•L'emergència de les finances públiques, que ofega el marge de maniobra de la Generalitat de Catalunya
•El compromís amb un projecte polític i amb els compromisos adquirits en el debat d’investidura i en el pacte d’estabilitat de legislatura. Un compromís amb la voluntat dels catalans d’exercir el seu dret a decidir
•La priorització de la protecció dels col·lectius més vulnerables i dels drets socials dels ciutadans, per damunt de qualsevol altra cosa
•L’esforç diari per crear ocupació, per mantenir el teixit productiu, la lluita per obrir noves vies de reactivació econòmica, les accions per millorar els factors de competitivitat de l’economia catalana i la seva internacionalització.
L’acció de govern s’ha centrat en 5 eixos bàsics:
1. Estabilització de les finances públiques i reducció dels dèficits, en plena recessió econòmica
2. Reactivació econòmica i creació d’ocupació
3. Preservació de l’estat del benestar i cohesió social
4. Mesures de transparència, d’accés a la informació i de qualitat democràtica
5. Transició nacional, dret a decidir i consulta
ESTABILITZACIÓ DE LES FINANCES PÚBLIQUES I REDUCCIÓ DELS DÈFICITS, EN PLENA RECESSIÓ ECONÒMICA
Un context econòmic i financer molt difícil.
A finals del 2010, el President Artur Mas va assumir la presidència de la Generalitat per primera vegada amb el següent context:
Pel que fa a les finances de la Generalitat,
•El dèficit públic acaba sent el doble del previst, l’objectiu era del 2,5% i va tancar l’any amb un 4,57%.
•El deute públic de la Generalitat va passar dels 25.402 M€ l’any 2009 als 34.697 M€ el 2010.
•Els compromisos de despesa amb càrrec a exercicis futurs van passar de 25.543 M€ l’any 2006, a 79.502 M€ l’any 2010.
•Increment considerable de la partida destinada al pagament d’interessos: si l’any 2009 la Generalitat va pagar 797 M€ en interessos, l’any 2012 aquesta xifra va ascendir a 1.743 M€ i la previsió és que el 2013 arribi als 2.140 M€.
Pel que fa al context econòmic global:
•Situació de recessió econòmica i caiguda dels ingressos.
•Tancament de l’accés als mercats financers.
•Dependència del crèdit del govern espanyol.
•Taxa d’atur creixent.
Pel que fa a les relacions amb l’Estat, en matèria fiscal i financera:
•Impagament dels deutes de la disposició addicional tercera, en matèria d’infraestructures: els exercicis 2011 i 2012 acumulen un deute de 971 M€ que arribarà a 1.690 M€ l’any 2013.
•Endarreriment del pagament del fons de competitivitat dels anys 2011 i 2012.
•Centrifugació del dèficit per part del govern central cap al sistema autonòmic.
•Reducció unilateral de les transferències de l’Estat cap a Catalunya en matèries tan sensibles com: immigració, llars d’infants, polítiques actives d’ocupació, llei de la Dependència..., en una mostra clara de deslleialtat institucional. Aquesta retallada és de 713 M€ entre 2010 i 2012, 266 M€ dels quals corresponen a programes socials
•No participació de les CCAA en l’augment de recaptació tributària de l’Estat derivada dels increments impositius de l’IRPF i de l’IVA.
Esforç per tancar l’any 2012 amb una reducció intensa del dèficit de la Generalitat
La política d’austeritat i control de les finances públiques duta a terme durant la passada legislatura, ha permès realitzar un esforç d’ajust molt gran que haurà suposat que, en només dos anys, s’ha passat d’un dèficit públic del 4,02% l’any 2011, a més de la meitat, un 1,96% l’any 2012.
Aquest esforç en valors absoluts, vol dir que s’ha reduït el dèficit públic entre el 2011 i el 2012 en 4.139 M€, passant de 7.987 M€ l’any 2011 a 3.848 M€ l’any 2012.
Si s’exclouen els interessos del deute i el pagament d’inversions amb mètodes diferits, l’ajust de la despesa en els exercicis 2011 i 2012 haurà estat del -20,5%, assolint els 5.291 M€.
Aquesta reducció del dèficit l’any 2012 en l’1,96% del PIB s’ha aconseguit, bàsicament, gràcies a una major contenció de la despesa (s’ha reduït en 2.120 M€), un increment dels ingressos tributaris (per valor de 484 M€) i augment dels ingressos derivats de la concessió d’explotació d’actius (1.343 M€).
Catalunya ha realitzat un gran esforç. En efecte, si s’analitza l’esforç global de totes les CCAA en termes absoluts, Catalunya és la que ha fet un ajust més important per valor de 4.139 M€ en dos anys, el que suposa el 24,3% del total de l’ajust fet per les comunitats autònomes, mentre que Catalunya suposa el 17,5% del total de la despesa pública feta pel conjunt de comunitats autònomes. Catalunya ha absorbit més ajust del que li correspondria si es té en compte el pes de la despesa pública dels catalans sobre el conjunt d’autonomies.
Una altra xifra, Catalunya, que suposa el 6% de tota la despesa pública que es fa a l’Estat, ha realitzat el 17,3% de l’ajust fet pel conjunt d’administracions públiques.
Mentre que l’administració central fa el 53,5% de la despesa de totes les administracions públiques, el seu ajust només ha estat del 18,4% del total fet per les administracions públiques de l’Estat. En canvi, les comunitats autònomes han assumit el 71% de l’ajust global de totes les administracions.
Manteniment de les prioritats en polítiques socials
Tot i l’esforç de contenció de la despesa tan gran que s’ha fet durant els anys 2011 i 2012, el pes de les polítiques socials s’ha mantingut superior a la resta de partides pressupostàries.
Mentre la mitjana de departaments han patit una reducció del 21,9%, els departaments de Salut, Ensenyament i Benestar i Família han vist reduïda la seva assignació pressupostària en un 12,5%, molt inferior al de la resta de departaments.
Liderar el debat a dins de l’Estat per trencar l’esquema espanyol d’imposar un nivell de dèficit a les CCAA
Una de les actuacions principals que ha tingut el Govern català al llarg dels 100 primers dies de Govern ha estat el de liderar un procés de revisió dels objectius de dèficit que per al 2013 havia fixat, de manera unilateral, el Govern de l’Estat per a totes les CCAA, en el -0,7% del PIB pel 2013, d’un -0,1% pel 2014 i, d’un 0,2% de superàvit pel 2015.
En aquest sentit, les previsions pressupostàries de 2013 han de preveure el compliment d’aquest objectiu del 0,7% del PIB, el qual implica que no pot superar els 1.389 M€.
Si tenim en compte que durant el 2011 i el 2012 la Generalitat ha reduït el dèficit en poc més de dos punts percentuals, i ha suposat un esforç de 4.139 M€, passar del 1,96% del 2012 al 0,7% el 2013, voldria dir concentrar en un únic any, el mateix esforç que s’ha realitzat durant els darrers dos anys.
A més cal tenir en compte, que al tractar-se del tercer any consecutiu d’ajustos el marge de maniobra real és pràcticament nul, i algunes variables com els ingressos obtinguts el 2012 a partir de la concessió d’explotació d’actius el 2013 no hi serien.
Per tots aquests motius, el Govern de la Generalitat ha concentrat els seus esforços institucionals en tractar de negociar amb el Govern central i també amb les institucions europees una relaxació de l’objectiu del dèficit, o si més no, un ajust proporcional al pes real de la despesa per comunitats autònomes.
En aquest objectiu s’emmarquen:
•la reunió del president Artur Mas amb el president Rajoy la setmana passada;
•les contínues reunions del conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, amb el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, bilaterals i en el marc del Consejo de Política Fiscal y Financiera;
•les gestions i informes elaborats pel Departament d’Economia i Coneixement i lliurats al govern central sobre l’execució dels plans d’ajust dels departaments de la Generalitat i del seu sector públic;
•la carta enviada pel conseller Mas-Colell al comissari d’Assumptes Econòmics de la Comissió Europea, Oli Rehn sol·licitant la seva intermediació per tal que el govern espanyol apliqués un objectiu fiscal just, proporcionat i legalment sòlid; entre d’altres gestions;
•la presentació d’un requeriment a l'Estat contra els objectius de dèficit fixats per a les comunitats autònomes perquè incompleixen la Llei d'estabilitat pressupostària aprovada pel Govern espanyol a l’abril de 2012. D’una banda, s’incompleix el calendari perquè s’obliga les comunitats a assolir un superàvit estructural sis anys abans de l’horitzó establert del 2020. De l’altra, s’incompleix l'obligació de repartir els objectius de dèficit d'acord amb la proporcionalitat del dèficit estructural a 1 de gener de 2012, ja que els objectius fixats atorguen a les comunitats un percentatge decreixent del dèficit estructural cada any.
Mesures de racionalització del sector públic
S’ha mantingut la política de simplificació del sector públic i reducció administrativa: passant de 273 entitats, on la Generalitat tenia representació majoritària l’any 2010, a 240 entitats a gener de 2013. En aquests moments hi ha 17 operacions de supressió d’entitats molt avançades i 27 en les quals aquest procés s’ha iniciat. En total, s’espera que a l’acabar l’any, el nombre d’entitats majoritàries de la Generalitat sigui de 196, un 28,2% inferior a les que hi havia a l’any 2011.
S’han obtingut resultats de la política de sanejament del sector públic empresarial.
Exemples:
•Implantació d’un pla de viabilitat per fer possible la continuïtat de l’ACA que ha permès que l’ACA passés de tenir un dèfict de 106 M€ a un benefici el 2012 de 125 M€.
•Increment dels ingressos en un 28%, a través de diverses modificacions legislatives sobre el cànon de l’aigua.
•Reducció de despeses en un 30% i de les inversions
•Revisió de la planificació hidrològica
•Implementació de mesures de control intern, incorporant la intervenció prèvia
•Reestructuració i refinançament de l’endeutament amb les entitats financeres.
•S'han reestructurat 500 milions d’euros.
•Reducció de la plantilla en 100 directes i 200 indirectes.
En el decurs del 2012 la situació de l’ACA ha esdevingut plenament viable i la situació econòmica, financera i pressupostària ha experimentat una significativa recuperació en relació a la que presentava a finals del 2010.
•Bona gestió de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya el 2012, com ho demostra els resultats en l'índex de cobertura de Ferrocarrils de la Generalitat que assoleix un rècord històric del 89,32%. Aquest índex descriu quina part dels ingressos cobreix les despeses d’explotació i ha permès reduir en 8,6 milions d’euros les aportacions de les administracions durant l’any passat. En dos anys l’índex de cobertura d’FGC ha millorat quasi 10 punts i se situa entre els millors en el sector del transport. El 2012, la reducció de despeses no ha afectat la prestació del servei, que ha mantingut uns elevats nivells de valoració.
•S’han aplicat mesures i actuacions per reduir la despesa per la via de l’eficiència, en la gestió de les TIC. Així en el marc del nou model de governança de les TIC derivat dels diàlegs competitius, en aquests 100 dies de govern s’ha produït l’adjudicació del contracte per a la Governança del nou model TIC a Deloitte i Capgemini, que ha comportat un estalvi de més d'un 17% en la despesa de serveis de gestió de les TIC.
