La celebració de la consulta es farà realitat. Aquesta és una obvietat que no cal posar en dubte. No en va, l’exercici del dret de decidir fou la reivindicació més clara de la campanya de CiU així com també ho fou d’altres partits com ERC, ICV i fins i tot del PSC. I és que en aquest sentit, els resultats de les eleccions del 25 N van ser molt clars: la majoria dels diputats que formen part del Parlament de Catalunya estan a favor del dret de decidir. Per dir-ho d’una altra manera: la centralitat política del país es va manifestar a favor de la celebració d’una consulta sobre la independència de Catalunya. Per tant, amb aquestes dades a la mà i amb les que ens ofereix el Centre d’Estudis d’Opinió quan afirma que el 78 % de la població està a favor del dret de decidir, ningú no pot qüestionar la celebració de la consulta. I no es pot fer ni per una qüestió de representativitat dins de la cambra catalana, ni per una raó de concepte: qui estarà en contra de l’exercici de la democràcia al segle XXI?
Al mateix temps, hi ha fets que són indiscutibles i vitals per fer avançar el procés: la llei de consultes s’aprovarà durant els propers mesos i el Consell Assessor de la Transició Nacional ja treballa en la recerca de les possibilitats que permetran exercir el dret de decidir. Per això, amb aquestes eines i amb el sentit comú, cal posar ordre. No en va, a l’actualitat és vital establir un acord sòlid sobre el full de ruta i arribar a consensos amb tots els actors implicats. Això significa que el pacte d’estabilitat amb ERC no pot trontollar contínuament amb l’objectiu de satisfer els capricis de la parròquia esquerranista que no està d’acord amb el fet que els republicans donin suport a CiU i significa que cal eixamplar-lo a totes les forces polítiques que van donar suport a la declaració dels 104. Així, la posició del govern de la Generalitat de Catalunya durant la negociació amb el govern central serà més sòlida (fins i tot si finalment van pel camí del pedregar). En fi, avui l’únic líder polític que pot fer avançar la celebració de la consulta és el president Artur Mas i per tant, si es vol permetre que els catalans manifestin la seva voluntat només hi ha una via: fer pinya al seu voltant.
Al mateix temps, hi ha fets que són indiscutibles i vitals per fer avançar el procés: la llei de consultes s’aprovarà durant els propers mesos i el Consell Assessor de la Transició Nacional ja treballa en la recerca de les possibilitats que permetran exercir el dret de decidir. Per això, amb aquestes eines i amb el sentit comú, cal posar ordre. No en va, a l’actualitat és vital establir un acord sòlid sobre el full de ruta i arribar a consensos amb tots els actors implicats. Això significa que el pacte d’estabilitat amb ERC no pot trontollar contínuament amb l’objectiu de satisfer els capricis de la parròquia esquerranista que no està d’acord amb el fet que els republicans donin suport a CiU i significa que cal eixamplar-lo a totes les forces polítiques que van donar suport a la declaració dels 104. Així, la posició del govern de la Generalitat de Catalunya durant la negociació amb el govern central serà més sòlida (fins i tot si finalment van pel camí del pedregar). En fi, avui l’únic líder polític que pot fer avançar la celebració de la consulta és el president Artur Mas i per tant, si es vol permetre que els catalans manifestin la seva voluntat només hi ha una via: fer pinya al seu voltant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada