Pel Museu Jueu de Berlín, comparar catalanisme i nazisme és «estúpid»

La seva directora recorda que la generació va formar part del franquisme «mai farà autocrítica» i defensa la prohibició del llenguatge que inciti a l'odi

El Museu Jueu de Berlín troba "estúpid" i una "provocació molt simple i infantil" que es compari el nacionalisme català amb el nazisme, tal i com va fer un reportatge recent de Telemadrid . La seva directora de programació, Cilly Kugelmann, reivindica que es "prohibeixi legalment aquesta incitació a l'odi" perquè "fa patir algunes víctimes". Precisament la Generalitat ha exigit a Telemadrid una rectificació per haver equiparat Mas amb Hitler i ha demanat la destitució de la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, per haver homenatjat la División Azul . Kugelmann reclama "al més alt nivell un posicionament ètic" que "deixi clar que aquesta societat no vol aquest tipus de llenguatge".

 

A Kugelmann li sorprèn, a més, que a l'Estat "s'utilitzi el terme 'nazi', que no va ser un problema a Espanya sinó a fora, en comptes de dir 'franquista', que seria l'acusació més pròpia".

 

Directora de programació del Museu Jueu de Berlín des del 2002, Kugelmann creu que l'Estat espanyol "necessita distància" per poder-se reconciliar amb el seu passat, perquè "la generació que va formar part del franquisme, que ara es considera criminal" encara viu i "mai no farà autocrítica". "És qüestió de temps", la "segona o tercera generació posterior als testimonis ha d'interpretar la història amb llibertat, de forma diferent", mentre que els que van viure el franquisme "no el criticaran perquè s'estarien criticant a ells mateixos", opina. I defensa que a l'Estat hi hauria d'haver "museus d'història contemporània sobre el franquisme i què significava per a la gent que el va patir, quins crims es van cometre i com ho porta la societat postfranquista".

 

Mesures legals

Kugelmann assegura que "prendre mesures legals" contra el llenguatge d'incitació a l'odi pot ser útil. "Prohibir-lo per llei no vol dir que desaparegui" ni servirà "per reeducar la gent" que "en l'esfera privada" pot fer el que vulgui, però sí que "és positiu" en la mesura en què la societat "fa un canvi i diu que el llenguatge d'incitació a l'odi no és acceptable", explica.

 

Obert el setembre de 2001, el Museu Jueu de Berlín ha rebut 7,2 milions de visites en els seus primers deu anys de funcionament, especialment de joves (el 34% del seu públic té entre 20 i 29 anys). Només l'any passat, 36.000 ciutadans de l'Estat espanyol (un 5% del total) van visitar la seva exposició permanent, de més de 3.000 metres quadrats.