Augmentar la capacitat d’obtenció d’ingressos de la Generalitat per no perjudicar les polítiques socials
El manteniment i la creació de noves figures impositives s’han dut a terme per evitar que la reducció del pressupost incidís totalment en la contenció de la despesa pública.
Per altra banda, la Generalitat també ha defensat la seva competència i capacitat legal per a l’aplicació de mesures impositives i ha recorregut aquelles decisions del govern central encaminades a limitar o anul·lar la competència de la Generalitat en matèria impositiva. Així,el Govern ha recorregut la decisió del govern central de declarar nul·les les taxes judicials aplicades per la Generalitat i l’euro per recepta. També s’ha recorregut la decisió del govern espanyol de negar la competència de la Generalitat per aplicar un impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit.
També en l’àmbit fiscal, el Govern ha aprovat la modificació de l'impost sobre el Patrimoni. El nou decret rebaixa el mínim exempt en 500.000 euros i el tipus de gravamen augmenta un 5% en tots els trams tret del més alt, on s'incrementa un 10%. L'Executiu preveu recaptar uns 93,8 milions d'euros amb aquesta mesura.
Una altra mesura per tal d’augmentar els ingressos ha estat la venda de la seu de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per 25 milions d'euros. L'operació ha servit per reduir el dèficit i també l'endeutament ja que permetrà cancel·lar el cens de l'immoble de 5,5 milions d'euros.
REACTIVACIÓ ECONÒMICA I CREACIÓ D'OCUPACIÓ
•Simplificació administrativa
•Reunió constitutiva de la Comissió d'Experts per a la Reforma de l'Administració Pública. El president Mas ha presidit la Comissió d'Experts per a la Reforma de l'Administració Pública, que està integrada per Francesc Longo, Guillem López Casanovas, Carles Ramió, Joan R. Rovira i Josep Valor Sabatier. Té l'encàrrec d'elaborar un document de reflexió sobre com ha de ser l'Administració pública en el futur.
•La implantació de la Finestreta Única Empresarial avança amb l'eliminació de 54 tràmits administratius, la millora de 135 i la integració de 73 més en el darrer any. L’objectiu de la Finestreta Única Empresarial (FUE) és reduir les càrregues administratives a les empreses i convertir-se en portal únic per a la relació de l’administració amb les empreses, professionals i intermediaris. La previsió és completar la implantació de la FUE el 2014, amb l’eliminació del 20% i la simplificació del 68% dels prop de 600 tràmits administratius que afecten a dia d’avui les empreses, suposant-los un estalvi de 640 milions d’euros. Amb la implantació total de la FUE, el 90% dels tràmits administratius es podran realitzar via telemàtica i a través d’un únic punt de contacte amb l’Administració.
•En aquests 100 dies de Govern s'ha continuat amb la implantació del Pla de la Finestreta Única Empresarial (Pla de la FUE 2011-2014). Des de l'inici de l'any s'ha seguit amb la planificació prevista pel primer trimestre del 2013. A continuació, s'exposen les dades previstes del primer trimestre 2013 i l'acumulat des de l'inici del Pla:
o Tràmits eliminats : 5 al 2013 i des de l'inici del Pla un total de 64
o Tràmits simplificats: 19 al 2013 i des de l'inici del Pla un total de 189
o Tràmits implantats a la FUE: 37 al 2013 i des de l'inici del Pla un total de 135.
Total de tràmits administratius analitzats des de l’inici del Pla puja a 253.
•Continuar el procés de simplificació de la normativa que afecta l’activitat productiva iniciat amb les lleis òmnibus. El mes d’octubre del 2013 està previst presentar un projecte de llei de simplificació de l’administració de la Generalitat i dels ajuntaments.
•El Govern aprova un conveni perquè els procuradors puguin aportar i consultar documentació no processal per via telemàtica. El Consell Executiu aprova la signatura d’un conveni de col·laboració amb el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Consell de Procuradors dels Tribunals de Catalunya perquè els procuradors puguin aportar i consultar la documentació no processal a través de l’aplicació informàtica e-Transnet. Es tracta d’un sistema web de gestió de documents no processals que ha desenvolupat el Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya i que es va implantar com a experiència pilot al Jutjat Mercantil de Tarragona el febrer de 2012, amb l’objectiu de garantir un accés segur i àgil a la documentació no processal. Ara s’anirà implementant de forma gradual a la resta d’òrgans i oficines judicials de Catalunya.
•Facilitar el crèdit a l’activitat productiva
Des de l’inici de la legislatura fins a l’acabar el mes de febrer, l’ICF ha realitzat 170 noves operacions (43 M€) i n’ha renegociat 25 (59 M€) per un import conjunt de 102 Milions d’euros. Durant els anys 2011 i 2012 el grup ICF ha aportat finançament a més de 8.500 empreses per un import de 1.670 M€. Pel 2013 la previsió és formalitzar operacions per un import de 500 M€.
La continuïtat de l’activitat prevista per l’ICF al 2013 (500M€) depèn de:
o Cobraments deute vençut de la Generalitat (2012: 60M€)
o Cobraments de deute reestructurat d’Infraestructures/EECAT a través del FLA
o (378M€)
o Concessió de les peticions a entitats financeres espanyoles (CaixaBanc, Banc
o Sabadell, Banc Santander,...)(250M€).
o BEI (150M€) (Segons les darreres converses continua bloquejat, justificat pel ràting
o de GC/ICF)
•Suport a la indústria i als sectors productius
•El Govern dóna suport a l’Acord per a la Competitivitat de la planta de Nissan a Barcelona. Amb el nou acord firmat entre empresa i treballadors, es crearan 1.000 nous llocs de treball directes i 2.000 d’indirectes per a la fabricació d’un nou model a Catalunya. Al mes d’abril es presentarà així mateix el clúster de l’Automoció.
•Creació del Clúster d’automoció. El proper 20 d’abril es durà a terme la constitució del clúster que ha d’aglutinar les empreses del sector amb la finalitat de reforçar aquest sector industrial i afavorir que guanyi pes a escala mundial.
•Programa de reindustrialització. Ordenació i sistematització de tots els instruments públics com ICF, AVALIAS i ACC1Ó que permeten i potencien la implantació o el manteniment d’empreses industrials a Catalunya.
•Pla estratègic de Turisme. Definició de les orientacions que tindrà la política turística en els pròxims anys per tal d’impulsar un turisme de qualitat, responsable i sostenible.
•Defensa del model comercial de Catalunya. S’ha demostrat que és el que preserva més bé l’ocupació en una època de crisi com l’actual. Al llarg del 2013 està previst aprovar la llei general de Comerç, Serveis i Fires.
•La Generalitat com a element tractor dels sectors productius catalans. Exemples:
o S’han començat a crear les noves activitats vinculades al sector de les TIC compromeses en els diàlegs competitius.
o En el sector Salut s’han signat convenis amb empreses de recerca farmacèutica i de salut per facilitar les proves clíniques de nous productes.
o L’empresa pública FGC ha encomanat a empreses situades a Catalunya, la construcció de 3 nous ferrocarrils.
•Infraestructures de transport i comunicació
•El Govern català ha aconseguit que el govern central pressupostés inversions per a la construcció del corredor del mediterrani.
•Desencallar la realització d’obres decisives per a la competitivitat de Catalunya i per situar Catalunya com una potència logística. En aquest sentit ja s’ha iniciat la licitació de les obres dels accessos al Port de Barcelona i el tercer rail des del Port de Tarragona.
•S’ha creat l'Observatori del Corredor Mediterrani. El nou Observatori farà el seguiment de l’activitat política, econòmica i social que es generi en aquest eix estratègic i permetrà reivindicar les infraestructures per completar-lo, dissenyar una estratègia d’explotació i gestió d’aquesta infraestructura i detectar les necessitats de les empreses catalanes per aprofitar-ne les noves oportunitats.
•La Generalitat lidera un projecte europeu per potenciar el transport ferroviari de mercaderies al Corredor Mediterrani. El projecte iFreightMED-DC, que s’emmarca en el programa europeu de cooperació transnacional MED, promourà nous serveis ferroviaris de mercaderies tot posant en contacte carregadors, ports, operadors i administracions de l’Europa mediterrània.
•El desdoblament de l’Eix Transversal, en funcionament. El gener de 2013 s’ha posat en servei el desdoblament de l’Eix Transversal, una nova autovia que abasta més de 150 quilòmetres de recorregut entre Cervera i Caldes de Malavella. El pressupost de l'obra ha estat de 752,4 milions d'euros, finançats a través d'una concessió d'obra pública que inclou la gestió i manteniment de l'Eix per a un període de 33 anys.
•La nova variant Sud de Lleida, en funcionament. La nova variant sud de Lleida (Segrià) ha entrat en servei el gener de 2013 amb una longitud total de 8,5 quilòmetres, dels quals 4,5 corresponen al desdoblament de la carretera preexistent i 4 al seu perllongament. Els treballs, que han comptat amb una inversió de 46,2 milions d'euros, s'emmarquen en el projecte d’anella viària d'alta capacitat al voltant de Lleida.
•S’han iniciat negociacions amb el Ministeri de Foment i ACESA per limitar el pas de camions per la N-II a Girona. L’elevat volum de trànsit de camions (25%) per la carretera N-II i la manca d’inversions per desdoblar aquesta carretera, competència del Ministeri de Foment, ha provocat una elevada sinistralitat al llarg d’aquesta via. Per tal d’evitar aquest impacte negatiu, s’ha requerit d’un acord a tres parts entre Generalitat, Ministeri de Foment i concessionària de l’AP – 7 (ACESA) per bonificar el pas de camions per l’autopista i evitar el seu pas per l’N-II.
•Implantació de l’Eurovinyeta als vehicles pesants de mercaderies que travessen Catalunya per les vies de gran capacitat de titularitat catalana. S’han iniciat els treballs per tal de poder avançar en la seva implantació al llarg del 2014. L’ inici de tramitació començarà a finals d’abril-maig i aprovació pel govern a finals d’any .
•S’han iniciat les obres d’extracció del pantà de Flix. Les obres s’inicien gràcies a un acord Generalitat, Estat i ajuntaments. Els alcaldes dels 6 municipis que s’abasteixen directament d’aigua del riu Ebre expressen el seu malestar perquè l’operació comença sense assegurar l’aigua de boca.
•El Departament d'Agricultura i el sector signen un acord històric en relació al preu de l'aigua del sistema Segarra-Garrigues. Els regants podran optar pel preu fixat fa 1 any (amb una tarifa fixa més elevada i un cost més baix per m3), o bé per una segona alternativa en la qual es baixa la tarifa fixa per hectàrea, quedant la més elevada en 110 €/ha i la més baixa en 85 €/ha, però amb un cost per m3 més elevat.
•Formació professional
El Govern segueix impulsant la implantació de l’FP dual mitjançant convenis amb diferents sectors empresarials. L’objectiu d’aquests acords, que permet als alumnes alternar la formació al centre amb formació i treball a l’empresa, és incrementar la competitivitat i donar resposta a les necessitats del model productiu del país. Els alumnes fan estades a les empreses mitjançant contractes laborals o beques, fet que els permet compaginar els seus estudis amb el treball. Els convenis, a banda de respondre a les necessitats de personal qualificat del sector, permet, en alguns casos, millorar la qualificació professional també dels seus treballadors. Durant aquest any destaquen els convenis signats amb Repsol i Siemens. I els que se signaran en les properes setmanes:
•Dow Chemical
•Associació d’Empreses Químiques de Tarragona
•Massa Servicios
•BASF
•Unió de Botiguers de Mataró
•Associació de Comerciants del Nou Centre de Mataró
•Office Mataró
•Media Markt Mataró
•Patronal Metal·lúrgica del Bages
Això permetrà passar dels actuals 500 alumnes que ara estan fent formació dual a un mínim de 1.500 a l’inici del proper curs.
Inici dels treballs per a l’aprovació de la llei de la Formació Professional. Està prevista pel període 2013-2014. Creació d’un servei personalitzat d’assessorament en FP per ajudar a millorar la qualificació dels usuaris. Aquest servei es portarà a terme en més de 200 centres educatius amb una oferta global de 6.500 places.
El Govern ha aprovat un decret que flexibilitza la contractació del professorat especialista en centres en centres d’FP i escoles oficials d’idiomes. S’ha modificat la normativa per contractar professorat especialista per a l’FP i les escoles oficials d’idiomes. Fins ara se’ls exigia haver exercit la professió durant un període mínim de dos anys consecutius en els cinc anys immediatament anteriors a l’inici del contracte i ara no caldrà que aquests dos anys siguin consecutius. Aquesta modificació permetrà millorar la compatibilitat entre la seva activitat docent i la professional a l’empresa (Febrer 2013. Finalitzat)
•Mesures en l’àmbit de les polítiques d’ocupació
Impulsar la Llei d’ocupació de Catalunya i del SOC. Es pretén aconseguir el màxim consens en la millora de l’eficiència del Servei d’Ocupació de Catalunya per convertir-lo en un ens regulador del sector de la intermediació laboral, atenent les funcions de les agències de col·locació en el mercat de treball.
En aquest sentit, es presentarà una nova proposta organitzativa del Servei d’Ocupació de Catalunya per adequar-lo a les necessitats de les polítiques actives d’ocupació i per tant amb una important revisió de les seves prioritats funcionals orientades prioritàriament a la millora de l’ocupabilitat de les persones, l’orientació professional i per a una permanent actualització de les habilitats per a l’adaptació i la competitivitat.
•Autònoms i emprenedors
•El Govern ha acordat impulsar l’elaboració i el desplegament del programa Catalunya Emprèn, destinat a activar totes les capacitats del país per crear noves empreses i generar ocupació. Concertació i dinamització d’iniciatives públiques i privades destinades a cultivar l’esperit emprenedor i a afavorir el desenvolupament de projectes que esdevinguin empreses viables. Coordinat pel Departament d’Empresa i Ocupació, se centrarà a fomentar l’esperit emprenedor i donar suport a la creació d’empreses.
•S’ha estès l’emprenedoria a totes les etapes educatives. A primària, a ESO, a l’escola en forma de cooperatives, a la formació professional mitjançant convenis. En aquests moments, d’un total de 458 instituts de secundària de Catalunya, 410 fan emprenedoria. Un nombre significant de centres imparteixen la matèria en anglès, un 30% que representa uns 3.500 alumnes.
•Abans de la finalització del primer semestre de 2013, està prevista l’aprovació de la llei dels autònoms i els emprenedors.
•Elaboració de l’esborrany d’una nova llei de cooperatives de Catalunya. L’economia social i el cooperativisme estan molt arrelats arreu de Catalunya. Com a model empresarial posen les persones en el centre de la seva activitat i, per tant, generen alhora valor econòmic i valor social. En aquest sentit, la nova llei de cooperatives pretén establir un model cooperatiu més flexible i competitiu i adaptat als canvis de l’entorn socioeconòmic actual. Així, els objectius de la nova normativa serien:
•afavorir el creixement i consolidació de les mateixes, facilitant la posada en marxa de projectes emprenedors en forma cooperativa.
•reduint i simplificant les càrregues administratives com a ajut per a la creació d'empreses i fer-ne més senzilla la seva relació amb l'Administració.
•millorar la gestió empresarial, per tal d’augmentar la competitivitat de les empreses cooperatives.
•estimular el creixement empresarial i la cooperació –col·laboració empresarial, a fomentant un major dimensionament del món cooperatiu.
•Universitats i recerca
•Convocatòria (internacional) de places del Programa Serra Húnter. Per aquest 2013 s’ofereixen 75 places per seleccionar, amb criteris d’excel·lència internacional, personal acadèmic a les universitats catalanes, preferentment professorat agregat. Fins a l’any 2020 es preveu incorporar, en el marc d’aquest Programa, 500 nous professors.
•Nou impuls al procés de redimensionament dels centres tecnològics.
3. PRESERVACIÓ DE L'ESTAT DEL BENESTAR I COHESIÓ SOCIAL
•Garantia de les polítiques socials
•Inici dels treball per a l’elaboració d’un contracte-programa per a la reversió de les mesures adoptades aquests anys, quan la situació econòmica millori. En un escenari de recuperació dels ingressos de la Generalitat, està previst dedicar un 40% dels majors recursos a polítiques socials, un 20% anirà destinat a reduir la pressió fiscal, un 20% a reduir l’endeutament i l’altre 20% a l’impuls de mesures per a la reactivació econòmica i de foment de la inversió.
•El Consell Executiu ha aprovat la memòria prèvia de l'Avantprojecte de llei marc de la protecció social de Catalunya. El Govern ha iniciat la tramitació de la llei marc de la protecció social de Catalunya amb l’objectiu de blindar el model català d’estat del benestar. Amb la futura norma, inèdita en democràcia, el Govern prioritza el manteniment de la cohesió social del país, un pilar especialment important en l’actual context de crisi econòmica. La seva aprovació està prevista per al 2014.
•Impulsar una nova llei de la Renda Mínima d’inserció abans d’acabar l’any 2013. S’està treballant en l’elaboració de l’esborrany. Actualment, la Renda Mínima d’Inserció és un conjunt d’accions orientades a la inserció social i laboral i complementades amb una prestació econòmica. Aquesta prestació és el darrer esglaó del sistema assistencial per a les persones que no tenen cap tipus d’ingrés, una vegada esgotades totes les prestacions i subsidis d’atur.
•La nova llei, en coordinació amb el Departament de Benestar i Família, vol adaptar-se a les necessitats actuals i a l’entorn socioeconòmic d’avui en dia, amb l’objectiu primordial de la inserció laboral en el mercat de treball, acompanyada durant aquest procés d’una prestació de subsistència. En aquest sentit, el col•lectiu que s’ha d’acollir ha de poder assolir la plena autonomia personal, familiar, econòmica i social. Se centrarà en les polítiques actives d’inserció laboral sense deixar de banda les mesures de tipus social.
•Lluita contra el frau fiscal per destinar els majors recursos a polítiques socials.Per primera vegada aquest any es farà una convocatòria de nous inspectors de tributs de la Generalitat.
•Ensenyament
•Millora general en totes les competències en les proves d’avaluació de 4t d’ESO. Més de 60.000 alumnes de 4t d'ESO s'han examinat sobre llengua catalana, castellana, estrangera i matemàtiques. Una de les conclusions destacades és que es constata una disminució del percentatge d’alumnes que té un nivell baix de les competències avaluades. Aquest fet posa de manifest que el sistema educatiu català millora en equitat, ja que cada cop hi ha menys alumnes en aquesta franja en totes les àrees avaluades respecte l’any anterior, sobretot en llengua catalana i llengua anglesa. Els resultats evidencien una millora més important de l’escola pública en relació a la millora de la privada.
•Aval definitiu del Tribunal Suprem a la immersió lingüística a l'escola. El TS sosté que les demandes d'escolarització en castellà d'alguns pares no invaliden el model lingüístic.
•Ensenyament instal·larà fibra òptica en tots els centres escolars. Aquest projecte, que permetrà millorar la connectivitat dels centres educatius, s’iniciarà el primer semestre del 2013 i es completarà en tres anys.
•Oferta de 1.066.228 places d’educació infantil i ensenyaments obligatoris per al curs 2013-14. Aquesta oferta suposa un augment de 6.200 places. L’etapa que més creix és l’educació primària, amb 498.575 places, 8.000 més que el curs anterior, en canvi P3 és el curs que ofereix menys places, a causa de la baixada demogràfica i del padró. L’ESO també presenta un increment respecte a l’any passat, amb un total de 314.080 places, 1.200 més que l’oferta del curs 2012-13.
•Salut
Assistència sanitària per a tota la ciutadania. Malgrat determinades disposicions dictades pel govern de l’Estat, la Generalitat ha decidit mantenir l’assistència universal per a tots els ciutadans residents a Catalunya.
Nou sistema de tractament dels malalts crònics. Un sistema de seguiment més individualitzat des dels CAP amb estreta col·laboració amb metges especialistes, que permet menys estades als hospitals, menys despesa en medicaments i més benestar per a les persones malaltes i les seves famílies.
La Targeta Sanitària Individual incorpora la referència "Cuida'm" per a les persones vulnerables que necessiten una atenció especial. Es tracta d'un element identificador que facilita una atenció més personalitzada a aquests col·lectius. Es començarà amb una prova pilot a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), Manresa (Bages) i el Maresme i per algunes malalties específiques. Es preveu que el 2014 s'implanti a tot Catalunya i la podran sol·licitar al voltant de 60.000 persones.
Elaboració d’un mapa de centres experts en malalties minoritàries. L’objectiu és millorar els circuits d’atenció, la continuïtat assistencial i l’atenció integral d’aquestes malalties per la qual cosa també es crearà el registre d’aquests malalts i un cercador de laboratoris clínics per al diagnòstic. Aquesta actuació s’emmarca dins el Pla de salut 2011-2015 per oferir uns serveis sanitaris més orientats a les necessitats dels pacients i les seves famílies. Es calcula que a Catalunya hi ha prop de 400.000 persones afectades.
El Govern ha aprovat el Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2012-2016. L’objectiu del Pla és mantenir l’alt nivell de seguretat alimentària tenint en compte totes les etapes de la cadena alimentària, des de la producció fins al consum. El sector agroalimentari és el primer sector industrial de Catalunya, amb més de 17.000 indústries registrades, i suposa al voltant del 4% del PIB. La reputació en seguretat alimentària repercuteix directament en la indústria turística, en l’exportació d’aliments i en la imatge del país.
S’ha posat en marxa un nou servei, pioner a Europa, d’avisos als ciutadans a través del mòbil. Interior estrena la nova aplicació en l’àrea de protecció civil destinada a missatges personalitzats d’emergència. Es tracta d’un projecte transversal que posa les noves tecnologies al servei de la seguretat i la prevenció.
•Benestar Social i Família
•Pacte per la Infància. La seva signatura està prevista aquest mateix any. El Govern ha aprovat el projecte de Llei d'accessibilitat. El projecte de Llei simplifica tota la normativa existent en aquesta matèria. A més, el text desplega tota la diversitat de disposicions d'accessibilitat i, alhora, unifica, coordina i estableix els criteris d'aplicació, execució i control de la norma, d'acord amb els principis de proporcionalitat i d'ajustos raonables.
•Llei catalana de l’autonomia personal. El projecte de llei estarà enllestit el 2014. Hores d’ara el comitè d'experts està format per una desena de professionals acadèmics i representants d'organitzacions de reconegut prestigi en diferents disciplines treballen en la redacció del document de bases que desembocarà en el futur avantprojecte de llei.
•El Govern avança 42,8 milions d'euros de fons propis per garantir la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat. Aquests ajuts es financen amb fons de la Conferència Sectorial d’Ocupació i d’Afers Laborals de l’Estat que encara no s’ha reunit i, per tant, no s’han assignat i distribuït els fons. Amb aquest avançament que fa el Govern es podran pagar els ajuts dels mesos de gener i següents de l’any 2013.
•Signatura del Pacte per la pobresa i l’exclusió social. Està previst per aquest any 2013.
•El Govern ha aprovat el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat) 2020.L'elaboració del pla ha comptat amb la participació de les entitats municipalistes, representades per la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l'Associació Catalana de Municipis (ACM), i les entitats juvenils, representades pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). La finalitat del document és determinar els problemes i les necessitats dels joves a Catalunya i establir les línies estratègiques i les actuacions públiques en aquesta matèria.
•Habitatge
•El Govern presenta el projecte de Decret del nou Pla pel Dret a l’Habitatge: de la protecció de l’habitatge a la protecció de les persones. El nou Pla per al Dret a l’Habitatge prioritzarà els programes socials d’accés a l’habitatge i la reactivació del sector de la construcció residencial a les zones amb més demanda. Amb l’elaboració d’aquest pla, el Govern es dota per primera vegada d’una regulació pròpia del règim jurídic de l’habitatge amb protecció oficial i preveu destinar-hi 200 milions d’euros en 4 anys.
•El servei de mediació Ofideute de la Generalitat per atendre les famílies amb deutes hipotecaris arriba a 130 municipis. A febrer de 2013, el servei de mediació entre les famílies amb deutes hipotecaris i els bancs ha atès gairebé 3.000 famílies des de la seva creació l’any 2010, el 55% dels casos tancats ho han fet amb un acord entre les parts i ha evitat prop de 500 desnonaments.
•Nous ajuts per a persones desnonades. Des del febrer de 2013, s’estén a les famílies que ja han perdut casa seva els ajuts urgents per a persones en risc de desnonament, tot atorgant fins a 3.000 euros anuals per pagar el lloguer d’un altre pis i les despeses de la fiança. Durant el 2013, se’n podran beneficiar 4.000 famílies que han patit una execució hipotecària i que es troben en risc de desnonament.
•Signatura d’un protocol d’actuació entre el Departament, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Advocats i procuradors de Barcelona per tal que no s’executi cap desnonament per impagament d’hipoteca sense el coneixement i l’actuació dels serveis socials municipals. Alhora es vol oferir als afectats la informació necessària sobre els serveis socials disponibles i pal·liar així la traumàtica situació que es deriva d’aquests procediments. S’està treballant amb les entitats municipalistes per tal d’estendre a tot Catalunya aquest protocol.
•Modificació de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya per millorar la protecció de les persones consumidores en relació a l’àmbit de crèdits i hipoteques. Aquesta reforma cerca augmentar les garanties de la persona consumidora en la contractació de crèdits o préstecs hipotecaris, la qual cosa implica la regulació del contingut de la publicitat, la informació precontractual, el deure d’anàlisi de la solvència de la persona consumidora i el deure, tant de les entitats financeres i de crèdit com del notari hi intervé, de fer comprensible per a la persona consumidora les implicacions econòmiques i jurídiques de la concreta transacció, especialment les conseqüències en cas d’impagament. La reforma també possibilita que el deutor/a pugui comparar sempre, fins i tot des del moment de la publicitat, el crèdit hipotecari que se li ofereix amb productes semblants del mateix oferent o d’un tercer, de manera que sempre pugui ser conscient del cost total i dels riscos reals de l’oferta. S’introdueix també, en la línia de la tendència europea, l’obligació del prestamista d’esbrinar l’avaluació de la solvència del deutor/a hipotecari/ària consumidor/a fins al punt que, si no l’arriba a comprovar, no podrà concedir-li el préstec o crèdit en les condicions prefixades.
•Seguretat
S’ha creat un model propi d'identificació dels agents de les unitats d'ordre públic del cos dels Mossos d'Esquadra. Aquest nou codi d’identificació visible respon al compromís parlamentari i a l’esperit d’un decret que insta que els agents de les unitats d’ordre públic (antiavalots) siguin identificables.
•Altres
El Departament de Justícia avança en el procés de reorganització del mapa de centres de justícia juvenil de Catalunya. Es trasllada els menors internats al centre Els Til·lers (Mollet del Vallès) als centres Can Llupià (Barcelona) i l'Alzina (Palau Solità i Plegaments) i entra en funcionament, com a unitat oberta, el Centre Montilivi (Girona), en el marc de les mesures aprovades pel Govern per optimitzar els recursos i ajustar l'oferta de places a les necessitats actuals.
4. MESURES DE TRANSPARÈNCIA, D'ACCÉS A LA INFORMACIÓ I DE QUALITAT DEMOCRÀTICA
Mesures per a la regeneració democràtica i la transparència. El president ha convocat al Palau de la Generalitat una cimera amb els màxims representants dels organismes de control institucional: la presidenta del Parlament; el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; el fiscal superior de Catalunya; el Síndic de Greuges; el síndic major de Comptes, i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya.
En una segona reunió, el 22 de febrer, s’ha donat a conèixer un document amb les propostes concretes per millorar les bones pràctiques en la política i restituir el clima de confiança entre la societat i les institucions. En el mateix sentit, el president ha presentat al Parlament 51 propostes i reflexions, entre les quals ha plantejat donar publicitat de totes les retribucions dels càrrecs electes o designats, la creació d’un registre únic de tot el sector públic català on garantir el rendiment de comptes i la designació d’un auditor permanent de la comptabilitat dels partits.
S’impulsa al Parlament en ponència conjunta l’elaboració de la llei de transparència i la llei electoral.
Reforçament de l'Oficina de Supervisió de la Contractació Pública. En el marc del decret de reestructuració del Departament de la Presidència i de les propostes resultants de la segona cimera per a la regeneració democràtica, s’han revisat les funcions de l’Oficina de Supervisió de la Contractació Pública. Seran, entre d’altres, establir directrius als departaments i entitats del sector públic de la Generalitat per incrementar la transparència; fomentar l’ús del procediment obert; fer accessible la informació a la ciutadania o incrementar l’elaboració i difusió d’informes sobre la contractació pública.
5. TRANSICIÓ NACIONAL, DRET A DECIDIR I CONSULTA
•Transició nacional
•El Parlament ha aprovat dues resolucions sobre el dret a decidir amb majories creixents. La primera, la declaració de sobirania, aprovada el 23 de gener, amb 85 vots a favor, 41 en contra i dues abstencions, mentre que en la segona, aprovada el 13 de març, on s’insta el Govern de la Generalitat a "iniciar un diàleg amb el Govern de l'Estat per tal de possibilitar la celebració d'una consulta a la ciutadania catalana per decidir sobre el seu futur" ha estat aprovada per 104 vots a favor, 27 en contra 27 i 3 abstencions.
•El Govern ha aprovat la constitució del Consell Assessor per a la Transició Nacional i el president nomena els seus membres. L'òrgan assessorarà l'Executiu en el procés de consulta i en la identificació i l'impuls d'estructures d'estat i respon al compromís del president Mas amb el dret a decidir del poble de Catalunya. Adscrit al Departament de la Presidència, estarà format per persones de reconegut prestigi en diferents disciplines que no percebran cap retribució.
•Reactivació dels treballs per a l’aprovació de la Llei de consultes. La mesa del Parlament ha admès el 26 de març a tràmit la proposició de llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, que ha estat redactada en ponència conjunta i han signat CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP. Un cop acabat el termini per presentar-hi esmenes a la totalitat, la proposició, com qualsevol altra iniciativa legislativa, se sotmetrà a un primer debat al ple, el de totalitat, que es farà hi hagi o no esmenes.
•Informe de l’Institut d’Estudis Autonòmics que aporta les vies legals per possibilitar la realització de la consulta. L'Institut d'Estudis Autonòmics (IEA) ha elaborat un informe que estableix cinc vies per convocar "amb tota legitimitat jurídica" una consulta sobiranista a Catalunya.
•Propera creació, aquest mes d’abril, de la Comissió Nacional pel Dret a Decidir, amb la presència d’aquelles forces polítiques favorables al dret a decidir i per representants de la societat civil catalana.
•Creació d’estructures d’estat
•El Govern ha creat la Secretaria d’Hisenda per desplegar l’Administració tributària de Catalunya. Concretament, es volen reforçar les estructures de la hisenda de la Generalitat i portar a terme el desenvolupament de l’Administració tributària de Catalunya. Així, la nova secretaria assumeix l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) com a òrgan encarregat de la gestió, la liquidació, la inspecció i la recaptació dels tributs propis de la Generalitat i dels tributs estatals cedits. Properament es nomenarà el responsable del Programa per l’aplicació i el desenvolupament dels Tributs de Catalunya i s’iniciaran els processos de convocatòria d’inspectors tributaris.
•Es reforça l'Àrea d'Exteriors de la Generalitat. S’ha nomenat un nou secretari d'Afers Exteriors i Unió Europea, ha convertit el Patronat Catalunya Món en el PCM-DIPLOCAT, entitat público-privada que desenvolupa una estratègia de diplomàcia pública dirigida a la societat civil internacional, el MHP ha viatjat a Brusel•les, ha assistit a la cimera de governants liberal -democràtes europeus (Amsterdam, i s’ha reunit amb el ministre-president de Flandes.
•El Govern ha regulat mitjançant decret el registre d'entitats que gestionen els drets de propietat intel·lectual, pas previ a la creació d'una societat de drets d'autor catalana. Amb la creació del registre, el Govern dóna compliment a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i respon al compromís amb el sector cultural del país. La creació del Registre d'entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual de Catalunya possibilita que es registrin, no només les obres, sinó també les societats que gestionin els drets de propietat intel·lectual a Catalunya. Actualment a l'Estat espanyol hi ha 8 entitats d'aquestes característiques, entre les quals hi ha l'SGAE, CEDRO o VEGAP.
•Defensa de l’autogovern
El Govern ha presentat quatre recursos al Tribunal Constitucional per vulneració de competències en matèria de tributs, comerç, polítiques d’ocupació i dependència. El Consell Executiu acorda presentar quatre recursos d’inconstitucionalitat contra la llei espanyola que fixa un impost de tipus zero per als dipòsits bancaris i contra diverses normatives que vulneren les competències de la Generalitat en matèria de regulació d’horaris comercials, polítiques actives d’ocupació i dependència. Es presenten els recursos després que no s’hagi arribat a cap acord amb l’Estat a través de la negociació bilateral promoguda per la Generalitat, i que el Consell de Garanties
Estatutàries hagi dictaminat la vulneració de competències per part del Govern espanyolen totes aquests normes.
http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/monografics/monografic-191569.html
Un context econòmic i financer molt difícil.
A finals del 2010, el President Artur Mas va assumir la presidència de la Generalitat per primera vegada amb el següent context:
Pel que fa a les finances de la Generalitat,
•El dèficit públic acaba sent el doble del previst, l’objectiu era del 2,5% i va tancar l’any amb un 4,57%.
•El deute públic de la Generalitat va passar dels 25.402 M€ l’any 2009 als 34.697 M€ el 2010.
•Els compromisos de despesa amb càrrec a exercicis futurs van passar de 25.543 M€ l’any 2006, a 79.502 M€ l’any 2010.
•Increment considerable de la partida destinada al pagament d’interessos: si l’any 2009 la Generalitat va pagar 797 M€ en interessos, l’any 2012 aquesta xifra va ascendir a 1.743 M€ i la previsió és que el 2013 arribi als 2.140 M€.
Pel que fa al context econòmic global:
•Situació de recessió econòmica i caiguda dels ingressos.
•Tancament de l’accés als mercats financers.
•Dependència del crèdit del govern espanyol.
•Taxa d’atur creixent.
Pel que fa a les relacions amb l’Estat, en matèria fiscal i financera:
•Impagament dels deutes de la disposició addicional tercera, en matèria d’infraestructures: els exercicis 2011 i 2012 acumulen un deute de 971 M€ que arribarà a 1.690 M€ l’any 2013.
•Endarreriment del pagament del fons de competitivitat dels anys 2011 i 2012.
•Centrifugació del dèficit per part del govern central cap al sistema autonòmic.
•Reducció unilateral de les transferències de l’Estat cap a Catalunya en matèries tan sensibles com: immigració, llars d’infants, polítiques actives d’ocupació, llei de la Dependència..., en una mostra clara de deslleialtat institucional. Aquesta retallada és de 713 M€ entre 2010 i 2012, 266 M€ dels quals corresponen a programes socials
•No participació de les CCAA en l’augment de recaptació tributària de l’Estat derivada dels increments impositius de l’IRPF i de l’IVA.
Esforç per tancar l’any 2012 amb una reducció intensa del dèficit de la Generalitat
La política d’austeritat i control de les finances públiques duta a terme durant la passada legislatura, ha permès realitzar un esforç d’ajust molt gran que haurà suposat que, en només dos anys, s’ha passat d’un dèficit públic del 4,02% l’any 2011, a més de la meitat, un 1,96% l’any 2012.
Aquest esforç en valors absoluts, vol dir que s’ha reduït el dèficit públic entre el 2011 i el 2012 en 4.139 M€, passant de 7.987 M€ l’any 2011 a 3.848 M€ l’any 2012.
Si s’exclouen els interessos del deute i el pagament d’inversions amb mètodes diferits, l’ajust de la despesa en els exercicis 2011 i 2012 haurà estat del -20,5%, assolint els 5.291 M€.
Aquesta reducció del dèficit l’any 2012 en l’1,96% del PIB s’ha aconseguit, bàsicament, gràcies a una major contenció de la despesa (s’ha reduït en 2.120 M€), un increment dels ingressos tributaris (per valor de 484 M€) i augment dels ingressos derivats de la concessió d’explotació d’actius (1.343 M€).
Catalunya ha realitzat un gran esforç. En efecte, si s’analitza l’esforç global de totes les CCAA en termes absoluts, Catalunya és la que ha fet un ajust més important per valor de 4.139 M€ en dos anys, el que suposa el 24,3% del total de l’ajust fet per les comunitats autònomes, mentre que Catalunya suposa el 17,5% del total de la despesa pública feta pel conjunt de comunitats autònomes. Catalunya ha absorbit més ajust del que li correspondria si es té en compte el pes de la despesa pública dels catalans sobre el conjunt d’autonomies.
Una altra xifra, Catalunya, que suposa el 6% de tota la despesa pública que es fa a l’Estat, ha realitzat el 17,3% de l’ajust fet pel conjunt d’administracions públiques.
Mentre que l’administració central fa el 53,5% de la despesa de totes les administracions públiques, el seu ajust només ha estat del 18,4% del total fet per les administracions públiques de l’Estat. En canvi, les comunitats autònomes han assumit el 71% de l’ajust global de totes les administracions.
Manteniment de les prioritats en polítiques socials
Tot i l’esforç de contenció de la despesa tan gran que s’ha fet durant els anys 2011 i 2012, el pes de les polítiques socials s’ha mantingut superior a la resta de partides pressupostàries.
Mentre la mitjana de departaments han patit una reducció del 21,9%, els departaments de Salut, Ensenyament i Benestar i Família han vist reduïda la seva assignació pressupostària en un 12,5%, molt inferior al de la resta de departaments.
Liderar el debat a dins de l’Estat per trencar l’esquema espanyol d’imposar un nivell de dèficit a les CCAA
Una de les actuacions principals que ha tingut el Govern català al llarg dels 100 primers dies de Govern ha estat el de liderar un procés de revisió dels objectius de dèficit que per al 2013 havia fixat, de manera unilateral, el Govern de l’Estat per a totes les CCAA, en el -0,7% del PIB pel 2013, d’un -0,1% pel 2014 i, d’un 0,2% de superàvit pel 2015.
En aquest sentit, les previsions pressupostàries de 2013 han de preveure el compliment d’aquest objectiu del 0,7% del PIB, el qual implica que no pot superar els 1.389 M€.
Si tenim en compte que durant el 2011 i el 2012 la Generalitat ha reduït el dèficit en poc més de dos punts percentuals, i ha suposat un esforç de 4.139 M€, passar del 1,96% del 2012 al 0,7% el 2013, voldria dir concentrar en un únic any, el mateix esforç que s’ha realitzat durant els darrers dos anys.
A més cal tenir en compte, que al tractar-se del tercer any consecutiu d’ajustos el marge de maniobra real és pràcticament nul, i algunes variables com els ingressos obtinguts el 2012 a partir de la concessió d’explotació d’actius el 2013 no hi serien.
Per tots aquests motius, el Govern de la Generalitat ha concentrat els seus esforços institucionals en tractar de negociar amb el Govern central i també amb les institucions europees una relaxació de l’objectiu del dèficit, o si més no, un ajust proporcional al pes real de la despesa per comunitats autònomes.
En aquest objectiu s’emmarquen:
•la reunió del president Artur Mas amb el president Rajoy la setmana passada;
•les contínues reunions del conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, amb el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, bilaterals i en el marc del Consejo de Política Fiscal y Financiera;
•les gestions i informes elaborats pel Departament d’Economia i Coneixement i lliurats al govern central sobre l’execució dels plans d’ajust dels departaments de la Generalitat i del seu sector públic;
•la carta enviada pel conseller Mas-Colell al comissari d’Assumptes Econòmics de la Comissió Europea, Oli Rehn sol·licitant la seva intermediació per tal que el govern espanyol apliqués un objectiu fiscal just, proporcionat i legalment sòlid; entre d’altres gestions;
•la presentació d’un requeriment a l'Estat contra els objectius de dèficit fixats per a les comunitats autònomes perquè incompleixen la Llei d'estabilitat pressupostària aprovada pel Govern espanyol a l’abril de 2012. D’una banda, s’incompleix el calendari perquè s’obliga les comunitats a assolir un superàvit estructural sis anys abans de l’horitzó establert del 2020. De l’altra, s’incompleix l'obligació de repartir els objectius de dèficit d'acord amb la proporcionalitat del dèficit estructural a 1 de gener de 2012, ja que els objectius fixats atorguen a les comunitats un percentatge decreixent del dèficit estructural cada any.
Mesures de racionalització del sector públic
S’ha mantingut la política de simplificació del sector públic i reducció administrativa: passant de 273 entitats, on la Generalitat tenia representació majoritària l’any 2010, a 240 entitats a gener de 2013. En aquests moments hi ha 17 operacions de supressió d’entitats molt avançades i 27 en les quals aquest procés s’ha iniciat. En total, s’espera que a l’acabar l’any, el nombre d’entitats majoritàries de la Generalitat sigui de 196, un 28,2% inferior a les que hi havia a l’any 2011.
S’han obtingut resultats de la política de sanejament del sector públic empresarial.
Exemples:
•Implantació d’un pla de viabilitat per fer possible la continuïtat de l’ACA que ha permès que l’ACA passés de tenir un dèfict de 106 M€ a un benefici el 2012 de 125 M€.
•Increment dels ingressos en un 28%, a través de diverses modificacions legislatives sobre el cànon de l’aigua.
•Reducció de despeses en un 30% i de les inversions
•Revisió de la planificació hidrològica
•Implementació de mesures de control intern, incorporant la intervenció prèvia
•Reestructuració i refinançament de l’endeutament amb les entitats financeres.
•S'han reestructurat 500 milions d’euros.
•Reducció de la plantilla en 100 directes i 200 indirectes.
En el decurs del 2012 la situació de l’ACA ha esdevingut plenament viable i la situació econòmica, financera i pressupostària ha experimentat una significativa recuperació en relació a la que presentava a finals del 2010.
•Bona gestió de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya el 2012, com ho demostra els resultats en l'índex de cobertura de Ferrocarrils de la Generalitat que assoleix un rècord històric del 89,32%. Aquest índex descriu quina part dels ingressos cobreix les despeses d’explotació i ha permès reduir en 8,6 milions d’euros les aportacions de les administracions durant l’any passat. En dos anys l’índex de cobertura d’FGC ha millorat quasi 10 punts i se situa entre els millors en el sector del transport. El 2012, la reducció de despeses no ha afectat la prestació del servei, que ha mantingut uns elevats nivells de valoració.
•S’han aplicat mesures i actuacions per reduir la despesa per la via de l’eficiència, en la gestió de les TIC. Així en el marc del nou model de governança de les TIC derivat dels diàlegs competitius, en aquests 100 dies de govern s’ha produït l’adjudicació del contracte per a la Governança del nou model TIC a Deloitte i Capgemini, que ha comportat un estalvi de més d'un 17% en la despesa de serveis de gestió de les TIC.
Augmentar la capacitat d’obtenció d’ingressos de la Generalitat per no perjudicar les polítiques socials
El manteniment i la creació de noves figures impositives s’han dut a terme per evitar que la reducció del pressupost incidís totalment en la contenció de la despesa pública.
Per altra banda, la Generalitat també ha defensat la seva competència i capacitat legal per a l’aplicació de mesures impositives i ha recorregut aquelles decisions del govern central encaminades a limitar o anul·lar la competència de la Generalitat en matèria impositiva. Així,el Govern ha recorregut la decisió del govern central de declarar nul·les les taxes judicials aplicades per la Generalitat i l’euro per recepta. També s’ha recorregut la decisió del govern espanyol de negar la competència de la Generalitat per aplicar un impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit.
També en l’àmbit fiscal, el Govern ha aprovat la modificació de l'impost sobre el Patrimoni. El nou decret rebaixa el mínim exempt en 500.000 euros i el tipus de gravamen augmenta un 5% en tots els trams tret del més alt, on s'incrementa un 10%. L'Executiu preveu recaptar uns 93,8 milions d'euros amb aquesta mesura.
Una altra mesura per tal d’augmentar els ingressos ha estat la venda de la seu de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per 25 milions d'euros. L'operació ha servit per reduir el dèficit i també l'endeutament ja que permetrà cancel·lar el cens de l'immoble de 5,5 milions d'euros.
REACTIVACIÓ ECONÒMICA I CREACIÓ D'OCUPACIÓ
•Simplificació administrativa
•Reunió constitutiva de la Comissió d'Experts per a la Reforma de l'Administració Pública. El president Mas ha presidit la Comissió d'Experts per a la Reforma de l'Administració Pública, que està integrada per Francesc Longo, Guillem López Casanovas, Carles Ramió, Joan R. Rovira i Josep Valor Sabatier. Té l'encàrrec d'elaborar un document de reflexió sobre com ha de ser l'Administració pública en el futur.
•La implantació de la Finestreta Única Empresarial avança amb l'eliminació de 54 tràmits administratius, la millora de 135 i la integració de 73 més en el darrer any. L’objectiu de la Finestreta Única Empresarial (FUE) és reduir les càrregues administratives a les empreses i convertir-se en portal únic per a la relació de l’administració amb les empreses, professionals i intermediaris. La previsió és completar la implantació de la FUE el 2014, amb l’eliminació del 20% i la simplificació del 68% dels prop de 600 tràmits administratius que afecten a dia d’avui les empreses, suposant-los un estalvi de 640 milions d’euros. Amb la implantació total de la FUE, el 90% dels tràmits administratius es podran realitzar via telemàtica i a través d’un únic punt de contacte amb l’Administració.
•En aquests 100 dies de Govern s'ha continuat amb la implantació del Pla de la Finestreta Única Empresarial (Pla de la FUE 2011-2014). Des de l'inici de l'any s'ha seguit amb la planificació prevista pel primer trimestre del 2013. A continuació, s'exposen les dades previstes del primer trimestre 2013 i l'acumulat des de l'inici del Pla:
o Tràmits eliminats : 5 al 2013 i des de l'inici del Pla un total de 64
o Tràmits simplificats: 19 al 2013 i des de l'inici del Pla un total de 189
o Tràmits implantats a la FUE: 37 al 2013 i des de l'inici del Pla un total de 135.
Total de tràmits administratius analitzats des de l’inici del Pla puja a 253.
•Continuar el procés de simplificació de la normativa que afecta l’activitat productiva iniciat amb les lleis òmnibus. El mes d’octubre del 2013 està previst presentar un projecte de llei de simplificació de l’administració de la Generalitat i dels ajuntaments.
•El Govern aprova un conveni perquè els procuradors puguin aportar i consultar documentació no processal per via telemàtica. El Consell Executiu aprova la signatura d’un conveni de col·laboració amb el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Consell de Procuradors dels Tribunals de Catalunya perquè els procuradors puguin aportar i consultar la documentació no processal a través de l’aplicació informàtica e-Transnet. Es tracta d’un sistema web de gestió de documents no processals que ha desenvolupat el Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya i que es va implantar com a experiència pilot al Jutjat Mercantil de Tarragona el febrer de 2012, amb l’objectiu de garantir un accés segur i àgil a la documentació no processal. Ara s’anirà implementant de forma gradual a la resta d’òrgans i oficines judicials de Catalunya.
•Facilitar el crèdit a l’activitat productiva
Des de l’inici de la legislatura fins a l’acabar el mes de febrer, l’ICF ha realitzat 170 noves operacions (43 M€) i n’ha renegociat 25 (59 M€) per un import conjunt de 102 Milions d’euros. Durant els anys 2011 i 2012 el grup ICF ha aportat finançament a més de 8.500 empreses per un import de 1.670 M€. Pel 2013 la previsió és formalitzar operacions per un import de 500 M€.
La continuïtat de l’activitat prevista per l’ICF al 2013 (500M€) depèn de:
o Cobraments deute vençut de la Generalitat (2012: 60M€)
o Cobraments de deute reestructurat d’Infraestructures/EECAT a través del FLA
o (378M€)
o Concessió de les peticions a entitats financeres espanyoles (CaixaBanc, Banc
o Sabadell, Banc Santander,...)(250M€).
o BEI (150M€) (Segons les darreres converses continua bloquejat, justificat pel ràting
o de GC/ICF)
•Suport a la indústria i als sectors productius
•El Govern dóna suport a l’Acord per a la Competitivitat de la planta de Nissan a Barcelona. Amb el nou acord firmat entre empresa i treballadors, es crearan 1.000 nous llocs de treball directes i 2.000 d’indirectes per a la fabricació d’un nou model a Catalunya. Al mes d’abril es presentarà així mateix el clúster de l’Automoció.
•Creació del Clúster d’automoció. El proper 20 d’abril es durà a terme la constitució del clúster que ha d’aglutinar les empreses del sector amb la finalitat de reforçar aquest sector industrial i afavorir que guanyi pes a escala mundial.
•Programa de reindustrialització. Ordenació i sistematització de tots els instruments públics com ICF, AVALIAS i ACC1Ó que permeten i potencien la implantació o el manteniment d’empreses industrials a Catalunya.
•Pla estratègic de Turisme. Definició de les orientacions que tindrà la política turística en els pròxims anys per tal d’impulsar un turisme de qualitat, responsable i sostenible.
•Defensa del model comercial de Catalunya. S’ha demostrat que és el que preserva més bé l’ocupació en una època de crisi com l’actual. Al llarg del 2013 està previst aprovar la llei general de Comerç, Serveis i Fires.
•La Generalitat com a element tractor dels sectors productius catalans. Exemples:
o S’han començat a crear les noves activitats vinculades al sector de les TIC compromeses en els diàlegs competitius.
o En el sector Salut s’han signat convenis amb empreses de recerca farmacèutica i de salut per facilitar les proves clíniques de nous productes.
o L’empresa pública FGC ha encomanat a empreses situades a Catalunya, la construcció de 3 nous ferrocarrils.
•Infraestructures de transport i comunicació
•El Govern català ha aconseguit que el govern central pressupostés inversions per a la construcció del corredor del mediterrani.
•Desencallar la realització d’obres decisives per a la competitivitat de Catalunya i per situar Catalunya com una potència logística. En aquest sentit ja s’ha iniciat la licitació de les obres dels accessos al Port de Barcelona i el tercer rail des del Port de Tarragona.
•S’ha creat l'Observatori del Corredor Mediterrani. El nou Observatori farà el seguiment de l’activitat política, econòmica i social que es generi en aquest eix estratègic i permetrà reivindicar les infraestructures per completar-lo, dissenyar una estratègia d’explotació i gestió d’aquesta infraestructura i detectar les necessitats de les empreses catalanes per aprofitar-ne les noves oportunitats.
•La Generalitat lidera un projecte europeu per potenciar el transport ferroviari de mercaderies al Corredor Mediterrani. El projecte iFreightMED-DC, que s’emmarca en el programa europeu de cooperació transnacional MED, promourà nous serveis ferroviaris de mercaderies tot posant en contacte carregadors, ports, operadors i administracions de l’Europa mediterrània.
•El desdoblament de l’Eix Transversal, en funcionament. El gener de 2013 s’ha posat en servei el desdoblament de l’Eix Transversal, una nova autovia que abasta més de 150 quilòmetres de recorregut entre Cervera i Caldes de Malavella. El pressupost de l'obra ha estat de 752,4 milions d'euros, finançats a través d'una concessió d'obra pública que inclou la gestió i manteniment de l'Eix per a un període de 33 anys.
•La nova variant Sud de Lleida, en funcionament. La nova variant sud de Lleida (Segrià) ha entrat en servei el gener de 2013 amb una longitud total de 8,5 quilòmetres, dels quals 4,5 corresponen al desdoblament de la carretera preexistent i 4 al seu perllongament. Els treballs, que han comptat amb una inversió de 46,2 milions d'euros, s'emmarquen en el projecte d’anella viària d'alta capacitat al voltant de Lleida.
•S’han iniciat negociacions amb el Ministeri de Foment i ACESA per limitar el pas de camions per la N-II a Girona. L’elevat volum de trànsit de camions (25%) per la carretera N-II i la manca d’inversions per desdoblar aquesta carretera, competència del Ministeri de Foment, ha provocat una elevada sinistralitat al llarg d’aquesta via. Per tal d’evitar aquest impacte negatiu, s’ha requerit d’un acord a tres parts entre Generalitat, Ministeri de Foment i concessionària de l’AP – 7 (ACESA) per bonificar el pas de camions per l’autopista i evitar el seu pas per l’N-II.
•Implantació de l’Eurovinyeta als vehicles pesants de mercaderies que travessen Catalunya per les vies de gran capacitat de titularitat catalana. S’han iniciat els treballs per tal de poder avançar en la seva implantació al llarg del 2014. L’ inici de tramitació començarà a finals d’abril-maig i aprovació pel govern a finals d’any .
•S’han iniciat les obres d’extracció del pantà de Flix. Les obres s’inicien gràcies a un acord Generalitat, Estat i ajuntaments. Els alcaldes dels 6 municipis que s’abasteixen directament d’aigua del riu Ebre expressen el seu malestar perquè l’operació comença sense assegurar l’aigua de boca.
•El Departament d'Agricultura i el sector signen un acord històric en relació al preu de l'aigua del sistema Segarra-Garrigues. Els regants podran optar pel preu fixat fa 1 any (amb una tarifa fixa més elevada i un cost més baix per m3), o bé per una segona alternativa en la qual es baixa la tarifa fixa per hectàrea, quedant la més elevada en 110 €/ha i la més baixa en 85 €/ha, però amb un cost per m3 més elevat.
•Formació professional
El Govern segueix impulsant la implantació de l’FP dual mitjançant convenis amb diferents sectors empresarials. L’objectiu d’aquests acords, que permet als alumnes alternar la formació al centre amb formació i treball a l’empresa, és incrementar la competitivitat i donar resposta a les necessitats del model productiu del país. Els alumnes fan estades a les empreses mitjançant contractes laborals o beques, fet que els permet compaginar els seus estudis amb el treball. Els convenis, a banda de respondre a les necessitats de personal qualificat del sector, permet, en alguns casos, millorar la qualificació professional també dels seus treballadors. Durant aquest any destaquen els convenis signats amb Repsol i Siemens. I els que se signaran en les properes setmanes:
•Dow Chemical
•Associació d’Empreses Químiques de Tarragona
•Massa Servicios
•BASF
•Unió de Botiguers de Mataró
•Associació de Comerciants del Nou Centre de Mataró
•Office Mataró
•Media Markt Mataró
•Patronal Metal·lúrgica del Bages
Això permetrà passar dels actuals 500 alumnes que ara estan fent formació dual a un mínim de 1.500 a l’inici del proper curs.
Inici dels treballs per a l’aprovació de la llei de la Formació Professional. Està prevista pel període 2013-2014. Creació d’un servei personalitzat d’assessorament en FP per ajudar a millorar la qualificació dels usuaris. Aquest servei es portarà a terme en més de 200 centres educatius amb una oferta global de 6.500 places.
El Govern ha aprovat un decret que flexibilitza la contractació del professorat especialista en centres en centres d’FP i escoles oficials d’idiomes. S’ha modificat la normativa per contractar professorat especialista per a l’FP i les escoles oficials d’idiomes. Fins ara se’ls exigia haver exercit la professió durant un període mínim de dos anys consecutius en els cinc anys immediatament anteriors a l’inici del contracte i ara no caldrà que aquests dos anys siguin consecutius. Aquesta modificació permetrà millorar la compatibilitat entre la seva activitat docent i la professional a l’empresa (Febrer 2013. Finalitzat)
•Mesures en l’àmbit de les polítiques d’ocupació
Impulsar la Llei d’ocupació de Catalunya i del SOC. Es pretén aconseguir el màxim consens en la millora de l’eficiència del Servei d’Ocupació de Catalunya per convertir-lo en un ens regulador del sector de la intermediació laboral, atenent les funcions de les agències de col·locació en el mercat de treball.
En aquest sentit, es presentarà una nova proposta organitzativa del Servei d’Ocupació de Catalunya per adequar-lo a les necessitats de les polítiques actives d’ocupació i per tant amb una important revisió de les seves prioritats funcionals orientades prioritàriament a la millora de l’ocupabilitat de les persones, l’orientació professional i per a una permanent actualització de les habilitats per a l’adaptació i la competitivitat.
•Autònoms i emprenedors
•El Govern ha acordat impulsar l’elaboració i el desplegament del programa Catalunya Emprèn, destinat a activar totes les capacitats del país per crear noves empreses i generar ocupació. Concertació i dinamització d’iniciatives públiques i privades destinades a cultivar l’esperit emprenedor i a afavorir el desenvolupament de projectes que esdevinguin empreses viables. Coordinat pel Departament d’Empresa i Ocupació, se centrarà a fomentar l’esperit emprenedor i donar suport a la creació d’empreses.
•S’ha estès l’emprenedoria a totes les etapes educatives. A primària, a ESO, a l’escola en forma de cooperatives, a la formació professional mitjançant convenis. En aquests moments, d’un total de 458 instituts de secundària de Catalunya, 410 fan emprenedoria. Un nombre significant de centres imparteixen la matèria en anglès, un 30% que representa uns 3.500 alumnes.
•Abans de la finalització del primer semestre de 2013, està prevista l’aprovació de la llei dels autònoms i els emprenedors.
•Elaboració de l’esborrany d’una nova llei de cooperatives de Catalunya. L’economia social i el cooperativisme estan molt arrelats arreu de Catalunya. Com a model empresarial posen les persones en el centre de la seva activitat i, per tant, generen alhora valor econòmic i valor social. En aquest sentit, la nova llei de cooperatives pretén establir un model cooperatiu més flexible i competitiu i adaptat als canvis de l’entorn socioeconòmic actual. Així, els objectius de la nova normativa serien:
•afavorir el creixement i consolidació de les mateixes, facilitant la posada en marxa de projectes emprenedors en forma cooperativa.
•reduint i simplificant les càrregues administratives com a ajut per a la creació d'empreses i fer-ne més senzilla la seva relació amb l'Administració.
•millorar la gestió empresarial, per tal d’augmentar la competitivitat de les empreses cooperatives.
•estimular el creixement empresarial i la cooperació –col·laboració empresarial, a fomentant un major dimensionament del món cooperatiu.
•Universitats i recerca
•Convocatòria (internacional) de places del Programa Serra Húnter. Per aquest 2013 s’ofereixen 75 places per seleccionar, amb criteris d’excel·lència internacional, personal acadèmic a les universitats catalanes, preferentment professorat agregat. Fins a l’any 2020 es preveu incorporar, en el marc d’aquest Programa, 500 nous professors.
•Nou impuls al procés de redimensionament dels centres tecnològics.
3. PRESERVACIÓ DE L'ESTAT DEL BENESTAR I COHESIÓ SOCIAL
•Garantia de les polítiques socials
•Inici dels treball per a l’elaboració d’un contracte-programa per a la reversió de les mesures adoptades aquests anys, quan la situació econòmica millori. En un escenari de recuperació dels ingressos de la Generalitat, està previst dedicar un 40% dels majors recursos a polítiques socials, un 20% anirà destinat a reduir la pressió fiscal, un 20% a reduir l’endeutament i l’altre 20% a l’impuls de mesures per a la reactivació econòmica i de foment de la inversió.
•El Consell Executiu ha aprovat la memòria prèvia de l'Avantprojecte de llei marc de la protecció social de Catalunya. El Govern ha iniciat la tramitació de la llei marc de la protecció social de Catalunya amb l’objectiu de blindar el model català d’estat del benestar. Amb la futura norma, inèdita en democràcia, el Govern prioritza el manteniment de la cohesió social del país, un pilar especialment important en l’actual context de crisi econòmica. La seva aprovació està prevista per al 2014.
•Impulsar una nova llei de la Renda Mínima d’inserció abans d’acabar l’any 2013. S’està treballant en l’elaboració de l’esborrany. Actualment, la Renda Mínima d’Inserció és un conjunt d’accions orientades a la inserció social i laboral i complementades amb una prestació econòmica. Aquesta prestació és el darrer esglaó del sistema assistencial per a les persones que no tenen cap tipus d’ingrés, una vegada esgotades totes les prestacions i subsidis d’atur.
•La nova llei, en coordinació amb el Departament de Benestar i Família, vol adaptar-se a les necessitats actuals i a l’entorn socioeconòmic d’avui en dia, amb l’objectiu primordial de la inserció laboral en el mercat de treball, acompanyada durant aquest procés d’una prestació de subsistència. En aquest sentit, el col•lectiu que s’ha d’acollir ha de poder assolir la plena autonomia personal, familiar, econòmica i social. Se centrarà en les polítiques actives d’inserció laboral sense deixar de banda les mesures de tipus social.
•Lluita contra el frau fiscal per destinar els majors recursos a polítiques socials.Per primera vegada aquest any es farà una convocatòria de nous inspectors de tributs de la Generalitat.
•Ensenyament
•Millora general en totes les competències en les proves d’avaluació de 4t d’ESO. Més de 60.000 alumnes de 4t d'ESO s'han examinat sobre llengua catalana, castellana, estrangera i matemàtiques. Una de les conclusions destacades és que es constata una disminució del percentatge d’alumnes que té un nivell baix de les competències avaluades. Aquest fet posa de manifest que el sistema educatiu català millora en equitat, ja que cada cop hi ha menys alumnes en aquesta franja en totes les àrees avaluades respecte l’any anterior, sobretot en llengua catalana i llengua anglesa. Els resultats evidencien una millora més important de l’escola pública en relació a la millora de la privada.
•Aval definitiu del Tribunal Suprem a la immersió lingüística a l'escola. El TS sosté que les demandes d'escolarització en castellà d'alguns pares no invaliden el model lingüístic.
•Ensenyament instal·larà fibra òptica en tots els centres escolars. Aquest projecte, que permetrà millorar la connectivitat dels centres educatius, s’iniciarà el primer semestre del 2013 i es completarà en tres anys.
•Oferta de 1.066.228 places d’educació infantil i ensenyaments obligatoris per al curs 2013-14. Aquesta oferta suposa un augment de 6.200 places. L’etapa que més creix és l’educació primària, amb 498.575 places, 8.000 més que el curs anterior, en canvi P3 és el curs que ofereix menys places, a causa de la baixada demogràfica i del padró. L’ESO també presenta un increment respecte a l’any passat, amb un total de 314.080 places, 1.200 més que l’oferta del curs 2012-13.
•Salut
Assistència sanitària per a tota la ciutadania. Malgrat determinades disposicions dictades pel govern de l’Estat, la Generalitat ha decidit mantenir l’assistència universal per a tots els ciutadans residents a Catalunya.
Nou sistema de tractament dels malalts crònics. Un sistema de seguiment més individualitzat des dels CAP amb estreta col·laboració amb metges especialistes, que permet menys estades als hospitals, menys despesa en medicaments i més benestar per a les persones malaltes i les seves famílies.
La Targeta Sanitària Individual incorpora la referència "Cuida'm" per a les persones vulnerables que necessiten una atenció especial. Es tracta d'un element identificador que facilita una atenció més personalitzada a aquests col·lectius. Es començarà amb una prova pilot a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), Manresa (Bages) i el Maresme i per algunes malalties específiques. Es preveu que el 2014 s'implanti a tot Catalunya i la podran sol·licitar al voltant de 60.000 persones.
Elaboració d’un mapa de centres experts en malalties minoritàries. L’objectiu és millorar els circuits d’atenció, la continuïtat assistencial i l’atenció integral d’aquestes malalties per la qual cosa també es crearà el registre d’aquests malalts i un cercador de laboratoris clínics per al diagnòstic. Aquesta actuació s’emmarca dins el Pla de salut 2011-2015 per oferir uns serveis sanitaris més orientats a les necessitats dels pacients i les seves famílies. Es calcula que a Catalunya hi ha prop de 400.000 persones afectades.
El Govern ha aprovat el Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2012-2016. L’objectiu del Pla és mantenir l’alt nivell de seguretat alimentària tenint en compte totes les etapes de la cadena alimentària, des de la producció fins al consum. El sector agroalimentari és el primer sector industrial de Catalunya, amb més de 17.000 indústries registrades, i suposa al voltant del 4% del PIB. La reputació en seguretat alimentària repercuteix directament en la indústria turística, en l’exportació d’aliments i en la imatge del país.
S’ha posat en marxa un nou servei, pioner a Europa, d’avisos als ciutadans a través del mòbil. Interior estrena la nova aplicació en l’àrea de protecció civil destinada a missatges personalitzats d’emergència. Es tracta d’un projecte transversal que posa les noves tecnologies al servei de la seguretat i la prevenció.
•Benestar Social i Família
•Pacte per la Infància. La seva signatura està prevista aquest mateix any. El Govern ha aprovat el projecte de Llei d'accessibilitat. El projecte de Llei simplifica tota la normativa existent en aquesta matèria. A més, el text desplega tota la diversitat de disposicions d'accessibilitat i, alhora, unifica, coordina i estableix els criteris d'aplicació, execució i control de la norma, d'acord amb els principis de proporcionalitat i d'ajustos raonables.
•Llei catalana de l’autonomia personal. El projecte de llei estarà enllestit el 2014. Hores d’ara el comitè d'experts està format per una desena de professionals acadèmics i representants d'organitzacions de reconegut prestigi en diferents disciplines treballen en la redacció del document de bases que desembocarà en el futur avantprojecte de llei.
•El Govern avança 42,8 milions d'euros de fons propis per garantir la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat. Aquests ajuts es financen amb fons de la Conferència Sectorial d’Ocupació i d’Afers Laborals de l’Estat que encara no s’ha reunit i, per tant, no s’han assignat i distribuït els fons. Amb aquest avançament que fa el Govern es podran pagar els ajuts dels mesos de gener i següents de l’any 2013.
•Signatura del Pacte per la pobresa i l’exclusió social. Està previst per aquest any 2013.
•El Govern ha aprovat el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat) 2020.L'elaboració del pla ha comptat amb la participació de les entitats municipalistes, representades per la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l'Associació Catalana de Municipis (ACM), i les entitats juvenils, representades pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). La finalitat del document és determinar els problemes i les necessitats dels joves a Catalunya i establir les línies estratègiques i les actuacions públiques en aquesta matèria.
•Habitatge
•El Govern presenta el projecte de Decret del nou Pla pel Dret a l’Habitatge: de la protecció de l’habitatge a la protecció de les persones. El nou Pla per al Dret a l’Habitatge prioritzarà els programes socials d’accés a l’habitatge i la reactivació del sector de la construcció residencial a les zones amb més demanda. Amb l’elaboració d’aquest pla, el Govern es dota per primera vegada d’una regulació pròpia del règim jurídic de l’habitatge amb protecció oficial i preveu destinar-hi 200 milions d’euros en 4 anys.
•El servei de mediació Ofideute de la Generalitat per atendre les famílies amb deutes hipotecaris arriba a 130 municipis. A febrer de 2013, el servei de mediació entre les famílies amb deutes hipotecaris i els bancs ha atès gairebé 3.000 famílies des de la seva creació l’any 2010, el 55% dels casos tancats ho han fet amb un acord entre les parts i ha evitat prop de 500 desnonaments.
•Nous ajuts per a persones desnonades. Des del febrer de 2013, s’estén a les famílies que ja han perdut casa seva els ajuts urgents per a persones en risc de desnonament, tot atorgant fins a 3.000 euros anuals per pagar el lloguer d’un altre pis i les despeses de la fiança. Durant el 2013, se’n podran beneficiar 4.000 famílies que han patit una execució hipotecària i que es troben en risc de desnonament.
•Signatura d’un protocol d’actuació entre el Departament, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Advocats i procuradors de Barcelona per tal que no s’executi cap desnonament per impagament d’hipoteca sense el coneixement i l’actuació dels serveis socials municipals. Alhora es vol oferir als afectats la informació necessària sobre els serveis socials disponibles i pal·liar així la traumàtica situació que es deriva d’aquests procediments. S’està treballant amb les entitats municipalistes per tal d’estendre a tot Catalunya aquest protocol.
•Modificació de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya per millorar la protecció de les persones consumidores en relació a l’àmbit de crèdits i hipoteques. Aquesta reforma cerca augmentar les garanties de la persona consumidora en la contractació de crèdits o préstecs hipotecaris, la qual cosa implica la regulació del contingut de la publicitat, la informació precontractual, el deure d’anàlisi de la solvència de la persona consumidora i el deure, tant de les entitats financeres i de crèdit com del notari hi intervé, de fer comprensible per a la persona consumidora les implicacions econòmiques i jurídiques de la concreta transacció, especialment les conseqüències en cas d’impagament. La reforma també possibilita que el deutor/a pugui comparar sempre, fins i tot des del moment de la publicitat, el crèdit hipotecari que se li ofereix amb productes semblants del mateix oferent o d’un tercer, de manera que sempre pugui ser conscient del cost total i dels riscos reals de l’oferta. S’introdueix també, en la línia de la tendència europea, l’obligació del prestamista d’esbrinar l’avaluació de la solvència del deutor/a hipotecari/ària consumidor/a fins al punt que, si no l’arriba a comprovar, no podrà concedir-li el préstec o crèdit en les condicions prefixades.
•Seguretat
S’ha creat un model propi d'identificació dels agents de les unitats d'ordre públic del cos dels Mossos d'Esquadra. Aquest nou codi d’identificació visible respon al compromís parlamentari i a l’esperit d’un decret que insta que els agents de les unitats d’ordre públic (antiavalots) siguin identificables.
•Altres
El Departament de Justícia avança en el procés de reorganització del mapa de centres de justícia juvenil de Catalunya. Es trasllada els menors internats al centre Els Til·lers (Mollet del Vallès) als centres Can Llupià (Barcelona) i l'Alzina (Palau Solità i Plegaments) i entra en funcionament, com a unitat oberta, el Centre Montilivi (Girona), en el marc de les mesures aprovades pel Govern per optimitzar els recursos i ajustar l'oferta de places a les necessitats actuals.
4. MESURES DE TRANSPARÈNCIA, D'ACCÉS A LA INFORMACIÓ I DE QUALITAT DEMOCRÀTICA
Mesures per a la regeneració democràtica i la transparència. El president ha convocat al Palau de la Generalitat una cimera amb els màxims representants dels organismes de control institucional: la presidenta del Parlament; el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; el fiscal superior de Catalunya; el Síndic de Greuges; el síndic major de Comptes, i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya.
En una segona reunió, el 22 de febrer, s’ha donat a conèixer un document amb les propostes concretes per millorar les bones pràctiques en la política i restituir el clima de confiança entre la societat i les institucions. En el mateix sentit, el president ha presentat al Parlament 51 propostes i reflexions, entre les quals ha plantejat donar publicitat de totes les retribucions dels càrrecs electes o designats, la creació d’un registre únic de tot el sector públic català on garantir el rendiment de comptes i la designació d’un auditor permanent de la comptabilitat dels partits.
S’impulsa al Parlament en ponència conjunta l’elaboració de la llei de transparència i la llei electoral.
Reforçament de l'Oficina de Supervisió de la Contractació Pública. En el marc del decret de reestructuració del Departament de la Presidència i de les propostes resultants de la segona cimera per a la regeneració democràtica, s’han revisat les funcions de l’Oficina de Supervisió de la Contractació Pública. Seran, entre d’altres, establir directrius als departaments i entitats del sector públic de la Generalitat per incrementar la transparència; fomentar l’ús del procediment obert; fer accessible la informació a la ciutadania o incrementar l’elaboració i difusió d’informes sobre la contractació pública.
5. TRANSICIÓ NACIONAL, DRET A DECIDIR I CONSULTA
•Transició nacional
•El Parlament ha aprovat dues resolucions sobre el dret a decidir amb majories creixents. La primera, la declaració de sobirania, aprovada el 23 de gener, amb 85 vots a favor, 41 en contra i dues abstencions, mentre que en la segona, aprovada el 13 de març, on s’insta el Govern de la Generalitat a "iniciar un diàleg amb el Govern de l'Estat per tal de possibilitar la celebració d'una consulta a la ciutadania catalana per decidir sobre el seu futur" ha estat aprovada per 104 vots a favor, 27 en contra 27 i 3 abstencions.
•El Govern ha aprovat la constitució del Consell Assessor per a la Transició Nacional i el president nomena els seus membres. L'òrgan assessorarà l'Executiu en el procés de consulta i en la identificació i l'impuls d'estructures d'estat i respon al compromís del president Mas amb el dret a decidir del poble de Catalunya. Adscrit al Departament de la Presidència, estarà format per persones de reconegut prestigi en diferents disciplines que no percebran cap retribució.
•Reactivació dels treballs per a l’aprovació de la Llei de consultes. La mesa del Parlament ha admès el 26 de març a tràmit la proposició de llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, que ha estat redactada en ponència conjunta i han signat CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP. Un cop acabat el termini per presentar-hi esmenes a la totalitat, la proposició, com qualsevol altra iniciativa legislativa, se sotmetrà a un primer debat al ple, el de totalitat, que es farà hi hagi o no esmenes.
•Informe de l’Institut d’Estudis Autonòmics que aporta les vies legals per possibilitar la realització de la consulta. L'Institut d'Estudis Autonòmics (IEA) ha elaborat un informe que estableix cinc vies per convocar "amb tota legitimitat jurídica" una consulta sobiranista a Catalunya.
•Propera creació, aquest mes d’abril, de la Comissió Nacional pel Dret a Decidir, amb la presència d’aquelles forces polítiques favorables al dret a decidir i per representants de la societat civil catalana.
•Creació d’estructures d’estat
•El Govern ha creat la Secretaria d’Hisenda per desplegar l’Administració tributària de Catalunya. Concretament, es volen reforçar les estructures de la hisenda de la Generalitat i portar a terme el desenvolupament de l’Administració tributària de Catalunya. Així, la nova secretaria assumeix l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) com a òrgan encarregat de la gestió, la liquidació, la inspecció i la recaptació dels tributs propis de la Generalitat i dels tributs estatals cedits. Properament es nomenarà el responsable del Programa per l’aplicació i el desenvolupament dels Tributs de Catalunya i s’iniciaran els processos de convocatòria d’inspectors tributaris.
•Es reforça l'Àrea d'Exteriors de la Generalitat. S’ha nomenat un nou secretari d'Afers Exteriors i Unió Europea, ha convertit el Patronat Catalunya Món en el PCM-DIPLOCAT, entitat público-privada que desenvolupa una estratègia de diplomàcia pública dirigida a la societat civil internacional, el MHP ha viatjat a Brusel•les, ha assistit a la cimera de governants liberal -democràtes europeus (Amsterdam, i s’ha reunit amb el ministre-president de Flandes.
•El Govern ha regulat mitjançant decret el registre d'entitats que gestionen els drets de propietat intel·lectual, pas previ a la creació d'una societat de drets d'autor catalana. Amb la creació del registre, el Govern dóna compliment a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i respon al compromís amb el sector cultural del país. La creació del Registre d'entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual de Catalunya possibilita que es registrin, no només les obres, sinó també les societats que gestionin els drets de propietat intel·lectual a Catalunya. Actualment a l'Estat espanyol hi ha 8 entitats d'aquestes característiques, entre les quals hi ha l'SGAE, CEDRO o VEGAP.
•Defensa de l’autogovern
El Govern ha presentat quatre recursos al Tribunal Constitucional per vulneració de competències en matèria de tributs, comerç, polítiques d’ocupació i dependència. El Consell Executiu acorda presentar quatre recursos d’inconstitucionalitat contra la llei espanyola que fixa un impost de tipus zero per als dipòsits bancaris i contra diverses normatives que vulneren les competències de la Generalitat en matèria de regulació d’horaris comercials, polítiques actives d’ocupació i dependència. Es presenten els recursos després que no s’hagi arribat a cap acord amb l’Estat a través de la negociació bilateral promoguda per la Generalitat, i que el Consell de Garanties
Estatutàries hagi dictaminat la vulneració de competències per part del Govern espanyolen totes aquests normes.
http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/monografics/monografic-191569.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada