- El cap de l’Executiu s’ha adreçat per carta als mandataris de la Unió Europea per fer-los partícips de l’ampli suport polític i popular que hi ha a Catalunya per celebrar una consulta sobre el seu futur
- El Govern ha enviat també un memoràndum als responsables d’Exteriors de 45 països del món informant-los sobre la data de la consulta i els arguments polítics que l’avalen
El president Mas a la cimera de governants liberals-demòcrates del passat mes de febrer a Amsterdam
El president de la Generalitat, Artur Mas, s’ha adreçat per carta als primers ministres dels països de la Unió Europea, per tal d’informar-los personalment dels“importants esdeveniments” que es viuen a Catalunya. El cap de l’Executiu els fa coneixedors que el passat 12 de desembre “el 65% del Parlament” va acordar “celebrar una consulta sobre el futur de Catalunya”, recollint així “la demanda del poble català, expressada en el mandat rebut a les passades eleccions, i demostrada repetidament mitjançant accions populars”.
El cap de l’Executiu deixa clar en l’escrit que la celebració de la consulta és una qüestió de voluntat política i que no existeixen impediments legals, malgrat algunes veus en sentit contrari. Així, assegura que “hi ha una sèrie d’opcions legals i constitucionals que permeten que aquesta consulta tingui lloc a Catalunya”, i aclareix que el Govern de la Generalitat “ha identificat cinc d’aquestes vies”, que ha fet arribar a Madrid perquè “busquem el diàleg i l’acord amb el Govern d’Espanya sobre el futur del nostre país”.
El president Mas expressa també la seva confiança en els receptors de la carta “per fomentar aquest procés pacífic, democràtic, transparent i europeu, amb el qual la majoria del poble català està plenament compromès”.
La carta, enviada el passat dia 20 de desembre, s’ha adreçat als primers ministres de la Unió Europea, i també al president de França i al president de la Comissió Europea.
Memoràndum enviat a 45 països del món
Paral·lelament a l’enviament d’aquestes cartes, el Govern de la Generalitat ha fet arribar als responsables d’Exteriors de 45 països del món un memoràndum explicatiu sobre la consulta a celebrar el 9 de novembre d’aquest any.
El text, elaborat per la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, recull en la seva primera part una explicació sobre el suport que la celebració de la consulta té a nivell polític i popular a Catalunya, fent menció expressa al suport parlamentari i a les accions populars dutes a terme en aquet sentit, com és el cas de la Via catalana.
El memoràndum deixa clar que la celebració de la consulta “és una qüestió política i no de legalitat”, perquè no hi ha cap llei espanyola ni catalana que ho prohibeixi. “Tot el que es necessita és voluntat política”, s’assegura en l’escrit.
El text fa paleses també les discrepàncies entre els Governs català i espanyol per aquest tema. Així, se subratlla la voluntat de diàleg de la Generalitat que contrasta amb la postura dels líders polítics de Madrid, que fins ara “no s’han compromès amb la realitat de Catalunya”, i, també, els “intents de funcionaris espanyols per soscavar l’autoritat política del president”.
En referència a les declaracions sobre una possible sortida Catalunya de la Unió Europea en cas que assoleixi la independència, el Govern assegura que estan fetes “amb l’objectiu d’espantar els votants que donen suport a la independència”. En el document s’afirma que no hi ha precedents a Europa del fet que una part s’independitzi i, per tant, que “és fals assegurar que Catalunya deixarà de ser-ne membre”. “Fins i tot Espanya té un gran interès que Catalunya formi part de la UE”, s’assegura en l’escrit.
En aquest sentit, el document afegeix que “els catalans volen seguir formant part de la UE i de la zona euro” , i que , en tot cas, “la continuïtat de Catalunya dins la UE seria una decisió política en mans dels governs dels estats membres”.
Aquest memoràndum ha estat enviat a 45 països del món, concretament als seus ministres d’Exteriors; personal responsable del seguiment dels afers amb Espanya i el sud d’Europa; ambaixadors a Madrid i cònsols generals.
Nota: S’adjunta fotografia de la cimera de governants liberals-demòcrates que es va celebrar el passat mes de febrer i en la qual va participar el president Mas. A la foto, entre altres, el viceprimer ministre del Regne Unit, Nick Clegg; el viceministre d’Economia d’Alemanya, Philipp Rösler; la viceprimera ministra i ministra d’Afers Exteriors de Croàcia, Vesna Pusic; el viceprimer ministre i ministre de Pensions de Bèlgica, Alexander de Croo; la ministra d’Afers Econòmics de Dinamarca, Margrethe Vestager; les ministres de Medi Ambient i d’Afers Europeus del Govern de Suècia, Lena Ek i Birgitta Ohlsson, respectivament, i el ministre d’Afers Socials d’Estònia, Taavi Roivas; els viceministres de Finances, Frans Weekers, i d’Educació, Cultura i Ciència, Sander Dekker; i els ministres de Seguretat i Justícia, Defensa, i Política Territorial i Administració pública, Ivo Opstelten; Jeanine Hennis-Plasschaert i Stef Blok, respectivament. Així mateix, els vicepresidents de la Comissió europea Olli Rehn i Neelie Kroes i el comissari de Comerç, Karel de Gucht; el president del Banc Europeu d’Inversions, Werner Hoyer, i el president del Senat de Romania, Crin Antonescu.
Fitxers adjunts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada