a decidir que viu Catalunya “és perquè algun dia aquestes decisions es prenguin en aquest Parlament i no en un parlament que està a 600 quilòmetres de distància”.
El cap del Govern ha explicat algunes de les decisions que ha hagut de prendre el seu Executiu – “cap d’elles fàcils”, ha dit- per poder disposar de recursos per a polítiques socials. Entre d’altres, s’ha referit a la “dràstica”reducció de d’entre el 60 i 70%, de la despesa de funcionament, en partides com publicitat o protocol; el fre a noves inversions en infraestructures; la rendibilització de patrimoni públic; la reducció salarial dels empleats públics i l’increment d’impostos.
El president també ha criticat que “estem suplint l’Estat en un moment d’enorme dificultat financera de la Generalitat” i ha posat com a exemple l’aplicació de la llei de la dependència. Artur Mas ha lamentat que de cada euro que s’hi destina, 90 cèntims el posen les comunitats autònomes i només 10 cèntims l’Estat. També ha citat altres programes, com els centres especials de treball o les subvencions al transport metropolità en què la Generalitat ha de suplir el Govern de l’Estat.
En diversos moments de la seva intervenció, el president ha destacat la col·laboració institucional entre les diferents administracions catalanes. En aquesta línia, ha explicat que “vam posar en línia les diputacions, perquè en lloc d’invertir en pedres s’inverteixi allà on la Generalitat no pot arribar, com les llars d’infants o el transport escolar no obligatori”. “Gràcies a aquesta bona col·laboració entre administracions, estem sumant esforços totes les institucions catalanes per posar novament la prioritat on la volem posar, que són les polítiques socials”, ha assegurat el president, que també ha destacat “l’estreta relació” que hi ha amb el tercer sector.
El president s’ha mostrat disposat a escoltar tots els grups durant el ple, però ha demanat que “s’eviti l’excés de gesticulació partidista”, perquè “es pot arribar a girar en contra de tots, i ha instat a arribar a “solucions consensuades”.
El Govern dota amb 850 milions d’euros el Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya i hi inclou 148 actuacions
La consellera de Benestar i Família, Neus Munté, ha assegurat, durant el ple d’aquest matí que “no partim de zero. Hi ha molta feina feta i ja alguns resultats fruit del consens i el treball transversal”. Munté ha recordat que des de l’arribada de CiU al govern a finals de l’any 2010 es va fer palès el seu compromís en la lluita contra la pobresa impulsant, l’abril del 2011, el grup de treball de lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya, que va elaborar el Document de Bases del Pacte i la proposta de Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya, presentat el passat 5 de febrer.
El principal objectiu d’aquest Pacte és el de sumar esforços per combatre l'impacte de la crisi econòmica sobre les persones, reforçant tots els mecanismes de detecció i prevenció i prioritzant els recursos disponibles envers la inclusió social. El Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya ha de permetre dissenyar eines que previnguin el risc d’exclusió social, establir els mecanismes d’intervenció, i sobretot, fixar un horitzó que redueixi al màxim la pobresa a Catalunya.
La proposta de Pacte inclou un Pla d’acció que, amb un pressupost de 850 milions d’euros, preveu 148 actuacions fins el 2016 emmarcades en cinc grans eixos: la pobresa i inclusió social en la infància i l’adolescència (218 milions d’euros); la cobertura de les necessitats bàsiques (448 milions d’euros), l’ocupació (98,4 milions d’euros), l’habitatge (60,9 milions d’euros) i l’àmbit relacional i comunitari (26,8 milions d’euros). A més, d’aquests cinc eixos, el pacte té un eix específic de lluita contra la pobresa infantil, que es considera prioritari.
Per incidir especialment en la lluita contra la pobresa infantil, juvenil i de cobertura de les necessitats bàsiques d’alimentació, el Govern ha ampliat les places de centres oberts i serveis d’atenció diürna durant les vacances escolars en aquells territoris on es detecti que cal garantir les necessitats bàsiques d’alimentació. El Govern també està promovent mesures que facilitin l’accés a les activitats de lleure per a infants i adolescents de famílies en situació de risc i d’exclusió social, especialment durant el període de vacances d’estiu.
A més, els beneficis de la Grossa es destinaran a incrementar i a enfortir els serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en situacions de risc i les seves famílies. També es reforçaran programes com “L’estiu és teu”, “Jugar i llegir a l’estiu” o “Créixer en família”, tots ells amb accions especialment adreçades a garantir l’alimentació i el lleure dels infants.
La consellera Munté ha recordat que des del Departament de Benestar Social i Família “es destinen 92 milions d’euros d’ajuts directes a les persones” i “es dóna suport, mitjançant subvencions, a 2.800 entitats que treballen contra l’exclusió social”.
Tots els alumnes per sota el llindar de la pobresa tenen beca menjador
Per primer cop, el Govern ha unificat criteris de renda quant al repartiment dels ajuts per al menjador escolar, i això ha suposat que s’hagin concedit 3.000 beques al 100%. Segons ha explicat aquest matí al ple la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, “per primera vegada, el Govern ha garantit la beca menjador a tots els alumnes que estaven per sota el llindar de la pobresa”. El model heretat deixava sense beca a 7.348 nens i nenes i donava ajuts a 8.210 alumnes que podien superar els mínims, segons ha recordat la consellera.
“Hem de tenir clar que les desigualtats d’origen social són presents al sistema educatiu i per això treballem en tres grans eixos: prevenció, actuació i inserció”, ha explicat la consellera. En aquest sentit, Rigau ha assegurat que el Govern treballa per “l’equitat i l’excel·lència”. “Hem procurat conciliar al màxim aquesta reclamació que ens fa la societat”, ha afegit.
El Govern també ha incrementat les places de formació professional per tal de millorar l’accés dels joves a llocs de treball. S’han garantit bonificacions directes a aquells que no poden pagar les taxes de la FP superior. A més, s’han incrementat el nombre de places dels programes de qualificació professional inicial de 5.000 a 7.000.
El 57% dels recursos d'Empresa i Ocupació destinats a lluitar contra la pobresa
Per la seva banda, el conseller Felip Puig ha posat de manifest que "la millor mesura per superar la pobresa és generar creixement econòmic i crear ocupació". I és per aquest motiu que "el 57% dels recursos d'empresa i ocupació es destinen a polítiques actives d'ocupació, a centres especials de treball, a empreses d'inserció i a la renda mínima d'inserció".
En polítiques actives d'ocupació, Felip Puig ha anunciat que el Servei d'Ocupació de Catalunya ampliarà els programes de formació i treball i de lluita contra l'exclusió social prioritzant el col·lectiu d'atur de llarga durada, especialment de les persones de 45 anys o més i de les que han exhaurit les prestacions per desocupació. A més, el conseller ha avançat que s'adaptarà la Renda Mínima d'Inserció (RMI) perquè "les persones assoleixin la plena autonomia personal, familiar, econòmica i social".
Quant a la RMI, aquest any el Govern ha incrementar la partida en 43 milions d’euros, arribant als 173 milions, fet que suposarà un increment important de les persones beneficiàries. Aquest any, l’executiu dedicarà 10 milions d’euros a programes de formació i treball- el doble que l’exercici anterior- per ocupar a persones beneficiàries de la RMI. Actualment, hi ha 600 persones que es beneficiïn d’aquests programes. A més, es posaran en marxa dues iniciatives més de subvencions i incentivació e contractació de persones beneficiàries de la RMI.
El Govern mantindrà les aportacions als Centres Especials de Treball per tal de garantir 13.000 llocs de treball. En aquest sentit, l’any passat es van destinar 77 milions d’euros per a la contractació de persones discapacitades i en risc d’exclusió social, dels quals 30 milions van ser aportats directament pel Govern compensant la reducció d’ajuts del govern espanyol.
Pel que fa a la pobresa energètica, el conseller Puig ha manifestat que el Govern continuarà treballant en la recerca d’una solució “sense perdre de vista que l'ideal és que tothom tingui accés als serveis energètics perquè voldrà dir que tothom està en condicions de poder-los pagar", després de recordar que el Govern va fer un decret-llei de modificació del codi de consum per evitar els talls de subministrament durant l'hivern encara que hi hagués impagament.
Prop de 200.000 persones es beneficiaran de les polítiques de justícia contra la pobresa
El Departament de Justícia destina 137 milions d’euros a la lluita contra la pobresa, concretament en els àmbits de l’accés a la justícia, als col·lectius vulnerables (famílies afectades per desnonaments) i a la inclusió de persones excloses. Aquesta quantitat suposa un 17,2% del pressupost de Justícia. El conseller Germà Gordó ha recordat que l’administració de Justícia i l’execució penal “són pilars de les polítiques socials i tenen una incidència directa en els processos relacionats amb la pobresa i l’exclusió social”.
Un dels primers objectius del Departament és el servei d’assistència jurídica gratuïta, al qual s’hi destinen més de 60 milions d’euros per a la retribució d’advocats i procuradors així com pels serveis d’orientació jurídica. L’any 2013 es van acceptar més de 140.000 expedients d’assistència jurídica gratuïta.
Pel que fa als col·lectius més vulnerables com les famílies afectades pels desnonaments, Gordó ha destacat que el Govern “ha incidit en la creació de la Taula de desnonaments que té per objectiu vehicular mesures urgents per aquest col·lectiu i formular propostes de modificacions legislatives” com la dació en pagament, una llei concursal per a les famílies o la suspensió de les execucions si existeixen clàusules abusives”.
En relació amb els menors i joves privats de llibertat, Justícia destina prop de 23 milions d’euros als centres educatius i al medi obert, on s’atenen més de 3.000 menors i joves. En el cas de les mesures penals alternatives, pensades per penalitzar faltes o delictes menys greus en adults sense privar-los de llibertat, el servei dóna resposta a un col·lectiu de prop de 13.500 persones.
Dins de l’àmbit dels serveis penitenciaris, es destinen 2,7 milions d’euros als programes de reinserció i rehabilitació que es fan en coordinació amb les entitats del tercer sector, i 37,5 milions als programes de reinserció sociolaboral a través del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE). També es destinen 2 milions d’euros més a la gestió d’ajuts als interns i a les seves famílies. Aquest conjunt d’actuacions beneficia al voltant de 16.800 persones.
El Govern incrementa un 13% els ajuts socials d’habitatge, fins a 58,5 milions d’euros
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha explicat les actuacions que el Govern duu a terme per garantir els drets fonamentals a l’habitatge, al transport públic i a la mobilitat. “L’Estat s’ha retirat a Catalunya en les ajudes a polítiques d’habitatge i transport públic”, ha lamentat el conseller. En aquest sentit, ha denunciat que el govern espanyol ha reduït les seves aportacions un 95% en el cas de les polítiques d’habitatge i fins a un 35% en les de mobilitat i transport públic. “Patim un tracte injust”, ha afirmat.
Vila ha contraposat aquesta situació amb la política del Govern, que aquest any incrementa un 13%, fins els 58,5 milions d’euros, els ajuts socials d’habitatge. L’any 2013 es va donar suport en matèria d’habitatge a unes 45.000 famílies catalanes, evitant 2.865 desnonaments a través d’ajuts a més de 24.000 llars, reforçant programes preventius com el d’ajuts al pagament del lloguer, i engegant nous programes socials.
A més a més, avui entra en vigor la nova prestació per a aturats de llarga durada que va anunciar el Govern fa un mes i que beneficiarà unes 4.000 famílies. L’ajut es destinarà a famílies que tinguin algun dels membres a l’atur des de fa més d’un any i que no puguin fer front al pagament del lloguer o de la hipoteca. Aquest ajut mensual serà de fins a 200 euros.
Durant la seva intervenció, el conseller ha explicat que en les properes setmanes el Govern farà nous reajustaments a la baixa de les rendes de lloguer dels habitatges del parc públic per facilitar l’accés a les famílies i reduir encara més el nombre de pisos buits, que en els darrers dos anys ha baixat en més de 2.000 habitatges.“Patim una inadequada planificació en la promoció d’habitatge públic que va tenir com a resultat que l’any 2.010 hi havia més de 3.200 pisos de protecció oficial buits”, ha assegurat el conseller
Una altra de les prioritats del Govern és la renovació urbana i la rehabilitació de barris, per la qual cosa es reprendran actuacions aturades. És el cas del barri de Sant Roc, a Badalona, de Ca n’Anglada, a Terrassa, Can Garcia de Manlleu, o Canyelles, a Barcelona.
Finalment, durant el ple, també s’ha destacat la implantació de tarifes socials per garantir l’accés al transport públic a tots els ciutadans. L’any passat, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va destinar més de 27 milions d’euros a subvencionar aquests títols: la T-Jove, la T-12, la T-Famílies nombroses i monoparentals i la bonificació per a les persones en situació d’atur de la T-Trimestre.
El compromís amb les persones més necessitades és evident si es té en compte que l’aportació als títols integrats de caire social ha augmentat més d’un 1.000% des del 2008, any en que s’hi van destinar menys de 800.000 euros.
Seguiment acurat dels efectes de la crisi econòmica en la salut de la població
En el seu torn de paraula, el conseller de Salut, Boi Ruiz, ha explicat que “unes condicions socioeconòmiques desfavorables acaben tenint repercussions sobre la salut de les persones, moltes vegades fent més difícil el seguiment d’estils de vida saludables”.
El Govern ha posat en marxa l’Observatori sobre els efectes de la crisi econòmica en la salut de la població per seguir els principals indicadors de salut (estils de vida, consum de serveis sanitaris, incidència de determinades malalties) i poder definir actuacions per abordar les necessitats detectades. Es preveu que l'Observatori emeti dos informes a l'any, el primer dels quals es publicarà al llarg del primer semestre d’aquest any. A més, també a través del Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya, l’executiu inclou accions que facilitin l’accés a productes o serveis sanitaris.
Altres actuacions endegades en l’àmbit de la salut són el Pla Interdepartamental de Salut Pública que posa èmfasi en la lluita contra les desigualtats socials en salut, les prestacions dels programes sanitaris d’interès per a la salut pública com són l'atenció a les drogodependències; la prevenció i l’atenció a la sida/infecció per VIH; la prevenció i el control de les infeccions de transmissió sexual; les vacunacions; entre altres. El Govern també està col·laborant amb diverses entitats de caire social per millorar l’alimentació de la població en situació de risc i s’està treballant en un document d’ampliació i desenvolupament del Protocol per a la detecció i seguiment de situacions de dificultat en l’alimentació d’infants i adolescents. També s’impulsa el Programa “Salut als Barris” per millorar les condicions de vida de la població.
Ruiz ha explicat que els grups de nivell socioeconòmic més baix dels països desenvolupats “tenen un major risc de malalties cròniques, més risc de discapacitat i de mortalitat”. Segons Ruiz, “la població que pertany a les classes més desfavorides i amb nivell d’estudis baix presenta una pitjor percepció de l’estat de salut, té comportaments no saludables en proporcions més elevades i és qui amb més freqüència es pren la pressió arterial, es revisa el nivell de colesterol a la sang i es vacuna contra la grip”.
Fitxers adjunts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada