Telemadrid, manipuladors i mentiders

Es pot fer us d’un mitjà de comunicació públic per insultar la intel·ligència de les persones? Aquesta gent tornen a la guerra bruta de les clavegueres de l’estat espanyol, utilitzant qualsevol mitjà per difondre mentides i comparatives deplorables. Algú els hauria de fer memòria que el seu estimat estat, l’espanyol, va sortir no fa gaire temps, d’una forma d’entendre el poder de forma caciquista i autoritari: el franquisme. I que si algú havia apostat per postures properes i idèntiques al nazisme, han estat ells. Només cal fer una mica d’història i veure encara ara els tics totalitaristes que arrosseguen persones i partits polítics espanyols actuals, fruit de la seva herència.

Amb aquesta actitud s’estan retratant com el que són, manipuladors, i el que estan demostrant a la resta del mon és que hi ha un abisme enorme entre ells i nosaltres els catalans. En educació, en cultura , en llengua, en tradicions...en un seguit de coses, fins i tot en les formes de fer. Nosaltres som pacífics i tenim molta paciència, sí, però no som  passarells. Els únics que porten anys imposant i prohibint han estat ells, sí, aquells que s’acullen a una constitució caduca, rància i immobilista.  

Que els hi quedi molt clar a tota aquesta gent que s’omplen la boca d’injúries i mentides que la voluntat d’un poble està per sobre de les lleis que ells s’han apropiat; que les lleis han d’estar al servei del poble i no per fer-nos esclaus d’actituds immobilistes del passat; que la societat evoluciona malgrat alguns vulguin amagar la veritat i les necessitats de les persones també; que tot aquest procés de canvi que estem vivim, demanda expressa  per una àmplia majoria de la societat catalana, ha de ser i serà de forma pacífica i democràtica, malgrat alguns vulguin fer veure el contrari. Ja està bé d’imposicions, mentides i excuses de mal pagador. S’ha acabat ser cornut i pagar el beure.

El seny català és quelcom que mai entendran aquells malcarats, i malgrat tot, amb empenta, entusiasme i il·lusió, continuarem endavant lluitant pel Dret a Decidir i si la voluntat del poble de Catalunya és ser un Estat propi, tard o d’hora, ho serem.

Visca Catalunya lliure!

Rafel Galvan