'Si hi ha una clara voluntat del poble i una clara demanda per un referèndum, val absolutament la pena prestar-hi atenció i mirar opcions sobre com abordar-ho', remarca Valdis Dombrovskis, que és el primer ministre que ha estat més temps al càrrec des de la recuperació de la independència letona, el 1991, i viatja habitualment a Brussel·les per participar en les cimeres de caps d'estat i de govern, on es reuneix amb els seus homòlegs, inclòs l'espanyol Mariano Rajoy.
Dombrovskis admet que és 'molt difícil comentar els arguments legals de la constitució' que utilitza l'executiu del PP per negar als catalans la celebració d'una consulta, però avisa que la diada ha tornat a oferir un missatge molt poderós: 'El que puc dir a aquestes alçades és que és un missatge molt poderós, una cosa que hem experimentat en el nostre passat.'
Les paraules del primer ministre letó són el primer suport internacional clar a la possibilitat de la creació d'un estat català, tot i l'oposició de la diplomàcia espanyola que es debati el tema en els fòrums internacionals. Les grans mobilitzacions ciutadanes de la diada d'aquest any i el passat, com també l'esforç diplomàtic del govern (que aquesta setmana ha publicat una desena d'articles a la premsa internacional), han situat la qüestió catalana sobre la taula dels caps d'estat i de govern.
Per Dombrovskis, la Via Bàltica en què l'Onze de Setembre es van inspirar els catalans va ser 'certament una fita per recuperar la independència' perquè 'va atraure l'atenció dels països occidentals': 'Van veure que passava alguna cosa seriosa i que Occident s'hi havia d'implicar més activament.'
Negociacions en marxa a la UE
De moment, amb tot, res no fa pensar en una intervenció de la Unió Europea en el procés de Catalunya, ni el d'Escòcia, que fins i tot ja té data del referèndum. Això sí, segons el primer ministre letó, arran del cas escocès ja 'es negocia' a Brussel·les què passarà si un territori d'un estat membre s'independitza.
'Encara no hi ha una decisió final i fins ara he d'admetre que no s'ha tractat el tema amb un sentit d'urgència', reconeix Dombrovskis, que tot i així creu que seria bo que escocesos i catalans poguessin votar 'com a mínim amb una indicació' del que passaria en el marc de la UE: 'Seria bo saber-ho perquè, quan la gent voti, sigui conscient de les conseqüències. Ara, si la UE serà capaç de donar una resposta clara abans del referèndum, encara no és clar.'
Dombrovskis argumenta que Riga voldrà veure 'l'opinió dels experts legals de les institucions de la UE' amb les interpretacions dels tractats sobre què passaria en cas d'independència. 'El tema bàsic és marcar un escenari precís', remarca el cap de Nova Era, que forma part del grup del Partit Popular al Parlament europeu.
Reconeixement internacional
Però més enllà de l'encaix d'una Escòcia o una Catalunya independents a la UE, Dombrovskis no veu problemes en el reconeixement formal d'aquests hipotètics nous estats per part de Letònia: 'Francament, ara per ara no tenim un posicionament oficial sobre aquests temes, però si hi ha una legitimitat del procés diria, teòricament parlant, per què no?'
Segons Dombrovkis, aquest procés legítim seria idealment com el d'Escòcia, on 'totes les parts estan d'acord i tiren endavant': 'Una declaració unilateral podria ser més complicada en aquest aspecte".'
Letònia, a l'euro el 2014
Letònia va recuperar la independència el 1991, dos anys després de la famosa Via Bàltica que va reclamar al món la llibertat d'Estònia, Lituània i Letònia de la Unió Soviètica. Des d'aleshores, Riga mira cada vegada més cap a Europa, primer accedint a la UE, el 2004, i ara planejant la introducció de l'euro, que serà efectiva a partir de l'1 de gener del 2014.
La població, admet el primer ministre, no està del tot convençuda de la implantació de l'euro pels dubtes que han afectat l'Eurozona els darrers tres anys, però 'els avantatges superen els inconvenients'. Letònia va patir una profunda crisi econòmica i l'any 2009, quan Dombrovskis va assumir el càrrec, el PIB va caure un 17,7%. El cap conservador va aplicar mà de ferro i moltes polítiques d'austeritat. Ara fa dos anys consecutius que l'economia letona és la que més creix de tota la Unió Europea, i la que redueix més ràpid la desocupació.
Per Dombrovskis, quan Letònia va començar el procés cap a la independència 'certament no era clar com acabaria tot, com reaccionaria la URSS' i quin lloc ocuparia aquest petit país en el panorama internacional. 'Podem estar contents que, eventualment, vam ser capaços de restaurar la independència en un període relativament curt de temps i de manera relativament pacífica.'
Dombrovskis admet que és 'molt difícil comentar els arguments legals de la constitució' que utilitza l'executiu del PP per negar als catalans la celebració d'una consulta, però avisa que la diada ha tornat a oferir un missatge molt poderós: 'El que puc dir a aquestes alçades és que és un missatge molt poderós, una cosa que hem experimentat en el nostre passat.'
Les paraules del primer ministre letó són el primer suport internacional clar a la possibilitat de la creació d'un estat català, tot i l'oposició de la diplomàcia espanyola que es debati el tema en els fòrums internacionals. Les grans mobilitzacions ciutadanes de la diada d'aquest any i el passat, com també l'esforç diplomàtic del govern (que aquesta setmana ha publicat una desena d'articles a la premsa internacional), han situat la qüestió catalana sobre la taula dels caps d'estat i de govern.
Per Dombrovskis, la Via Bàltica en què l'Onze de Setembre es van inspirar els catalans va ser 'certament una fita per recuperar la independència' perquè 'va atraure l'atenció dels països occidentals': 'Van veure que passava alguna cosa seriosa i que Occident s'hi havia d'implicar més activament.'
Negociacions en marxa a la UE
De moment, amb tot, res no fa pensar en una intervenció de la Unió Europea en el procés de Catalunya, ni el d'Escòcia, que fins i tot ja té data del referèndum. Això sí, segons el primer ministre letó, arran del cas escocès ja 'es negocia' a Brussel·les què passarà si un territori d'un estat membre s'independitza.
'Encara no hi ha una decisió final i fins ara he d'admetre que no s'ha tractat el tema amb un sentit d'urgència', reconeix Dombrovskis, que tot i així creu que seria bo que escocesos i catalans poguessin votar 'com a mínim amb una indicació' del que passaria en el marc de la UE: 'Seria bo saber-ho perquè, quan la gent voti, sigui conscient de les conseqüències. Ara, si la UE serà capaç de donar una resposta clara abans del referèndum, encara no és clar.'
Dombrovskis argumenta que Riga voldrà veure 'l'opinió dels experts legals de les institucions de la UE' amb les interpretacions dels tractats sobre què passaria en cas d'independència. 'El tema bàsic és marcar un escenari precís', remarca el cap de Nova Era, que forma part del grup del Partit Popular al Parlament europeu.
Reconeixement internacional
Però més enllà de l'encaix d'una Escòcia o una Catalunya independents a la UE, Dombrovskis no veu problemes en el reconeixement formal d'aquests hipotètics nous estats per part de Letònia: 'Francament, ara per ara no tenim un posicionament oficial sobre aquests temes, però si hi ha una legitimitat del procés diria, teòricament parlant, per què no?'
Segons Dombrovkis, aquest procés legítim seria idealment com el d'Escòcia, on 'totes les parts estan d'acord i tiren endavant': 'Una declaració unilateral podria ser més complicada en aquest aspecte".'
Letònia, a l'euro el 2014
Letònia va recuperar la independència el 1991, dos anys després de la famosa Via Bàltica que va reclamar al món la llibertat d'Estònia, Lituània i Letònia de la Unió Soviètica. Des d'aleshores, Riga mira cada vegada més cap a Europa, primer accedint a la UE, el 2004, i ara planejant la introducció de l'euro, que serà efectiva a partir de l'1 de gener del 2014.
La població, admet el primer ministre, no està del tot convençuda de la implantació de l'euro pels dubtes que han afectat l'Eurozona els darrers tres anys, però 'els avantatges superen els inconvenients'. Letònia va patir una profunda crisi econòmica i l'any 2009, quan Dombrovskis va assumir el càrrec, el PIB va caure un 17,7%. El cap conservador va aplicar mà de ferro i moltes polítiques d'austeritat. Ara fa dos anys consecutius que l'economia letona és la que més creix de tota la Unió Europea, i la que redueix més ràpid la desocupació.
Per Dombrovskis, quan Letònia va començar el procés cap a la independència 'certament no era clar com acabaria tot, com reaccionaria la URSS' i quin lloc ocuparia aquest petit país en el panorama internacional. 'Podem estar contents que, eventualment, vam ser capaços de restaurar la independència en un període relativament curt de temps i de manera relativament pacífica.'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada