Jordi Turull
Vaig néixer a Parets del Vallès l’any 1966 on segueixo vivint. Diputat de CiU al Parlament de Catalunya . He estat regidor a l'Ajuntament del meu poble de l’any 1987 fins el 2003 i vaig ser diputat a la Diputació de Barcelona de 1991 a 1996. Veure més
Començo el meu article subratllant dos conceptes que, a aquestes alçades, no hauria de fer falta recordar. En primer lloc, que la Constitució espanyola de 1978 va ser concebuda com un pacte polític. La segona que Catalunya no neix amb aquesta Constitució, que la seva voluntat de ser i fer de nació ha estat una constant dels darrers 300 anys i hem tingut 129 presidents de la Generalitat. És una qüestió que no semblen tenir clara tots aquells que una vegada i altra esgrimeixen la Constitució per tal de vetar qualsevol iniciativa que intenti canviar l’status quo existent. Cap novetat. Fa anys que el PP judicialitza la política, mentre el PSOE es manté en un silenci còmplice. Ho van fer amb l’Estatut i ho fan ara amb el dret a decidir.
Després de la suspensió de la declaració de sobirania ara el Govern espanyol amenaça amb portar al Tribunal Constitucional (TC) la comissió d’estudi pel dret a decidir. Cal recordar que el primer que és insubmís de les resolucions del TC és el propi Estat, que no respecta les seves sentències, per exemple amb les beques, en matèria de polítiques actives d’ocupació, amb la gestió del 0’7% de l’IRPF, el model lingüístic, entre d’altres. O és que només s’ha de fer cas al TC quan resol en contra del que voten i volen els ciutadans de Catalunya?
Però tornant a la comissió del dret a decidir, aquesta neix amb l’objectiu d’estudiar les vies legals per a exercir aquest dret i no predetermina ni les seves conclusions ni quin ha de ser el resultat de la consulta. En ella hi han de poder participar tots els partits de la cambra catalana. Per exemple, si no canvien d’opinió (cosa que ningú pot assegurar perquè ho fan sovint), participarà un partit com el PSC que vol un model federal per a l’estat espanyol i que, en coherència, aportarà documents i opinions d’experts que defensin la viabilitat d’aquest model. Tampoc en podem parlar? Podem fer comissions i resolucions sobre mil i un temes però no sobre el futur que volem per a Catalunya?
Assistim a uns episodis que la gent de la meva generació ens pensàvem que sols coneixeríem pels llibres i la història. Si el que volen és prohibir posicionaments polítics i el dret a debatre, els podem assegurar que se’ls hi gira molta, molta feina.
Ni l’actuació amb tics tan poc democràtics del Govern de l’Estat, ni la guerra bruta cada cop més descarada, ni les resolucions del TC, ens apartaran ni un mil·límetre del camí i el ritme marcat. Al contrari, el que fan és posar de manifest que si volem seguir sent, si volem arribar a ser la nació que havíem somiat, l’única alternativa que tenim és continuar amb el procés que hem iniciat. Tenim una decisió presa i no hi ha marxa enrere. I és que els catalans i les catalanes, en un acte de radicalitat democràtica, seran consultats i decidiran lliurement i pacíficament, quin futur polític volen per aquesta gran nació que es diu Catalunya.
Ni l’actuació amb tics tan poc democràtics del Govern de l’Estat, ni la guerra bruta cada cop més descarada, ni les resolucions del TC, ens apartaran ni un mil·límetre del camí i el ritme marcat. Al contrari, el que fan és posar de manifest que si volem seguir sent, si volem arribar a ser la nació que havíem somiat, l’única alternativa que tenim és continuar amb el procés que hem iniciat. Tenim una decisió presa i no hi ha marxa enrere. I és que els catalans i les catalanes, en un acte de radicalitat democràtica, seran consultats i decidiran lliurement i pacíficament, quin futur polític volen per aquesta gran nació que es diu Catalunya.
catalans:
ResponEliminahem de fer pinya o ens n'anem en orris
Tens tota la raó, ens hem de deixar de diferències entre nosaltres i anar tots a una, l'objectiu i la fita que tenim per endavant s'ho val
Elimina