El catedràtic diu que si els diners de Catalunya es quedessin aquí, no tindria dèficit propi i el deute es podria liquidar en tres anys
El catedràtic d’estructura econòmica de la Universitat Ramon Llull, Santiago Niño-Becerra, ha explicat avui que Catalunya dóna a Espanya el 8,7% del seu PIB, cosa que es tradueix en un total de 16.000 milions d’euros anuals. I ha assegurat que si aquests diners es quedessin a Catalunya, no tindria dèficit de comptes propi i el deute del país es podria liquidar en tres anys, "i no hi hauria cap retallada”.
Segons Niño-Becerra, aquesta és una xifra “molt important”, però ha matisat que aquestes dades són de l’any 2005, “perquè són les úniques que el govern de Madrid ha volgut publicar”. L’economista ha criticat que el govern espanyol “es va comprometre a publicar les del 2009 i no ho va fer, i cap partit li ho ha demanat”.
Així ho ha dit en una conferència organitzada per la ONG TANU d’ajuda als nens d’Ucraïna, on també s’ha preguntat per què el govern de l'Estat no publica les balances fiscals interregionals. Al seu entendre, no ho fa “perquè no vol, ja que és dinamita”.
El catedràtic d’estructura econòmica ha explicat també que com que Catalunya té un dèficit molt elevat ha d’emetre un nivell de deute públic alhora molt elevat per cobrir les seves necessitats, i ha assegurat que des de fora Catalunya no està gaire ben vista “per culpa d’aquest deute públic tant elevat, de 48 milions d’euros". "Això ens afecta molt”.
Contra sortir de l'euro
Niño-Becerra ha assegurat que si Espanya surt de l’euro el desastre seria "d’unes dimensions apocalíptiques”, donat que “si fos així, al dia següent els costos s’incrementarien un 40% al tornar la pesseta”.
Per això ha demanat “pregar molt” perquè hi hagi els menys problemes possibles amb l’euro, “perquè ens protegeix molt”. Ha vaticinat de totes maneres que Grècia, Portugal i Espanya no marxaran de l’euro però sí que seran intervingudes o monotoritzades.
L’economista ha pronosticat, en resposta a una pregunta d’un home relativament jove, que “segurament” no cobrarà la pensió.
Corralito a Espanya?
El catedràtic d’economia ha assegurat de totes maneres que un “corralito a Espanya és impossible que succeeixi”, però ha pronosticat “una intervenció de saldos durant un període de temps per reajustar el sistema financer”.
El nou model
Niño-Becerra ha afirmat que és impossible tornar al model d’abans de la crisi perquè aquella manera de fer està exhaurida, donat que ha estat la dinàmica "que ens ha portat a l’actual situació de crisi”.
Per això ha remarcat que cal utilitzar unes eines diferents, noves. “Fins ara l’eina que s’ha utilitzat és el consum basat en el crèdit i l’endeutament amb un mal us dels recursos, i ara cal anar a una dinàmica basada en la optimització i que utilitzi la productivitat i l'eficiència”.
El moviment 15M
El catedràtic d’economia s’ha mostrat d’acord amb la filosofia del moviment dels indignats, però ha manifestat la seva incomprensió amb el fet naïf que “unes quantes persones s’asseguin en una plaça i reclamin coses com la derogació de la llei que prohibeix fumar en llocs públics”.
Ha apuntat però que, davant de la situació econòmica que es viu, hauria entès que “l’any passat, a l’inici del moviment, hagués esclatat una revolució social com la de 1968, amb gent que ho destrossés i trenqués tot”. En qualsevol cas, ha matisat que ara no es donen les condicions socials perquè es produeixi un moviment revolucionari. Per això ha pronosticat que el moviment anirà perdent importància fins diluir-se. // Nerea Rodríguez
Segons Niño-Becerra, aquesta és una xifra “molt important”, però ha matisat que aquestes dades són de l’any 2005, “perquè són les úniques que el govern de Madrid ha volgut publicar”. L’economista ha criticat que el govern espanyol “es va comprometre a publicar les del 2009 i no ho va fer, i cap partit li ho ha demanat”.
Així ho ha dit en una conferència organitzada per la ONG TANU d’ajuda als nens d’Ucraïna, on també s’ha preguntat per què el govern de l'Estat no publica les balances fiscals interregionals. Al seu entendre, no ho fa “perquè no vol, ja que és dinamita”.
El catedràtic d’estructura econòmica ha explicat també que com que Catalunya té un dèficit molt elevat ha d’emetre un nivell de deute públic alhora molt elevat per cobrir les seves necessitats, i ha assegurat que des de fora Catalunya no està gaire ben vista “per culpa d’aquest deute públic tant elevat, de 48 milions d’euros". "Això ens afecta molt”.
Contra sortir de l'euro
Niño-Becerra ha assegurat que si Espanya surt de l’euro el desastre seria "d’unes dimensions apocalíptiques”, donat que “si fos així, al dia següent els costos s’incrementarien un 40% al tornar la pesseta”.
Per això ha demanat “pregar molt” perquè hi hagi els menys problemes possibles amb l’euro, “perquè ens protegeix molt”. Ha vaticinat de totes maneres que Grècia, Portugal i Espanya no marxaran de l’euro però sí que seran intervingudes o monotoritzades.
L’economista ha pronosticat, en resposta a una pregunta d’un home relativament jove, que “segurament” no cobrarà la pensió.
Corralito a Espanya?
El catedràtic d’economia ha assegurat de totes maneres que un “corralito a Espanya és impossible que succeeixi”, però ha pronosticat “una intervenció de saldos durant un període de temps per reajustar el sistema financer”.
El nou model
Niño-Becerra ha afirmat que és impossible tornar al model d’abans de la crisi perquè aquella manera de fer està exhaurida, donat que ha estat la dinàmica "que ens ha portat a l’actual situació de crisi”.
Per això ha remarcat que cal utilitzar unes eines diferents, noves. “Fins ara l’eina que s’ha utilitzat és el consum basat en el crèdit i l’endeutament amb un mal us dels recursos, i ara cal anar a una dinàmica basada en la optimització i que utilitzi la productivitat i l'eficiència”.
El moviment 15M
El catedràtic d’economia s’ha mostrat d’acord amb la filosofia del moviment dels indignats, però ha manifestat la seva incomprensió amb el fet naïf que “unes quantes persones s’asseguin en una plaça i reclamin coses com la derogació de la llei que prohibeix fumar en llocs públics”.
Ha apuntat però que, davant de la situació econòmica que es viu, hauria entès que “l’any passat, a l’inici del moviment, hagués esclatat una revolució social com la de 1968, amb gent que ho destrossés i trenqués tot”. En qualsevol cas, ha matisat que ara no es donen les condicions socials perquè es produeixi un moviment revolucionari. Per això ha pronosticat que el moviment anirà perdent importància fins diluir-se. // Nerea Rodríguez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada