“L'actitud de Junqueras amb els pressupostos no és irresponsable. Verbalitza uns neguits que nosaltres compartim”
Josep Rull és el secretari d'organització de CDC, des del darrer congrés d'aquest partit. Ara encara té més funcions, després que Oriol Pujol va delegar les funcions de secretari general en ell i en Lluís Coromines arran de la imputació en el cas de la ITV.
Paraules seves: “Sense pressupost no hi ha Govern i, sense Govern, no hi ha procés”. Això vol dir que si no hi ha acord amb ERC, el procés cap a la independència descarrila?
Pot descarrilar. No volem que descarrili però pot quedar afeblit. Hem d’utilitzar tota la nostra energia perquè això no passi. Evidentment, sense un govern fort aquest és un procés que es fa precari i, per tant, des de CiU, farem tots els gestos i esforços perquè el procés vagi endavant. El nostre objectiu és que l’any 2014 Catalunya pugui fer una consulta, es pugui guanyar i puguem esdevenir un nou Estat independent a Europa.
És irresponsable l’actitud de Junqueras d’oposició frontal a l’aprovació dels pressupostos?
No. Mai ens atreviríem a qualificar aquesta actitud d’irresponsable. El que veiem és que Junqueras verbalitza uns neguits que nosaltres compartim. Des d’aquesta perspectiva hi ha una part del diagnòstic que el tenim molt clar: si Europa dóna a l’Estat més oxigen, nosaltres en necessitem una tercera part. Junqueras també adverteix d’unes determinades retallades que vénen imposades des de Madrid. Aquests són dos elements prou sòlids per entendre’ns i poder avançar al llarg d’aquesta legislatura.
El líder d'ERC aposta per una unitat d’acció política i cívica perquè el govern espanyol relaxi l’objectiu de dèficit. La veu possible?
L’hem de fer per responsabilitat. Possible? És complicat, perquè hi ha determinades formacions polítiques que, quedant-se en la comoditat de l’oposició, creuen que poden obtenir un rendiment polític i s’equivoquen molt. Es necessita una actitud generosa i valenta, que és tancar files al costat del govern per garantir un sostre de dèficit que minimitzi les retallades. Que en darrera instància vol dir ser al costat del poble de Catalunya.
Es refereix al PSC?
Em refereixo a la posició erràtica que té el PSC. La bona notícia és que sembla que en la reunió que van tenir el diumenge a la tarda [Rubalcaba i Navarro] amb el president Mas van tancar files amb aquesta idea del dèficit. Però hi ha altres formacions polítiques que prefereixen ser a fora, quan són responsables directes de la precarietat que viu la Generalitat. Recordem que tenim un problema estructural, que és el dèficit fiscal, però tenim un problema concret de l’endeutament desorbitat en el qual el president Montilla i el conseller Castells van immergir la Generalitat.
A CDC tothom comparteix l’objectiu de l’Estat propi?
Sí. Així ho vam expressar en l’últim congrés, on es va aprovar per unanimitat l’estratègia de l’Estat propi. La direcció del partit ens hem sentit molt còmodes i molt avalats a l’hora de posar aquest element com a prioritari en la nostra acció política.
Els resultats de les darreres eleccions no van crear dubtes a ningú?
Els resultats no van ser els que desitjàvem des de CiU però, com va dir el president Mas la mateixa nit de les eleccions, són un aval al procés que hem iniciat. Amb un 70% de participació, els partits amb referència explícita a favor de l’Estat propi van treure el 49% dels vots i els partits amb referència explícita contrària a l’Estat propi van treure el 35% dels vots. Els ciutadans van avalar el procés però van demanar que el gestionéssim de manera compartida. A CiU tenim molt clar que en aquests moments la independència, l’Estat propi, no només és un desig, sinó que és una necessitat inajornable.
Quina és la millor data per convocar la consulta?
Tenim un full de ruta amb ERC que apunta que ha de ser al llarg del 2014.
Però des d’ERC s’han sentit veus que la demanen per aquest mateix any...
Nosaltres volem que passin diverses coses: que la consulta es guanyi i que la majoria pel dret a decidir i l’Estat propi s’eixampli. Tenim bona part del 2014 i el que queda de 2013 per ampliar aquesta majoria. Com més sòlida sigui, més possibilitats hi ha de reconeixement internacional. I un segon element: en el moment que es faci la consulta, i es guanyi, el que cal és tenir preparats alguns instruments d’Estat operatius. I un de fonamental és una Agència Tributària.
Caldrà paciència doncs...
Per avançar cap a l’Estat propi calen tres coses: una majoria que s’expressi prioritàriament en una consulta, instruments d’Estat operatius i reconeixement internacional. Hem d’utilitzar tot el 2013 i, eventualment, una part del 2014 per garantir-los. Sense reconeixement internacional serà molt difícil poder avançar en el procés. CiU s’autoimposa que això no es pot allargar en el temps, però hem de ser capaços de fer-ho quan hi hagi aquests tres vectors arrenglerats.
Si la via de la consulta no fructifica, el pas següent són eleccions constituents i una posterior Declaració Unilateral d’Independència dels partits que li donin suport?
Ara volem prioritzar les vies del referèndum o la consulta. Començarem negociant amb l’Estat, que és el mandat que tenim del Parlament. Negociar un referèndum de base consultiva que no necessita una modificació de la Constitució. Aquest és el pla A. Mentrestant estem elaborant la llei de consultes no referendàries al Parlament. Hem de prioritzar que aquests elements vagin bé. El que tenim molt clar és que res impedirà que el poble de Catalunya, independent de l’instrument que s’utilitzi, s’acabarà expressant democràtica, pacífica i lliurement.
Però com la veuria la Declaració Unilateral si s’arriba a un carreró sense sortida on no hi ha marge per convocar la consulta?
Si ara ja ens posem la bena abans de la ferida, malament. Insisteixo, res no impedirà que utilitzem qualsevol d’aquests instruments. Mostraríem molta feblesa si estiguéssim convençuts que la llei de consultes que estem elaborant al Parlament no serà el mitjà adequat per expressar aquesta voluntat. Sempre hi haurà una legalitat que empararà el dret a decidir del poble català, ja sigui espanyola o emanada d’un parlament legítim i democràtic que és el català.
En un escenari hipotètic on s’hagués de votar una Declaració Unilateral, CiU donaria llibertat de vot als seus diputats?
Ens hem presentat amb un programa que diu dues coses: dret a decidir i Estat propi. Des d’aquesta perspectiva el compromís que tenim amb els ciutadans passa per aquí. En aquest cas concret no hi ha massa marge per a la llibertat de vot.
CiU aposta perquè ERC i PSC entrin al Govern. No és una demanda inviable?
Si vam aconseguir que s’aprovés una resolució amb 104 vots, això és una força imparable. El que hem d’aconseguir és que aquests vots tinguin traducció en el dia a dia. Com més fort sigui el Govern més possibilitats hi ha que aquest procés acabi amb èxit i, com més feble, més possibilitats que el procés sigui precari.
Les tensions amb Unió i el seu líder, Josep Antoni Duran i Lleida, han anat a més després de les darreres eleccions. Està garantida la continuïtat de la federació?
Està garantida, perquè nosaltres som una federació seriosa i tenim una cosa fonamental: complim els compromisos amb l’electorat. El contracte que tenim contret és molt explícit: dret a decidir amb l’objectiu de guanyar un Estat propi dins Europa. Fins ara hem complert fil per randa tots els elements d’aquest contracte. Ho vam fer amb el pacte amb ERC i amb la declaració de sobirania. Els 50 diputats de CiU no van fallar. Anem en bloc.
Vostè és el dirigent de CiU que sempre respon amb més rapidesa a Josep Antoni Duran i Lleida. El secretari general d’Unió, Josep Maria Pelegrí, va dir que té una “obsessió” amb Duran. Es tracta d’una estratègia planificada?
No. Com a secretari d’organització de CDC la meva pretensió no és respondre a ningú. Miro de no fer-ho. La meva prioritat és posar en valor els acords que pren la federació i el partit.
Els processos judicials en els quals es veu implicat el seu partit (Oriol Pujol en el cas de les ITV’s o la recent confirmació del jutge que investiga el cas Palau que ha desestimat el recurs de CDC sobre el manteniment de la seu com a aval) poden fer trontollar el procés cap a l’Estat propi?
Deixem que parli la justícia. Som molt respectuosos amb el seu treball. Estem convençuts que podrem defensar l’honorabilitat del partit en relació al seu finançament i que Oriol Pujol acabarà essent exonerat d’aquest procés.
Si Oriol Pujol no és processat, tornarà al seu càrrec?
Sí. Hem plantejat un mecanisme que garanteix la reversibilitat. Si Oriol Pujol, com estem convençuts que passarà, és exonerat, recuperarà les funcions de secretari general. De fet, Oriol Pujol ha fet una delegació temporal en Lluís Coromines i en mi mateix. També recuperaria la posició de president del grup parlamentari.
Un polític històric de CiU, Miquel Roca, defensarà la infanta Cristina. En un context de desprestigi de la Monarquia, aquesta situació pot afectar la imatge del partit?
No. Miquel Roca és un gran advocat. És militant del partit com ho són els altres 53.000 militants. Si haguéssim de mirar què fan cadascú amb la seva iniciativa empresarial aniríem molt malament. Hi ha un client que vol garanties de qui el defensarà el millor. Som molt curosos amb la llibertat d’empresa.
Paraules seves: “Sense pressupost no hi ha Govern i, sense Govern, no hi ha procés”. Això vol dir que si no hi ha acord amb ERC, el procés cap a la independència descarrila?
Pot descarrilar. No volem que descarrili però pot quedar afeblit. Hem d’utilitzar tota la nostra energia perquè això no passi. Evidentment, sense un govern fort aquest és un procés que es fa precari i, per tant, des de CiU, farem tots els gestos i esforços perquè el procés vagi endavant. El nostre objectiu és que l’any 2014 Catalunya pugui fer una consulta, es pugui guanyar i puguem esdevenir un nou Estat independent a Europa.
És irresponsable l’actitud de Junqueras d’oposició frontal a l’aprovació dels pressupostos?
No. Mai ens atreviríem a qualificar aquesta actitud d’irresponsable. El que veiem és que Junqueras verbalitza uns neguits que nosaltres compartim. Des d’aquesta perspectiva hi ha una part del diagnòstic que el tenim molt clar: si Europa dóna a l’Estat més oxigen, nosaltres en necessitem una tercera part. Junqueras també adverteix d’unes determinades retallades que vénen imposades des de Madrid. Aquests són dos elements prou sòlids per entendre’ns i poder avançar al llarg d’aquesta legislatura.
El líder d'ERC aposta per una unitat d’acció política i cívica perquè el govern espanyol relaxi l’objectiu de dèficit. La veu possible?
L’hem de fer per responsabilitat. Possible? És complicat, perquè hi ha determinades formacions polítiques que, quedant-se en la comoditat de l’oposició, creuen que poden obtenir un rendiment polític i s’equivoquen molt. Es necessita una actitud generosa i valenta, que és tancar files al costat del govern per garantir un sostre de dèficit que minimitzi les retallades. Que en darrera instància vol dir ser al costat del poble de Catalunya.
Es refereix al PSC?
Em refereixo a la posició erràtica que té el PSC. La bona notícia és que sembla que en la reunió que van tenir el diumenge a la tarda [Rubalcaba i Navarro] amb el president Mas van tancar files amb aquesta idea del dèficit. Però hi ha altres formacions polítiques que prefereixen ser a fora, quan són responsables directes de la precarietat que viu la Generalitat. Recordem que tenim un problema estructural, que és el dèficit fiscal, però tenim un problema concret de l’endeutament desorbitat en el qual el president Montilla i el conseller Castells van immergir la Generalitat.
A CDC tothom comparteix l’objectiu de l’Estat propi?
Sí. Així ho vam expressar en l’últim congrés, on es va aprovar per unanimitat l’estratègia de l’Estat propi. La direcció del partit ens hem sentit molt còmodes i molt avalats a l’hora de posar aquest element com a prioritari en la nostra acció política.
Els resultats de les darreres eleccions no van crear dubtes a ningú?
Els resultats no van ser els que desitjàvem des de CiU però, com va dir el president Mas la mateixa nit de les eleccions, són un aval al procés que hem iniciat. Amb un 70% de participació, els partits amb referència explícita a favor de l’Estat propi van treure el 49% dels vots i els partits amb referència explícita contrària a l’Estat propi van treure el 35% dels vots. Els ciutadans van avalar el procés però van demanar que el gestionéssim de manera compartida. A CiU tenim molt clar que en aquests moments la independència, l’Estat propi, no només és un desig, sinó que és una necessitat inajornable.
Quina és la millor data per convocar la consulta?
Tenim un full de ruta amb ERC que apunta que ha de ser al llarg del 2014.
Però des d’ERC s’han sentit veus que la demanen per aquest mateix any...
Nosaltres volem que passin diverses coses: que la consulta es guanyi i que la majoria pel dret a decidir i l’Estat propi s’eixampli. Tenim bona part del 2014 i el que queda de 2013 per ampliar aquesta majoria. Com més sòlida sigui, més possibilitats hi ha de reconeixement internacional. I un segon element: en el moment que es faci la consulta, i es guanyi, el que cal és tenir preparats alguns instruments d’Estat operatius. I un de fonamental és una Agència Tributària.
Caldrà paciència doncs...
Per avançar cap a l’Estat propi calen tres coses: una majoria que s’expressi prioritàriament en una consulta, instruments d’Estat operatius i reconeixement internacional. Hem d’utilitzar tot el 2013 i, eventualment, una part del 2014 per garantir-los. Sense reconeixement internacional serà molt difícil poder avançar en el procés. CiU s’autoimposa que això no es pot allargar en el temps, però hem de ser capaços de fer-ho quan hi hagi aquests tres vectors arrenglerats.
Si la via de la consulta no fructifica, el pas següent són eleccions constituents i una posterior Declaració Unilateral d’Independència dels partits que li donin suport?
Ara volem prioritzar les vies del referèndum o la consulta. Començarem negociant amb l’Estat, que és el mandat que tenim del Parlament. Negociar un referèndum de base consultiva que no necessita una modificació de la Constitució. Aquest és el pla A. Mentrestant estem elaborant la llei de consultes no referendàries al Parlament. Hem de prioritzar que aquests elements vagin bé. El que tenim molt clar és que res impedirà que el poble de Catalunya, independent de l’instrument que s’utilitzi, s’acabarà expressant democràtica, pacífica i lliurement.
Però com la veuria la Declaració Unilateral si s’arriba a un carreró sense sortida on no hi ha marge per convocar la consulta?
Si ara ja ens posem la bena abans de la ferida, malament. Insisteixo, res no impedirà que utilitzem qualsevol d’aquests instruments. Mostraríem molta feblesa si estiguéssim convençuts que la llei de consultes que estem elaborant al Parlament no serà el mitjà adequat per expressar aquesta voluntat. Sempre hi haurà una legalitat que empararà el dret a decidir del poble català, ja sigui espanyola o emanada d’un parlament legítim i democràtic que és el català.
En un escenari hipotètic on s’hagués de votar una Declaració Unilateral, CiU donaria llibertat de vot als seus diputats?
Ens hem presentat amb un programa que diu dues coses: dret a decidir i Estat propi. Des d’aquesta perspectiva el compromís que tenim amb els ciutadans passa per aquí. En aquest cas concret no hi ha massa marge per a la llibertat de vot.
CiU aposta perquè ERC i PSC entrin al Govern. No és una demanda inviable?
Si vam aconseguir que s’aprovés una resolució amb 104 vots, això és una força imparable. El que hem d’aconseguir és que aquests vots tinguin traducció en el dia a dia. Com més fort sigui el Govern més possibilitats hi ha que aquest procés acabi amb èxit i, com més feble, més possibilitats que el procés sigui precari.
Les tensions amb Unió i el seu líder, Josep Antoni Duran i Lleida, han anat a més després de les darreres eleccions. Està garantida la continuïtat de la federació?
Està garantida, perquè nosaltres som una federació seriosa i tenim una cosa fonamental: complim els compromisos amb l’electorat. El contracte que tenim contret és molt explícit: dret a decidir amb l’objectiu de guanyar un Estat propi dins Europa. Fins ara hem complert fil per randa tots els elements d’aquest contracte. Ho vam fer amb el pacte amb ERC i amb la declaració de sobirania. Els 50 diputats de CiU no van fallar. Anem en bloc.
Vostè és el dirigent de CiU que sempre respon amb més rapidesa a Josep Antoni Duran i Lleida. El secretari general d’Unió, Josep Maria Pelegrí, va dir que té una “obsessió” amb Duran. Es tracta d’una estratègia planificada?
No. Com a secretari d’organització de CDC la meva pretensió no és respondre a ningú. Miro de no fer-ho. La meva prioritat és posar en valor els acords que pren la federació i el partit.
Els processos judicials en els quals es veu implicat el seu partit (Oriol Pujol en el cas de les ITV’s o la recent confirmació del jutge que investiga el cas Palau que ha desestimat el recurs de CDC sobre el manteniment de la seu com a aval) poden fer trontollar el procés cap a l’Estat propi?
Deixem que parli la justícia. Som molt respectuosos amb el seu treball. Estem convençuts que podrem defensar l’honorabilitat del partit en relació al seu finançament i que Oriol Pujol acabarà essent exonerat d’aquest procés.
Si Oriol Pujol no és processat, tornarà al seu càrrec?
Sí. Hem plantejat un mecanisme que garanteix la reversibilitat. Si Oriol Pujol, com estem convençuts que passarà, és exonerat, recuperarà les funcions de secretari general. De fet, Oriol Pujol ha fet una delegació temporal en Lluís Coromines i en mi mateix. També recuperaria la posició de president del grup parlamentari.
Un polític històric de CiU, Miquel Roca, defensarà la infanta Cristina. En un context de desprestigi de la Monarquia, aquesta situació pot afectar la imatge del partit?
No. Miquel Roca és un gran advocat. És militant del partit com ho són els altres 53.000 militants. Si haguéssim de mirar què fan cadascú amb la seva iniciativa empresarial aniríem molt malament. Hi ha un client que vol garanties de qui el defensarà el millor. Som molt curosos amb la llibertat d’empresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada