El Degà de la facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili i expert en dret comunitari, Alfonso Gonzàlez Bondia, desmunta el discurs que Catalunya quedaria fora automàticament de l'entramat comunitari
El professor Gonzàlez, en la presentació del Col·lectiu Praga. Foto: QS/ND
"Si Catalunya continua o no a la Unió Europea només és una polèmica interessada". Aquesta és el resum del doctor Alfonso Gonzàlez Bondia, degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili, professor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a més de ser un expert en dret comunitari, sobre la polseguera aixecada els darrers dies sobre la pertinença o no d'una virtual Catalunya independent enquadrada en la UE.
"De fet, Brussel·les no ha dit res que no hagi dit abans, però cal avisar que diuen com comença el conte però expliquen com acaba", detalla el doctor Gonzàlez en declaracions a Nació Digital aquest dimecres. "Tenen raó que en cas d'independència es crea un nou estat, un tercer estat que no ha signat els tractats de la Unió, però no diu com s'ha d'avaluar i com pot esdevenir un nou estat de la Unió", afegeix Gonzàlez. "És clar que Brussel·les actuarà cas per cas, tant amb Escòcia com amb Catalunya", apunta per recordar que "hi ha moltes maneres d'acabar el conte".
Brussel·les quan s'hi trobi, respondrà
De fet, la teoria de Gonzàlez és que "la Unió Europea no respondrà amb certesa a la pregunta fins que aquesta no se li formuli concretament i vegi com s'ha constituït aquest nou estat". "Imagini que Catalunya s'independitza i declara una república popular... això aniria contra els principis de la Unió o bé que hi hagués una ruptura molt punyent amb Espanya, fet que suposaria debatre la pertinença o no d'un nou estat amb conflicte amb un estat membre", explica plàsticament el professor de Dret Internacional Públic.
Article 49 vs article 50 del Tractat de la Unió
"Si es fa de manera democràtica i pacífica no hi haurà cap problema", assegura Gonzàlez que insisteix en el cas per cas. En aquest sentit apunta que la incorporació d'un nou estat requereix sempre d'una negociació -nova distribució de quotes, de fons, de deute, de vots...- per això la UE estudia diverses opcions. En primer terme, començar de zero, aplicant l'article 49 del Tractat de la Unió que imposa les condicions per ser-ne membre. O en segon lloc, començar a negociar abans fins i tot de celebrar el referèndum -a Escòcia s'hauria plantejat així- i en cas de guanyar la independència firmar el tractat d'adhesió el mateix dia que s'esdevingui un estat.
Per altra banda, segons Gonzàlez, cal tenir present un altre article del qual "ningú no en parla ni esmenta i que és molt important, l'article 50 del Tractat de la Unió". Aquest article determina que qualsevol estat membre de la Unió vulgui abandonar-la ha de negociar la seva marxa i si en dos anys no s'ha arribat a cap acord, pot marxar. "A la vista d'aquest enunciat seria incoherent que una comunitat que pertany a la Unió Europea pel fet d'esdevenir un estat marxi de cop", conclou Gonzàlez. “Si per retirar-se calen dos anys no tindria cap sentit expulsar un estat nascut de la secessió d'un estat membre de cop”, sentencia.
Els temps
Així mateix, insisteix que si bé el manteniment dins la Unió no és automàtic si seria immediat i més en un nou estat com el que s'articularia a Catalunya perquè compliria, fins i tot, amb la més amagada de les directives europees. De tota manera, abans o després s'hauria de negociar com i en quines condicions es mantindria dins la Unió per la nova redistribució de quotes i obligacions. "Fins ara han començat el conte però no expliquen com acaba perquè pot tenir diversos finals", tanca Gonzàlez.
"De fet, Brussel·les no ha dit res que no hagi dit abans, però cal avisar que diuen com comença el conte però expliquen com acaba", detalla el doctor Gonzàlez en declaracions a Nació Digital aquest dimecres. "Tenen raó que en cas d'independència es crea un nou estat, un tercer estat que no ha signat els tractats de la Unió, però no diu com s'ha d'avaluar i com pot esdevenir un nou estat de la Unió", afegeix Gonzàlez. "És clar que Brussel·les actuarà cas per cas, tant amb Escòcia com amb Catalunya", apunta per recordar que "hi ha moltes maneres d'acabar el conte".
Brussel·les quan s'hi trobi, respondrà
De fet, la teoria de Gonzàlez és que "la Unió Europea no respondrà amb certesa a la pregunta fins que aquesta no se li formuli concretament i vegi com s'ha constituït aquest nou estat". "Imagini que Catalunya s'independitza i declara una república popular... això aniria contra els principis de la Unió o bé que hi hagués una ruptura molt punyent amb Espanya, fet que suposaria debatre la pertinença o no d'un nou estat amb conflicte amb un estat membre", explica plàsticament el professor de Dret Internacional Públic.
Article 49 vs article 50 del Tractat de la Unió
"Si es fa de manera democràtica i pacífica no hi haurà cap problema", assegura Gonzàlez que insisteix en el cas per cas. En aquest sentit apunta que la incorporació d'un nou estat requereix sempre d'una negociació -nova distribució de quotes, de fons, de deute, de vots...- per això la UE estudia diverses opcions. En primer terme, començar de zero, aplicant l'article 49 del Tractat de la Unió que imposa les condicions per ser-ne membre. O en segon lloc, començar a negociar abans fins i tot de celebrar el referèndum -a Escòcia s'hauria plantejat així- i en cas de guanyar la independència firmar el tractat d'adhesió el mateix dia que s'esdevingui un estat.
Per altra banda, segons Gonzàlez, cal tenir present un altre article del qual "ningú no en parla ni esmenta i que és molt important, l'article 50 del Tractat de la Unió". Aquest article determina que qualsevol estat membre de la Unió vulgui abandonar-la ha de negociar la seva marxa i si en dos anys no s'ha arribat a cap acord, pot marxar. "A la vista d'aquest enunciat seria incoherent que una comunitat que pertany a la Unió Europea pel fet d'esdevenir un estat marxi de cop", conclou Gonzàlez. “Si per retirar-se calen dos anys no tindria cap sentit expulsar un estat nascut de la secessió d'un estat membre de cop”, sentencia.
Els temps
Així mateix, insisteix que si bé el manteniment dins la Unió no és automàtic si seria immediat i més en un nou estat com el que s'articularia a Catalunya perquè compliria, fins i tot, amb la més amagada de les directives europees. De tota manera, abans o després s'hauria de negociar com i en quines condicions es mantindria dins la Unió per la nova redistribució de quotes i obligacions. "Fins ara han començat el conte però no expliquen com acaba perquè pot tenir diversos finals", tanca Gonzàlez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada