El conseller de la Presidència considera que la sentencia del TC sobre la convocatòria del 9N i la llei de consultes manté una interpretació “molt restrictiva i allunyada del pacte constitucional i els principis d’autonomia política i legitimitat democràtica”
· El Portaveu del Govern constata “ una alineació per part del Tribunal Constitucional amb els interessos polítics del Govern espanyol”
· El Govern trametrà a les institucions europees un balanç de tot els passos seguits per exercir el dret a decidir amb l’objectiu d’evidenciar la “baixa qualitat democràtica de l ’estat espanyol” i explicar el “sentit de les eleccions del 27S”
· El portaveu afirma que la reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir del proper divendres és “una bona oportunitat per reafirmar en el compromís de la societat catalana vers el dreta a decidir”.
El conseller de la presidència, Francesc Homs, ha comparegut avui davant els mitjans de comunicació per fer una valoració del contingut de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la convocatòria de la consulta del 9 de novembre i alguns articles de la llei de consultes.
Des del punt de vista jurídic, Homs ha constatat que el Tribunal Constitucional “manté una interpretació molt restrictiva i allunyada del pacte constitucional i els principis d’autonomia política i legitimitat democràtica”. Entrant més al fons, el conseller posa en evidència que en la sentència, d’una manera implícita, “es nega cap mena de legitimitat democràtica a les institucions catalanes per preguntar”, fins i tot en aspectes que son competència de la Generalitat de Catalunya.
En aquest sentit el conseller ha volgut alertar que “es paga un preu molt alt per impedir el debat sobiranista i per fer-ho alguns estan disposats a carregar-se la mateixa essència de la democràcia”. “Costa presentar una Espanya amb autonomies i parlaments, però que alhora aquestes autonomies i parlaments no poden preguntar res al seus conciutadans”. El portaveu s’ha mostrat sorprès que el propi Tribunal Constitucional digui que “es garanteix” de manera molt amplia la participació democràtica “ permetent votar cada quatre anys” i relegant altra mena de consultes a la ciutadania a “qüestions extraordinàries”.
Sobre la oportunitat de la sentència, el conseller ha denunciat que “hi ha una alineació per part del Tribunal Constitucional amb els interessos polítics del Govern espanyol” i això no va a favor de la independència i neutralitat que correspon a un tribunal d’aquestes característiques. Per Francesc Homs, “crida l’atenció” el fet que el Tribunal constitucional sigui capaç de reunir-se de manera excepcional i extraordinària per atendre “segons quins temes d’interès” i en canvi, assumptes urgents i candents com el decret contra la pobresa energètica“estiguin penjats”. El Govern va aprovar el desembre del 2013 el decret llei de pobresa energètica per impedir la interrupció dels subministraments energètics a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica. El decret llei va ser recorregut pel Govern de l’estat i admès a tràmit pel Tribunal Constitucional que va suspendre la norma de manera automàtica i encara no s’ha reunit per resoldre’l. “Per segons quines coses, s’apressen a fer reunions extraordinàries, fora del seu calendari habitual, i en d'altres, que més a més, són candents per una part de la nostra societat i que ens permetrien disposar d'eines per fer-hi front, doncs aleshores aquí es veu que les presses són diferents”
Des del punt de vista institucional i polític, el portaveu del govern alerta, en primer lloc, que si el marc constitucional no permet a les comunitats autònomes conèixer què opina la ciutadania sobre temes rellevants, mes enllà dels quatre anys, això ens situa davant d’una “democràcia de molt baixa qualitat”. Aquets manera de funcionar “no es fa compatible amb les mesures de democràcia participativa amb que esta compromesa la UE”, ha reblat.
En segon lloc, Homs constata que el camí fet fins ara demostra que l’expressió democràtica dins l’estat espanyol “ni troba diàleg ni marc jurídic reconeixible”,la Constitució Espanyola “s’ha tancat i nomes s’interpreta a conveniència d’una de les parts”, per tant, amb això es constata la necessitat “d’obrir camins alternatius”. En aquest sentit la decisió d’ahir juntament amb aquesta negativa constant al diàleg refermen “l’encert de la convocatòria de les eleccions del 27 de setembre.
Finalment, ha recordat que el proper divendres 6 de març està prevista una reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, integrat per entitats civils, cíviques, ciutadanes, culturals, econòmiques, sindicals, empresarials; el món local; els grups parlamentaris que han donat suport al dret a decidir. Des del punt de vista del Govern, aquesta reunió és una bona oportunitat per reafirmar en el compromís de la societat catalana vers el dreta a decidir”.
El conseller de la Presidència ha avançat que el Govern ha encarregat al Consell Assessor per la Transició Nacional l’elaboració d’un informe que permeti fer un balanç respecte al dret a decidir en el sentit d’identificar fins a quin punt Catalunya, les seves institucions, els seus representants polítics, la pròpia societat catalana, “ha anat seguint tots els passos que tenien a l’abast per poder exercir amb normalitat la democràcia i a través de la llei, el dret a decidir”. Aquest informe, un cop conclòs, serà tramès al conjunt de les institucions europees amb la finalitat que “puguin conèixer la capacitat de resposta del govern espanyol davant la voluntat de poder exercir el dret a decidir del poble de Catalunya”. Homs ha subratllat que el Govern no espera cap resposta per part de les instancies europees a aquest informe, més enllà de posar en el seu coneixement el“nivell de qualitat democràtica de l’estat espanyol” i explicar el sentit de les eleccions del 27 de setembre.
Arxius adjunts
Vídeo de la compareixença del conseller Homs
Departament/s
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada