El Conseller Mas-Colell va presentar, fa pocs dies, la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central de l’Estat de l’any 2011. El resultat d’aquest balança és que el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Administració central de l’Estat va ser l’any 2011 de 15.005 milions d’euros, que equival a un 7,7% del PIB.
Amb dades absolutes, Catalunya va aportar l’any 2011 a l’Administració central de l’Estat 54.910 milions d’euros i va rebre com a ingressos procedents de l’Estat 39.903 milions d’euros. La diferència entre aquestes dues xifres són els més de 15.000 milions d’euros de dèficit fiscal que va patir Catalunya l’any 2011.
Entre els anys 1986 i 2011 Catalunya ha patit de mitjana un dèficit fiscal del 8% del seu PIB, aquest nivell de dèficit fiscal no passa a cap més país de l’entorn europeu. Aquest dèficit fiscal constant durant més de 30 anys suposa un enorme llast que frena el progrés econòmic i social i és especialment perjudicial en una etapa de crisi i elevats nivells d’atur.
L’any 2011 Catalunya va aportar un 19,2% del total dels ingressos de l’Administració central de l’Estat, mentre que només va rebre el 14% del total de la despesa de l’Estat. El PIB de Catalunya suposa un 18,6% del total de PIB de l’estat espanyol, de manera que l’aportació que fa Catalunya als ingressos de l’Estat és superior al pes que té l’economia catalana sobre el conjunt de l’Estat. Per contra, la despesa de l’Estat a Catalunya ni tan sols està a l’alçada del pes que representa Catalunya quant a població. La despesa de l’Estat a Catalunya és del 14%, mentre que Catalunya representa el 16% de la població. La conclusió és clara: Catalunya no rep un tracte equilibrat.
Si analitzem les dades sense tenir en compte la Seguretat Social (que no té res a veure amb la distribució territorials dels recursos, sinó amb els drets adquirits dels ciutadans) i ens centrem únicament en les dades territorials, el resultat és encara més contundent. En aquest cas l’aportació de Catalunya es manté al 19,5%, però la despesa de l’Estat a Catalunya cau fins al 9,4% i, per tant, la diferència entre el que aporta Catalunya i el que rep s’incrementa fins a 10,1 punts percentuals. Això vol dir que quan és l’Estat qui decideix la despesa la discriminació respecte de Catalunya és clara i contundent.
Amb els 15.005 milions de dèficit fiscal que va patir Catalunya l’any 2011 es podrien pagar pràcticament totes les despeses en salut, educació i benestar de l’any 2011 que equivalien a 16.322 milions d’euros. Sense aquest dèficit fiscal no hagués estat necessari fer cap retallada. Vist des d’una altra perspectiva, aquests més de 15.000 milions d’euros suposen un terç del total del deute viu de la Generalitat de Catalunya a finals de l’any 2011.
Amb dades absolutes, Catalunya va aportar l’any 2011 a l’Administració central de l’Estat 54.910 milions d’euros i va rebre com a ingressos procedents de l’Estat 39.903 milions d’euros. La diferència entre aquestes dues xifres són els més de 15.000 milions d’euros de dèficit fiscal que va patir Catalunya l’any 2011.
Entre els anys 1986 i 2011 Catalunya ha patit de mitjana un dèficit fiscal del 8% del seu PIB, aquest nivell de dèficit fiscal no passa a cap més país de l’entorn europeu. Aquest dèficit fiscal constant durant més de 30 anys suposa un enorme llast que frena el progrés econòmic i social i és especialment perjudicial en una etapa de crisi i elevats nivells d’atur.
L’any 2011 Catalunya va aportar un 19,2% del total dels ingressos de l’Administració central de l’Estat, mentre que només va rebre el 14% del total de la despesa de l’Estat. El PIB de Catalunya suposa un 18,6% del total de PIB de l’estat espanyol, de manera que l’aportació que fa Catalunya als ingressos de l’Estat és superior al pes que té l’economia catalana sobre el conjunt de l’Estat. Per contra, la despesa de l’Estat a Catalunya ni tan sols està a l’alçada del pes que representa Catalunya quant a població. La despesa de l’Estat a Catalunya és del 14%, mentre que Catalunya representa el 16% de la població. La conclusió és clara: Catalunya no rep un tracte equilibrat.
Si analitzem les dades sense tenir en compte la Seguretat Social (que no té res a veure amb la distribució territorials dels recursos, sinó amb els drets adquirits dels ciutadans) i ens centrem únicament en les dades territorials, el resultat és encara més contundent. En aquest cas l’aportació de Catalunya es manté al 19,5%, però la despesa de l’Estat a Catalunya cau fins al 9,4% i, per tant, la diferència entre el que aporta Catalunya i el que rep s’incrementa fins a 10,1 punts percentuals. Això vol dir que quan és l’Estat qui decideix la despesa la discriminació respecte de Catalunya és clara i contundent.
Amb els 15.005 milions de dèficit fiscal que va patir Catalunya l’any 2011 es podrien pagar pràcticament totes les despeses en salut, educació i benestar de l’any 2011 que equivalien a 16.322 milions d’euros. Sense aquest dèficit fiscal no hagués estat necessari fer cap retallada. Vist des d’una altra perspectiva, aquests més de 15.000 milions d’euros suposen un terç del total del deute viu de la Generalitat de Catalunya a finals de l’any 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada