El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, han inaugurat avui la jornada “Confiscació dels arxius catalans. ‘Els papers de Salamanca’: una reparació pendent”, organitzada pel Memorial Democràtic amb motiu del 75è aniversari de la confiscació per part de les tropes franquistes dels fons documentals, biblioteques i d’altres béns personals de ciutadans, ajuntaments i la Generalitat de Catalunya. Aquests fons són coneguts com els “papers de Salamanca” i van ser objecte d’espoli coincidint amb l’ocupació militar de Catalunya i els següents mesos, fins al juny de 1939.
En la seva intervenció, el conseller de Cultura ha destacat que “aquesta jornada ha de servir per entendre encara més quines són les raons per les quals encara estem parlant d’aquest tema no ja com un subjecte històric acabat, sinó com un subjecte històric viu”. Mascarell també ha afirmat que la sessió “també ens ha de permetre trobar noves propostes que ens puguin fer sumar més contundència jurídica, política i internacional per al retorn de la documentació, ja que amb les vies tradicionals de lleialtat institucional i de les lleis de l’Estat no ens n’hem sortit. La resposta de l’Estat no es correspon ni als nivells mínims de lleialtat institucional i de vida democràtica ni tan sols a la responsabilitat davant d’una llei aprovada”·
El conseller ha remarcat que “fa 75 anys de la confiscació dels documents, dels quals 39 anys han estat en dictadura i 36 anys en democràcia. Hi ha alguna cosa que crea un fil de continuïtat entre aquests dos períodes. És fàcil interpretar el que significa per a una dictadura usurpar la memòria, apoderar-se’n, manipular-la, fer-la seva, perquè és l’expressió suprema del domini, de la liquidació de la sobirania personal i col·lectiva d’aquells als quals se’ls roba la memòria. En canvi, és una mica més difícil comprendre com expliquem el no retorn dels documents durant els 36 anys de vida democràtica. Podríem pensar en un primer moment que les irrupcions democràtiques solen deixar una mica de banda la recuperació de la memòria, potser col·lectivament en el primer moment democràtic va costar d’interpretar que aquesta necessitat fos urgent. Això es podria atribuir a l’instant inicial del període democràtic, però la cosa culmina amb una llei que encara que no agradi a tothom és bastant clara i ja té uns vuit anys”.
“La reflexió que és important fer és quin és el fil de continuïtat entre aquells 39 primers anys i els 36 anys posteriors: l’essència més profunda de l’Estat espanyol i algunes conviccions de propietat van més enllà de les formes i dels sistemes polítics. Hi ha algunes continuïtats que són la voluntat de mantenir la memòria en propietat d’alguna banda i no de tots, és a dir: no pluralitzar la memòria. Espanya és un Estat democràtic, però no ha sabut ser plural. El pluralisme significa integrar tothom a la vida democràtica i aquest Estat no ha estat capaç d’integrar tothom ni tan sols de respectar la memòria d’una de les parts. No sé explicar d’altra manera perquè avui, 75 anys després, encara hem de parlar d’aquests documents en els termes en què en parlem”, ha declarat el conseller.
Pel que fa al procés de retorn de la documentació, el conseller ha explicat que “dels ‘papers de Salamanca’ que han tornat a Catalunya, ara l’Estat ens reclama que en retornem alguns perquè en la mesura que no n’hem trobat els propietaris consideren que els dipositaris finals d’aquesta documentació són ells i no nosaltres. Hi ha un plet obert”.
Acord amb l’Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala per recuperar la memòria històrica en aquest país
En el marc de la jornada, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; la directora general de Cooperació al Desenvolupament, Marta Macias Quesada, i el coordinador nacional de l’Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala, Gustavo Meoño Brenner, han signat avui un conveni de col·laboració entre el Govern català i l’arxiu guatemalenc per a la recuperació de la memòria històrica.
El conveni estableix el marc d’actuació per continuar amb el suport de la Generalitat al tractament i conservació dels documents de l’Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala, així com la transferència de coneixements i la cooperació tècnica. La col·laboració té com a objectiu contribuir a la memòria històrica i política del país i, d’aquesta manera, comptar amb elements de referència i informació concreta per l’esclariment de violacions als drets humans durant els anys del conflicte, especialment el període que va de 1975 a 1985.
Entre les actuacions de col·laboració previstes, destaca la formació i l’assessorament tècnic de gestió d’arxius, l’intercanvi d’informació sobre les metodologies de treball, l’organització de tallers de formació sobre el tractament de la documentació de les forces de repressió i la difusió dels fons documentals de l’arxiu.
L’Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala és un centre que custodia una part dels fons documentals que conformen l’Arxiu General de Centre Amèrica. Aquest arxiu s’encarrega de la conservació i la custòdia del conjunt documental de l’extinta Policia Nacional de Guatemala. Amb el suport de la cooperació internacional, s’ha recuperat, analitzat i digitalitzat 16 milions de folis trobats durant la rehabilitació d’un edifici nou anys després del final del conflicte armat intern. El projecte ha estat una peça clau en els processos judicials oberts a Guatemala.
El conveni signat dóna continuïtat a la col·laboració que tant l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament com el Departament de Cultura han establert des de fa més de 8 anys amb l’Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala.
http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/index.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada