"El sistema autonòmic que ha acabat resultant és caòtic, sense regles clares sobre qui fa què"
A continuació publiquem l’argumentari que el Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) ha redactat i enviat a les entitats que col•laboren amb ell a nivell internacional i que ha irritat l’espanyolisme. El DIPLOCAT fa un repàs a la situació política, amb especial menció al fracàs de l'Estat de les autonomies, i al segrest de la Constitució per part del PP i el PSOE.
El PP va reclamar fa un parell de dies el tancament de l’òrgan per les “calumnies” sobre Espanya. També van haver-hi fortes crítiques per part dels socialistes i de Ciutadans. El portaveu del grup parlamentari socialista, Maurici Lucena, va titllar “de broma” l'activitat del Diplocat alhora que va criticar que al seu entendre el projecte “no és seriós”, i el portaveu parlamentari de Ciutadans, Jordi Cañas, va assenyalar que tot això “perjudica la imatge de Catalunya”, i va demanar al Govern espanyol que prengui mesures per “impedir que segueixi avançant”.
L’argumentari del Diplocat, comença així:
PER QUÈ ELS CATALANS VOLEN CELEBRAR UN REFERÈNDUM SOBRE EL SEU FUTUR?
Aquesta nota pretén explicar per què els catalans volen votar. No obstant això, una simple llista de greuges no pot copsar l'esperit d'optimisme, la tolerància i la modernització que està en el cor del moviment independentista.
Durant molt de temps, molts catalans haurien estat feliços si Catalunya hagués estat una regió d'Espanya amb un estatus similar al d'un land d'Alemanya. Però això mai ha succeit. La forta oposició dins d'Espanya ha provocat que la descentralització hagi estat sempre a mitges, caòtica i ineficaç. I ara Espanya està sent recentralitzada i el multiculturalisme ha estat rebutjat.
Això ha portat a un gran canvi en l'opinió pública a Catalunya. Moltes persones ja no reconeixen Espanya com el país tolerant i incloent que esperaven que es construiria després de Franco. I volen celebrar un referèndum per poder triar lliurement el seu futur, de manera pacífica i democràtica.
Després de 35 anys tractant d'encaixar Catalunya a Espanya d'una manera políticament còmode, hi ha un sentiment comú entre la majoria dels ciutadans catalans segons el qual qualsevol negociació s'està convertint en impossible. L'opinió pública a Espanya sembla afavorir la uniformitat i la centralització, de manera que cap dels dos principals partits polítics espanyols està disposat a prendre mesures significatives per salvar la diferència. Tots dos diuen ara que un referèndum sobre la independència seria il·legal. Però ocultant-se darrere d'una llei (que podria ser canviada fàcilment) no es proporciona cap solució al problema. Pitjor encara, vol dir que en darrer terme Espanya ha de triar entre mantenir els seus nous valors democràtics o plantar-se davant Catalunya en contra de la voluntat del seu poble.
El PP va reclamar fa un parell de dies el tancament de l’òrgan per les “calumnies” sobre Espanya. També van haver-hi fortes crítiques per part dels socialistes i de Ciutadans. El portaveu del grup parlamentari socialista, Maurici Lucena, va titllar “de broma” l'activitat del Diplocat alhora que va criticar que al seu entendre el projecte “no és seriós”, i el portaveu parlamentari de Ciutadans, Jordi Cañas, va assenyalar que tot això “perjudica la imatge de Catalunya”, i va demanar al Govern espanyol que prengui mesures per “impedir que segueixi avançant”.
L’argumentari del Diplocat, comença així:
PER QUÈ ELS CATALANS VOLEN CELEBRAR UN REFERÈNDUM SOBRE EL SEU FUTUR?
Aquesta nota pretén explicar per què els catalans volen votar. No obstant això, una simple llista de greuges no pot copsar l'esperit d'optimisme, la tolerància i la modernització que està en el cor del moviment independentista.
Durant molt de temps, molts catalans haurien estat feliços si Catalunya hagués estat una regió d'Espanya amb un estatus similar al d'un land d'Alemanya. Però això mai ha succeit. La forta oposició dins d'Espanya ha provocat que la descentralització hagi estat sempre a mitges, caòtica i ineficaç. I ara Espanya està sent recentralitzada i el multiculturalisme ha estat rebutjat.
Això ha portat a un gran canvi en l'opinió pública a Catalunya. Moltes persones ja no reconeixen Espanya com el país tolerant i incloent que esperaven que es construiria després de Franco. I volen celebrar un referèndum per poder triar lliurement el seu futur, de manera pacífica i democràtica.
Després de 35 anys tractant d'encaixar Catalunya a Espanya d'una manera políticament còmode, hi ha un sentiment comú entre la majoria dels ciutadans catalans segons el qual qualsevol negociació s'està convertint en impossible. L'opinió pública a Espanya sembla afavorir la uniformitat i la centralització, de manera que cap dels dos principals partits polítics espanyols està disposat a prendre mesures significatives per salvar la diferència. Tots dos diuen ara que un referèndum sobre la independència seria il·legal. Però ocultant-se darrere d'una llei (que podria ser canviada fàcilment) no es proporciona cap solució al problema. Pitjor encara, vol dir que en darrer terme Espanya ha de triar entre mantenir els seus nous valors democràtics o plantar-se davant Catalunya en contra de la voluntat del seu poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada